Autora: Jennifer L. Armentrout
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 408
SINOPSIS:
Fins la nit en que va desaparèixer amb la seva millor amiga Cassie, tothom pensava que la Sam ho tenia tot: popularitat, riquesa i un nòvio ideal.
Ara, la Sam ha ressorgit però no té cap record de qui era abans, ni de què va passar aquella nit fatídica. Mentre tracta de recompondre la seva vida d'abans, s'adona que la vella Sam és una persona menyspreable i que fins i tot perdre els records ha estat una sort. Ara té una segona oportunitat per ser una millor filla, germana i amiga.
Però la Cassie continua desapareguda, i algú es vol assegurar que no se sàpiga què va passar. Tot el que desitja la Sam és la veritat i poder desbloquejar els seus records. Però... i si no recordar és l'únic que manté viva la Sam?
Fins ara tot el que he llegit d’aquesta autora m’ha
encantat. Tinc pendent de llegir la saga Lux, però abans vaig decidir llegir
aquest llibre autoconclusiu d’intriga amb tocs de romanticisme perquè havia
tingut molt bones crítiques i tenia curiositat per saber com era. Realment he
disfrutat molt amb la lectura.
La història comença en el moment en què la Samantha, després
de varis dies desapareguda, és trobada en una carretera perduda, amb rascades i
esgarrapades per tot el cos, plena de morats i sang a la roba. Totalment desorientada,
no sap qui és ni què li ha passat i ni tan sols pot recordar res de la seva
vida anterior. Quan arriba a casa amb els seus pares, descobreix que té un
germà bessó de qui no es recorda, un nòvio perfecte per qui no sent res i que
la Cassie, la seva millor amiga, continua encara desapareguda. Totes dues van
desaparèixer la mateixa nit i ella vol recordar per ajudar a trobar-la. A la
Sam no li resulta gens fàcil adaptar-se a la seva vida anterior perquè ja no és
la mateixa persona. Ella abans era una noia detestable, egoista, malcarada,
prepotent, que tractava a tothom molt malament, sense importar-li si podia
ferir algú amb la seva llengua viperina. Ara ja no s’avé amb les seves amigues
i comença a sentir alguna cosa especial pel Carson, l’amic del seu germà (amb
qui es portava fatal), uns sentiments que se suposa que hauria de sentir pel seu
nòvio Del.
La narració està feta en primera persona des del punt de
vista de la Sam, començant en el moment en què perd la memòria i, d’aquesta
manera, a través del que la gent li explica, anirem esbrinant, al mateix temps
que ella, com era l’antiga Sam, per què ja no es parlava ni amb el seu germà ni
amb el Carson, com era la relació amb el seu nòvio i les seves amigues i
sobretot què va passar realment aquella nit. Gràcies a la narració de l’autora,
ens posem des del minut 1 en la pell de la protagonista i fàcilment ens sentim
identificats amb ella perquè podem entendre perfectament la necessitat que té
de saber què va succeir per poder passar pàgina i continuar amb la seva vida.
Durant les indagacions de la Sam se li barregen fragments
de records amb al·lucinacions i la vida real i arriba a un punt en què no
distingeix el que és veritat. L’autora aconsegueix mantenir un clima de misteri
i tensió des de la primera pàgina fins al final del llibre, afavorint una
sensació de confusió similar a la que sent la protagonista. Fins i tot arriba a
pensar que és ella mateixa la responsable de tot. Mentre llegia, he arribat a sospitar
pràcticament de tots els personatges ja que tots semblen tenir motius i m’he
imaginat un munt de teories diverses mentre intentava resoldre el cas abans que
l’autora ens desvetllés el qui i el per què. Al final no ho he aconseguit.
Es tracta d’una història que enganxa des de la primera
pàgina per la intriga que ha sabut mantenir al llarg de la novel·la i amb un
ritme àgil i trepidant perquè contínuament se succeïen coses, una rere l’altra,
s’anaven descobrint detalls de la vida de la Sam, que intentava encaixar en la
història i arriba un moment, quan ens trobem al ball de fi de curs, en què m’era
impossible parar de llegir perquè necessitava saber que certa persona a qui li
havia agafat afecte no era la culpable, malgrat que tot l’assenyalava a ella. Estava
atrapada per la lectura i no me’n podia anar a dormir sense saber què havia
passat aquella nit i així resoldre el misteri. El desenllaç final ha estat
sorprenent i inesperat i això m’ha agradat molt. Els motius són contundents,
creïbles i no queden caps per lligar. Tot el que semblava un misteri encaixa a
la perfecció.
En definitiva, No
miris enrere és una novel·la més que recomanable, que atrapa el lector en
una història entretinguda, plena de suspens, que manté la tensió fins al final,
amb uns personatges ben definits i un final d’infart. Aquest llibre és del
millor que he llegit en el que portem d’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada