Botella, Anabel - Fidelity

Títol: Fidelity
Autora: Anabel Botella
Editorial: Cross Books
Pàgines: 368

SINOPSIS:
Creus en les casualitats o prefereixes pensar que és el destí?
Lu i Marcos són molt diferents, encara que tots dos estimen la literatura. La seva primera trobada és bastant desafortunada.
I la segona tampoc és millor. Caldrà, però, la passió per les lletres i un programa de ràdio el que els doni una tercera oportunitat. Sorgirà la màgia entre ells?  

OPINIÓ PERSONAL: 

Fidelity és una història senzilla i romàntica amb tocs de misteri, que té com a fil conductor la literatura, que uneix els dos personatges principals.

Lu és una estudiant d’art, que té un programa de ràdio on parla de les seves lectures preferides i comparteix amb els oients la seva passió per la literatura. Marcos és també un estudiant d’art i un gran admirador del programa de Lu. Ella està enamorada del seu millor amic, qui la veu més com una germana i ell acaba de sortir d’una relació tòxica. Les seves primeres trobades són força desafortunades. No obstant això, els seus camins es tornaran a creuar dos anys més tard, gràcies al programa de ràdio. Aquest cop la Lu i el Marcos no desaprofiten aquesta nova oportunitat que el destí els ha regalat, descobreixen que els uneix l’amor per la literatura i es tornen inseparables. D’aquesta manera, l’autora ens mostra que l’amor pot sorgir de la manera més inesperada, malgrat les males primeres impressions, els prejudicis i els malentesos entre els personatges a l’inici d’una relació. 

La novel·la està escrita a dues veus, que es van intercalant, ja que són els dos protagonistes els que van explicant la seva història. M’agrada molt aquesta tècnica narrativa, que ens permet tenir una visió de la història molt més àmplia i també ens permet conèixer els pensaments i sentiments de cada un dels personatges principals.

El llibre conté moltes referències a la literatura, que en determinats moments de la història són molt encertades i enriqueixen el text. Per exemple: La vida no espera que seas feliz o desgraciado, sigue su curso. Es una carrera de fondo en la que irás a veces acompañado en el camino y otras te encontrarás solo. Así que lo único que nos queda a nosotros es aprovechar el tiempo que se nos conceda. Porque a diferencia de lo que decía Calderón de la Barca, la vida no es sueño. Y yo te digo que el destino no es lo que ha de sucederte sino lo que tú quieres que te suceda. Lucha por lo que quieres. Ara bé, tot i que puc entendre l’abundància de referències a la literatura perquè és el que uneix els dos protagonistes, crec que potser hi ha massa cites literàries i massa referències de llibres i cançons per al meu gust. Fins i tot l’autora fa aparèixer la novel·la Fidelity dins de les pàgines d’aquest mateix llibre, cosa que tampoc no cal.  

Ni la trama ni els personatges m’han convençut. La trama secundària ha estat molt simple i previsible en tot moment. No hi ha hagut cap sorpresa ni gir inesperat. Els personatges no estan ben definits, són planers i immadurs. La relació d’amor entre la Lu i el Marcos m’ha semblat molt precipitada perquè gairebé no es coneixen i ja estan enamorats. No obstant això, sí que m’ha semblat bonica la relació entre el Marcos i la seva germana, que sempre s’ajuden, formen un equip i saben que poden confiar l’un en l’altre.

En definitiva, ha estat una lectura ràpida i entretinguda, que ens ha mostrat com les primeres impressions a vegades són incorrectes, com la literatura pot unir a dues persones diferents i com l’amor pot arribar quan menys l’esperes

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Ahern, Cecelia - El año en que te conocí

Títol: El año en que te conocí
Autora: Cecelia Ahern
Editorial: Ediciones B 
Pàgines: 368

SINOPSIS:
La Jasmine té dues passions: la seva germana i el seu treball. Quan l'acomiaden, s'adona que ha perdut el rumb de la seva vida. Durant les nits d'insomni, s'entreté observant a través de la seva finestra les escenes que munta el seu veí, Matt. Aquest, un locutor de ràdio, també s'ha vist forçat a deixar de treballar després que una de les seves entrevistes acabés en escàndol...
La Jasmine té moltes raons per detestar el Matt, i el sentiment sembla ser mutu. Una nit de Cap d'Any, els seus camins coincideixen. I a mesura que avança el nou any, una amistat inesperada comença a florir...

OPINIÓ PERSONAL:
Quan vaig veure la portada del llibre amb el títol i vaig llegir-ne l’argument, em vaig imaginar que estava davant d’una novel·la romàntica, i més encara tractant-se de la mateixa autora de Postdata: t’estimo, però la veritat és que no m’esperava per a res una història com aquesta. 

El año en que te conocí ens submergeix en una etapa complicada de la vida de la Jasmine, una dona inquieta, perfeccionista, independent, addicta a la feina, que acaba de ser acomiadada i per una clàusula del seu contracte haurà d’estar-se tot un any sencer sense poder treballar enlloc. Amb aquesta nova situació a la Jasmine li cau el món a sobre i no sap com encarar el futur. Passa de ser una dona molt ocupada a no saber què fer perquè li passin les hores i una de les seves distraccions és observar el seu veí Matt, un locutor de ràdio caigut en desgràcia perquè també és acomiadat, la seva dona l’abandona i els seus fills no el suporten. 

Malgrat tractar-se de dues persones oposades, els camins de la Jasmine i el Matt convergeixen i sorgeix entre ells una estranya amistat. Un cop es coneixen millor, acosten posicions i s’adonen que al cap i a la fi tenen més coses en comú que no es pensaven. 

L’evolució de la nostra protagonista és important ja que aquesta nova situació laboral fa que s’hagi de replantejar les seves prioritats a la vida i coses que abans li semblaven molt importants ara s’adona que en realitat no ho són tant i d’altres en què ni tan sols hi parava atenció sí que ho són. De vegades, quan sofrim un revés a la vida, ja sigui una mort propera, una malaltia, una separació dolorosa o bé la pèrdua de la feina, se’ns generen dubtes i preocupacions sobre com afrontar aquesta nova situació i, de vegades, quan ens hi parem a reflexionar, ens adonem que la vida ens ofereix altres opcions per tirar endavant. Davant d’una ensopegada o d’una caiguda, és necessari que ens tornem a aixecar, amb més força fins i tot, ja que no ens hem de rendir ni hem d’acceptar mai que la caiguda sigui el final sinó que pot esdevenir l’inici d’alguna cosa millor, que ens depara la vida, tal i com exemplifica la següent cita del llibre: “(...) nuestro viaje nunca termina, seguiremos floreciendo tal como la oruga que, justo cuando creyó que el mundo terminaba, se convirtió en mariposa”. 

És una novel·la que em va sorprendre gratament per la forma com està escrita. El llibre està narrat en primera persona i el que més m’ha cridat l’atenció és que no està explicat al lector sinó que la protagonista es dirigeix a un dels personatges de la novel·la, al seu veí Matt i és a ell a qui li explica la història: “A primera hora de la mañana del lunes me despierta el ruido de un cortacésped justo delante de mi ventana. (...) El desconsiderado usuario del cortacésped podria ser cualquiera de los cuatro matrimonios jubilados (...) pero desde el principio sé que eres tú. (...) Cuando miro fuera es como si hubieses estado esperando a que apareciera. Levantas la vista de inmediato y me saludas alegremente con la mano (...) y cruzas la calle en dirección a mi casa”. Aquest fet m’ha desconcertat i m’ha encantat alhora. L’he trobat original i refrescant. 

Potser el punt negatiu de la novel·la és la gran quantitat de reflexions per part de la protagonista i l’absència reiterada de diàlegs, que agilitin la lectura, que en certs moments se m’ha fet una mica lenta i pesada. 

No és una història d’amor pròpiament dita, sinó que és una història d’amistat, de creixement personal, de superació dels obstacles que trobem al mig del camí, d’acompanyament en els moments difícils de la nostra vida, de saber que pots comptar amb algú que estarà al nostre costat quan el necessitem i de trobar el nostre jo interior. És una bona història que posa èmfasi en els valors, els sentiments i les relacions humanes, que fa reflexionar a un mateix sobre la vida, l’amor, l’amistat i la família. És un llibre que no deixarà indiferent a ningú.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Abedi, Isabel - Isola

Títol: Isola
Autora: Isabel Abedi 
Editorial: Anaya
Pàgines: 288

SINOPSIS:
Un famós director de cinema escull a dotze joves per rodar la seva pròxima pel·lícula. Però aquesta pel·lícula serà una mena d'experiment en el qual els joves hauran d'anar-se'n a una illa de la costa brasilera vigilada per càmeres. El que en un principi comença sent una estada idíl·lica en la qual han de dur a terme el joc de l'assassí, va adquirint tonalitats més sagnants: un cadàver flota a l'aigua i una de les noies ha desaparegut. Del director de cinema ni rastre, i entre els participants la tensió va creixent. Dotze joves. Una illa deserta. Tres objectes que poden portar amb ells. I nombroses càmeres que els observen... "Podria haver sortit corrent. Encara avui torna sovint aquesta idea al meu cap. Podria haver-me allunyat del grup sense que ningú se n'adonés, va haver-hi prou ocasions per fer-ho. Però hauria canviat això alguna cosa? S'hauria suspès el projecte? S'hauria evitat el vessament de sang? No té cap sentit fer-se aquestes preguntes, ho sé. Però les preguntes no ho saben. Elles arriben sense avisar, sense informar-se abans de si ho fan en el moment adequat". Isola, una fascinant història d'amor, un emocionant thriller i un joc psicològic de primera classe.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre és una espectacular combinació de misteri, joc psicològic i una mica de romanticisme. M’ha encantat! És un llibre addictiu que no pots deixar; me l’he llegit en només dos dies. La història m’ha atrapat des de principi a fi i no podia parar de llegir perquè volia saber qui era que movia els fils en tot aquest entramat tan ben elaborat i per quin motiu havia orquestrat aquesta brillant posada en escena amb uns personatges que en principi no tenien res en comú. 

L’argument és força original: 12 joves (6 nois i 6 noies) són enviats a una illa deserta del Brasil, anomenada Isola, per participar com a actors en una pel·lícula dirigida per un prestigiós director de cine alemany. Els joves, que no es coneixen entre si, utilitzen pseudònims i cadascun d’ells s’ha pogut endur tres objectes personals. Aquesta illa abans albergava una presó i per aquest motiu està totalment vigilada per càmeres i micròfons, que gravaran tots els moviments dels nostres protagonistes. Un cop arribin a l’illa, on es trobaran aïllats del món, sense mòbils, ni televisió, ni ràdio ni internet, se’ls plantejarà un joc aparentment innocent en què un d’ells és un “assassí” i la resta són les “víctimes”. Només hi ha tres normes que han de complir: res de drogues, ni sexe, ni violència. Així doncs, el que comença sent una pel·lícula-experiment passa a ser un complicat joc psicològic i mental on ningú no sap qui és “l’assassí” i on tothom sospita de tothom. 

Aquesta història és una barreja entre Gran hermano per la incansable i fèrria vigilància a què estan sotmesos els actors i Els deu negrets, d’Agatha Christie, novel·la en la qual van desapareixent els personatges sabent que qualssevol pot ser el titellaire que mou els fils i que disposa el terreny de joc estratègicament com si de les peces d’un tauler d’escacs es tractés. 

La novel·la està narrada en primera persona des del punt de vista de la Vera, que és la nostra protagonista principal, tot i que a l’inici d’alguns capítols hi ha escenes narrades en tercera persona per un personatge desconegut, que observa atentament els protagonistes i fins al final del llibre no se’ns desvetllarà la seva identitat.

La Vera és una noia tímida, reservada i introvertida, que gairebé no es relaciona amb la resta del grup. Entre ella i el solitari Solo, un altre personatge important, sorgeix una espècie de química, construïda a base de mirades, silencis, emocions a flor de pell i sentiments no expressats. Ella és molt humana, amb les seves pors i inseguretats; no és una heroïna, és una noia normal, amb qui és fàcil connectar-hi i sentir-s’hi identificat.

És una trama molt ben construïda, que avança a un ritme trepidant i vertiginós. Et manté alerta en tot moment, prestant atenció als detalls més insignificants per trobar les pistes més recòndites, que t’encaminin a esbrinar quin és el gran misteri que amaga Isola. A mesura que el llibre avança, la intriga no només es manté sinó que va en augment, l’ambient es torna tens, gairebé no et deixa respirar, tens un nus a l’estómac, desconfies de tots els personatges i les teves sospites es passegen de l’un a l’altre sense acabar d’encertar qui és el responsable que hi ha al darrere de tot plegat. A tot això se li ha de sumar un desenllaç sorprenent que et deixa amb la boca oberta. Realment m’ha encantat el final perquè ha estat tan imprevisible i alhora tan real que fa que la història tingui encara més força i sigui més creïble. L’única cosa que he trobat a falta és que m’hauria agradat saber més sobre la vida dels primers personatges que abandonen l'illa. 

Isola és un llibre que m'ha atrapat completament des del principi i fins que no he arribat a l'última pàgina no l'he pogut deixar. Estava massa intrigada, abduïda per la història i tenia la necessitat de continuar llegint per descobrir què passaria. En definitiva, és un llibre diferent, entretingut i molt ben escrit que et fa passar una bona estona llegint i intentant endevinar quins són els secrets que guarda aquesta illa misteriosa. 

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Day, Sylvia - Sempre amb tu

Títol: Sempre amb tu
Autora: Sylvia Day
Sèrie: Crossfire #5
Editorial: Columna
Pàgines: 496

SINOPSIS:
"Gideon Cross. Enamorar-me d’ell és el més senzill que he fet a la vida. Va succeir a l’instant. Absolutament i irremeiablement.
Casar-me amb ell va ser un somni fet realitat. Continuar casada amb ell és la meva lluita diària. L’amor transforma i el nostre és un refugi davant la més violenta de les tempestes. Dues ànimes ferides enllaçades en una de sola.
Hem despullat els nostres secrets més foscos davant l’altre. En Gideon és el mirall que reflecteix els meus defectes... i tota la bellesa que jo no podia veure. M’ho ha donat tot. Junts ens podríem enfrontar a aquells que s’esforcen amb tant acarnissament a separar-nos.
Però la nostra batalla més gran potser està en les mateixes promeses que ens van donar la força. Comprometre’s amb l’amor va ser només el principi. Lluitar per l’amor ens alliberarà... o ens separarà".

OPINIÓ PERSONAL:

Després de cinc llibres, arriba l'esperat desenllaç de la història d'amor, plena d'alts i baixos, protagonitzada per l'Eva i el Gideon, aquesta parella explosiva que ens ha tingut amatents a la seva lluita diària contra vent i marea per superar tots els entrebancs que s'han trobat en el camí cap a la felicitat i descobrir si finalment podran compartir un futur junts.

El llibre anterior ens va deixar amb un moment especialment tens amb la separació dels dos protagonistes i aquest comença amb la desesperació del Gideon per por de perdre l’Eva a causa de la seva particular manera d’afrontar els conflictes. Un cop superada aquesta crisi, tornen a estar junts i preparen el casament, però altre cop els enemics del seu passat tornen a entrar en escena i amenacen amb trencar l’aparent calma i estabilitat de la parella, que està aprenent a conviure com a parella confiant l’un en l’altre i resolent els problemes conjuntament com un equip. 

Aquesta entrega, igual que la quarta, està explicada des del punt de vista de l’Eva i del Gideon, de manera que es van alternant els capítols narrats per cadascun dels dos personatges principals. Continuo pensant que l’autora ens fa un regal extraordinari perquè ens podem introduir en la ment del Gideon, conèixer quines són les seves preocupacions i entendre el perquè de les seves accions.

Continuem sent testimonis de la gran evolució que tenen no només els dos protagonistes sinó també altres personatges com el Cary. Darrere la façana d’home poderós i controlador que és el Gideon, hi ha també un home vulnerable i tendre que s’esforça molt per encaixar en el món, ser digne de l’Eva i aprendre dels propis errors. L’Eva, per la seva banda, es mostra més madura i segura de si mateixa i està disposada a demostrar al Gideon que no és una persona fràgil a qui s’hagi de protegir sinó que és una persona forta, però no forta per ser una supervivent del seu traumàtic passat, sinó forta per ser una guerrera disposada a lluitar amb ungles i dents per l’amor del Gideon, sent capaç d’enfrontar-se a qui calgui per consolidar la seva relació i poder així viure junts i feliços. També observem una progressió important en el personatge del Cary, el millor amic de l’Eva, que ara es mostra menys inestable i esbojarrat i molt més responsable.

L’Eva i el Gideon demostraran que aquests dos cors solitaris units són més forts i ambdós personatges pràcticament es convertiran en un de sol, tal i com mostra el títol d’aquest llibre en castellà Somos uno, de manera que no deixaran que res ni ningú els separi, encara que junts s’hagin d’enfrontar al món sencer perquè ara la seva relació tempestuosa plena de secrets ha donat lloc a una relació sòlida i consolidada on la confiança mútua és un dels pilars fonamentals.

En aquest darrer llibre hi trobem més varietat de subtrames amb nous personatges, que giren al voltant de la parella protagonista i que enriqueixen la història principal. Hi ha també un gir argumental inesperat que et deixa glaçat i crec que hauria estat millor si s’hagués produït bastant abans, en el quart llibre per exemple, ja que llavors hauria pogut donar més de si i se n’hauria pogut treure més suc.

Després de totes les coses que han passat en els llibres anteriors, tens ganes de saber com es resoldran tots els temes que havien quedat pendents i això fa que no puguis parar de llegir fins que et quedes sense pàgines perquè el llibre ja s’ha acabat. Malgrat això trobo que m’ha faltat un epíleg que situï la història uns anys més tard per poder saber com els personatges han continuat amb les seves vides i què els depara un futur no gaire llunyà.

Així doncs, ja hem arribat al final de la sèrie Crossfire i dono les gràcies a l’autora per aquesta lectura tan amena i estimulant, que ens ha deleitat amb l’apassionada història d’amor entre l’Eva i el Gideon, els quals han après a estimar-se, confiar l’un en l’altre i lluitar per fer realitat els seus somnis. Només puc dir que m’ha agradat formar part de les vides de l’Eva i el Gideon i que espero que el seu esperit de lluita i superació m’inspiri també a mi per aconseguir els meus reptes més immediats. 

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Day, Sylvia - Captivada per tu

Títol: Captivada per tu
Autora: Sylvia Day
Sèrie: Crossfire #4
Editorial: Columna
Pàgines: 424

SINOPSIS:
"En Gideon em diu que sóc el seu àngel, però ell és el miracle de la meva vida. És el meu guapíssim guerrer ferit, decidit a matar els meus dimonis mentre refusa enfrontar-se als seus. Els vots que vam fer ens haurien d'unir amb més força que la sang i la carn. En canvi, van obrir antigues ferides, van revelar dolor i inseguretats, i van atraure enemics ressentits entre les ombres. Veia que el meu àngel se m'escapava de les mans, els meus pitjors temors es van convertir en realitat i van posar el meu amor a prova fins a uns límits que no sabia si seria capaç de suportar. En el moment més brillant de la nostra vida, la foscor del seu passat va envair i amenaçar tot allò que ens havia costat tant d'esforç d'aconseguir. Ens vam enfrontar a un terrible dilema: la seguretat familiar de la vida que havíem dut abans cadascun, o la lluita per un futur que de sobte semblava un somni impossible i perdut".

OPINIÓ PERSONAL:  

Sylvia Day ens endinsa de nou en la particular relació, plena de discussions i reconciliacions, que mantenen la nostra parella protagonista: l’Eva i el Gideon.

En aquesta quarta entrega de la sèrie, he tingut una grata i inesperada sorpresa. Mentre que en les tres primeres era l’Eva qui explicava la història, aquest llibre comença amb un capítol narrat des del punt de vista del Gideon i segueix amb el proper capítol des de la perspectiva de l’Eva, de manera que els capítols s’alternen i això ens permet conèixer les dues visions dels protagonistes, la qual cosa m’ha semblat molt interessant i m’ha agradat molt perquè ens hem submergit en la ment del Gideon, sent testimonis de què pensava en cada moment, quins eren els seus veritables sentiments, les seves pors i debilitats i hem conegut els motius i finalitats del perquè es comporta i actua com ho fa. Trobo que el seu punt de vista ha aportat un aire diferent a la història i l’ha enriquit molt.  

En aquesta novel·la he arribat a connectar amb el personatge del Gideon perquè he estat capaç de comprendre’l, conèixer de primera mà com se sent, com fa front ell tot sol als traumes interns del seu passat, a les pressions externes d’enemics en els negocis, d’unes ex-amants venjatives amb ell, d’una periodista que li vol mal, d’un ex-nòvio enamorat de l’Eva, d’un germà que li té ràbia i el vol enfonsar, i amb tots aquests fronts oberts ens adonem que ell també és humà i està arribant al seu límit ja que suporta una càrrega massa pesada. Malgrat ser tan fort i poderós, entreveiem que el Gideon també és vulnerable i pateix quan no pot mantenir el seu ordre i control i això fa que es mostri més accessible i proper i s’assembli més a la resta de mortals. Per tot això, per primera vegada, aquest personatge m’ha arribat al cor.

La història se centra per complet en el funcionament de la relació entre l’Eva i el Gideon, que està una mica més consolidada, i en com afronten tots els problemes que amenacen la seva estabilitat emocional com a parella. Tot el que fa el Gideon ho fa per protegir l’Eva perquè se l’estima molt, però s’entesta a resoldre ell tot sol els problemes i a prendre les decisions que afecten a l’Eva sense ni tan sols comentar-li res perquè no vol preocupar-la i aquesta manera d’actuar ocasionarà una crisi en la seva relació de parella. L’Eva vol ser important per a ell, donar-li suport, afrontar junts els problemes com un equip i vol per sobre de tot que el Gideon confiï en ella.

Aquesta focalització en la parella protagonista fa que els personatges secundaris quedin desdibuixats i passin a un darrer pla, amb la qual cosa les seves històries queden estancades i no se’ls dóna la continuïtat que mereixen. Això no m’ha acabat de convèncer ja que esperava saber més d’alguns personatges, com el Cary, la Megumi, el Brett, la Deena, que gairebé no han tingut presència en les 424 pàgines que dura la novel·la.

El final m'ha agradat molt, tot i que l'autora ens deixa amb molts temes encara per resoldre. De seguida em posaré a llegir el cinquè llibre perquè tinc moltes ganes de conèixer el desenllaç d'aquesta peculiar història.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪