McGarry, Katie - Rompiendo las normas

Títol: Rompiendo las normas
Autora: Katie McGarry
Editorial: Darkiss
Pàgines: 432

SINOPSIS: 
No recordo la nit que va canviar la meva vida. La nit en què vaig passar de ser popular a ser una cosa rara i marginada. I la meva família està decidida a què segueixi així. 
Deien que la teràpia m'ajudaria. No s'esperaven a en Noah. En Noah és el tipus de noi sobre el qual m'advertien els meus pares. Però és l'únic que m'escolta. L'únic disposat a ajudar-me a esbrinar la veritat. Sé que cada petó, cada promesa i cada carícia són coses prohibides. 
Però, i si trobar el teu destí significa trencar totes les normes?  

OPINIÓ PERSONAL:  

Rompiendo las normas és un llibre que m’ha sorprès molt gratament. No m’esperava per a res que en aquest llibre hi trobaria una història com aquesta. No té res a veure amb la típica història de la bona noia que s’enamora del noi dolent de l’institut, sinó que va molt més enllà i realment val la pena donar-li una oportunitat perquè no et deixarà indiferent. 

L’Echo Emerson, amb els seus ulls verds i cabell pèl-roig arrissat, era la típica noia guapa i popular amb una vida envejable, rodejada d’amigues, un xicot guapo i una família perfecta. Però, desgraciadament, la seva vida dóna un gir de 180 graus. El seu germà Aires, amb qui estava molt unida, mor a l’Afganistan mentre complia una missió com a soldat de l’exèrcit. A la seva mare se li va diagnosticar una malaltia mental i el seu pare la va abandonar per casar-se amb la cangur bastants anys més jove que ell; ara estan esperant un fill. Però el pitjor de tot és que no recorda res sobre què va passar la nit abans de despertar-se a l’hospital amb unes cicatrius molt profundes i reveladores als braços. Des de llavors, que ja no és la mateixa noia. Pateix terrors nocturns, només porta samarretes de màniga llarga, decideix trencar amb el seu xicot, les seves amigues s’aparten d’ella, tots a l’institut especulen amb la idea que es volia suïcidar i deixa de ser popular per convertir-se en una marginada per tothom. Ella només vol reparar el cotxe que el seu germà tan s’apreciava i saber què va passar aquella nit. Per això, assisteix a teràpia amb la Sra. Collins, la psicòloga de l’institut, que li suggerirà donar classes particulars per guanyar diners i poder arreglar el cotxe i també l’ajudarà a recordar i vèncer el bloqueig mental que té de la fatídica nit en què tot va canviar.

El Noah Hutchins, amb els seus ulls marrons i cabell castany, sembla el típic “noi dolent” perquè és musculós, atractiu, fort, sensible, ple de tatuatges, que beu, es droga, se’n va al llit cada cop amb una noia diferent i no fa gaire cas de les normes, però el Noah és molt més que això. Ell era el capità de l’equip de bàsquet, bon estudiant i estima amb bogeria els seus germans petits Jacob i Tyler. Era un noi com qualsevol altre, amb una vida normal, fins que una nit els seus pares moren en un incendi a casa seva. Des de llavors, el Noah ha passat per diversos pares d’acollida i només disposa d’un estricte i limitat dret de visita dels seus germans, que viuen amb una família d’acollida diferent de la seva, perquè els serveis socials consideren que ell és una mala influència per al seus germans. El Noah només vol recuperar-los i espera fer els 18 anys perquè vol obtenir la custòdia dels seus germans per tornar a ser tots junts una família. Per aconseguir-ho, ha de ser més responsable i treure millors notes. En això intenta ajudar-lo també la Sra. Collins, que li busca una professora particular.

Així és com es coneixen l’Echo i el Noah, gràcies a la Sra. Collins. En un primer moment, quan l’Echo li comença a donar classes al Noah, no se suporten i la seva relació no comença amb bon peu. Ell pensa que l’Echo és simplement una noia popular que ho té tot i ella que el Noah és un penjat a qui no li importa res. Creuen que són molt diferents però tots dos s’equivoquen. De mica en mica, es van coneixent, uneixen esforços perquè s’adonen que tenen més coses en comú del que es pensaven en un inici i es tornen inseparables fins al punt que es necessiten, es complementen i ja no poden estar l’un sense l’altre.

El llibre està narrat en primera persona per l’Echo i el Noah, de manera que s’alternen els capítols. Aquesta tècnica m’agrada molt ja que permet conèixer millor el que pensen i el que senten des del seu punt de vista. Tots dos protagonistes m’han agradat molt, però em quedo amb el Noah, que m’ha enamorat. Els personatges secundaris són interessants, però el meu preferit és la psicòloga terapeuta de l’institut, la Sra. Collins. És un personatge que m’ha encantat perquè s’esforça molt per ajudar-los a tots dos.

L’Echo no és la típica noia bondadosa amb una vida perfecta, sinó que és una supervivent, que ha de lluitar per poder tornar a la normalitat, malgrat el dolor que sent per la pèrdua del seu germà i ha de ser valent per intentar recordar el passat i poder així continuar endavant amb la seva vida. El seu personatge no m’ha acabat de convèncer del tot per culpa d’algunes decisions que pren i la manera com reacciona en algunes escenes amb el Noah. El Noah, en canvi, en un principi, semblava el típic noi cregut, prepotent i problemàtic, però després ens adonem que realment sota aquesta cuirassa de tipus dur s’hi amaga una persona extraordinària, que val la pena conèixer. Tots dos estan destrossats per dins, estan acostumats a patir. Els uneix el seu dolor, malgrat que tenen diferents maneres d’afrontar-lo. Comparteixen els seus problemes, s’ajuden, es recolzen l’un en l’altre i a poc a poc entre ells neix una relació molt especial quan s’adonen que, només si estan junts, poden superar totes les adversitats per seguir endavant amb les seves vides. M’ha agradat veure’ls evolucionar i com el seu rebuig inicial dóna lloc a l’empatia, que després es converteix en comprensió i acceptació, posteriorment en amistat, atracció mútua i estimació i finalment sorgeix l’amor i la necessitat d’estar junts.

Es tracta d’una història realista i dura, que m’ha fet caure alguna llàgrima. Trencar les normes implica rebel·lar-se i lluitar pel que volem, amb l’esperança de millorar i també comporta obrir els ulls al món, veure que no estem sols i adonar-nos que hi ha altres camins que són igual de vàlids per assolir el que desitgem.

En definitiva, Rompiendo las normas és una novel·la preciosa, que ens explica una bonica història de superació d’un noi i una noia, que tenen unes vides molt complicades, on el dolor i la pèrdua d’éssers estimats hi són ben presents i el fet de conèixer-se fa que s’ajudin a afrontar el problemes i a tirar endavant. És una història plena de sentiments a flor de pell, que t’atrapa, et roba el cor, et fa reflexionar, riure i plorar i a mi, personalment, m’ha emocionat. He disfrutat molt d’aquesta novel·la.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪