Condie, Ally - Juntos. Liberación

Títol: Juntos. Liberación
Autora: Ally Condie
Sèrie: Juntos #3
Editorial: Montena
Pàgines: 491

SINOPSIS: 

La Cassia i en Ky van abandonar la Societat després de la promesa d'un món més lliure on poder estar junts, lluny de les Autoritats i de les seves tiràniques normes. Però ara que l'han trobat han de tornar a separar-se: a la Cassia l'Alçament li ha assignat un lloc com a infiltrada el cor de la Societat; mentre que en Ky haurà de treballar en la rebel·lió des de l'altre costat de la frontera. No obstant això, res sortirà com estava previst i aviat s'adonaran que la llibertat és una perillosa arma de doble tall... 

OPINIÓ PERSONAL:  

Per fi arribem a l’esperat desenllaç de la trilogia d’aquesta fascinant història d’amor i de lluita per aconseguir la tan anhelada llibertat. Juntos. Liberación posa el punt i final perfecte a una trilogia distòpica, amb una trama molt original, que m’ha encantat i m’ha captivat des del primer llibre.

Després d’escapar de la Societat i d’haver superat tants perills en el viatge per poder estar junts, la Cassia i el Ky s’han unit a l’Alçament, però desgraciadament s’han de tornar a separar. La rebel·lió els ha encarregat missions diferents i, mentre la Cassia ha estat assignada a una feina de classificadora a la província de Central com a infiltrada, el Ky treballa, en companyia de l’Indie, com a pilot de l’Alçament als afores de Camas, província on el Xander exerceix de metge.

Quan comença la rebel·lió, l’Alçament deixa anar la Plaga, un virus que contagia ràpidament la població i del qual només els rebels en tenen la cura. D’aquesta manera, l’Alçament aparta la Societat del poder i pren el control de la situació començant a administrar les vacunes salvadores, però sorgeix un problema i és que el virus inicial de la Plaga sofreix una mutació i les vacunes de l’Alçament ja no són eficaces. La gent comença a morir i ens adonem llavors que la Societat, tan controladora com era, potser no resultava tan dolenta com semblava perquè les idees de l’Alçament no difereixen tant d’aquelles que vol eradicar. Això ens fa pensar que potser és pitjor el remei (l’Alçament) que la malaltia (la Societat). Davant d’aquest panorama desolador, els nostres protagonistes (Cassia, Ky i Xander) en una lluita contrarellotge tindran un paper destacat a l’hora de trobar la cura definitiva. Aquest pensament de la Cassia exemplifica la tensió de la situació viscuda: “Yo estoy dividida en tres partes, como la estrella que Oker dibujó en el barro. Debería velar por Ky en la enfermería. Debería hacer compañía a Xander en la cárcel. Debería estar clasificando para encontrar una cura. Solo puedo tratar de hacerlo todo y esperar que estas tres facetas de mí se integren para hallar una solución”.

Mentre que el primer llibre estava narrat a través dels ulls de la Cassia i el segon explicava la història des de la perspectiva de la Cassia i el Ky, en aquest tercer llibre, hi trobem els punts de vista de la Cassia, el Ky i també el Xander, la qual cosa m’ha semblat molt encertada perquè a banda que enriqueix el text, tots tres tenen diferents formes d’entendre la rebel·lió i amb la informació que ens facilita cadascun d’ells no ens perdem res del que passa a la trama. Aquest llibre es divideix en cinc parts: El pilot (que es refereix al Ky), la poeta (que és la Cassia), el doctor (aquest és el Xander), la plaga i el dilema del presoner. 

El personatge de la Cassia ha evolucionat al llarg de la trilogia. Ara s’ha tornat una lluitadora, amb una gran fortalesa de caràcter, més madura en la presa de decisions i fortes conviccions. El Xander és un personatge, que en aquesta tercera entrega m’ha sorprès molt gratament ja que ha tingut una importància cabdal. Honest, lluitador, valent, lleial i molt humà, ha brillat amb llum pròpia quan anteposava les necessitats dels altres als seus propis desitjos. El Ky continua sent el mateix noi adorable dels dos primers llibres, marcat pel seu trist passat, però ara té una raó per què lluitar i viure: la Cassia. Es va unir a l’Alçament perquè estima la Cassia, no perquè cregui en la seva causa. Ell només vol fugir amb la Cassia lluny de tot.

L’autora no només ha creat una societat distòpica molt ben descrita i interessant de conèixer, sinó que ho ha fet amb una narració molt acurada i un estil delicat i poètic, que fa que la lectura sigui deliciosa, plena de frases i reflexions precioses per emmarcar. És cert que no hi ha massa acció i jo n’esperava més en aquest tercer llibre on s’albirava una guerra imminent, però això no ha restat interès en absolut, ja que la història enganxa per si sola i el final, que era el que més em preocupava, m’ha deixat satisfeta. És una història commovedora que desprèn esperança. 

En definitiva, Juntos. Liberación és el final perfecte d’una excel·lent trilogia distòpica, única i especial, que relata la lluita d’uns personatges entranyables per aconseguir la llibertat i poder viure junts el seu amor, al marge d’una Societat que ho controla tot. És una de les trilogies que recordaré amb més estima.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Condie, Ally - Juntos. Caminos cruzados

Títol: Juntos. Caminos cruzados
Autora: Ally Condie
Sèrie: Juntos #2
Editorial: Montena
Pàgines: 368

SINOPSIS: 

La Cassia ha triat un futur incert: trenca amb en Xander, la parella que la societat havia triat per a ella, i segueix el camí d'en Ky, el noi de qui s'havia enamorat realment. La societat, que ho controla tot, l'ha expulsat a les perilloses províncies exteriors. I ella ho sacrifica tot per buscar la veritat que amaguen els que ostenten el poder. En aquesta frontera salvatge descobreix una manera de viure diferent i la promesa apassionant de la rebel·lió. 

OPINIÓ PERSONAL:   

En aquesta segona part, continuem descobrint aspectes foscos de la Societat, que sota la seva aparença de perfecció amaga una realitat molt crua i seguirem de prop el perillós viatge per terres inhòspites de la Cassia i el Ky, que ho han arriscat tot, amb l’esperança de retrobar-se lliures fora de la Societat i tornar a estar junts. 

La història comença amb el Ky, que va ser reclassificat i enviat com a soldat a un camp militar de les províncies exteriors per lluitar contra l’Alçament, que són els rebels contraris a la Societat. Allà les aberracions com ell són utilitzades com a esquers per a l’enemic en una guerra, d’on és pràcticament impossible sortir-ne viu. Si no els mata l’Alçament, els matarà la mateixa Societat si intenten escapar-se. Per sort no està sol, ja que compta amb l’ajuda de l’Eli i el Vick i units intentaran fugir de l’inevitable destí que la Societat ha previst per a ells.

Per la seva banda, la Cassia ha estat traslladada a fer treballs forçats en uns camps de conreu lluny de la seva família i del Xander. Allí coneixerà l’Indie, una noia amb molt de caràcter, amb qui s’escaparà i juntes iniciaran un viatge ple de perills cap a les províncies exteriors, on es diu que han portat les aberracions per lluitar contra l’Alçament. Totes dues hauran d’aprendre a confiar l’una en l’altra per seguir en vida. Mentre que l’Indie vol unir-se a l’Alçament, la Cassia està decidida a trobar el Ky i farà qualsevol cosa per aconseguir-ho. 

La història és narrada en primera persona per la Cassia i també pel Ky, cosa que m’ha semblat genial perquè d’aquesta manera he pogut conèixer millor els pensaments d’aquest personatge tan enigmàtic i he pogut entendre la seva actitud, que ve marcada per culpa dels desgraciats successos que li va tocar viure quan era petit i que d’alguna manera li han forjat aquest caràcter de noi dur i sensible alhora. Aquí ens trobem amb una Cassia més valenta, decidida i madura, que lluita amb totes les seves forces pel que realment vol i estima.

A mesura que avancem en la lectura, entenem el com i el perquè d’alguns enigmes del llibre anterior, que havien quedat en l’aire, també descobrim com era la vida abans que la Societat s’hi instal·lés i coneixem les anomalies, que serien els ciutadans de tercera classe, que van decidir marxar i viure amagats al marge de la Societat. Aquest llibre també planteja nous misteris i secrets, que segurament es desvetllaran en la darrera entrega de la trilogia.

Malgrat el ritme lent, la història no es fa pesada en cap moment, tot i que m’hauria agradat una mica més d’acció. La lectura ha estat amena i la narració segueix en la seva línia poètica i emotiva de la primera part, amb paraules plenes de sentiments i cites precioses, de manera que els dos poemes de la Cassia es converteixen en l’eix central de tot allò important que passa a la història perquè tot està entrellaçat. És molt original. 

Juntos. Caminos cruzados és un llibre necessari de transició cap a l’esperat desenllaç d’aquesta magnífica història d’amor entre dos personatges que arrisquen les seves vides per poder estar junts en contra de les normes que dicta la Societat. És un viatge dur i esgotador, però alhora esperançador, cap a la llibertat.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Condie, Ally - Juntos

Títol: Juntos
Autora: Ally Condie
Sèrie: Juntos #1
Editorial: Montena
Pàgines: 352

SINOPSIS: 

La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties ni diferències. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que ha de ser la teva parella. I la Cassia, ara que té disset anys, s'enfronta a la festa de l'aparellament, on coneixerà la parella que la societat ha triat per a ella. La cara que hi veu, la d'en Xander, no la sorprèn: han estat amics d'infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la targeta, apareix una altra cara. I a partir d'aquell moment, davant de la Cassia s'obre un món inquietant i ple d'incertesa i prohibicions que podria fer trontollar tot el seu sistema de vida. 

OPINIÓ PERSONAL:   

Juntos és una de les primeres distòpies que llegeixo i he de dir que m’ha encantat. Aquest primer llibre de la trilogia bàsicament és introductori i ens presenta una societat “perfecta”, on tot està controlat i no hi ha llibertat per als ciutadans per elegir res. És una novel·la que atrapa per la narració d’aquest món postapocalíptic del qual vols conèixer-ho tot i al mateix temps enamora per la bonica història d’amor que, contra les normes de l’ordre establert, viuen els nostres protagonistes.

El món està governat per la Societat, la màxima autoritat, que ofereix als ciutadans una llarga vida de pau i harmonia, sense malalties ni preocupacions, a canvi de la pròpia llibertat personal ja que la Societat pren les decisions que afecten a cada persona en particular. És la Societat la que decideix quins aliments has de menjar perquè tinguis bona salut, la roba que has de vestir cada dia, a quin lloc has de viure, qui serà la persona de qui t’has d’enamorar i amb la qual et casaràs, quina ha de ser la teva feina per evitar la massificació en alguns sectors laborals, a què has de dedicar les teves hores d’oci i fins i tot decideix el dia en què moriràs. La Societat ha fet també una selecció de les cent millors cançons, els cent millors poemes, els cent millors quadres, els cent millors llibres, etc. Així, la Societat decideix què pots llegir, escoltar i, en definitiva, aprendre i saber. No hi ha lloc per a ser creatiu. Està prohibit córrer pel carrer o escriure a mà (de fet, ja només s’ensenya a escriure mitjançant el teclat) i, com a curiositat, cada persona ha de portar sempre un petit estoig amb tres píndoles (una verda, una blava i una vermella), cadascuna amb una finalitat diferent. 

Per tant, tenim una Societat que procura una gran qualitat de vida a les persones, però aquestes n’han de pagar un preu molt elevat: la seva llibertat. Els funcionaris vigilen constantment el què fas i el què dius perquè hi ha terminals instal·lats a cada casa per a la teva “seguretat i protecció”. La Societat controla les persones fins al punt que els resultaria impossible subsistir sense la seva ajuda (per exemple, és ella qui fa arribar el menjar a les cases a l’hora establerta). La Societat ha esdevingut imprescindible i ningú s’ha atrevit a qüestionar-se aquest model de vida, fins ara.

La història comença quan la Cassia de 17 anys assisteix a la seva festa d’aparellament, feliç i contenta amb el seu vestit verd de gala. En aquesta cerimònia la Societat li comunicarà qui serà la parella amb la qual haurà de passar la resta de la seva vida i formar una família. I no pot acabar de creure’s la sort que ha tingut quan resulta que li han assignat com a parella perfecta el seu millor amic de la infància, el Xander. Sembla un somni fet realitat, tot i que és un fet insòlit atès que la Societat mai aparella dues persones conegudes de la mateixa província. Però quan arriba a casa i llegeix la microfitxa que li han donat, on se suposa que hi hauria d’haver la informació del Xander, apareix la cara i les dades d’un altre noi a qui també coneix, el Ky. Les Autoritats li han dit que es tracta d’un error, que la seva parella és el Xander, però aquest fet fa que la Cassia comenci a dubtar de si de veritat el Xander és la seva parella perfecta, perquè precisament la Societat no comet “errors”. 

El Ky és diferent; ell és una aberració, un ciutadà de segona classe, que no pot tenir parella. Per aquest motiu, per la seva condició social, no hauria d’haver entrat mai el seu nom a la base de dades dels aparellaments. Tot i que li han ordenat que es mantingui allunyada del Ky, la Cassia sent curiositat per conèixer-lo i saber més coses d’ell ja que se sent inevitablement atreta per ell. Ella fa cas del seu instint i a esquenes dels funcionaris es van coneixent i la seva amistat dóna pas a l’enamorament. En aquest punt, la Cassia no vol que les Autoritats decideixin el seu futur i li diguin el què ha de fer amb la seva vida i, de mica en mica, es va rebel·lant contra el sistema imposat. 

La narració és en primera persona a través dels ulls de la Cassia, que és la protagonista principal al voltant de la qual gira tota la història. Ella és una noia obedient, que mai no s’ha qüestionat el seu model de vida, és feliç amb la seva família, els amics i la seva feina de classificadora. Però sense plantejar-s’ho, la seva relació amb el Ky farà que observi el món que té al davant amb uns altres ulls més crítics i res no tornarà a ser igual per a ella: les coses que abans acceptava religiosament sense dubtar que eren pel seu bé ara ja no les veurà de la mateixa manera. Mentre que el Xander és un noi massa bondadós i perfecte, el millor amic de la Cassia des de la infància i la seva actual parella, el Ky és un noi dolç, sensible, solitari i misteriós, que prové de les províncies exteriors i arrossega un passat tràgic amb ell, ple de secrets, que anirem coneixent al llarg de la novel·la.

És un llibre que m’ha encantat, tant la societat distòpica que dibuixa l’autora, que és molt original i està molt ben descrita, com la història d’amor entre els protagonistes. Una de les millors coses de la novel·la han estat les converses de les trobades entre la Cassia i el Ky, quan s’anaven coneixent. L’autora ens ha descrit escenes fantàstiques, molt emotives i plenes de sentiment i cites meravelloses com la següent: “El amor cambia lo que es probable y hace posible lo improbable”.

Aquesta novel·la m’ha atrapat des del principi i no podia parar de llegir. No es que tingui molta acció, però el seu ritme és àgil i constant. L’autora té una manera d’escriure amena, sensible i poètica. 

En conclusió, Juntos és una distòpia romàntica molt ben escrita i força entretinguda, que presenta una societat molt interessant i explica la commovedora història de dos joves enamorats que lluiten contra la Societat per poder viure el seu amor i decidir junts el seu futur. 

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Benavent, Elísabet - La meva illa

Títol: La meva illa
Autora: Elísabet Benavent 
Editorial: Rosa dels vents
Pàgines: 536

SINOPSIS: 

La Maggie viu en una illa i regenta una casa d'hostes...
La Maggie té un hort i gairebé sempre va descalça...
La Maggie no vol recordar per què és allà; fa massa mal...
La Maggie ha renunciat a l'amor i és complicat explicar-ne els motius...
fins que coneix l'Alejandro...
i la calma dóna pas a una tempesta de sensacions...
i a la possibilitat que tal vegada sí que es pot començar un altre cop. 

OPINIÓ PERSONAL:  

La meva illa és un llibre que vaig començar amb moltes ganes i il·lusió i he de reconèixer que m’he trobat amb una història completament diferent del que m’esperava. La primera part sí que és cert que em va encantar però a la segona tot es torça i al final costa molt de remuntar. Es tracta, això sí, d’una història molt intensa i addictiva que m’ha fet somriure i també plorar i molt.

La Magdalena o Maggie fa dos anys que viu refugiada en una petita illa del Mediterrani i regenta una pensió. Va arribar a l’illa fugint del seu passat dolorós, superada per diversos fets que volia oblidar i aquí hi va trobar la pau interior necessària per reconstruir-se a si mateixa peça a peça, equilibrar la seva vida i començar de nou des de zero. La Maggie viu d’una manera molt simple i natural, camina descalça per tot arreu, és feliç cuidant del seu hort i ocupant-se dels seus hostes i visita la senyora Mercedes, la seva única amiga, que és una anciana molt entranyable amb qui s’entén la mar de bé. Ara bé, aquesta pau i tranquil·litat canviarà quan l’Alejandro arribi a l’illa i s’allotgi a la pensió, amb la intenció de trobar un lloc on amagar-se de la seva última relació, on poder desconnectar i reflexionar per retrobar-se a si mateix i posar les seves idees en ordre. L’Alejandro s’anirà enamorant de la Maggie  mentre ella s’enamora d’ell. L’atracció entre els dos serà inevitable i cap d’ells s’hi podrà resistir, però arriba el moment en què la realitat s’imposa i l’Alejandro ha de tornar al seu món, tot i que no vol renunciar a la Maggie.

La història està narrada en primera persona per la Maggie, tot i que alguns capítols estan relatats per l’Alejandro, cosa en ens permet conèixer-lo una mica més. La Maggie, la protagonista d’aquesta història m’ha semblat un personatge molt real, ja que no sempre actua correctament, s’equivoca i sap com recuperar el control. Viu feliç a l’illa allunyada de les grans ciutats. Ella m’ha decebut i alhora desesperat quan torna a la seva vida anterior, recau altra vegada en els mals hàbits i torna a cometre els mateixos errors del passat. L’Alejandro és el noi perfecte, dolç, carinyós, lleial i aguanta al costat de la Maggie el que no està escrit, però després també em decep amb les seves actuacions i males decisions. Té una evolució força complexa i ja sé que també és humà, però des del meu punt de vista es passa de la ratlla i no puc arribar a entendre per què es comporta de la manera com ho fa.

La novel·la està dividida en cinc parts. La primera és la meva preferida ja que ens relata l’enamorament i el principi de la relació entre la Maggie i l’Alejandro, que transcorre a l’illa, un lloc idíl·lic i paradisíac, on s’aniran coneixent i es trobaran l’un a l’altre. A la segona intenten encaixar la seva relació dins les seves respectives vides, cosa gens senzilla. A la tercera, les coses es torcen i els errors se succeeixen un rere l’altre. La quarta és la pitjor de totes perquè ja no es pot caure més avall quan ets al fons. I, per últim, la cinquena, que ens explica com acaba tota la història.

La història de la Maggie i l’Alejandro comença a un ritme vertiginós fent saltar espurnes d’amor per tot arreu, però cap a la meitat del llibre veiem com aquesta relació va decaient fins a convertir-se en un autèntic drama amb majúscules. He disfrutat molt amb la primera part de la seva relació, però també he de dir que, quan la història d’amor desencadena en una espiral de destrucció, he patit molt. No he arribat a entendre els personatges. Primer, em decep la Maggie, que es converteix en el seu pitjor malson i després, l’Alejandro, que es transforma en una ombra del que havia estat, un personatge radicalment diferent a com era. L’autora obre els seus protagonistes en canal i ens mostra de què són capaços: del millor, però també del pitjor. Trobava increïble com dues persones podien fer-se tan de mal després de tot l’amor que havien arribat a compartir. Potser és culpa meva perquè vaig començar La meva illa amb unes expectatives bastant altes i m’esperava una història senzilla però bonica, d’aquestes que et deixen tot el llibre amb un somriure als llavis. I tot i que el desenllaç final resulta feliç i esperançador, no m’ha fet oblidar tot el mal que s’han fet. El final m’ha agradat, però tampoc no m’ha acabat de convèncer. L’he trobat massa precipitat i no veig com és possible arreglar tan ràpid tot el que havien espatllat els dos protagonistes, que per mi ja havien arribat a un punt de no-retorn. Necessitava una cinquantena de pàgines més amb escenes romàntiques per tornar a enamorar-me dels protagonistes com al principi.

En conclusió, La meva illa ens relata una història profunda i intensa, que et fa tenir els sentiments a flor de pell i que parla de l’amor, la pèrdua, les segones oportunitats, la superació personal i començar de nou. És una novel·la que m’ha fet plorar més que somriure i he patit més que no pas he gaudit.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Barreau, Nicolas - Un capvespre a París

Títol: Un capvespre a París
Autor: Nicolas Barreau 
Editorial: Columna edicions
Pàgines: 304

SINOPSIS: 

L’Alain Bonnard és el propietari del Cinéma Paradis a París, una petita sala de cinema on es projecten pel·lícules poc comercials. Li agraden les pel·lícules que fan somiar, i el públic que entra a veure-les. En particular, una espectadora que du un abric vermell i que cada dimecres seu a la fila disset. Després d’observar-la durant mesos, l’Alain s’atreveix a convidar-la a sopar. I la història més romàntica del món es desplegarà davant dels seus ulls. Una nit de petons interminables i la promesa de reveure’s el dimecres següent. Però l’Alain rep la visita de l’Allan Woods i la Solène Avril, un director de cinema nord-americà i la seva espatarrant musa, que li proposen llogar la sala durant una setmana per rodar-hi una pel·lícula. I quan arriba l’esperat dimecres, la noia de l’abric vermell no apareix per enlloc, i l’Alain, que només coneix el seu nom, intentarà esbrinar on s’ha ficat i quina relació té tot plegat amb el rodatge de la pel·lícula. 

OPINIÓ PERSONAL:  

Aquest és el segon llibre que llegeixo d’aquest autor. L’anterior va ser La mujer de mi vida i em va sorprendre força. La sinopsis em va agradar però segurament va ser també la bonica portada amb la noia de l’abric vermell la que em va impulsar a llegir aquesta novel·la. 

L’Alain Bonnard és el propietari del Cinèma Paradis a París, que és un petit i encantador cine no comercial en el cor de la ciutat de l’amor, on es projecten pel·lícules antigues, que no són en 3D i no s’hi venen crispetes. És un cine familiar que va heretar del seu tiet Bernard. El nostre protagonista Alain s’enamora de la noia de l’abric vermell, que s’asseu a la mateixa butaca de la fila 17 a la sessió nocturna dels dimecres. Una nit deixant a un costat la seva timidesa, decideix convidar-la a fer un passeig i a sopar. La vetllada és fantàstica, tot surt perfecte. L’Alain se sent l’home més afortunat i feliç del món i queden per veure’s la setmana vinent. Mentrestant, en el seu antic i modest cine apareixen el prestigiós director de cine americà Allan Wood i l’actriu del moment Solène Avril perquè volen rodar la seva nova pel·lícula en aquest cinema tan particular. L’Alain està impacient però quan arriba el dimecres següent, la noia de l’abric vermell no acudeix a la cita, ni aquest ni cap altre dia. Llavors, l’Alain inicia una desesperada i estressant recerca per tota la ciutat de París de la noia de l’abric vermell, de la qual només sap que es diu Mélanie.

La història està narrada en primera persona per l’Alain, que és un home tranquil, senzill, amable, bondadós, tímid i enamoradís, que resulta simpàtic, tot i que en alguna ocasió m’ha sembla un pèl simple i avorrida la seva vida. La relació d’amor amb la noia de l’abric vermell m’ha semblat massa precipitada i poc creïble perquè no m’imagino estimar algú després de passar tan sols unes poques hores amb aquesta persona. Ara bé, deixant aquest detall de banda, la història d’amor es complementa amb una trama misteriosa (no sabem on és la noia de l’abric vermell ni per què ha desaparegut), amb tocs d’humor i comèdia, que ens depararà algunes sorpreses. Entre elles, diré que m’ha fet gràcia trobar-me altre cop amb el tal “Dimitri”, que ja va aparèixer a l’anterior llibre La mujer de mi vida i que va donar molt de joc a la història.

Amb un llenguatge proper i col·loquial, ens trobem davant d’una novel·la de lectura àgil, agradable i sense cap complicació, on sovintegen els diàlegs i on els malentesos i els secrets marquen el ritme de la història. Tot i que entreté perquè té un bon argument, no enganxa i tampoc no arriba a emocionar.

En definitiva, Un capvespre a París és una novel·la romàntica, fresca i entretinguda, de lectura fàcil i ràpida, que és molt aconsellable per llegir a l’estiu amb la intenció de passar una bona estona. És una novel·la perfecta per a aquelles persones amants del cine, de  l’amor i de París.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Perkins, Stephanie - Felices por siempre jamás

Títol: Felices por siempre jamás
Autora: Stephanie Perkins
Sèrie: Un beso en París #3
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 400

SINOPSIS: 

Enamorar-se a la ciutat més romàntica del món és fàcil per a la somiadora Isla Martin i l'enigmàtic artista Josh Wasserstein. Però a mesura que avança l'últim curs a la School of America de París, l'Isla i el Josh es veuen obligats a afrontar la punyent realitat perquè, potser, la seva història no acabi amb un «feliços per sempre».
Seguiran junts quan els dies a l'institut s'acabin? Serà el seu amor més fort que la distància? La seva història romàntica es convertirà en un apassionant viatge per Nova York, París i Barcelona, acompanyats dels seus amics Anna, Étienne, Lola i Cricket. 

OPINIÓ PERSONAL:  
Felices por siempre jamás és el tercer llibre de la “trilogia” Un beso en París. Tot i que és un llibre autoconclusiu i independent, hi tornen a aparèixer els personatges dels llibres anteriors de Un beso en París i Lola y el chico de al lado. Es tracta de tres novel·les que expliquen diferents històries entrellaçades i sobretot és en la tercera part on es percep millor aquesta peculiaritat ja que hi apareixen tots els personatges. 

La Isla Martin i el Josh Wasserstein viuen a la mateixa ciutat de Nova York i tots dos estudien a l’School of America de París, però no han parlat mai. Des de fa molt temps que la Isla està perdudament enamorada del Josh i l’observa en la distància, pensant que mai es fixarà en ella. Per això, quan el Josh es fixa en ella, a la Isla li sembla un somni fet realitat. Aquest és el seu darrer any d’institut i una trobada casual farà que per fi intercanviïn unes paraules i es coneguin. De coneguts passaran a ser amics i d’amics, a convertir-se en parella. Comencen junts una relació de descoberta de l’amor, passant per moments feliços, aventures, llocs nous per visitar i també pels entrebancs de la distància, dubtes i discussions que sorgeixen en el camí. Els dos protagonistes viuran en una contínua muntanya russa que es converteix en un constant estira i arronsa d’emocions.

La novel·la està explicada en primera persona des del punt de vista de la Isla. Ella és una noia prima, baixeta, pèl-roja, tímida, que intenta passar desapercebuda i és bastant insegura pel que fa al seu futur; no té gens clar a què es dedicarà ni a quina universitat vol continuar estudiant. El seu millor amic és un noi autista que es diu Kurt. El Josh, alt, atractiu i segur de si mateix, és fill d’un important senador d’Estats Units i se sent incomprès pels seus pares, que viuen en un món rodejats de gent de classe alta on ell no encaixa. El Josh és un artista i dibuixar és la seva gran passió. Sempre està fent dibuixos i inventant historietes. Quan els seus amics Anna, Étienne i Meredith es graduen en ser un any més grans, ell es troba sol i desanimat i aquesta desafecció fa que tingui problemes de comportament dins del centre.

La distància, les males decisions, els dubtes i les inseguretats sobre el futur i la seva relació de parella seran els problemes i inconvenients contra els quals la Isla i el Josh hauran de lluitar per aconseguir estar junts. A més de tractar-se d’una novel·la romàntica, la història també tracta temes com les segones oportunitats, la por al fracàs i a no arriscar-se, els problemes familiars i trobar el nostre lloc al món.

Hi ha dues coses que m’han encantat de la novel·la: una ha estat el viatge dels protagonistes a Barcelona i l’altra tornar-me a trobar amb els personatges dels anteriors llibres. El cap de setmana que passen la Isla i el Josh a Barcelona visitant els llocs més turístics de la ciutat ha estat absolutament deliciós perquè m’he imaginat a mi mateixa passejant pels seus carrers i he gaudit amb cada detall dels escenaris i ambientació d’una ciutat que conec. A més, als darrers capítols, he pogut retrobar-me amb l’Anna, l’Étienne i la Meredith i la Lola i el Cricket, cosa que m’ha permès conèixer mesos després com els van les coses a la seva vida.

Des del primer llibre de la sèrie m’ha atrapat l’estil i la manera d’escriure de l’autora, que ha construït uns personatges tan ben definits, realistes, amb les seves virtuts i inseguretats, fent-los d’aquesta manera més humans i propers a nosaltres. Ha confeccionat unes històries senzilles, però molt delicades, que s’han convertit en extraordinàries donant sempre més importància a la manera com s’explica a la història, que no pas la història en si mateixa.

En definitiva, Felices por siempre jamás és un llibre preciós que tanca a la perfecció una “trilogia” excel·lent, on destaquen uns personatges imperfectes i perfectes alhora, una commovedora història d’amor, uns diàlegs molt cuidats, uns escenaris espectaculars i un bonic missatge molt esperançador.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪