Autor: Nicolas Barreau
Editorial: Espasa
Pàgines: 176
SINOPSIS:
«Avui he vist la dona de la meva vida. Estava asseguda al meu cafè favorit. Per desgràcia, no estava sola. Un tipus condemnadament atractiu estava al seu costat i li agafava la mà. Però, de sobte, va passar una cosa. La dona de la meva vida es va aixecar per anar al bany i al tornar em va fer l'ullet i em va donar la seva targeta ».
Per què no passarà a la vida real allò que algú s'ha inventat per escriure-ho en un llibre? Un dijous d'abril completament normal es converteix en el dijous més important de la seva vida per al llibreter protagonista d'aquesta deliciosa novel·la. De vegades, els miracles existeixen i es diuen amor.
Després de llegir un llibre tan llarg i tan lent
com Las carreras de Escorpio en
necessitava un que fos més curt, que es llegís ràpid, sense haver de pensar gaire
i que fos entretingut. La veritat és que La
mujer de mi vida ha estat tota una sorpresa. M’ho he passat molt bé llegint
aquesta novel·la perquè ha suposat una alenada d’aire fresc entre les meves
lectures.
El protagonista de la història és l’Antoine, un llibreter romàntic i somiador. Un dia entra a la seva cafeteria preferida i a la taula on acostuma a seure hi ha una dona molt guapa i, en el moment en què es creuen les mirades, té una sensació que no pot comparar a res del que ha viscut fins ara, sent que s’ha enamorat i que aquella dona és la seva mitja taronja, malgrat que vagi acompanyada d’un home atractiu. Abans de marxar, ella li dóna a l’Antoine una targeta amb el seu nom (Isabelle), un número de telèfon i la indicació que la truqui al cap d’una hora. Per l’Antoine, que creu en el destí i en l’amor a primera vista, aquesta targeta és una senyal i està convençut que ella és la dona de la seva vida. Però una cosa tan senzilla com fer una trucada de telèfon a una hora concreta no és tan fàcil com sembla perquè un cúmul de mala sort farà que se li esborri el darrer número de telèfon i l’Antoine s’embarcarà en una odissea plena d’entrebancs, circumstàncies desafortunades i intents desesperats per aconseguir trobar la Isabelle, la dona dels seus somnis, recorrent la ciutat de París.
La mujer de mi vida està narrada en primera persona a través del nostre protagonista, que ens va explicant tots els seus periples, els llocs on va a buscar-la i les dificultats que es troba pel camí per poder localitzar la Isabelle.
El que no m’ha acabat de convèncer de la història ha estat aquest amor a primera vista tan immediat i alhora poc creïble perquè amb un simple intercanvi de mirades i un parell de somriures el nostre protagonista ja està perdudament enamorat d’una completa desconeguda amb qui ni tan sols ha intercanviat ni una sola paraula.
Ara bé, també he de dir que es tracta d’una història simpàtica i divertida gràcies a les anècdotes i escenes esbojarrades que se’ns relaten. Malgrat que la trama està poc desenvolupada i no és gaire profunda, té un ritme àgil ja que no paren de succeir-li coses al nostre llibreter.
És un llibre curt que es llegeix en un tres i no res (jo vaig tardar dues hores), que enganxa molt perquè al final vols saber si finalment es troben; ara bé, la situació és una mica surrealista perquè persegueix durant poc més de 24 hores per tot París una dona de qui s’ha enamorat a primera vista.
No obstant això, he disfrutat del llibre de principi a fi, he rigut força amb ell perquè hi havia situacions ben còmiques que feien molta gràcia. Ha estat molt divertit seguir les peripècies del nostre protagonista per tornar a veure com ell l’anomena “la dona de la seva vida”. És una història romàntica amb tocs d’humor, molt recomanable per passar una bona estona ja que et deixa amb un somriure satisfet als llavis.
El protagonista de la història és l’Antoine, un llibreter romàntic i somiador. Un dia entra a la seva cafeteria preferida i a la taula on acostuma a seure hi ha una dona molt guapa i, en el moment en què es creuen les mirades, té una sensació que no pot comparar a res del que ha viscut fins ara, sent que s’ha enamorat i que aquella dona és la seva mitja taronja, malgrat que vagi acompanyada d’un home atractiu. Abans de marxar, ella li dóna a l’Antoine una targeta amb el seu nom (Isabelle), un número de telèfon i la indicació que la truqui al cap d’una hora. Per l’Antoine, que creu en el destí i en l’amor a primera vista, aquesta targeta és una senyal i està convençut que ella és la dona de la seva vida. Però una cosa tan senzilla com fer una trucada de telèfon a una hora concreta no és tan fàcil com sembla perquè un cúmul de mala sort farà que se li esborri el darrer número de telèfon i l’Antoine s’embarcarà en una odissea plena d’entrebancs, circumstàncies desafortunades i intents desesperats per aconseguir trobar la Isabelle, la dona dels seus somnis, recorrent la ciutat de París.
La mujer de mi vida està narrada en primera persona a través del nostre protagonista, que ens va explicant tots els seus periples, els llocs on va a buscar-la i les dificultats que es troba pel camí per poder localitzar la Isabelle.
El que no m’ha acabat de convèncer de la història ha estat aquest amor a primera vista tan immediat i alhora poc creïble perquè amb un simple intercanvi de mirades i un parell de somriures el nostre protagonista ja està perdudament enamorat d’una completa desconeguda amb qui ni tan sols ha intercanviat ni una sola paraula.
Ara bé, també he de dir que es tracta d’una història simpàtica i divertida gràcies a les anècdotes i escenes esbojarrades que se’ns relaten. Malgrat que la trama està poc desenvolupada i no és gaire profunda, té un ritme àgil ja que no paren de succeir-li coses al nostre llibreter.
És un llibre curt que es llegeix en un tres i no res (jo vaig tardar dues hores), que enganxa molt perquè al final vols saber si finalment es troben; ara bé, la situació és una mica surrealista perquè persegueix durant poc més de 24 hores per tot París una dona de qui s’ha enamorat a primera vista.
No obstant això, he disfrutat del llibre de principi a fi, he rigut força amb ell perquè hi havia situacions ben còmiques que feien molta gràcia. Ha estat molt divertit seguir les peripècies del nostre protagonista per tornar a veure com ell l’anomena “la dona de la seva vida”. És una història romàntica amb tocs d’humor, molt recomanable per passar una bona estona ja que et deixa amb un somriure satisfet als llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada