Bernardi, Lorenza - Voldria que fossis tu

Títol: Voldria que fossis tu
Autora: Lorenza Bernardi
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 210

SINOPSIS:
Què faries si per error rebessis un missatge d’un noi que no coneixes de res? La Bea, tímida i seriosa com és, no en té cap dubte: l’esborraria de seguida. Resulta, però, que el missatge parla del seu llibre preferit i no es pot resistir a la temptació de contestar. Entre ells dos comença així una correspondència intensa. Dia rere dia, la Bea descobreix que té un munt de coses en comú amb aquell noi misteriós. Mentrestant, però, a l’escola coneix l’Albert, insuportable. Li sembla que aquell noi no perd l’ocasió de deixar-la en ridícul i no hi vol tenir res a veure. Però el destí, ja se sap, juga males passades...

OPINIÓ PERSONAL: 

Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i em va cridar l’atenció el fet que venia acompanyat amb un CD d’Els Catarres i la cançó d’amor A tot color, que va ser composada expressament per a aquesta novel·la. I, com que tenia curiositat per escolar la cançó i conèixer la història que donava nom al títol, vaig decidir donar-li una oportunitat. 

Aquesta història m’ha recordat força a l’argument de Tens un e-mail, una pel·lícula que em va encantar en el seu dia per ser bastant original i que estava protagonitzada pel Tom Hanks i la Meg Ryan, però això aquí a la novel·la hi tenim uns protagonistes molt més joves. 

La Bea és una noia amant de la cultura en general: llibres, cinema, música i topa causalment amb un SMS enviat per error per un noi, que resulta que té els mateixos gustos literaris que ella. D’aquesta manera, comencen a escriure’s per mòbil sota els pseudònims de Bella i Edward, els dos protagonistes de Crepuscle, un altre llibre que agrada a tots dos personatges. De seguida connecten i es fan amics durant les vacances d’estiu i a l’inici del nou curs escolar continuen amb aquesta relació virtual sense enviar-se fotos i amb l’acord de no trobar-se, tot i que comencen a sentir curiositat per conèixer-se a la vida real. D’altra banda, la Bea coincideix sovint amb l’Albert a l’institut, que a simple vista sembla un noi molt superficial i, tot i que en un principi no se suporten, de mica en mica es van coneixent i s’adonen com les primeres impressions no sempre són les bones perquè acaben sent bons amics.

Els personatges són tots bastant simples i planers, sobretot els secundaris que en ocasions són pràcticament inexistents. El que sí que m’ha agradat és veure com la percepció que té la Bea de l’Albert va canviant a poc a poc a mesura que el va coneixent i aquest fet l’he trobat força interessant perquè, tot i que he sentit a dir que la primera impressió d’una persona és la que compta, la veritat és que hem de conèixer una persona per poder saber com és. 

La novel·la està narrada en tercera persona i conté una trama senzilla, amb un final més que previsible. De vegades, ve de gust llegir llibres amb històries curtes i amenes, que no requereixen d'un gran esforç per reflexionar, que són entretingudes i que es llegeixen en un parell de dies a molt estirar. És ideal per descansar després d'altres lectures més denses que demanen més esforç i concentració del lector per arribar a disfrutar-les. 

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩