Lemaitre, Pierre - Alex

Títol: Alex
Autor: Pierre Lemaitre
Sèrie: Camille Verhoeven #2
Editorial: Bromera
Pàgines: 320

SINOPSIS:  
Una  noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l'interior d'una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhoeven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.

Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d'estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? L'enigma mantindrà Verhoeven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

OPINIÓ PERSONAL:  

Alex és una novel·la que no coneixia. Me la va recomanar una bona companya de feina i he de dir que ha resultat una de les millors lectures de l’any. Ha estat extraordinària, totalment addictiva, amb continus girs argumentals i un desenllaç sorprenent. No serà pas l’única que llegiré d’aquest autor, que ha estat una gran descoberta per a mi.

Malgrat que Alex és la segona part d’una saga protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, es podria llegir com a llibre independent. No obstant això, jo recomano llegir el primer llibre Irène, perquè suposo que permet entendre millor l’estat emocional en què es troba el policia (en alguns moments em costava entendre els seus pensaments i actitud) i perquè a través de la lectura d’Alex sabem com acaba Irène, tot i que la història d’Alex es pot entendre perfectament sense llegir el llibre anterior.

La història, que és molt original, comença amb el segrest d’una noia enmig del carrer. Mentre ella és ferotgement torturada sense motiu aparent, la policia amb el comandant Camille Verhoeven al capdavant treballa a contra rellotge per rescatar-la abans no sigui massa tard. La investigació policial permet identificar el segrestador i descobrir el lloc on es troba retinguda, però quan la policia hi arriba ella inexplicablement ha fugit. El més curiós és que el cas comença quan sembla que estaria resolt. L’important no és saber qui és el segrestador, sinó que el gran enigma que tothom es planteja és: qui és l’Àlex en realitat? El que queda clar és que ella no és la víctima fràgil que tots s’imaginaven, sinó que és una dona freda, intel·ligent, amb una missió per complir i res ni ningú no li impediran dur-la a terme.

L’acció se centra de manera alternativa en dos focus d’interès: la narració dels fets que protagonitza l’Alex i la investigació duta a terme pel comandant Verhoeven. El ritme del llibre és trepidant, amb tot un seguit de fets inesperats i sorprenents que ens mantenen enganxats a una trama on res, absolutament res, no és el que sembla. Contínuament ens qüestionem qui és “el dolent” de la història i he de reconèixer que l’autor ha fet una gran feina a l’hora de confeccionar el personatge de l’Alex, que és una veritable incògnita i fins ben bé al final, quan totes les peces del puzle encaixen, no podem traure’n l’entrellat del gran misteri que s’amaga al seu darrere. Els girs argumentals són força impactants i el final, que no me l’esperava per a res, m’ha deixat totalment descol·locada i ha estat senzillament brillant.

En definitiva, Alex és un llibre imprescindible per als amants de la novel·la negra i policíaca perquè no deixarà ningú indiferent.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Glines, Abbi - Si fueras mío

Títol: Si fueras mío
Autora: Abbi Glines
Sèrie: The Vincent boys #2
Editorial: Destino
Pàgines: 298

SINOPSIS:  
La Lana ha viscut tota la vida a l'ombra de la seva cosina Ashton, qui treu les millors notes, té molts d'amics i físicament sembla una model. I el que la Lana més ha envejat és l'amor del Sawyer, de qui ella ha estat secretament enamorada des de petita. 

Però les coses han canviat ara que la seva cosina i el Sawyer han trencat. La Lana té l'oportunitat que ell s'adoni que ella existeix.
El Sawyer té el cor trencat. 
Ha perdut a seva xicota i el seu millor amic. 
Però llavors apareix la Lana, la cosina de l'Ashton, una jove tímida i dolça que ha passat de nena a dona. I quina dona!
El Sawyer no té clar si la Lana podrà curar-li les ferides però, potser, si passa temps amb ella, aconseguirà posar gelosa a la seva ex. El que comença com un simple embolic es converteix en un atractiu joc de seducció. El Sawyer i la Lana tenen motius diferents per passar el temps junts, però les seves trobades acabaran per fer saltar espurnes.

OPINIÓ PERSONAL:  

Si fueras mío és la segona part de El chico malo, però mentre el primer ens explicava la història d’amor entre el Beau i l’Ashton, aquest se centra en la relació entre el Sawyer i la Lana, la cosina de l’Ashton. He de reconèixer que aquesta segona part m’ha agradat més que la primera i es tracta d’una bilogia altament recomanable.

En aquest segon llibre, poc temps després que el Beau i l’Ashton continuïn amb la seva relació amorosa, ens centrem en la vida del Sawyer Vincent, que té el cor destrossat després de perdre qui es pensava que era el seu gran amor i no aixeca cap. Fingeix que tot va bé, que no pateix quan veu junts l’Ashton i el Beau, però no aconsegueix passar pàgina i tirar endavant i només espera que el Beau cometi un error per poder recuperar l’Ashton.

La Lana McDaniel arriba al poble per passar l’estiu al costat del Sawyer, el noi de qui ha estat secretament enamorada des de sempre i al mateix temps vol evadir-se de la seva complicada realitat familiar. Ara que el Sawyer ja no surt amb la seva cosina vol intentar que es fixi en ella i que la conegui per qui és ella i no per ser la noia sempre a l’ombra de l’Ashton. La Lana li vol demostrar que ella és allà i que hi ha més vida després de l’Ashton.

El Sawyer, però, veu en la Lana la possibilitat de gaudir d’una relació d’estiu, passatgera, sense lligams, que li permet festejar amb una altra noia, amb la intenció de posar gelosa a l’Ashton. La manera de ser de la Lana aconsegueix fer-se un forat dins el cor del Sawyer i ell comença a refer-se i a sentir alguna cosa més. El que comença amb un flirteig innocent es convertirà de mica en mica en una relació més seriosa, intensa i apassionada ja que la Lana ha despertat en ell sentiments profunds i diferents que ell desconeixia, sentiments que ni tan sols amb l’Ashton havia arribat a sentir mai, i que vol saber on el portaran. Per fi el Sawyer descobrirà com se sent algú quan està completament enamorat i també experimentarà la possibilitat de perdre-ho tot perquè la paciència de la Lana té un límit.

El Sawyer, que en l’anterior llibre no va tenir gaire protagonisme, ara juntament amb la Lana és un dels narradors de la història. Si bé teníem la imatge que el Sawyer era el noi perfecte, educat, legal i correcte, aquí veiem una nova versió d’ell mateix, que resulta ser més rebel, divertit, apassionat i imprevisible del que ens pensàvem. De fet, necessitava una noia divertida i intel·ligent que li fes trontollar el seu perfecte i equilibrat món. Aquesta noia és la Lana, a qui primer veu com una distracció o un passatemps per oblidar-se de l’Ashton durant una estona, però la Lana no està disposada a ser el segon plat de ningú. Des que era una nena que estava enamorada del Sawyer i les seves expectatives es van truncar quan va començar a sortir amb la seva cosina perquè sabia que mai no es fixaria en cap altra noia que no fos l’Ashton, però un cop trencada la relació, ella no vol deixar passar l’oportunitat d’estar al seu costat i intentar que el Sawyer sàpiga que existeix.

El final m’ha encantat. L’epíleg és el millor de tot perquè no només deixa aquesta història tancada sinó que també atribueix un final brillant a la bilogia, de manera que podem veure com és la vida de les dues parelles protagonistes uns anys més tard i ha estat realment fantàstic.

En resum, Si fueras mío és una lectura lleugera i entretinguda, amb uns personatges ben construïts, que ens expliquen d’una manera molt delicada una senzilla i alhora preciosa història d’amor, d’aquelles que et deixen amb un somriure als llavis. I per fi el Sawyer ha tingut el seu final estrella perquè també es mereixia trobar algú que se l’estimés d’una manera molt especial.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Glines, Abbi - El chico malo

Títol: El chico malo
Autora: Abbi Glines
Sèrie: The Vincent boys #1
Editorial: Destino
Pàgines: 284

SINOPSIS:  
"En Beau era el noi dolent de la ciutat i jo la noia bona. Se suposava que no havia de passar".

Beau Vincent és maleducat i perillós, el típic noi dolent. Llavors, per què la bona de l'Ashton, que té en Sawyer al xicot perfecte, no pot evitar sentir-se irresistiblement atreta per ell?
Atreveix-te a sentir el costat rebel de l'amor.

OPINIÓ PERSONAL:  

El chico malo és una novel·la que ha complert amb les meves expectatives. La història m’ha agradat, m’ha atrapat, m’ha entretingut i m’ha fet passar una bona estona llegint.

L’Ashton i els cosins Beau i Sawyer han estat amics inseparables des de la infància. El Beau  i l’Ashton eren els més entremaliats i els que sempre es ficaven en embolics; en canvi, el Sawyer era la tranquil·litat personificada i qui els rescatava i solucionava els seus problemes. Tots tres estaven molt units fins que es fan grans.

A partir de llavors les coses canvien. El Beau pensava que l’Ashton, la seva fidel amiga i confident, estaria sempre al seu costat fins que el seu cosí Sawyer i ella comencen a sortir junts i ell, impotent, l’únic que pot fer és apartar-se per no interferir en la seva relació, però no pot evitar observar-la i sentir un dolor amarg al cor quan la veu en braços del seu cosí. En el moment en què veu que es fan un petó, el Beau trenca la relació d’amistat amb l’Ashton, que es converteix en la xicota bona del noi perfecte. El Sawyer i l’Ashton durant anys esdevenen la parella ideal del poble, però de portes endins no tot és tan perfecte com sembla als ulls de la gent.

Així és que quan, durant l’estiu que el seu xicot Sawyer és de vacances fora del poble, l’Ashton decideix recuperar l’amistat que l’unia amb el Beau, que ara té molt mala reputació perquè sempre es fica en problemes. La seva amistat amb el noi dolent va prenent força i vells sentiments, que ella considerava enterrats, van aflorant i tots dos es van enamorant, però aleshores la relació entre ells dos es complica quan el Sawyer torna al poble.

El llibre està narrat des del punt de vista dels dos protagonistes, el Beau i l’Ashton, la qual cosa m’agrada perquè ens permet saber què pensa cada personatge en la mateixa escena i he de reconèixer que la part explicada pel Beau ha estat el millor de la novel·la. Darrere l’aparença de tipus dur i solitari, el Beau és un noi amb un cor tendre i generós, que ha tingut una vida difícil. Ell és un personatge que a mesura que et deixa entrar al seu cap per mostrar-te els seus pensaments i t’obre el cor per descobrir el seus sentiments, t’enamora completament; d’altra banda, l’Ashton és una noia amb qui no he simpatitzat gaire perquè, malgrat que és conscient que al costat del Sawyer està vivint una mentida sent la noia bona i perfecta que tothom espera d’ella, no té les idees clares i no és capaç de lluitar amb dents i ungles per l’única persona que realment l’estima per com és ella en realitat i no per com se suposa que ha de ser i comportar-se. No l’he arribat a comprendre. Les seves contínues divagacions i canvis d’opinió per decidir amb quin dels dos nois volia estar em desesperaven. Per una banda, està enamorada del Beau perquè quan està amb ell, pot ser ella mateixa sense necessitat de fingir ni de preocupar-se del que puguin dir els altres perquè ella és feliç, però per l’altre costat, no vol perdre el Sawyer, l’estabilitat que ell li dona i de cap manera no vol ser la responsable d’originar una crisi familiar. Per mi, a l’Ashton li ha faltat valentia i determinació per lluitar per la persona que realment estima.

M’ha agradat molt la manera com l’autora ha sabut conduir la relació entre tots tres. Ni el Beau és un noi tan dolent com sembla ni el Sawyer és tan perfecte com aparenta ser. Malgrat que es tracta d’una història senzilla amb algun tòpic, no hi falten algunes sorpreses, que ens mantindran enganxats a la trama.

En resum, El chico malo és una lectura breu, addictiva i amena, que ens relata la història d’amor entre dos personatges que estan fets l’un per l’altre amb les seves imperfeccions, que els fan especials i ens ensenya com d’important és ser un mateix sense pretendre ser algú diferent que no ets i que tampoc no vols ser. El final m’ha deixat contenta i amb ganes de saber com continua la història del Sawyer, qui espero que tingui el final que es mereix.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Millay, Katja - El mar de la tranquilidad

Títol: El mar de la tranquilidad
Autora: Katja Millay
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 456

SINOPSIS: 
L'antiga noia prodigi del piano Nastya Kasnikov només vol dues coses: acabar l'institut sense que ningú conegui el seu passat i aconseguir que el noi que li ho va prendre tot -la seva identitat, el seu esperit, les seves ganes de viure- pagui pel que va fer. 
La història del Josh Bennett no és cap secret. Cada persona a qui ha estimat li ha estat arrencada de la seva vida, i als disset anys no li queda ningú. Ara l'únic que vol és estar sol. I sembla que la gent comprèn que no necessita companyia. 
Tothom excepte la Nastya, la misteriosa noia nova de l'institut, que a poc a poc s'anirà acostant a ell. Però com més arriba a conèixer-la el Josh, més gran és l'enigma. A mesura que la seva relació s'intensifica, les preguntes sense resposta surten a la llum i ell comença a preguntar-se si algun cop sabrà qui és la Nastya en realitat, o fins i tot si vol descobrir-ho.

OPINIÓ PERSONAL: 

El mar de la tranquilidad és un llibre dramàtic però alhora molt emotiu, del qual n’havia llegit molt bones ressenyes. Tracta d’una manera molt sensible la història d’amor i de superació personal de dos personatges destrossats interiorment que, després de patir situacions molt doloroses, intenten recuperar-se i continuar amb la seva vida. La veritat és que la lectura d’aquesta novel·la ha resultat ser una grata sorpresa i és més que recomanable.

La història comença quan la Nastya Kashnikov, una adolescent que ha viscut una situació traumàtica en el passat, marxa de casa a viure amb la seva tieta Margot i es matricula a un nou institut a Florida on ningú la coneix. El que ens crida més l’atenció, ja d’entrada, és que la Nastya no diu res, no parla des de fa més d’1 any. Vesteix sempre de negre, d’una manera provocativa i duu la cara plena de maquillatge com si volgués amagar-se darrere d’una màscara. Malgrat que ella no es relaciona amb ningú, sent curiositat per un noi solitari a qui durant l’hora d’esbarjo cap company de classe no se li acosta, com si al seu voltant hi hagués un camp de força que ho impedís. Ell és el Josh Bennet i, darrera d’aquesta etiqueta d’antisocial, s’hi amaga una història ben trista que l’ha marcat profundament de manera que ha perdut la fe i l’esperança de viure una vida feliç.

La casualitat farà que una nit aquestes dues ànimes destrossades es trobin al garatge del Josh, on ell hi té muntat un taller de fusteria. Construir mobles de fusta és alhora la seva passió i una distracció del seu monòton dia a dia. Al principi no se suporten i s’incomoden, però a mesura que van interactuant i es van tolerant, sorgeix entre ells una relació molt especial, que els acosta fins a esdevenir amics i confidents. De mica en mica, començaran a despertar-se sentiments en el seu interior, sentiments que ells no creien possible.

Els dos personatges principals, la Nastya i el Josh, són els que narren la història, cadascú des del seu punt de vista. Ells dos són els puntals sobre els que se sosté la novel·la. Són dos protagonistes molt forts, d’una gran profunditat, amb unes personalitats molt desenvolupades, summament realistes i tractats d’una manera molt delicada per part de l’autora. A mesura que avança la història, anem coneixent la complexa personalitat del Josh i la Nastya i entenem per què es comporten d’aquesta manera. Tots dos arrosseguen forts traumes, tot i que el passat de la Nastya és un secret que es va desvetllant molt a poc a poc. Es manté la intriga fins ben entrada la segona part del llibre. Els dos protagonistes m’han semblat el millor de la història per la manera com es relacionen i evolucionen. Units per la soledat, la tristesa i el dolor, el Josh i la Nastya maduren junts, s’ajuden mútuament, es recolzen, es fan més forts i intenten trobar el seu propi mar de la Tranquil·litat. El mar de la Tranquil·litat, que dona títol a la novel·la, és el mar de la Lluna, que evoca un lloc calmat i silenciós on poder descansar, trobar la felicitat i viure en pau. Els nostres protagonistes busquen aquest lloc al món, busquen la seva llar, que els permeti curar-se les ferides internes, recompondre’s i mirar cap un futur esperançador. 

En definitiva, El mar de la tranqulidad és una novel·la sobre les segones oportunitats, realista, dura, que tracta temes especialment crus i punyents, com la mort, l'odi, el dolor i la solitud. és una hitòria d'amor atípica, trista però preciosa al mateix temps, protagonitzada per dues persones trencades a trossos pel dolor, que es troben enmig de la foscor i busquen un raig d'esperança que les ajudi a superar el passat i encarar un futur millor.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Blake, Kendare - Anna desde el infierno

Títol: Anna desde el infierno
Autora: Kendare Blake
Sèrie: Anna #2
Editorial: Alfaguara
Pàgines: 358

SINOPSIS: 
Han passat mesos des que el fantasma d'Anna Korlof va desaparèixer darrere d'una porta que conduïa a l'infern, però el jove caçador de fantasmes Cassio Lowood no pot oblidar-la. Per ell cap de les noies vives que l'envolten pot comparar-se amb l'Anna. 
A més, com si intentés buscar la seva ajuda, l'Anna se li apareix contínuament, de vegades en somnis, a vegades quan està despert. El Cas sent que alguna cosa no va bé: cada vegada que la veu, ella està més destrossada i torturada... 
Ningú sap què li va passar a l'Anna quan va desaparèixer darrer d'aquella porta, quan es va endinsar a l'infern per salvar la vida del Cassio. I el Cas no descansarà fins a esbrinar-ho; ha arribat el moment que ara sigui ell qui salvi l'Anna.

OPINIÓ PERSONAL: 

Anna desde el infierno és la prescindible segona part de Anna vestida de sangre. No ha arribat ni de bon tros al nivell de la primer­­a, que va ser una grata sorpresa. Anna vestida de sangre ja tenia un final força tancat i jo ja em sentia satisfeta amb ell. Crec que no calia allargar la història, tot i que costi acomiadar-se d’aquests personatges tan únics.

La història continua mesos després que l’Anna, la xicota fantasma del Cas, se sacrifiqués emportant-se amb ella el bruixot obeah i la seva màgia negra cap a l’infern per aconseguir així salvar el Cas i els seus amics d’una mort segura. Des de llavors que el Cas no aixeca cap ja que no pot oblidar l’Anna i encara es desespera més quan ella se li apareix en somnis i també mentre està despert. En aquestes estranyes visions que semblen força reals, una Anna que pateix i que està sent torturada li demana que l’ajudi i la tregui d’allà. El Cas viatjarà amb el seu amic Thomas a Anglaterra perquè allà hi ha la peculiar Ordre del Biodag Dubh, que és la que va forjar el ganivet áthame i l’única que li pot indicar com obrir una porta a l’infern per poder treure l’Anna d’allà.

Ens hem trobat amb un Cas deprimit per l’absència de l’Anna, que comparteix el dia a dia amb els seus amics Thomas i Carmel, que també l’ajuden en la seva feina de caçar fantasmes per enviar-los a l’altre món. Ja no hi ha rastre del Cas solitari, decidit i autosuficient, compromès amb el seu destí, que tant em va enamorar en el primer llibre. L’essència del personatge ha canviat; ja no sembla ell mateix. L’Anna apareix molt poc en la història. M’hauria agradat que hagués tingut un paper més rellevant, com en la primera part, en què el seu personatge era un fantasma molt especial al voltant del qual s’amagava un misteri molt fosc i escabrós.

La història perd qualitat, acció i ritme des del moment en què ja no se centra en localitzar i matar éssers sobrenaturals, no hi ha gaires escenes sanguinàries, de lluites amb fantasmes i altres criatures, que li donin un aire tètric i lúgubre, cosa que havia convertit la primera part en una lectura atractiva, diferent i interessant. En aquesta segona part, la trama, molt més pausada i lenta, gira entorn al fet d’esbrinar on es troba exactament l’Anna i quin ritual es pot utilitzar per viatjar a l’infern i rescatar-la. Per això, coneixerem més coses sobre el funcionament del áthame i l’Ordre que el va crear.

El final no és el que esperava. És un final digne però trist. No calia passar per tot el que han hagut de superar el Cas i els seus amics perquè tot acabés de la manera en què ho ha fet. De fet, la història ja podia donar-se per finalitzada amb el desenllaç del primer llibre, no calia aquesta continuació i menys encara tenint en compte com acaba finalment la bilogia.

En conclusió, Anna desde el infierno no és ni tan original ni tan sorprenent com la seva primera part, però és un llibre entretingut, malgrat que en alguns capítols es fa una mica pesat i a mesura que ens acostem al final tornem a gaudir d’una bona dosi d’acció, amb un ritme vertiginós dels aconteixements, amb escenes impactants i sanguinàries, que ens recordaran l’essència d’Anna vestida de sangre, novel·la que va deixar el llistó ben alt.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Blake, Kendare - Anna vestida de sangre

Títol: Anna vestida de sangre
Autora: Kendare Blake
Sèrie: Anna #1
Editorial: Alfaguara
Pàgines: 336

SINOPSIS: 
Cassio Lowood ha heretat una inusual vocació, la de matar als morts. El seu pare també ho feia, fins que va morir salvatgement a mans d'un fantasma al qual intentava donar caça. Ara, armat amb el misteriós amulet del seu pare, Cas viatja pels Estats Units al costat de la seva fetillera mare i un gat que ensuma fantasmes. Sempre darrer de llegendes populars, intenten acabar amb els molestos i cruels esperits que es creuen en el seu camí. 
Un nou cas els porta a una ciutat a la recerca d'un fantasma a qui tots anomenen "Anna vestida de sang". Cas espera el que és habitual: persecució, caça i matança. Però el que troba és una noia furiosa atrapada en una maledicció, un fantasma diferent a tots els altres. Encara porta el vestit del dia en què van cometre el seu brutal assassinat al 1958, un vestit que un dia va ser blanc i ara apareix cobert de sang. Des del dia de la seva mort, l'Anna ha assassinat a tot aquell que ha gosat entrar a la casa abandonada que, un cop, va ser la seva llar. Però, per alguna raó, al Cas li perdona la vida.

OPINIÓ PERSONAL: 

Aquesta és una novel·la de la qual he llegit bones crítiques i em venia de gust atrevir-me amb un llibre d’una temàtica diferent,concretament sobre fantasmes. Amb una portada suggerent i atractiva, Anna vestida de sangre ha resultat ser una lectura sorprenent i molt addictiva, que m’ha encantat tant per la seva trama misteriosa i absorbent com pel seu protagonista original i entranyable.

Teseo Cassio Lowood (o Cas) és un adolescent que viu una vida nòmada força peculiar. Viatja amb la seva mare per tot el país per complir una perillosa i alhora estranya missió, que consisteix a buscar fantasmes que atemoreixen la població, capturar-los, matar-los i enviar-los a l’altre món. Per dur a terme aquesta tasca, que en un inici li fou encomanada al seu difunt pare i que ara ell ha heretat, utilitza un “áthame”, un ganivet molt especial forjat amb un material desconegut i la sang del seu llinatge familiar, que té la facultat de fer desaparèixer les criatures sobrenaturals del nostre món i retornar-les al més enllà. Mentre selecciona i localitza els seus objectius, entre missió i missió, el Cas també s’entrena i es prepara per poder-se enfrontar a l’esperit sobrenatural que va matar el seu pare.

Tot el que coneixia fins ara el Cas donarà un gir de 180 graus quan arribi al poble de Thunder Bay per matar el fantasma de l’Anna Korlov, coneguda com a “Anna vestida de sangre” perquè apareix amb un vestit blanc que goteja sang. El Cas de seguida s’adona que aquesta noia, que s’ha passat els darrers 50 anys matant tothom qui entrava a la seva casa abandonada, no és un fantasma qualssevol, com els altres als que està acostumat; té una història darrere que l’ha convertit en el què és i, quan l’Anna de manera inesperada li perdona la vida a un Cas completament derrotat i vençut, un nou sentiment neix en el seu cor i ja no desitja matar l’Anna sinó salvar-la.

El Cas, el nostre protagonista i narrador de la història, és un noi valent, fred, decidit, tossut, intel·ligent i molt compromès amb el seu destí. La veritat és que aquest personatge és el millor de tota la novel·la; ell és el pilar que suporta tota la història. Sempre actua sol però aquest cop necessitarà ajuda. Haurà d’aprendre a treballar en equip i a confiar el seu secret a altres persones. Comptarà amb dos amics de l’institut: el Thomas i la Carmel. L’Anna és un fantasma molt complex perquè darrere la seva set sang i venjança s’hi amaga una història que ens fa si més no arribar-la a entendre i comprendre per què actua com ho fa. El Cas se sent atret per ella, però no ens trobem davant d’una història d’amor. Es tracta d’una novel·la de terror i misteri amb una petita pinzellada de romanticisme.

La trama m’ha semblat molt original. M’ha sorprès agradablement el camí que pren i com es desenvolupa la història. El punt de partida m’ha recordat una mica a la sèrie Sobrenatural on dos germans recorren el país en busca de fantasmes, monstres i altres criatures sobrenaturals. En el nostre cas, tenim un heroi solitari incomprès que fa el que creu correcte, sense buscar cap tipus de reconeixement per la seva feina. De fet, ell no es considera un heroi: “-Yo no soy un superhéroe -respondo. Me parece una etiqueta horrible, egocéntrica y que no me pega. Yo no me paseo por ahí con un traje de licra, ni recibo elogios ni llaves de ciudades después de hacer lo que hago. Yo trabajo en la oscuridad, matando lo que debería haber permanecido muerto. Si la gente supiera a lo que me dedico, probablemente intentarían detenerme. Los muy idiotas se pondrían del lado de Casper y entonces tendría que matar primero a Casper y luego a ellos, después de que Casper les hubiera arrancado la garganta de un mordisco. No soy un superhéroe. En todo caso, Rorschach de los Watchmen. Soy el Grendel de Beowulf. Soy el superviviente de Silent Hill”.

L’autora ha sabut crear una atmosfera intrigant i aterradora, que en ocasions posa la pell de gallina, amb uns escenaris lúgubres i unes descripcions tan sanguinolentes com versemblants. Es manté el misteri de principi a fi fent que el lector s’enganxi inevitablement a la novel·la. I, malgrat haver-hi una segona part, ens trobem amb un final tancat i molt encertat al meu entendre.

En resum, Anna vestida de sangre ens submergeix en una història de fantasmes diferent, on hi trobem intriga i acció a parts iguals i un personatge estel·lar que ens atraparà i ens transportarà a una realitat fosca, tensa i sanguinària, amb girs argumentals espectaculars i descripcions magnífiques, que ens posaran els pèls de punta.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪