Maxwell, Megan - Pídeme lo que quieras o déjame

Títol: Pídeme lo que quieras o déjame
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Pídeme lo que quieras #3
Editorial: Planeta
Pàgines: 500

SINOPSIS:

La Judith i l'Eric tornen del seu viatge de noces després d'una boda de somni. Ell se sent l'home més feliç de l'univers i no s'imagina la seva vida sense ella; no obstant això, la gelosia i l'afany de protecció de l'Eric els enfronta una vegada rere l'altra.
Per la seva part, la Judith està encantada amb el seu Iceman particular i sempre intenta veure-ho tot pel costat positiu, encara que en més d'una ocasió li surti una erupció cutània al coll... Gaudeix de l'Eric i dels seus jocs sexuals, excepte quan ell li xiuxiueja que un dels seus majors desitjos és tenir un fill amb ella. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Pídeme lo que quieras o déjame és un llibre més aviat fluix i innecessari pel que fa al desenvolupament de la història dels dos protagonistes perquè no aporta res de nou. Al llarg de la novel·la es repeteixen contínuament moltes situacions i converses que ja hem vist en les dues entregues anteriors. La trama ja quedava tancada amb el segon i aquest només serveix per emplenar i allargar la història una mica més. Sincerament, no calia.

En aquest tercer llibre, l’Eric i ja Judith s’han casat i van a Mèxic de lluna de mel i quan tornen a Alemanya reprenen la seva vida quotidiana, on les pràctiques sexuals obertes continuen força presents. Discuteixen, es reconcilien, es tornen a enfadar i tornen a fer les paus. És a dir, és més del mateix, no hi ha trama ni res de nou; bé, sí, l’única novetat és que la Judith es queda embarassada i es descriuen el part i els 9 mesos anteriors amb tot luxe de detalls, cosa que tampoc no feia falta.

Potser eren les hormones però he trobat que la Judith semblava més una nena capritxosa i consentida que es queixava per qualsevol cosa. En canvi, l’Eric es veia més permissiu i menys controlador. Es nota que està enamorat i coneixem una part més humana i tendra d’ell. Renoi, quina paciència que té amb la Judith, tot i que les baralles entre ells són sovint inevitables.

En aquest tercer llibre, la muntanya russa emocional que és la relació entre l’Eric i la Judith es desinfla i perd l’espurna i l’interès que tenia el primer llibre. Se m’han fet molt pesades les contínues i absurdes baralles entre ells. La història era repetitiva: els mateixos diàlegs, les mateixes discussions i les mateixes reconciliacions, una vegada rere l’altra. Aquesta tercera part ha resultat una novel·la forçada, totalment innecessària.

M’he assabentat que hi ha un quart llibre, Pídeme lo que quieras y yo te lo daré, però ja n’he tingut prou per ara. He llegit l’argument, on el Björn és un personatge que adquireix més protagonisme, però sembla més del mateix i en aquests moments necessito llegir un altre tipus de llibres amb uns protagonistes diferents.

En conclusió, Pídeme lo que quieras o déjame tanca una trilogia, que va començar amb molta empenta, amb una parella explosiva amb molt de caràcter que trencava esquemes, però que malauradament l’autora no ha sabut acabar-la quan calia i en aquest tercer llibre s’ha acabat d’enfonsar inexorablement.

VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩

Maxwell, Megan - Pídeme lo que quieras, ahora y siempre

Títol: Pídeme lo que quieras, ahora y siempre
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Pídeme lo que quieras #2
Editorial: Planeta
Pàgines: 382

SINOPSIS:

Després de provocar el seu acomiadament a l'empresa Müller, la Judith està disposada a allunyar-se per sempre de l'Eric Zimmerman. Per fer-ho i per reconduir la seva vida decideix refugiar-se a casa del seu pare, a Jerez.
Turmentat per la seva marxa, l'Eric li segueix el rastre. El desig continua latent entre ells i les fantasies sexuals estan més vives que mai, però aquest cop serà la Judith qui li imposi les seves condicions, que ell accepta per l'amor que li professa.
Tot sembla tornar a la normalitat fins que una trucada inesperada els obliga a interrompre la seva reconciliació i a desplaçar-se a Munich. Lluny del seu entorn, en una ciutat que li resulta hostil i amb l'aparició del nebot de l'Eric, un contratemps amb el que no comptava, la jove haurà de decidir si li ha donar una nova oportunitat o, per contra, començar un nou futur sense ell. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Pídeme lo que quieras, ahora y siempre és un llibre que està molt en la línia del primer. Hi trobem romanticisme, erotisme, discussions i reconciliacions. Una diferència és que canviem d’escenari i bona part de la història transcorre a Alemanya. Aquest segon volum és una novel·la fresca i molt entretinguda, que és recomanable si ha agradat la primera part de la trilogia.

El llibre comença just on acaba l’anterior, amb la Judith enfurismada amb l’Eric per no haver confiat en ella i amb l’Eric desesperat per recuperar-la un cop s’ha adonat del seu error. Després que ella abandonés l’empresa, l’Eric farà de tot i més per fer-se perdonar i tornar a formar part de la vida de la Judith. Finalment, ella que encara n’està enamorada, cedeix, fa les maletes i es trasllada a viure a Alemanya amb ell. Allà coneixerà el Flyn, el nebot de l’Eric, que mostrarà una actitud hostil cap a ella perquè la veu com una intrusa i no vol que el seu tiet deixi de passar temps amb ell per culpa d’ella. D’altra banda, se sentirà molt ben acollida per la mare espanyola i la germana de l’Eric, que la tracten com una més de la família.

En aquesta segona part, la nostra parella protagonista continua amb les baralles sense solta ni volta, gelosia irracional, retrets amb què s’acusen mútuament, discrepàncies sonades, secrets que s’amaguen per por a la reacció de l’altre, que fan perillar en més d’una ocasió la seva relació i converteixen la vida quotidiana en una dolça tortura. També és cert que aquí coneixem millor els personatges i copsem la seva evolució com a parella, que passa del sexe a l’amor. Les escenes eròtiques hi són presents però no sovintegen tant i la relació entre ells esdevé més romàntica. Se’m feia difícil entendre com dues persones tan geloses poguessin compartir aquest tipus de pràctiques sexuals amb participació d’altres persones.

En resum, Pídeme lo que quieras, ahora y siempre segueix explicant-nos la peculiar relació d’estira i arronsa entre l’Eric i la Judith, que es complica per un canvi d’escenari. La història té molt de ritme i humor gràcies al caràcter extravertit de la Judith i té un final força tancat. Tinc curiositat per saber què ens espera en el tercer llibre.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Maxwell, Megan - Pídeme lo que quieras

Títol: Pídeme lo que quieras
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Pídeme lo que quieras #1
Editorial: Planeta
Pàgines: 464

SINOPSIS:

Després de la mort del seu pare, el prestigiós empresari alemany Eric Zimmerman decideix viatjar a Espanya per supervisar les delegacions de l'empresa Müller. A l'oficina central de Madrid coneix la Judith, una jove enginyosa i simpàtica de la qual s'encapritxa immediatament. 
La Judith sucumbeix a l'atracció que l'alemany exerceix sobre ella i accepta formar part dels seus jocs sexuals, plens de fantasies i erotisme. Al seu costat aprendrà que tots portem a dins un voyeur, i que les persones es divideixen en submises i dominants... Però el temps passa, la relació s'intensifica i l'Eric comença a témer que es descobreixi el seu secret, cosa que podria marcar el principi o el final de la relació. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Després de llegir Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I, vaig decidir començar la trilogia Pídeme lo que quieras i conèixer el punt de vista de la protagonista femenina i realment ha estat molt divertit veure aquest empresari alemany amb els ulls de la Judith. Reconec que he rigut i he passat una bona estona amb els diàlegs plens de tensió sexual i de discussions entre dos personatges que són del més tossuts que ens podem arribar a imaginar. Les escenes eròtiques hi són però no són el millor de la novel·la.

Havia llegit que aquesta trilogia era una del tipus de Cinquanta ombres de Grey, però no és així per a res. No és una relació BDSM, sinó que es tracta d’intercanvis de parelles de manera consentida; el protagonista masculí no està tan turmentat pel seu passat com Christian Grey, tot i que sí que té problemes i guarda algun secret i la protagonista femenina és molt tossuda, malparlada i amb molt de caràcter i mal geni, a diferència de l’Anastasia.

La història està narrada en primera persona per la Judith, una noia morena, d’ulls castanys, de 25 anys, resident a Madrid, que treballa de secretària a Müller, empresa que té la seu central a Alemanya. Un dia ella es queda atrapada a l’ascensor i en aquest claustrofòbic espai coneix l’Eric, un jove molt atractiu, ros, d’ulls blaus, que veu en ella una espurna de vitalitat, enginy, caràcter i desimboltura, que fa que se senti atret per ella. Ella no sap que aquest jove és el propietari de Müller,empresa que ha heretat després de la mort del seu pare. Quan s’adona que ell és el seu cap, la Judith vol posar distància entre ells, malgrat que no sembla que l’Eric es vulgui separar d’ella. És innegable i alhora inevitable la potent atracció que hi ha entre els dos protagonistes. L’Eric s’encapritxa totalment de la noia i al final, de la mà de l’Eric la Judith s’endinsa en un món, que no coneixia, de sexe gens convencional, que li desperta curiositat i interès per experimentar noves sensacions, on explora la seva sexualitat amb total llibertat deixant de banda els prejudicis i els tabús.

Així és com tots dos comencen una relació plena d’obstacles i d’alts i baixos com a conseqüència dels seus forts caràcters i de mica en mica s’adonen que els seus sentiments són cada cop més intensos i no només en el terreny del sexe sinó que l’amor comença a irrompre a les seves vides, les torna del revés i els genera inseguretat i dubtes el rumb que pren la seva relació.

Mentre que la Judith Flores és una dona independent, treballadora, alegre i divertida, l’Eric és un home fred, seriós, dominant i controlador. L’Eric no està acostumat que li portin la contrària, ell és qui mana i sempre es fa el que ell ordena, però la Judith contínuament el desafia, el treu de polleguera perquè no tolera que ningú li digui el què ha de fer. Per aquest motiu, la seva relació és un constant xoc de trens, plena de malentesos, discussions i reconciliacions; en definitiva, és una autèntica muntanya russa de sentiments, tot i que no poden viure l’un sense l’altre.

L’autora ens ha deixat frases molt boniques, com “Me gusta quién eres, cómo actúas, cómo me retas y cómo me haces ver la vida en colores y no en blanco y negro”.

El millor de tot ha estat quan la Judith per fi li canta les quaranta a l’Eric, el posa al seu lloc i li diu tot el que tenia a dins guardat. És un moment que estava esperant amb ganes.

En conclusió, Pídeme lo que quieras és una novel·la eròtica, amb un alt contingut sexual (tot i que algunes de les escenes no m’han acabat d’agradar), que destaca sobretot per la particular relació que protagonitza una parella explosiva, amb diàlegs increïbles que no tenen "desperdici". És una història addictiva amb molt de ritme i tocs d’humor molt aconseguits.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Maxwell, Megan - Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I

Títol: Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Yo soy Eric Zimmerman #1
Editorial: Planeta
Pàgines: 512

SINOPSIS:

Em dic Eric Zimmerman i sóc un poderós empresari alemany. Sempre he estat un home fred i impersonal, que gaudeix del sexe sense amor i sense compromís.
En un dels meus viatges a Espanya per visitar una de les meves delegacions vaig conèixer una jove anomenada Judith Flores. Ella em va fer riure, em va fer cantar, em va fer fins i tot ballar, i jo no hi estava acostumat. Quan em vaig adonar que sentia més del que havia de sentir, em vaig allunyar d'ella, però vaig tornar, ja que aquesta dona m'atreia com un imant. 
A partir de llavors, vam començar una relació plena de fantasia i erotisme, en la qual vaig disfrutar ensenyant a la Judith a gaudir del sexe d'una manera que ella mai havia imaginat.
I tu, t'atreveixes a descobrir el costat submís, dominant i voyeur que tots portem a dins?

OPINIÓ PERSONAL:

De Megan Maxwell havia llegit Un café con sal, que la veritat no em va agradar gaire. Però va donar la casualitat que l’autora va venir fins a la meva ciutat a presentar la seva propera novel·la Yo soy Eric Zimmerman, que resulta ser el primer llibre d’una bilogia. Em va convèncer l’argument i vaig pensar que potser l’autora es mereixia una segona oportunitat per part meva. Resulta que aquest primer volum explica la història dels dos primers llibres de l’exitosa trilogia Pídeme lo que quieras des del punt de vista de l’Eric, el protagonista masculí. Vaig decidir que, si m’agradava aquest llibre, després llegiria la resta de llibres de la sèrie.

L’Eric Zimmerman és un multimilionari alemany, propietari de l’empresa Müller. És un home molt atractiu, segur de si mateix, que ha acumulat molt d’èxit en els negocis, però alhora és fred, dominant, egocèntric i manipulador. Utilitza el seu poder i magnetisme sexual per aconseguir sempre la noia que vol, deixant de banda els sentiments i l’amor. Disfruta obertament del sexe gens convencional sense complicacions i practica trios, orgies o intercanvis de parella. Ell és el “jefe”, sempre té raó i ningú no li pot portar la contrària.

Durant un viatge de negocis a la sucursal de Müller a Madrid, l’Eric coneix la Judith Flores, una secretària guapa, extravertida i amb molt de caràcter, que no té pèls a la llengua i diu el que pensa sense importar-li les conseqüències. L’Eric de seguida se sent atret pel seu temperament tan passional i tots dos inicien una relació sense compromís basada en el sexe. Però de mica en mica, la seva relació desemboca en una història d’amor apassionada, on els retrets, les discussions i les reconciliacions estan a l’odre del dia. La Judith aconsegueix debilitar la cuirassa de l’Eric i arribar al seu cor, el fa riure, cantar i ballar. L’Eric, que gairebé no es reconeix a si mateix, se sent més viu que mai al seu costat perquè ella li descobreix una altra manera de viure la vida. I quan torna a Alemanya ja res no tornarà a ser igual. La troba a faltar.

És interessant veure com l’autora aconsegueix que un home arrogant, possessiu, controlador, que es creu superior a tothom i acostumat a fer sempre la seva es doblegui davant l’amor que sent per una dona, una dona que li canvia la vida. Aleshores, descobrim també el seu costat més tendre i humà, les seves pors i inseguretats perquè no tot a la seva vida ha estat fàcil. També porta algunes càrregues sobre les espatlles, que faran que entenguem millor la seva manera de ser.

Aquest llibre es pot llegir de manera independent de la trilogia però sí que és veritat que he notat que em faltava alguna cosa a la història, ja que algunes escenes quedaven incompletes, es donaven per sabuts determinats temes, quedaven obviats alguns diàlegs com si ja en coneguéssim el contingut i és per aquest motiu que he tingut la sensació que em perdia coses en aquesta història. Necessitava conèixer la perspectiva de la Judith. Amb això vull dir que és recomanable llegir prèviament la trilogia Pídeme lo que quieras. Per exemple: 

“—Te estás pasando, Jud —gruño.

Discutimos.

Perdemos los papeles.

Ella me dice..., yo le digo...”

“—¡No, no quiero tener cuidado! Y no quiero tenerlo porque estoy muy enfadada contigo. Primero, por gritarme delante de la subnormal de Betta, y, segundo, por la idiotez que has dicho en referencia a Björn.

Discutimos..., discutimos y discutimos, mientras los mensajes siguen llegando a nuestros móviles con insistencia.” 

Potser l’autora no ha volgut ser repetitiva en aquestes escenes i per això les ha resumit, però jo particularment he notat que em faltava informació pel motiu que no havia llegit la trilogia anterior.

En conclusió, reconec que Yo soy Eric Zimmerman. Vol. I m’ha atrapat des del principi i que, malgrat que no he llegit la trilogia anterior, m’ha agradat força conèixer la seva història. Ara he de conèixer el punt de vista de la Judith.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Spears, Kat - Un corazón de piedra

Títol: Un corazón de piedra
Autora: Kat Spears
Sèrie: -
Editorial: Puck
Pàgines: 316

SINOPSIS:

Es diu Jesse Alderman, àlies Sway, i et pot aconseguir el que necessitis: un treball d'excel·lent, un carnet d'identitat fals, una cita amb la noia que t'agrada... Sí, el Jesse té influències, tot i que no tingui veritables amics. No confia en ningú i té raons per no fer-ho, però no les hi preguntis perquè no te les dirà. Està decidit a no pensar, a no sentir. Ho té tot sota control.
O li ho tenia, fins que el contracten perquè li robi el cor a la noia més desitjada de l'institut, la dolça Bridget Smalley... per entregar-lo a un altre.

OPINIÓ PERSONAL:

Em venia de gust llegir un llibre lleuger i senzill i pensava que Un corazón de piedra ho seria i em faria passar una bona estona, però la veritat és que, tot i semblar que està ple de tòpics, trobo que l'autora no ha sabut desenvolupar-los d'una manera que atrapés el lector en la trama. Volia llegir un llibre narrat des del punt de vista d'un  noi, la sinopsis era atractiva (sobretot perquè em recordava al Cyrano), però el llibre no ha estat tot el que jo esperava. 

La història està narrada en primera persona per Jesse Alderman, àlies Sway, un  noi de divuit anys, que no té gaires amics a l'institut, però que és molt conegut entre els seus companys de classe perquè té l'habilitat de poder aconseguir, gràcies als seus contactes, qualsevol cosa que necessitis (alcohol, drogues, carnets d'identitat falsos, treballs, redaccions, noies, etc). Ell no es relaciona pràcticament amb ningú, a excepció de la seva sòcia Joey, perquè considera que entaular amistat comporta patiment i dolor i, després d'una tràgica experiència passada, es va jurar que mai més no permetria que ningú se li acostés ni entrés a la seva vida. 

És llavors quan el Ken Foster, el noi més popular de l'institut, li encarrega al Sway la missió de seduir la dolça i bondadosa Bridget Smalley. Malgrat que tot comença com una feina més, a mesura que va coneixent la noia, el Jesse sent que de mica en mica se n'està enamorant i no veu amb bons ulls que la Bridget acabi sortint amb el Ken.

El Sway és un antiheroi, un protagonista cínic, fred, manipulador, solitari, desconfiat, amb un passat dramàtic que l'ha convertit en el què és. Jo no trobava la manera de connectar amb el personatge, bàsicament perquè no entenia per quin motiu actuava de la manera com ho feia. Es pot arribar a deduir quin és aquest fet del passat que el va marcar tan negativament però inclús així no hi sé veure cap justificació. Molta gent té problemes i ha viscut situacions doloroses i no tots es converteixen en un ser fred, egoista i intractable. És més, aquest interès o estimació que de sobte sembla que sent per la Bridget em pensava que era simplement un repte per a ell perquè ella no era algú a qui pogués aconseguir fent servir les seves estratagemes. En cap moment no m'he arribat a creure que pogués sentir un amor veritable per la Bridget. La seva ha estat una relació molt estranya i forçada. La resta de personatges no m'han semblat gaire ben construïts i alguns d'ells eren totalment buits i prescindibles. 

El llibre en si m'ha costat molt de llegir; cada capítol se'm feia etern i perdia l'interès de la història, que no m'ha motivat gens. L'he trobat força planera i avorrida. Només llegir per inèrcia perquè volia acabar aquest llibre per començar-ne un altre de millor. I quan he arribat al final, que ha estat més que previsible, de cop i volta, tot s'ha arreglat en un moment. 

En resum, Un corazón de piedra no ha estat la novel·la que jo volia llegir; tenia una bona premissa per convertir-se en una història especial però s'ha quedat en res. Hi trobem amistat, drames familiars, superació personal, avis abandonats, nois discapacitats, tràfic de drogues, abús de poder, ... És a dir, l'autora camina de puntetes per tots aquests temes però no aconsegueix tractar-ne cap amb profunditat. Ha resultat una decepció per a mi. 

VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩

Lemaitre, Pierre - Alex

Títol: Alex
Autor: Pierre Lemaitre
Sèrie: Camille Verhoeven #2
Editorial: Bromera
Pàgines: 320

SINOPSIS:  
Una  noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l'interior d'una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhoeven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.

Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d'estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? L'enigma mantindrà Verhoeven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

OPINIÓ PERSONAL:  

Alex és una novel·la que no coneixia. Me la va recomanar una bona companya de feina i he de dir que ha resultat una de les millors lectures de l’any. Ha estat extraordinària, totalment addictiva, amb continus girs argumentals i un desenllaç sorprenent. No serà pas l’única que llegiré d’aquest autor, que ha estat una gran descoberta per a mi.

Malgrat que Alex és la segona part d’una saga protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, es podria llegir com a llibre independent. No obstant això, jo recomano llegir el primer llibre Irène, perquè suposo que permet entendre millor l’estat emocional en què es troba el policia (en alguns moments em costava entendre els seus pensaments i actitud) i perquè a través de la lectura d’Alex sabem com acaba Irène, tot i que la història d’Alex es pot entendre perfectament sense llegir el llibre anterior.

La història, que és molt original, comença amb el segrest d’una noia enmig del carrer. Mentre ella és ferotgement torturada sense motiu aparent, la policia amb el comandant Camille Verhoeven al capdavant treballa a contra rellotge per rescatar-la abans no sigui massa tard. La investigació policial permet identificar el segrestador i descobrir el lloc on es troba retinguda, però quan la policia hi arriba ella inexplicablement ha fugit. El més curiós és que el cas comença quan sembla que estaria resolt. L’important no és saber qui és el segrestador, sinó que el gran enigma que tothom es planteja és: qui és l’Àlex en realitat? El que queda clar és que ella no és la víctima fràgil que tots s’imaginaven, sinó que és una dona freda, intel·ligent, amb una missió per complir i res ni ningú no li impediran dur-la a terme.

L’acció se centra de manera alternativa en dos focus d’interès: la narració dels fets que protagonitza l’Alex i la investigació duta a terme pel comandant Verhoeven. El ritme del llibre és trepidant, amb tot un seguit de fets inesperats i sorprenents que ens mantenen enganxats a una trama on res, absolutament res, no és el que sembla. Contínuament ens qüestionem qui és “el dolent” de la història i he de reconèixer que l’autor ha fet una gran feina a l’hora de confeccionar el personatge de l’Alex, que és una veritable incògnita i fins ben bé al final, quan totes les peces del puzle encaixen, no podem traure’n l’entrellat del gran misteri que s’amaga al seu darrere. Els girs argumentals són força impactants i el final, que no me l’esperava per a res, m’ha deixat totalment descol·locada i ha estat senzillament brillant.

En definitiva, Alex és un llibre imprescindible per als amants de la novel·la negra i policíaca perquè no deixarà ningú indiferent.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪