Autora: Maggie Stiefvater
Sèrie: Els llops de Mercy Falls #1
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 448
SINOPSIS:
Fa anys, la Grace va
estar a punt de ser devorada per una bandada de llops. Inexplicablement,
un dels animals, un llop d'ulls de color groc, la va salvar. Des de
llavors, cada hivern, la Grace s'acosta al bosc que hi ha darrere de
casa seva i, des de la distància, el llop i la noia s'observen. Quan
arriba la calor, la bandada desapareix, i el llop d'ulls grocs se'n va.
Però aquest any la Grace no vol que arribi l'hivern. No vol que arribi
mai. Ha conegut un noi. És un noi normal, però té uns ulls fascinadors,
de color groc.
Tremolor és la primera part de la tetralogia de “Els llops
de Mercy Falls”. Ha resultat ser una lectura àgil i força entretinguda, una
trama original amb tocs de misteri, personatges interessants i un final bastant
previsible que m’ha agradat molt.
Quan era una nena, la Grace va ser atacada per una
bandada de llops que viuen als boscos que hi ha al voltant de casa seva, al
poble de Mercy Falls. Va estar a punt de morir però inexplicablement un d’aquells
llops, un llop d’ulls grocs, li va salvar la vida. Des de llavors, la Grace
sent una estranya atracció cap als llops en general i una íntima connexió amb
el “seu” llop en particular. Cada dia d’hivern al llarg de 6 anys aquest llop d’ulls
de color groc visita la Grace i l’espera mig amagat entre els arbres del bosc. Durant
els mesos d’estiu, però, els llops desapareixen. És per això que, anys després,
quan ella ja és una adolescent de 17 anys, desitja que arribi el fred de l’hivern
per poder continuar observant des de la distància el “seu” llop d’ulls grocs i somia
que les seves mirades es tornin a creuar; però enguany tot serà diferent.
Un dia d’octubre els llops ataquen un noi i, arran
d’aquest incident, els llops són considerats una amenaça per al poble, s’organitzen
batudes entre els caçadors per anar a matar-los i la Grace farà tot el possible
per evitar-ho perquè no pot deixar de pensar en el llop d’ulls daurats a qui
vol salvar de la cacera. Més tard, quan torna a casa seva, es troba davant la
porta d’entrada el Sam, un enigmàtic noi d’estranys ulls grocs molt mal ferit,
que té la mateixa mirada profunda que el “seu” misteriós llop. És el “seu” llop
en forma humana. A partir d’aquí la Grace i el Sam seran inseparables i junts
intentaran esbrinar per què la Grace no s’ha arribat a transformar mai i si és
possible que hi hagi una cura.
El llibre està narrat en primera persona, uns
capítols per la Grace i uns altres pel Sam. D’aquesta manera podem conèixer amb
profunditat tots dos protagonistes amb les seves emocions i pors. La Grace és
una bona noia, estudiosa, forta, decidida, responsable i independent, que viu
obsessionada pels llops des que la van mossegar i lluitarà incansablement per
trobar una cura per al Sam. L’única cosa que no m’ha agradat del seu caràcter
és que es mostra una mica massa freda, li costa expressar obertament les seves
emocions i en alguns casos ha reaccionat amb poca intensitat romàntica. Mentre
que la Grace és la part racional de la relació, el Sam n’és la part més
sentimental. Ell té 18 anys, és atractiu, encantador, dolç, optimista i valent.
Li apassiona la música i la poesia. El Sam desitja amb totes les seves forces
ser humà, odia transformar-se perquè quan ho fa s’oblida dels seus sentiments i
ara que ha conegut la Grace no en té prou amb observar-la des del bosc, vol estar
amb ella per sempre.
Els personatges secundaris són importants. D’entre
ells destaquem: els pares de la Grace, que són uns pares absents que no es
preocupen gens per la seva filla, l’Olívia i la Isabel, amigues de la Grace i
el Beck, que és el pare adoptiu del Sam i un important membre de la llopada.
L’enfocament que l’autora dóna als licàntrops és
ben original. Són humans a l’estiu amb la calor i el bon temps, però es tornen
llops a l’hivern amb el fred. En aquest sentit, he trobat molt curiós que la
transformació en llop no tingués res a veure amb la lluna plena. M’ha sorprès
força aquest detall i m’ha agradat que fos el fred l’únic que els separa de la
forma humana.
Malgrat que la història no té gaire acció, està
molt ben construïda i ens regala moments memorables. La relació d’amor impossible
entre la Grace i el Sam és preciosa. Sorgeix entre els protagonistes un amor
pur, que desafia les lleis de la naturalesa i, malgrat tenir el temps en
contra, amb la inevitable arribada de l’hivern, són capaços de fer qualsevol
cosa per tal de poder estar un minut més junts. Lluitaran fins al final i quin
final! L’autora no deixa caps per lligar i segons la meva opinió és un final
tancat, força previsible, però que et deixa satisfet.
En definitiva, Tremolor
és una lectura fresca i agradable, amb una trama molt ben escrita que tracta de
l’amor impossible entre homes llop i humans, els quals estan disposats a tot
per continuar junts. És un bon inici d’una tetralogia, que deixa l’acció de
banda per centrar-se en els sentiments dels nostres protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada