Autora: Sylvia Day
Sèrie: Crossfire #4
Editorial: Columna
Pàgines: 424
SINOPSIS:
"En Gideon em diu que sóc el seu àngel, però ell és el miracle de la meva vida. És el meu guapíssim guerrer ferit, decidit a matar els meus dimonis mentre refusa enfrontar-se als seus. Els vots que vam fer ens haurien d'unir amb més força que la sang i la carn. En canvi, van obrir antigues ferides, van revelar dolor i inseguretats, i van atraure enemics ressentits entre les ombres. Veia que el meu àngel se m'escapava de les mans, els meus pitjors temors es van convertir en realitat i van posar el meu amor a prova fins a uns límits que no sabia si seria capaç de suportar. En el moment més brillant de la nostra vida, la foscor del seu passat va envair i amenaçar tot allò que ens havia costat tant d'esforç d'aconseguir. Ens vam enfrontar a un terrible dilema: la seguretat familiar de la vida que havíem dut abans cadascun, o la lluita per un futur que de sobte semblava un somni impossible i perdut".
Sylvia Day ens endinsa de nou
en la particular relació, plena de discussions i reconciliacions, que mantenen la
nostra parella protagonista: l’Eva i el Gideon.
En aquesta quarta entrega de
la sèrie, he tingut una grata i inesperada sorpresa. Mentre que en les tres
primeres era l’Eva qui explicava la història, aquest llibre comença amb un capítol
narrat des del punt de vista del Gideon i segueix amb el proper capítol des de
la perspectiva de l’Eva, de manera que els capítols s’alternen i això ens
permet conèixer les dues visions dels protagonistes, la qual cosa m’ha semblat
molt interessant i m’ha agradat molt perquè ens hem submergit en la ment del
Gideon, sent testimonis de què pensava en cada moment, quins eren els seus veritables
sentiments, les seves pors i debilitats i hem conegut els motius i finalitats
del perquè es comporta i actua com ho fa. Trobo que el seu punt de vista ha
aportat un aire diferent a la història i l’ha enriquit molt.
La història se centra per
complet en el funcionament de la relació entre l’Eva i el Gideon, que està una
mica més consolidada, i en com afronten tots els problemes que amenacen la seva
estabilitat emocional com a parella. Tot el que fa el Gideon ho fa per protegir
l’Eva perquè se l’estima molt, però s’entesta a resoldre ell tot sol els
problemes i a prendre les decisions que afecten a l’Eva sense ni tan sols
comentar-li res perquè no vol preocupar-la i aquesta manera d’actuar ocasionarà
una crisi en la seva relació de parella. L’Eva vol ser important per a ell, donar-li
suport, afrontar junts els problemes com un equip i vol per sobre de tot que el
Gideon confiï en ella.
Aquesta focalització en la
parella protagonista fa que els personatges secundaris quedin desdibuixats i
passin a un darrer pla, amb la qual cosa les seves històries queden estancades
i no se’ls dóna la continuïtat que mereixen. Això no m’ha acabat de convèncer
ja que esperava saber més d’alguns personatges, com el Cary, la Megumi, el
Brett, la Deena, que gairebé no han tingut presència en les 424 pàgines que
dura la novel·la.
El final m'ha agradat molt, tot i que l'autora ens deixa amb molts temes encara per resoldre. De seguida em posaré a llegir el cinquè llibre perquè tinc moltes ganes de conèixer el desenllaç d'aquesta peculiar història.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada