Santos, Care - Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena

Títol: Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena
Autora: Care Santos
Editorial: Estrella polar
Pàgines: 298

SINOPSIS: 
Hi ha una força capaç de convertir-nos en una altra persona, de capgirar el nostre món: l'amor. Qui s'enamora tria -potser per primer cop- el seu propi camí. Deixa enrere una etapa de la seva vida i obre la porta d'un món estrany i desconegut. Potser ha de vèncer la inseguretat, la solitud, l'estranyesa, per tal de reconèixer-se en els ulls d'una altra persona. Per a mi, aquesta novel·la és molt més que la història de dues criatures de la nit que necessiten trobar-se. És una història que parla de créixer, d'escollir, de buscar -i trobar- el lloc del món que ens pertany i, sobretot, la persona amb qui compartir-lo. És probable que no sigui fàcil, però convé lluitar per allò que de debò val la pena. Ho sé perquè algun cop a la meva vida he estat Abel. I també Olívia.  

OPINIÓ PERSONAL:  

Vaig veure aquest llibre per casualitat i l’argument em va cridar l’atenció. Buscava una lectura lleugera i aquest llibre em va semblar una bona opció. Només esperava passar una estona entretinguda i, tot i que va ser així, la història no em va acabar de convèncer. 

Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena ens presenta la història de l’Abel i la l’Olívia, dos adolescents que se senten oprimits, atrapats en la seva pròpia existència contra la seva voluntat. Els seus familiars els han imposat unes normes de comportament molt estrictes que no els permet prendre decisions de futur per fer realitat els seus somnis i els priva d’escollir com viure la seva vida i trobar el seu lloc dins d’una societat, que no els accepta perquè no els comprèn. Ells són dues criatures de la nit que simplement volen ser lliures, sentir-se vius i poder decidir el seu futur.

L’Abel és un noi de 17 anys, que dorm de dia i viu de nit,reclòs a casa seva. Mai no ha sortit a l’exterior més enllà del jardí de casa perquè la seva sobreprotectora mare necessita tenir-lo protegit i alhora controlat. Ell és autodidacta, estudia des de casa i treballa creant pàgines web per a empreses. Per tant, el seu únic contacte amb el món exterior és a través d’Internet. En aquest món virtual l’Abel es fa dir “Weird” i navegant per la ret va a parar al bloc de la “Fosca”, que porta per títol “Aquesta nit no hi ha lluna plena”. “Fosca” és el pseudònim de l’Olívia, una noia que somia amb ser escriptora i que a la nit es dedica a deixar constància de totes les seves inquietuds i preocupacions al bloc. Des del principi l’Abel se sent atret per les reflexions que relata la noia, amb qui sent una gran connexió perquè en el fons no són tan diferents. Ella ha patit un accident que li ha canviat la vida, el seu pare l’obliga a estudiar una carrera que no vol, li ha planejat el futur sense demanar-li l’opinió i sent igual que l’Abel que no acaba d’encaixar en aquest món. Tots dos se senten sols, perduts, deprimits i incompresos. Així comencen una relació virtual a través del xat, de mica en mica es van coneixent, s’accepten tal i com són, s’ajuden mútuament, es donen suport moral i es necessiten per afrontar el seu futur incert. A partir d’aquí, ja res no tornarà a ser com abans perquè s’enamoren, es complementen i s’adonen que són dues ànimes bessones que s’han trobat per un motiu i que tenen a les seves mans l’oportunitat de canviar les seves vides i no renunciar a lluitar pels seus somnis.

La relació entre els dos protagonistes és senzilla, tendra i peculiar. Les seves converses, plenes de paraules boniques amb molt de sentiment, permeten fer-nos una idea de la difícil situació personal que travessen,la incomprensió per part de la família, la impotència de no poder escollir el seu futur i alhora també som testimonis de la seva l’evolució i de com es donen recolzament, s’infonen confiança l’un a l’altre, troben la determinació suficient per canviar la seva situació i poder viure una vida normal i recuperen el somriure per afrontar un futur esperançador. L’autora ens ha deixat algunes frases dignes d’esmentar: “Des que sé que existeixes, val la pena viure una nit més” o bé “Si no existissin les coses dolentes, no sabríem valorar les bones”.

El llibre està dividit en dues parts. La primera està narrada en tercera persona a través dels ulls de l’Abel i la segona part està narrada en primera persona des del punt de vista de l’Olívia. Hi ha moments en què les dues històries s’entrellacen i es complementen, però això també fa que tinguem algun moment repetit.

M’ha agradat la narració, que és dinàmica i àgil gràcies a les converses pel xat, les entrades al bloc i les cançons que compon l’Abel. En canvi, no m’ha semblat gaire creïble la relació amorosa entre els dos protagonistes pel fet que ha estat molt precipitada. Tots dos s’enamoren massa ràpid i potser és que confonen la comprensió mútua per viure una situació similar amb l’amor. Falta realisme a la història.

En resum, Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena és una novel·la amena i entretinguda, protagonitzada per dos adolescents atípics, que expliquen la seva particular història de tensions familiars, soledat i incomprensió i del fet que junts busquen la llibertat de prendre les seves pròpies decisions importants de cara al futur, la valentia de superar els obstacles que troben en el camí, el valor d’arriscar-se, la capacitat d’afrontar les pors, dubtes i inseguretats, la determinació de no renunciar als seus somnis i la confiança per lluitar i aconseguir fer-los realitat.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩