Suzuma, Tabitha - Prohibido

Títol: Prohibido
Autora: Tabitha Suzuma
Sèrie: -
Editorial: Oz editorial
Pàgines: 384

SINOPSIS:

En Lochan i la Maya sempre han sentit que són més amics que germans. Davant la incapacitat de la seva mare alcohòlica de cuidar-los i l'absència d'un pare que els va abandonar, els dos joves han de fer-se càrrec dels seus tres germans petits i amagar la seva situació als Serveis Socials, perquè cap dels dos és major d'edat.
La responsabilitat que comparteixen i les dificultats a les quals s'enfronten es uneixen fins a tal punt que els empenyen a enamorar-se. Tots dos saben que la seva relació està malament i que no ha de continuar, però al mateix temps no poden controlar les seves emocions i l'atracció que els domina. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Prohibido  és una novel·la que m’ha impactat moltíssim. Està molt ben escrita i explicada, compta amb uns personatges molt forts i realistes i et fa tenir els sentiments a flor de pell perquè en una escena t’arrenca un somriure de felicitat i a la següent et fa saltar les llàgrimes de dolor. Aquesta història m’ha robat el cor primer i me l’ha destrossat després. Encara no m’he acabat de recuperar de la lectura. Buf, quina història i quin final! Aquest llibre el recordaré tota la vida. Ha calat ben fons en la meva ànima. És impossible oblidar-lo. 

Tabitha Suzuma ens presenta una història dura, molt dura de fet, intensa i complexa, que cal llegir amb la ment oberta i sense prejudicis ja que aborda el tema de l’amor entre germans. Els protagonistes són el Lochan i la Maya Whitely, dos germans de 17 i 16 anys, que s’han de fer càrrec dels seus germans petits: Kit, de 13 anys, Tiffin, de 8 anys i Willa, de 5 anys. El seu pare els va abandonar fa molt de temps i la seva mare, alcohòlica, té un xicot amb qui es diverteix, sempre està fora de casa i és una irresponsable que no es preocupa gens dels seus cinc fills, que no només necessiten l’estimació d’una mare sinó també diners per comprar menjar, roba, llibres per a l’escola i per pagar les factures de la casa on viuen.

Davant d’aquest panorama familiar tan desolador, el Lochan i la Maya han hagut de madurar més aviat del que s’esperaria d’uns adolescents de la seva edat perquè s’han d’ocupar de tirar endavant la família, anar al supermercat, ajudar els petits a fer els deures, banyar-los, rentar-los la roba, fer el dinar i sopar, portar-los a l’escola i sobretot procurar que els Serveis Socials no s’assabentin de la seva desemparada situació familiar per evitar que separin els germans i els portin a famílies d’acollida. Aquest dia a dia de realitzar les tasques pròpies dels pares, superant un problema rere l’altre, els ha unit molt, els ha fet inseparables, de manera que el recolzament mutu davant la difícil situació que afronten a casa, la necessitat de tenir-se l’un a l’altre, la comprensió i estima que es professen ha fet néixer un sentiment nou entre el Lochan i la Maya: l’amor. L’estreta relació que tenen fa que es considerin més amics que germans i, malgrat que intenten lluitar-hi en contra, s’acaben enamorant, sent conscients que aquest amor que senten no està bé, ningú no els acceptarà i per aquest motiu l’han de mantenir ocult als ulls de la resta de la gent. No poden permetre que ningú sospiti dels seus sentiments perquè el que senten és il·legal i podria perjudicar els seus germans. Els nostres protagonistes es pregunten: per què un amor tan pur i real com el seu, que els fa sentir tan bé, pot estar prohibit per una societat ignorant que no els coneix ni els comprèn, si amb els seus sentiments no fan mal a ningú!

La narració de la història està feta en primera persona tant pel Lochan com per la Maya, que van alternant els capítols. El Lochan és un noi responsable, intel·ligent, estudiós, solitari, reservat i madur. Té dificultats per socialitzar i comunicar-se amb els altres, no té amics perquè li costa parlar en públic, fora de l’àmbit familiar, i la situació de ser el centre d’atenció li genera una angoixa paralitzant. Per mi ell ha estat el millor personatge del llibre! M’ha encantat! La Maya és una noia optimista, llesta i guapa, que sempre està al costat del seu germà ajudant-lo en tot. Mentre que el Kit és un adolescent rebel i problemàtic que no accepta que els seus germans, que només tenen uns pocs anys més que ell, li diguin el que ha de fer o a quina hora ha de tornar a casa, els altres dos germans petits són adorables.

Realment, la novel·la compta amb uns personatges molt ben construïts i desenvolupats, són d’aquells que recordaràs per més que passi el temps. L’actitud amb què el Lochan i la Maya afronten la dura càrrega que suposa la seva difícil situació familiar és admirable, com també ho és la lluita constant pel seu amor pur, lliure i vertader, que ha estat construït per les circumstàncies de la seva vida i que no poden mostrar obertament perquè als ulls de l’altra gent el seu és un amor prohibit. He patit amb ells perquè penso que és terriblement trist que dues persones que s’estimen tant hagin de fingir i amagar el seu amor sense poder ser ells mateixos per por de les conseqüències que una simple carícia o una mostra d’afecte en públic pugui comportar el risc de separar els seus germans.

He fet un recull d’algunes frases memorables que ens deixa la novel·la:

“- No hay leyes ni límites en los sentimientos, Maya. Podemos amarnos tan profundamente como queramos. Nadie, Maya, nadie podrá quitarnos eso, nunca”.

“(...) lo que somos: dos personas enamoradas, presas de un amor que posiblemente nadie más pueda entender”.

“Puedes cerrar los ojos ante las cosas que no quieres ver, pero no puedes cerrar tu corazón a las cosas que no quieres sentir”.

“¿Cómo puede un amor como éste ser tachado de horrible si no le estamos haciendo daño a nadie?”

Prohibido és una d’aquestes històries que des de la primera pàgina ja saps que no pot acabar amb un “feliços per sempre”, tot i que jo encara tenia una mica d’esperança. Malgrat que intentes preparar-te per un final trist, per a res t’imagines aquest final tan dur. Mai no havia plorat tant per un llibre. Buf! Encara ara quan hi penso se m’encongeix el cor. És un llibre que et fa SENTIR en majúscules i no et deixa gens indiferent.

En resum, Prohibido  és una història dura que m’ha trencat el cor en petits bocins, una història on l’autora tracta de forma increïble un tema tan delicat i ens explica la crua realitat de la vida de dos germans enamorats que ho tenen tot en contra per ser feliços junts, que s’aferren amb totes les seves forces als petits moments de pau que tenen i que captiven el lector amb la seva increïble força per afrontar els problemes del seu dia a dia. És una novel·la profunda, plena de reflexions, on destaca la puresa i força d’uns personatges tan vius i reals, que criden al món el seu dret a estimar-se i ser feliços perquè la seva vida és seva i de ningú més.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Barreau, Nicolas - Me encontrarás en el fin del mundo

Títol: Me encontrarás en el fin del mundo
Autor: Nicolas Barreau
Sèrie: -
Editorial: Espasa
Pàgines: 248

SINOPSIS:

L'atractiu Jean-Luc Champolllion és el propietari d'una galeria d'art a París. Acostumat a tenir èxit amb les dones, la seva única ambició és disfrutar de la vida en companyia de belles dames i de Cézanne, el seu adorat gos dàlmata.
Un dia Jean-Luc rep una misteriosa carta d'amor... sense remitent. Intrigat, acepta el joc que li proposa la desconeguda i, sense pensar-s'ho dos cops, inicia amb ella una deliciosa correspondència per e-mail.
Per descomptat, l'únic que vol és descobrir la identitat d'aquesta dona que tants detalls coneix de la seva vida i a la qual mai ha vist en persona... o potser sí? Evidentment el destí té altres plans... 

OPINIÓ PERSONAL: 

Me encontrarás en el fin del mundo  ha resultat una lectura molt distesa i refrescant. Ja havia llegit d’aquest mateix autor La mujer de mi vida i Un capvespre a París. Són lectures que serveixen per passar una bona estona, ben entretinguda i per carregar piles de cara a afrontar llibres més intensos.

La història se centra en Jean-Luc Champollion, un galerista d’art parisenc que viu amb el seu gos dàlmata Cézanne. És un home atractiu que sempre està envoltat de dones guapes a les quals no entrega el seu cor perquè li agrada ser solter i variar d’acompanyant segons com li convé. Quan tenia 15 anys, el nostre protagonista es va enamorar profundament d’una noia, a qui li va escriure una carta d’amor on detallava els seus sentiments vers ella, però ella es va burlar de la carta i el Jean-Luc es va jurar que mai més no li tornaria a passar el mateix.

Al Jean-Luc li agrada sortir amb noies però no s’ha tornat a enamorar. No ha trobat encara ningú amb qui vulgui compartir la seva vida. Tot això canvia quan rep una carta d’amor anònima, tan ben escrita, que el trasbalsa de tal manera que s’adona que aquesta noia misteriosa el coneix però ell no sap qui és ella. El que en un principi és un joc per descobrir qui s’amaga darrere el pseudònim de “La Principessa”, acabarà desembocant en un seguit d’emocions a flor de pell i la curiositat inicial es convertirà en una quasi obsessió perquè sense gairebé adonar-se’n es va enamorant d’aquesta desconeguda i de la seva manera d’expressar-se.

No és fins al final del llibre que sabem de qui es tracta; tot i que prestant atenció a alguns detalls, es pot arribar a intuir. La veritat és que aquest afany per descobrir la identitat de la nostra misteriosa desconeguda ha estat molt interessant, ja que “el misterio eleva lo normal a la categoría de extraordinario”  i aquesta curiositat extrema queda clarament reflectida en el que li diu el seu amic: 

“Imagina que yo te enseño una naranja y te la regalo. Y ahora imagina que te enseño algo que está envuelto en una tela y te digo: “Aquí tengo algo muy especial y si adivinas qué es, te lo regalo”.  ¿A cuál de las dos naranjas prestarás más atención?” 

El Jean-Luc és un bon home però massa superficial i prepotent i, per aquest motiu, la seva actitud no m’ha acabat de convèncer. La història en si es divertida, es llegeix molt ràpid i l’autor ha aconseguit transportar-me a la ciutat de París, acompanyant el Jean-Luc en la seva investigació a través dels seus carrers i locals.

En resum, Me encontrarás en el fin del mundo és una història romàntica senzilla, gens intensa ni profunda, que et permet desconnectar d’altres lectures més denses i et deixa amb una bona sensació al cos.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Redmerski, J.A. - Nadie como tú

Títol: Nadie como tú
Autora: J.A. Redmerski
Sèrie: -
Editorial: Planeta
Pàgines: 480

SINOPSIS:

La Camryn té vint anys. Ara que ha acabat els estudis està a punt d'entrar en una nova etapa de la seva vida. L'espera una feina, la ciutat i compartir pis amb la seva millor amiga Natalie. De vegades, dubta que sigui això el que realment vol fer, a ella li agradaria viure una aventura, embarcar-se en alguna cosa diferent, sobretot després de la tràgica mort de l'Ian, el seu gran amor. 
Però tot canvia just abans del seu primer dilluns de dona adulta. La vida se li torna del revés. La Natalie ja no és la seva amiga, ja no té lloc on viure, haurà de tornar a dependre de la seva mare... Tot això no és el que s'havia imaginat, així que pren una dràstica decisió: anar-se'n. Al matí següent agafa un bus i coneix un noi misteriós, l'Andrew, amb qui de mica en mica anirà congeniant. Serà ell la seva mitja taronja?

OPINIÓ PERSONAL: 

Nadie como tú és una novel·la que tenia pendent perquè n’havia llegit molt bones crítiques. Reconec que m’ha agradat però, després de tants elogis, la veritat és que m’esperava més i no m’ha arribat a entusiasmar.

La novel·la ens relata el viatge d’autodescobriment intern que comparteixen la Camryn Bennet i l’Andrew Parrish, dos personatges entranyables que passen per un mal moment personal i que es coneixen en un autocar en el precís moment que la casualitat ha decidit unir-los.

La vida de la Camryn està assolada pel dolor que ha patit amb la mort del seu xicot, el divorci dels seus pares i l’empresonament del seu germà. Se sent atrapada en una espiral de desgràcies, dins d’una vida que no li pertany, en un món on no acaba d’encaixar perquè la seva vida actual és només un reflex de la realitat que tenia planejada, igual que el seu prometedor futur que s’ha evaporat i amb ell tots els seus somnis. Després de sobreviure a totes aquestes tragèdies, la Camryn viu una vida que no és plena, es tanca en si mateixa, actua simplement per inèrcia, no acaba d’aixecar el cap. Amb la intenció de recuperar el control de la seva vida, decideix trencar amb tot i emprèn un viatge en autobús sense destinació fixa per tal de trobar-se a si mateixa i descobrir quin és el seu lloc en aquest món.

En aquest mateix autocar el destí fa que conegui l’Andrew, un noi simpàtic i encantador, que també arrossega sobre les seves espatlles el seu propi drama familiar. El seu pare està malalt de càncer i ell va a visitar-lo per últim cop abans no es mori. Entre ells sorgeix un vincle molt especial, que comença amb compartir punts de vista sobre coses banals, passa per escoltar les confidències que es fan l’un a l’altre, però a més d’escoltar-se, es comprenen i es donen suport moral i, de mica en mica, aquesta amistat que els ha fet més forts es convertirà en alguna cosa més.

Com que la història està narrada a dues veus pels dos protagonistes, podem conèixer els seus pensaments en tot moment, la qual cosa és d’agrair, tot i que hi ha més capítols explicats per la Camryn que no pas per l’Andrew.

He trobat algunes converses molt interessants sobretot quan se sinceren i expliquen coses íntimes de la seva vida personal. El fet de ser un desconegut la persona que escolta la converteix en neutral i de vegades és més fàcil no ser jutjat per les decisions preses, quan l’únic que es busca és comprensió i recolzament. A més, pensen que quan el viatge acabi, ells ja no es tornaran a veure mai més i per això assistim a uns diàlegs molt intimistes i sincers.

He de reconèixer que la història no ha estat tot el que m’esperava. Comença de manera molt lenta, després va guanyant en interès i els capítols finals tenen un dramatisme excessiu, malgrat que el missatge que desprèn la novel·la és molt positiu i esperançador.

En resum, Nadie como tú ens relata una història de valentia, de creixement interior, de superació personal, d’esperança i segones oportunitats, amb uns protagonistes que despullen la seva ànima i les seves intimitats sense prejudicis, amb total llibertat per tal d’afrontar els seus problemes i prendre les decisions necessàries per donar un gir a la vida i així trobar el camí que volen seguir després d’estar un temps perduts i sense rumb.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Sutherland, Krystal - La química del cor

Títol: La química del cor
Autora: Krystal Sutherland
Sèrie: -
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 333

SINOPSIS:

En Henry Page, un noi de disset anys, mai s'ha enamorat. Sempre havia pensat que el moment en què conegués el gran amor de la seva vida seria com a les pel·lícules, però a càmera lenta. Un sotrac al cor, una estrebada a l'ànima. La seva vida s'ha centrat en els estudis, a aconseguir anar a una universitat mitjanament decent i, finalment, convertir-se en editor del diari de l'escola. Aleshores, la Grace Town, una noia diferent, entra a la seva vida i tot canvia. Però la Grace amaga un secret... 

OPINIÓ PERSONAL: 

La química del cor no ha estat tot el que jo esperava. Potser el problema ha estat que venia d’una lectura excel·lent que m’havia arribat al cor i aquesta no, tot i que és una història que prometia molt veient la seva fantàstica portada i llegint la seva suggerent sinopsis però la veritat és que no m’ha atrapat ni convençut.

El llibre narra la història del Henry Page, un noi que mai ha estat enamorat i que somia amb un amor idíl·lic, de pel·lícula. La seva vida canviarà quan conegui la Grace Town, una noia gens convencional per qui se sentirà estranyament atret. La Grace coixeja i camina amb bastó, vesteix roba de noi unes quantes talles més gran, demostra una evident manca d’higiene personal i porta els cabells bruts sense pentinar. És una noia malhumorada, introvertida, es nota que ha patit molt en el passat i encara n’arrossega les seqüeles tant físiques com psicològiques.

El Henry se sent desconcertat i intrigat per la manera de ser de la Grace i és tan bondadós i enamoradís que vol ajudar-la a superar la seva tragèdia personal sense saber de què es tracta, encara que ell en surti perjudicat. La Grace està tancada en si mateixa i no mostra senyals d’estar preparada per a una relació, però ell insisteix i està disposat a resoldre aquest misteri i a reconstruir els trossos que s’han desprès del cor de la Grace. De vegades, per molt que un vulgui ajudar no és suficient si l’altra persona no vol ser ajudada.

Segons el meu parer, el llibre ha tingut dos punts positius. En primer lloc, els protagonistes no són gens estereotipats, ni adolescents clixés perquè són un noi i una noia físicament poc atractius; no són alts, rossos, d’ulls blaus, intel·ligents ni tenen un cos digne d’anunci de roba interior, com ens trobem gairebé sempre en la majoria dels llibres, la qual cosa també és d’agrair. I en segon lloc, aquest cop és el noi qui s’enamora de la noia i qui narra la història, fet aquest que m’havia cridat l’atenció i em motivava molt a llegir la novel·la. 

És cert que els personatges estan ben construïts, però la veritat és que no he connectat amb cap d’ells. La història d’amor (si és que es pot dir així) no m’ha agradat, la trama no m’ha enganxat gens i quan he acabat la lectura m’he quedat amb un regust amarg a la boca, que és una de les coses que no m’agrada d’un llibre que està qualificat com a romàntic. Crec que la sinopsis no és adequada al contingut del llibre ja que no estem davant d’una història romàntica, sinó d’una història plena de sentiments i de frustracions del primer amor del nostre protagonista masculí.

En resum, La química del cor relata una història més de dolor i patiment que no pas d’amor i superació. Ha resultat una lectura de la qual no he aconseguit disfrutar. 

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Webber, Tammara - Breakable (Fràgil)

Títol: Breakable (Fràgil)
Autora: Tammara Webber
Sèrie: Contours of the heart #2
Editorial: Penguin Berkley
Pàgines: 361

SINOPSIS:

Estava perdut i sol. Llavors la vaig trobar. I el futur semblava més fràgil que mai.
Quan era un nen, en Landon Lucas Maxfield creia que la seva vida era perfecta i anhelava un futur ple de promeses, fins que una tragèdia va destrossar la seva família i el va fer dubtar de tot allò en què creia. 
L'únic que volia era deixar enrere el passat. Quan va conèixer la Jacqueline Wallace, el seu desig de ser ser tot el que ella necessitava va ser tan fàcil...
Tan fàcil com podria ser per a un home que va aprendre que l'ànima és fràgil i que tot el que desitges pot ser arrencat en menys del que dura un batec del cor. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Breakable (Fràgil) és la mateixa història de El amor es todo menos sencillo però explicada des del punt de vista del Lucas, el protagonista masculí. Amb el primer llibre vam conèixer la història de la Jacqueline i la veritat és que necessitava llegir el punt de vist del Lucas, perquè és un personatge que m’ha captivat des del principi. 

Breakable està escrit en primera persona i cada capítol està dividit en dues parts, que intercalen el passat i el present d’aquest personatge tan entranyable. A través de la seva història descobrim com el jove Landon es converteix en el Lucas actual que ja coneixem. La seva vida era normal com la de qualsevol altre nen, però una gran tragèdia el deixa a ell i al seu pare completament destrossats. El Landon jove l’afronta de la pitjor manera possible: es converteix en un adolescent conflictiu que es tanca en si mateix, assetjat per les burles dels seus companys de classe, es rebel·la contra tot, contínuament es fica en problemes, es baralla amb el seu pare i utilitza les drogues, el sexe, l’alcohol i la violència per escapar de la dura realitat que l’envolta.

Enmig d’aquesta espiral d’autodestrucció, el Dr. Heller, amic íntim del seu pare, li ofereix una única oportunitat per escapar del pou on ha caigut abans no sigui massa tard per salvar-se, ell l’aprofita i passa a ser el Lucas, un noi diferent del que havia estat fins ara: tímid, treballador, responsable, intel·ligent, bondadós, humil i amable, que lluita dia rere dia per superar la seva pèrdua i dolor. En la seva lluita interna, decideix utilitzar el seu cos com a barrera per protegir-se i alhora mantenir la gent allunyada d’ell. S’ha deixat els cabells llargs, porta el cos ple de tatuatges i un pírcing en forma d’aro al llavi, que utilitza per imposar certa distància i evitar així que ningú se li acosti. Darrere la seva imatge de tipus dur, hi ha un noi encantador, sensible i amb molt bon cor.

Quan coneix la Jacqueline, vol ajudar-la, estar al seu costat, però al mateix temps té por. No vol acabar ferit i tornar a patir perquè desconeix quines són les intencions de la noia. En aquest llibre coneixem a fons el personatge, l’autora ens l’obre en canal, descobrim quines són les seves pors i inseguretats i comprenem millor alguns aspectes del primer llibre. El Lucas és un personatge que em va robar el cor ja en el primer llibre i aquí m’ha tornat a conquerir. Val la pena conèixer-lo igual que al Boyce, el seu millor amic de la infància.

En definitiva, Breakable és una lectura gairebé obligada si et va agradar El amor es todo menos sencillo, ni que sigui per conèixer la grandesa d’aquest protagonista tan únic i especial. La novel·la ens mostra que, si volem, podem aconseguir el que ens proposem perquè, quan tenim les persones adequades al nostre costat, el camí per superar la pèrdua i el dolor és molt més senzill.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Webber, Tammara - El amor es todo menos sencillo

Títol: El amor es todo menos sencillo
Autora: Tammara Webber
Sèrie: Contours of the heart #1
Editorial: Plaza & Janés
Pàgines: 320

SINOPSIS:

"Vaig respirar a fons i vaig exhalar a poc a poc abans de girar-me... Era en Lucas. La seva mirada era penetrant i el pols em martellejava sota el seu silenciós escrutini. No recordava l'última vegada que havia sentit un desig tan pur i indescriptible".
En Lucas és el desconegut que va salvar la Jacqueline d'una agressió a mans d'un altre estudiant. Ella mai no s'havia fixat en aquest misteriós noi sexi i tatuat, però des de llavors se'l troba per tot arreu. L'atracció entre ells és immediata i irresistible. Però pot la Jacqueline confiar en ell o acabaran els secrets d'en Lucas interposant-se entre ells?
Junts lluitaran contra el dolor i la culpabilitat, però també descobriran el poder inesperat de l'amor. 

OPINIÓ PERSONAL: 

El amor es todo menos sencillo és un llibre que m’ha encantat. L’havia vist molt recomanat a molts canals de booktubers i tot i tenir les expectatives ben altes, les ha superat amb escreix i sens dubte s’ha convertit en la millor lectura de l’any i això que és el primer llibre que llegeixo aquest 2018. És realment brillant!!!

Aquesta novel·la ens explica la història de la Jacqueline Wallace, una noia universitària a qui el Kennedy, el seu xicot des de feia 3 anys, acaba de deixar per poder sortir amb altres noies. La seva millor amiga Erin, per ajudar-la a recuperar-se d’aquest mal tràngol, l’anima a anar a una festa de Halloween. Després de veure el Kennedy flirtejar amb altres noies, la Jacqueline decideix marxar de la festa. Quan arriba a la porta del seu cotxe, és atacada per un estudiant ebri que intenta forçar-la i mentre forceja amb ell, apareix un desconegut que la salva de l’agressió. Aquest desconegut és el Lucas, un noi atractiu, ple de tatuatges i amb un pírcing en forma d’aro al llavi. En aparença sembla el típic noi dolent, però res més lluny de la realitat perquè sota aquesta façana de tipus dur i solitari s’hi amaga un noi molt intel·ligent, agradable i carinyós.

Després d’aquesta experiència traumàtica, la Jacqueline que mai no s’havia fixat en el Lucas, ara se’l troba per tot arreu: a classe d’economia, a la cafeteria, a les classes de defensa personal, als seus propis pensaments i no pot evitar observar-lo i interessar-se per aquest noi tan misteriós, que guarda un dolorós secret del seu passat. De mica en mica, sorgirà una bonica relació d’amor entre ells que els ajudarà a superar les seves pors per afrontar junts el futur.

La Jacqueline és una noia normal i corrent, molt bondadosa, que toca el contrabaix i que, en lloc de matricular-se en una prestigiosa escola de música, ha seguit els passos del seu xicot a la universitat, anteposant-lo als seus propis interessos. Després de l’intent de violació, ens trobem amb una noia temorosa i insegura i, a poc a poc, va superant la seva por i esdevé més forta i valent.

El Lucas és un estudiant d’enginyeria, marcat per un terrible sentiment de culpa que carrega sobre les seves espatlles. Intenta mostrar una imatge de noi dolent, fort, amb tatuatges i pírcings per evitar que la gent se li acosti massa. Sota aquesta cuirassa, hi trobem un noi molt sensible, tendre, amable, treballador, intel·ligent, atent i educat. És un personatge que m’ha enamorat. És un noi que sap què vol, tot i que el secret que arrossega del passat amenaça amb destrossar la seva relació amb la Jacqueline. Junts lluitaran contra el dolor i la por i descobriran la força inesperada de l’amor i seran capaços d’obrir el cor a les noves oportunitats.

L’autora ha escrit una història senzilla, realista i addictiva, que enamora i captiva el lector des de les primeres pàgines. El llibre està narrat des del punt de vista de la Jacqueline i m’he assabentat que hi ha un altre llibre no traduït al castellà, titulat Breakable, que explica la història des de la perspectiva del Lucas i aquesta serà sens dubte la meva propera lectura.

En resum, El amor es todo menos sencillo és una història d’amor preciosa, intensa, però també dura i commovedora al mateix temps, que tracta un tema molt delicat de la mà d’uns personatges molt realistes que fan que la història sigui creïble, s’ajuden mútuament perquè junts són més forts i ens transmeten un missatge de superació molt important.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪