Sierra i Fabra, Jordi - Allà on sigui el meu cor

Títol: Allà on sigui el meu cor
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial: Edebé
Pàgines: 224

SINOPSIS:
La vida de la Montse ha canviat completament: un fet imprevisible ha sacsejat els seus fonaments. Ha estat a les portes de la mort, però l'ha vençut, encara que el preu és molt alt. Ara en la seva vida hi ha un abans i un després. I mentre mira de recuperar el seu somriure, apareix en Sergi, l'esperança. Potser l'amor. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Allà on sigui el meu cor ens explica la història de la Montse, una noia que ha estat a punt de morir i que s’ha salvat a l’últim moment gràcies a un trasplantament de cor. D’ençà de l’operació la Montse ha canviat, ja no és tan alegre com solia ser. La seva vida ja no és igual. La seva família està massa pendent d’ella, la gent la mira pel carrer i els que la coneixen la tracten de forma diferent. Ara bé, l’única que està al seu costat i que continua actuant i parlant de la mateixa manera que sempre és la seva millor amiga Carolina. Un dia d’estiu coneix el Sergi, un noi enigmàtic que ha vingut al poble a buscar feina i de mica en mica desperta en ella uns sentiments que creia que no tornaria a experimentar.

El llibre està ple de reflexions molt interessants sobre la família, l’amistat i l’amor. Hem de tenir en compte que arran de l’operació la Montse pateix seqüeles. Unes són externes o físiques i unes altres són internes o emocionals. La Montse se sent trista quan es mira la lletja cicatriu que li va des del coll fins al melic, però alhora s’obliga a pensar que gràcies a ella torna a viure. També ha de tornar a afrontar la vida amb nous obstacles a superar, com ser el centre d’atenció, evitar les mirades de compassió de la gent del poble, minimitzar el dolor que li provoca que a tot hora li preguntin “et trobes bé?”, cosa que no para de recordar-li que ha estat malalta, o tranquil·litzar les mirades plenes de por dels seus familiars que es preocupen en excés per ella ja que temen que el cor deixi de funcionar-li bé. 

Els personatges són força planers i poc desenvolupats, la descripció dels escenaris és molt pobra, l’enamorament dels protagonistes és meteòric. Potser hi té a veure el fet que es tracti d’un llibre tan curt. La història està narrada en tercera persona, per un narrador observador, que és omnipresent.

És un llibre entretingut, de fàcil lectura, però molt previsible i sense cap sorpresa. És d’aquests llibres que es llegeixen en una tarda i et fan passar una estona distesa.

VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩

Gallego, Laura - Allà on els arbres canten

Títol: Allà on els arbres canten
Autora: Laura Gallego
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 480

SINOPSIS:
La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. 
Tots dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. 
En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten. 

OPINIÓ PERSONAL: 

És la primera novel·la que llegeixo d’aquesta autora, després d’haver comprovat que havia agradat molt i que havia obtingut molt bones puntuacions. Espero que no sigui pas l’última.

Allà on els arbres canten és una novel·la fantàstica amb tocs de misteri, ambientada a l’edat mitjana entre batalles, captures, rescats, i protagonitzada per cavallers, reis, donzelles i criatures màgiques. La història comença amb la celebració del solstici d’hivern al castell de Nòrtia, on un antic cavaller avisa el rei que els bàrbars planegen atacar els pobles del reialme durant l’hivern. Davant la imminent invasió bàrbara, tots els cavallers són cridats per unir-se a l’exèrcit del rei i anar a la guerra a defensar les seves terres. Entre aquests cavallers hi ha el pare de la Viana de Rocagrisa i el seu promès Robian de Castellmar. Mentrestant, totes les donzelles de Nòrtia esperen la tornada triomfal del seu exèrcit, però malauradament els bàrbars conquereixen Nòrtia i el seu líder Harak s’erigeix en el nou rei i governant de la regió. Harak decideix casar totes les donzelles de bona família amb els caps dels seus clans bàrbars perquè elles engendrin els nous hereus de cada terra. D’aquesta manera, totes les esperances que tenia la Viana de viure la vida que sempre havia somiat al costat del seu estimat Robian s’esfumen quan l’obliguen a casar-la amb el bàrbar Holdar. Malgrat la seva situació, la Viana no es rendirà tan fàcilment a l’opressió del poble bàrbar.

El llibre, que està narrat en tercera persona, es divideix en dues parts. La primera s’anomena Viana i explica la invasió de Nòrtia pels bàrbars i la seva vida de casada amb un bàrbar, i la segona part s’anomena Uri i tracta de la nova vida de la Viana des que s’escapa al Gran Bosc.

El que més m’ha agradat ha estat l’evolució de la protagonista, gràcies a la inestimable ajuda del Llop, el seu protector i mentor. La Viana passa de ser una donzella, contemplativa, delicada, educada i cordial, a convertir-se en una valent caçadora i obstinada lluitadora experimentada amb l’arc i l’espasa, decidida a oferir batalla a enemics més forts que ella. El personatge de l’Uri m’ha semblat molt dolç, bondadós i innocent. Realment es fa estimar molt.

Us deixo un fragment de la novel·la que jo he trobat senzillament brillant pel missatge que transmet, ja que és del tot aplicable als nostres temps actuals:

“perquè pot ser que descobreixis el misteri o pot ser que t’enfrontis a una mort segura. Qui ho sap? Noia, t’explicaré una cosa: el món està ple d’històries. Totes les persones i tots els objectes tenen històries per contar. A algunes s’hi arriba a través de la gent com jo, que les relata perquè no s’oblidin. Altres, en canvi... es viuen. (...) Ara tu has de decidir –va concloure l’Oki- si continuaràs sent una oient o, per contra, si sortiràs a buscar la teva pròpia història. (...) però només si t’arrisques a viure aquesta història sabràs com acaba. Si no és, naturalment, que esperis que una altra persona la visqui per tu. Llavors és possible que d’aquí a un temps en coneguis el final en boca d’algú com jo.

La Viana va tornar a assentir. I aquesta vegada sí que ho havia entès.

-Puc ser una espectadora –va resumir- o puc ser la protagonista de la meva pròpia història. I això comporta riscos.”

En aquesta novel·la hi trobarem acció, amistat, amor, valentia, misteri i màgia. En definitiva, és una història èpica força original, que conté detallades descripcions dels escenaris de la batalla i del bosc, i compta amb un final més que sorprenent, difícil d’oblidar. Potser ha estat el que més m’ha agradat de tot, perquè sincerament el llibre està bé però no m’ha encantat. Potser va adreçat a un públic més jove i a mi ja m’ha agafat tard.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Barreau, Nicolas - La mujer de mi vida

Títol: La mujer de mi vida
Autor: Nicolas Barreau
Editorial: Espasa
Pàgines: 176

SINOPSIS:
«Avui he vist la dona de la meva vida. Estava asseguda al meu cafè favorit. Per desgràcia, no estava sola. Un tipus condemnadament atractiu estava al seu costat i li agafava la mà. Però, de sobte, va passar una cosa. La dona de la meva vida es va aixecar per anar al bany i al tornar em va fer l'ullet i em va donar la seva targeta ».  
Per què no passarà a la vida real allò que algú s'ha inventat per escriure-ho en un llibre? Un dijous d'abril completament normal es converteix en el dijous més important de la seva vida per al llibreter protagonista d'aquesta deliciosa novel·la. De vegades, els miracles existeixen i es diuen amor. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Després de llegir un llibre tan llarg i tan lent com Las carreras de Escorpio en necessitava un que fos més curt, que es llegís ràpid, sense haver de pensar gaire i que fos entretingut. La veritat és que La mujer de mi vida ha estat tota una sorpresa. M’ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la perquè ha suposat una alenada d’aire fresc entre les meves lectures.

El protagonista de la història és l’Antoine, un llibreter romàntic i somiador. Un dia entra a la seva cafeteria preferida i a la taula on acostuma a seure hi ha una dona molt guapa i, en el moment en què es creuen les mirades, té una sensació que no pot comparar a res del que ha viscut fins ara, sent que s’ha enamorat i que aquella dona és la seva mitja taronja, malgrat que vagi acompanyada d’un home atractiu. Abans de marxar, ella li dóna a l’Antoine una targeta amb el seu nom (Isabelle), un número de telèfon i la indicació que la truqui al cap d’una hora. Per l’Antoine, que creu en el destí i en l’amor a primera vista, aquesta targeta és una senyal i està convençut que ella és la dona de la seva vida. Però una cosa tan senzilla com fer una trucada de telèfon a una hora concreta no és tan fàcil com sembla perquè un cúmul de mala sort farà que se li esborri el darrer número de telèfon i l’Antoine s’embarcarà en una odissea plena d’entrebancs, circumstàncies desafortunades i intents desesperats per aconseguir trobar la Isabelle, la dona dels seus somnis, recorrent la ciutat de París. 

La mujer de mi vida està narrada en primera persona a través del nostre protagonista, que ens va explicant tots els seus periples, els llocs on va a buscar-la i les dificultats que es troba pel camí per poder localitzar la Isabelle.

El que no m’ha acabat de convèncer de la història ha estat aquest amor a primera vista tan immediat i alhora poc creïble perquè amb un simple intercanvi de mirades i un parell de somriures el nostre protagonista ja està perdudament enamorat d’una completa desconeguda amb qui ni tan sols ha intercanviat ni una sola paraula.

Ara bé, també he de dir que es tracta d’una història simpàtica i divertida gràcies a les anècdotes i escenes esbojarrades que se’ns relaten. Malgrat que la trama està poc desenvolupada i no és gaire profunda, té un ritme àgil ja que no paren de succeir-li coses al nostre llibreter.

És un llibre curt que es llegeix en un tres i no res (jo vaig tardar dues hores), que enganxa molt perquè al final vols saber si finalment es troben; ara bé, la situació és una mica surrealista perquè persegueix durant poc més de 24 hores per tot París una dona de qui s’ha enamorat a primera vista.

No obstant això, he disfrutat del llibre de principi a fi, he rigut força amb ell perquè hi havia situacions ben còmiques que feien molta gràcia. Ha estat molt divertit seguir les peripècies del nostre protagonista per tornar a veure com ell l’anomena “la dona de la seva vida”. És una història romàntica amb tocs d’humor, molt recomanable per passar una bona estona ja que et deixa amb un somriure satisfet als llavis.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Stiefvater, Maggie - Las carreras de Escorpio

Títol: Las carreras de Escorpio
Autora: Maggie Stiefvater
Editorial: Planeta
Pàgines: 399

SINOPSIS:
Tenen lloc al començament de cada mes de novembre: les carreres de Escorpio. Els genets intenten mantenir les regnes del seu cavall a l'aigua el temps suficient per arribar a la línia de meta. Alguns genets ho aconsegueixen. Altres moren en l'intent.
Sean Kendrick és el favorit i necessita guanyar la carrera per guanyar, també, la seva llibertat.
Puck Connolly està disposada a ser la seva més dura adversària. Ella mai va tenir la intenció de participar en les carreres. Però el destí no li ha donat cap altra opció: o competeix i guanya o... ho perd tot. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Em vaig animar a llegir aquest llibre per les bones ressenyes que havia vist en alguns blocs que segueixo i la bona puntuació que havia obtingut. A més, la temàtica és força original tractant-se d’una llegenda irlandesa amb tocs de fantasia.

Aquesta novel·la ens transporta a l’illa de Thisby, on a principis de novembre se celebren unes carreres de cavalls molt peculiars. Són les carreres d’Escorpio, que prenen el nom del mar que envolta l’illa. Els genets no munten cavalls normals i corrents sinó que participen a les carreres amb els capall uisce, que són uns cavalls salvatges que procedeixen del mar. Aquests cavalls marins són més grans i ràpids que els cavalls de terra. A més, són carnívors i gairebé indomables, la qual cosa fa que siguin animals molt perillosos, capaços de devorar el seu propi genet, de manera que no tots els participants a la carrera arriben a la meta. Alguns es queden pel camí i altres són arrossegats per la força del mar. Aquestes carreres atrauen molts turistes i només uns pocs intrèpids  arrisquen la seva vida per aconseguir un premi econòmic molt desitjat.

La història està narrada en primera persona per capítols alternats des del punt de vista dels dos protagonistes, Puck Connolly i Sean Kendrick, de manera que serem testimonis de les seves pors i preocupacions i dels seus desitjos i esperances i també sabrem de primera mà quines són les motivacions que tenen per a participar a la carrera. 

Tots dos personatges m’han encantat. D’una banda, Puck és una noia òrfena decidida, intel·ligent, forta, valent, honesta, impulsiva, rebel, molt tossuda i plena d’energia, que viu amb els seus germans en una caseta de pescadors. Per problemes familiars decideix inscriure’s a les carreres i no ho tindrà gens fàcil ja que molts veïns s’hi oposen pel sol fet de ser la primera dona a participar-hi. Malgrat això, ella no es rendeix, es manté ferma en la seva voluntat de ferro de trencar amb la tradició de participants masculins i planta cara als organitzadors ja que les normes no prohibeixen participar a les dones i, a més, insisteix a fer-ho amb la seva fidel euga Dove, en comptes de muntar un dels temuts cavalls marins, ja que els seus pares van morir al mar devorats per un capall uisce. D’altra banda, Sean és un expert genet que ho sap tot sobre els capall uisce i ha guanyat la carrera els darrers quatre anys. Ell és un noi solitari, reservat, sensible, molt lleial i té una connexió molt especial amb Corr, el seu millor amic, que és un cavall marí. Corr és propietat de l’home més ric de l’illa i Sean treballa per ell domant i entrenant els cavalls marins. L’únic que desitja és comprar la llibertat del seu amic Corr. A tots dos protagonistes els uneix un profund sentiment d’amor per l’illa i els cavalls i acabaran compartint alguna cosa més que els seus somnis.

Sense cap mena de dubte el millor de la novel·la ha estat l’ambientació que ha recreat l’autora de l’illa i la descripció detallada dels seus escenaris, com la platja, el mar, els penya-segats i el poble. La seva narració és d’una intensitat i bellesa descriptiva que és fàcil imaginar-nos trepitjant aquesta illa i notant l’olor a peix i a sal del mar.

El que menys m’ha agradat ha estat el ritme lent i pausat dels esdeveniments. No hi ha acció ni sorpreses o girs argumentals. La història se centra en la vida dels personatges des del moment de la inscripció, passant pels entrenaments i fins a la carrera final, que té lloc al darrer capítol i és allí on es concentra tota l’acció. No obstant això, és cert que malgrat que al principi sigui lent i potser un pèl avorrit, val la pena continuar llegint perquè la història que relata és tan bonica que s’ho val.

Així doncs, es tracta d’una novel·la original i commovedora per la valentia, capacitat de sacrifici i poder de superació que demostren els dos protagonistes. És un llibre molt recomanable per als amants dels cavalls.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩