Autors: Javier Ruescas i Francesc Miralles
Sèrie: Pulsacions #2
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 224
SINOPSIS:
El Remo ha conegut la Carol a l'aeroport.
Què té de bo? Han connectat.
Què té de dolent? El Remo va cap a Los Angeles a passar-hi l'estiu, mentre que la Carol viatja al Japó per viure amb el seu pare.
Què pot passar entre dos desconeguts que són cadascun a una punta del món?
Què poden saber l'una de l'altre per les fotos que pengen a HeartPic o les entrades que escriuen a BlogBits?
I per què cada cop que reben un missatge a HeartBits sembla que el cor els deixi de bategar?
El Remo i la Carol es coneixen per casualitat a l’aeroport de Madrid després de perdre cadascú el seu vol. Mentre el Remo anava cap a Los Angeles per millorar l’anglès i oblidar-se d’una noia que li havia trencat el cor, la Carol se’n va al Japó a viure amb el seu pare després de la mort de la seva mare. Mentre esperen a la terminal per poder-se recol·locar en el següent avió que els porti al seu destí, es fan amics i decideixen mantenir el contacte mitjançant l’aplicació de missatges de text HeartBits. Tots dos creen un vincle molt especial que els uneix encara més i fa que se sentin propers gràcies als missatges de complicitat i recolzament que s’envien, malgrat la distància de més de 8.000 km de distància que els separa.
La novel·la està escrita a través de missatges de text de l’aplicació HeartBits (semblant al WhatsApp) i també, com a novetat, apareixen fotografies en color compartides pel Remo a través de l’aplicació HeartPic (semblant a Instagram) i entrades de BlogBits al bloc de la Carol (semblant a Blogger).
Els personatges principals són ben diferents. La Carol és una noia reflexiva i assenyada, que se sent tota sola en un país estrany, amb una cultura diferent a la seva, amb un idioma que no entén i amb un pare que és un complet desconegut per a ella després d’anys de no veure’s; en canvi, el Remo és un noi impulsiu i immadur, que quan no treballa al bar de la platja dedica les hores lliures a la fotografia i a fer surf. La història ens explica com la seva relació d’amistat, que neix fruit de la casualitat, va creixent a poc a poc en la distància, va evolucionant i les seves converses van esdevenint cada cop més necessàries i transcendents per poder tirar endavant en el seu dia a dia. En aquesta novel·la trobem també reflexions filosòfiques i diàlegs molt ocurrents i enginyosos:
CAROL_13:08
;-) Au, fuig d’una vegada, que tens
tota la nit pel davant. No veus que aquí
ja és un dia després? Remo, el meu present és el teu futur.
REMO_21:09
Doncs llavors estic tranquil
CAROL_13:09
Per què?
REMO_21:09
Perquè això significa que demà seguiràs aquí.
A l’anterior ressenya de Pulsacions havia comentat que havia trobat a faltar més pàgines per conèixer què havia passat amb els protagonistes i en aquest llibre he tingut la grata sorpresa de trobar-me amb un personatge de la primera novel·la que també apareix aquí i que ens parla de com ha continuat la vida dels anteriors protagonistes de Pulsacions. I això m’ha agradat molt.
Es tracta d’una història fresca, amena i entretinguda que es llegeix en una tarda i, tot i que és força previsible, et permet passar una bona estona llegint per evadir-te de la rutina i de les preocupacions diàries. És ideal per descansar i llegir entremig de llibres més densos.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada