Autores: May R. Ayamonte i Esmeralda Verdú
Editorial: Planeta
Pàgines: 352
SINOPSIS:
Emma és una jove la vida de la qual no és gens fàcil. Quan tenia sis anys, la seva mare va morir en un accident de cotxe i el seu pare, al que ha de cuidar els caps de setmana, va patir greus seqüeles físiques i intel·lectuals. Entre els estudis i les seves responsabilitats familiars, Emma no té gaire temps per fer el mateix que el jovent de la seva edat. Però per sort hi ha alguna cosa que anima els seus dies: la literatura. Els llibres, el seu blog i el seu nou canal de Youtube són el seu refugi, i mentre totes les persones del seu entorn tenen vida social, Emma prefereix passar les hores a la biblioteca.Tot canvia quan Eric, el noi que acaba d'arribar al poble, entra a la seva vida. L'Eric és guapíssim i imparable, però també amaga molts secrets i un passat fosc pel qual ha de complir condemna fent treball comunitari. Podrà l'Eric treure a l'Emma de la bombolla en què viu? Per què la relació amb l'Eric és tan complicada i confusa? Per què és tan hermètic i enigmàtic? Què amaga?
Em vaig decidir a llegir aquest llibre perquè les dues autores són booktubers famoses, una de les quals segueixo a les xarxes socials i, com que m’han agradat molts dels llibres que ella ha anat recomanant al seu canal, tenia curiositat per conèixer de primera mà el seu treball.
Es tracta d’un llibre ben simple, planer, sense cap gir argumental ni trama interessant que et facin estar pendent de la lectura per saber què passarà. Després d’un fatídic accident, l’Emma es queda sense mare i amb un pare discapacitat en cadira de rodes. Amb aquest panorama dramàtic, la nostra protagonista es dedica a estudiar, es refugia en la lectura i se centra a posar en marxa el seu canal de Youtube i paral·lelament apareix un noi nou a l’institut que trasbalsarà el seu món.
No m’han agradat els personatges. Penso que no estan ben construïts i hi ha algunes incoherències entre el que diuen i el que fan. L’Emma, la nostra protagonista, des del principi m’ha semblat immadura i molt egoista. Tenia l’esperança que evolucionés conforme avançava la història, però no ha estat així i no he connectat gens amb ella. No m’han agradat moltes de les seves reaccions i actuacions amb altres personatges: tracta de bruixa a la bibliotecària perquè l’ha d’avisar quan, no una sinó dues vegades, li sona el mòbil dins la biblioteca; s’enamora de l’Eric a primera vista, encara que ell li posi droga a la butxaca, i li perdona perquè el noi és molt guapo, s’enfada perquè ha de cuidar el cap de setmana al seu pare amb mobilitat reduïda quan preferia dedicar el temps a actualitzar el seu blog literari; saluda a la seva germana que havia patit anorèxia amb un “vols dir que no estàs més prima?”; totes aquestes actituds desafortunades han fet que no pogués arribar a sentir gens d’empatia per ella, tot i la càrrega personal que arrossega.
L’Eric oculta un secret del seu passat, que està molt mal desenvolupat al llarg de la novel·la. Una actitud imprudent que va tenir temps enrere va desembocar en unes traumàtiques conseqüències per a persones properes a ell i, malgrat el que va succeir, el personatge no aprèn res i torna a cometre els mateixos errors, coneixent per pròpia experiència el resultat nefast que es pot produir però no li importa. És increïble; això no té cap mena de sentit. I el Gabriel, el tercer personatge en discòrdia, que forma el triangle amorós està col·locat en calçador i apareixent del no-res acaba sent el millor amic de l’Emma. És un personatge buit de contingut i totalment innecessari. Els personatges secundaris no aporten res, són superficials i tal i com apareixen a la història també deixen de sortir-hi. L’Esther escriu amb tantes faltes d’ortografia els whatsapps que ni tan sols s’entén què vol dir.
No hi ha una trama ben definida sinó que trobem un reguitzell
de temes mal construïts, que no han estat ben desenvolupats. Sembla que les
autores volien parlar de moltes temàtiques alhora i les han encabit com han
pogut en la novel·la: una mare morta, un pare discapacitat, una germana que va
patir anorèxia, un noi amb un passat fosc, una amiga lesbiana, un familiar amb
càncer. Han passat gairebé de puntetes per totes elles, només anomenant-les,
sense entrar a tractar-les amb més detall. Hauria valgut més la pena que s’haguessin
centrat a fons en un tema en concret per explicar millor els problemes i repercussions
que comporta.
Trobo que també hi ha una enumeració llarga, pesada i innecessària
de referències d’escriptors i de les seves novel·les, així com també de
companys bloggers i booktubers, que obtenen el reconeixement de les autores.
Es tracta d'un llibre senzill, gens pesat, fàcil i ràpid de llegir. Jo vaig tardar un cap de setmana i, malgrat que no em vaig sentir gens identificada amb els protagonistes ni amb la seva història, el vaig trobar bastant entretingut.
✩
