Autora: Jojo Moyes
Sèrie: Yo antes de ti #1
Editorial: Suma de letras
Pàgines: 496
SINOPSIS:
La Louisa Clark sap moltes coses. Sap quantes passes hi ha entre la parada de l'autobús i casa seva. Sap que li agrada treballar al cafè Buttered Bun i sap que potser no estimi al seu xicot Patrick.
El que la Lou no sap és que està a punt de perdre la feina o què són les seves petites rutines les que li fan mantenir el seny.
En Will Traynor sap que un accident de moto es va endur les seves ganes de viure. Sap que ara tot li sembla insignificant i trist i sap exactament com ho solucionarà.
El que en Will no sap és que la Lou està a punt d'irrompre en el seu món amb una explosió de color.
I cap dels dos sap que canviarà l'altre per sempre.
El que la Lou no sap és que està a punt de perdre la feina o què són les seves petites rutines les que li fan mantenir el seny.
En Will Traynor sap que un accident de moto es va endur les seves ganes de viure. Sap que ara tot li sembla insignificant i trist i sap exactament com ho solucionarà.
El que en Will no sap és que la Lou està a punt d'irrompre en el seu món amb una explosió de color.
I cap dels dos sap que canviarà l'altre per sempre.
Yo antes de ti reuneix dues persones que no podrien
tenir menys en comú en una novel·la commovedorament romàntica amb una pregunta:
Què decidiries quan fer feliç a la persona a la qual estimes significa també
destrossar-te el cor?
Yo antes de ti és una novel·la extraordinària, que ens relata una preciosa història d’amor gens convencional, que ens farà caure més d’una llàgrima i ens regalarà somriures a parts iguals. Temps enrere ja n’havia vist l’adaptació cinematogràfica i em va agradar molt, però he disfrutat més el llibre, que per mi ha estat molt emotiu. Aquesta novel·la és un cant a la vida i a l’amor; un “carpe diem” en majúscules; una delícia que tothom hauria de llegir algun dia.
La Louisa Clark (o Lou) és una noia alegre de 26 anys, feliç amb la seva vida, senzilla i sense grans aspiracions. Viu amb els seus pares, el seu avi, la seva germana i el seu nebot en un petit poble d’Anglaterra, on hi ha un castell com a únic reclam per al turisme. El Patrick, el seu xicot, és un home obsessionat amb el seu físic, les dietes i l’esport. No és massa atent amb ella i no acaben de consolidar la seva relació, tot i que fa uns set anys que són parella. La Lou treballa en una cafeteria des de fa temps i s’ha acostumat a unes rutines diàries, que li donen confiança i tranquil·litat. Però, quan la cafeteria ha de tancar, sap que ho tindrà difícil per trobar una nova feina, sense tenir estudis ni experiència laboral suficient. Afortunadament, és contractada durant 6 mesos com a cuidadora del Will Traynor, un home de 35 anys, que es va quedar tetraplègic a conseqüència d’un accident de trànsit.
El Will era un seductor, ric i ambiciós home de negocis de Londres, que va disfrutar de la vida al màxim com si es tractés d’una aventura, practicant esports de risc i viatjant per tot el món, fins al dia de l’accident que el va deixar assegut en una cadira de rodes a casa dels seus pares. Està paralitzat de pit cap amunt i només té mobilitat en un parell de dits de la mà dreta. La feina de la Lou consisteix a ajudar-lo a menjar, acompanyar-lo on vulgui anar i estar al seu costat per si necessita alguna cosa.
En un primer moment, la relació entre el Will i la Lou és ben tibant. Malgrat que ella intenta fer-li les coses fàcils, el Will es mostra molt tossut, malhumorat i no es deixa ajudar. Però la Lou no es rendeix fàcilment. Malgrat ser una mica maldestra, cosa que compensa de sobres gràcies al seu caràcter alegre i a la seva innata habilitat per conversar, a poc a poc la Lou aconsegueix enderrocar el mur que el Will havia erigit al seu voltant i ell comença a tenir-li afecte i a apreciar la seva companyia. La Lou l’anima, intenta que sigui feliç, li alegra la vida i els dies del Will es tornen més feliços i més suportables al costat de la Lou, gràcies a la seva contagiosa alegria. Neix entre ells una relació molt especial, que farà que les seves vides canviïn per sempre.
Els dos protagonistes de la història m’han semblat exquisits. La Lou és dolça, extravertida, divertida i intel·ligent, però també és conformista i poc ambiciosa amb el seu futur. El Will és atractiu i interessant, però alhora està ple de tristesa i ràbia perquè ja no tornarà a ser mai més l’esportista, aventurer i exitós empresari que era abans de l’accident. Én adonar-nos del seu patiment, acostumat a no parar mai quiet i a sentir-se ara com un inútil que no es pot valer per si mateix, és molt fàcil comprendre’l i entendre la difícil decisió que vol prendre per posar fi a tot. M’ha encantat l’evolució dels personatges. Gràcies al Will les expectatives de futur de la Lou van canviant, ella aprèn a valorar-se més i s’atreveix a arriscar-se i a sortir de la seva zona de confort. Gràcies a la Lou el Will torna a somriure i descobreix que hi ha moltes activitats que pot fer i una nova vida diferent, que l’espera fora de les parets de casa dels seus pares.
L’autora ens presenta una història dura i real com la vida mateixa, que ens vol fer reflexionar sobre el valor de la vida, fins i tot quan és una vida que no volem viure, amb moments commovedors que ens fan riure però també plorar, d’altres moments molt dolorosos i d’altres d’esperançadors. Però bàsicament, aquesta es tracta d’una novel·la que ens fa SENTIR i que arriba al cor. D’una banda tenim l’amor i l’estimació que sentim per aquesta persona tetraplègica i de l’altra la seva voluntat de no allargar el seu dolor diari, sense expectatives de millora. Aquesta contraposició de sentiments fa que tot plegat sigui molt dur. Ja ho diu la sinopsis del llibre: fer feliç a la persona que estimes significa també destrossar-te el cor.
En conclusió, Yo antes de ti és una excel·lent novel·la, única i entranyable, que ens deixa un missatge clar: només tenim una vida i cal viure-la com si cada dia fos l’últim. En aquest sentit, m’ha encantat una cita del llibre, que el Will li diu a la Louisa i que ho resumeix tot: “Solo se vive una vez. En realidad, es tu deber que sea una vida plena”.
✪

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada