Kate, Lauren - Oscuros

Títol: Oscuros
Autora: Lauren Kate
Sèrie: Oscuros #1
Editorial: Montena
Pàgines: 416

SINOPSIS:

Helston, Anglaterra, 1854.
És negra nit i dos joves conversen en una remota casa de camp. Se senten irresistiblement atrets l'un per l'altre, però ell insisteix en què no poden estar junts. Ella no fa cas de les seves advertències i s'acosta a ell, amb pas lent i desafiant.
Quan es besen, el temps s'atura, i un silenci furiós i infinit ho inunda tot... 

OPINIÓ PERSONAL: 

Oscuros  és una saga de la qual havia sentit molt a parlar i feia temps que la tenia pendent. Per fi m’he decidit a començar-la perquè necessitava un canvi de registre i creia que el gènere romàntic fantàstic seria una bona opció. La veritat és que aquest primer llibre m’ha agradat més del que en un principi pensava.

La Lucinda Price (Luce) i el Daniel Grigori tenen un amor que està maleït per forces sobrenaturals perquè, cada cop que intenten estar junts, la Luce mor inevitablement. Després es reencarna en una altra persona amb la mateixa ànima i una aparença física similar, però sense recordar res de la seva vida anterior i, novament, anys després es torna a trobar amb el Daniel, es torna a enamorar i torna a morir i així indefinidament fins a l’eternitat.

En la seva actual vida, de vegades, veu unes ombres que la vigilen i la intimiden però ningú més no les pot veure. Aquestes estranyes ombres van ser les responsables d’un incendi on ella es va veure involucrada i on va morir un company seu de classe. Quan explica la veritat, tothom pensa que està boja i que és una assassina. Després d’aquest accident, els seus pares decideixen enviar-la a “Espada y Cruz”, un reformatori molt peculiar per a adolescents conflictius.

Allà farà noves amistats, com la Penn, una noia intel·ligent que es converteix en la seva millor amiga i l’Arriane, que té un caràcter molt temperamental. També coneixerà el Cam, un noi guapo i misteriós, que la tracta amb molt de carinyo, l’ajuda a adaptar-se al centre, li fa costat i sempre intenta fer-la somriure per fer-li l’estada més fàcil. I, per descomptat, es trobarà amb el Daniel, per qui la Luce sent una gran atracció, que cada dia va en augment i que ni tant sols ella sap com explicar. El Daniel guarda un secret, es mostra molt fred, antipàtic i esquerp amb la Luce, la ignora sense motiu aparent, però malgrat aquesta actitud inicial, ella s’hi acosta perquè sent una connexió amb ell, té la sensació que el Daniel li resulta familiar, que el coneix d’algun altre lloc. De mica en mica la Luce anirà posant a lloc els seus sentiments i descobrirà coses que no s’imagina ja que res no és el que sembla.

Així com el Cam m’ha agradat des del principi, és un personatge que m’ha arribat al cor perquè sempre estava al costat de la Luce quan ho necessitava, el Daniel m’ha semblat tot el contrari, un personatge detestable que no es mereix l’atenció de la Luce, tot  i que a mesura que avancen els capítols podem arribar a entendre el perquè d’aquest comportament tan desagradable i hostil vers la Luce.

Malgrat que la novel·la està narrada en tercera persona, se centra en la Luce. Crec que hauria pogut sentir més empatia per la protagonista si ella hagués estat la narradora de la història. La tercera persona fa que el lector no senti la història tan propera i costa més fer-te-la teva.

Tot i que ha estat un lectura interessant i molt amena, aquesta primera part no ha aconseguit captivar-me. M’ha faltat acció i ritme. En alguns moments, la història es torna una mica lenta i és a partir de la meitat del llibre que es posa interessant i et fa mantenir l’atenció fins al trepidant final.

En resum, Oscuros és una primera part massa introductòria d’una història d’amor sobrenatural, que planteja moltes incògnites i no totes es resolen en aquest llibre. Espero que la segona part em sorprengui encara més.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Sacerdoti, Daniela - Cuida de mí

Títol: Cuida de mí
Autora: Daniela Sacerdoti
Sèrie: -
Editorial: Libros de Seda
Pàgines: 252

SINOPSIS:

Després de suportar anys de fallits tractaments de fertilitat, un marit infidel i  una família opressiva, a l'Eilidh Lawson ja no li queda res. Desesperada per trobar consol, decideix marxar a l'únic lloc que sempre ha considerat la seva llar: el petit poble de les Terres Altes d'Escòcia on va créixer. Allí recuperarà els pedaços del seu cor destrossat i, en fer-ho, s'adonarà que no és l'única que lluita per superar un passat dolorós. 
En Jamie McAnena, un amic de la seva infància, continua allí intentant tirar endavant ell sol amb la seva filla Maisie. Després que la seva dona l'abandonés per fer carrera a Londres i fins i tot després de perdre a l'Elizabeth, l'àvia de la petita, sembla haver-se resignat a u na família de dos. No obstant això, a vegades la realitat va molt més enllà del que a simple vista es percep. Malgrat els seus molts dubtes, una sèrie de curioses circumstàncies acabaran per unir el Jamie i l'Eilidh. I és que fins i tot quan tot sembla perdut, l'ajuda pot venir d'on menys t'ho esperes. 

OPINIÓ PERSONAL: 

He llegit poques ressenyes de Cuida de mi  però, havent llegit la sinopsis, tenia moltes ganes de submergir-me en aquesta història de dolor, pèrdua i superació personal. És una novel·la tan delicada i commovedora, protagonitzada per dos personatges que han patit molt a la seva vida i que mereixen un final feliç. He de dir que m’ha atrapat des de la primera pàgina. 

D’una banda, tenim l’Eilidh Lawson, una dona que està destrossada i sumida en la més absoluta tristesa. Després de molts tractaments de fertilitat fallits, no aconsegueix ser mare. Quan per fi aconsegueix quedar-se embarassada, pateix un avortament. I quan descobreix que el seu marit li és infidel, s’adona que el seu matrimoni s’ha acabat. Aquest cúmul de desgràcies i tenint en compte que la seva mare i la seva germana no se l’aprecien gaire i no li donen gens de suport en uns moments tan dolorosos, l’Eilidh decideix tornar a Glen Avich (Escòcia), el poble on va ser feliç de petita, al costat de la seva tia i poder refer la seva vida i començar des de zero. 

Una de les frases més dura que pronuncia l’Eilidh, que mostra el seu nivell de desesperació perquè se sent una fracassada i es troba perduda en un mar de dolor, és la següent: “Me fijaba en las barrigas de las embarazadas de manera obsesiva, para ver si se les tensaba el vientre de esa bonita manera en que se pone al principio, cuando apenas se tiene barriga pero ya se nota. Me torturaba pensando que todo el mundo, absolutamente cualquiera, podría tener hijos menos yo.” El somni de l’Eilidh és ser mare i està frustrada perquè sembla que mai aconseguirà fer-lo realitat.

De l’altra, trobem el Jamie McAnena, antic amic de la infància de l’Eilidh. Ell és un pare solter que treballa de ferrer al poble. També arrossega un passat dur perquè s’ha vist obligat a criar sol la seva filla Maisie, després que la mare de la nena, a qui ell estimava amb bogeria, els abandonés. Poc després, l’Elizabeth, la mare del Jamie, que l’ajudava molt a cuidar la Maisie, mor i també el deixa sol. Ell se sent perdut, sol i està decidit a fer el que calgui perquè ningú més els torni a fer mal i perquè la seva filla sigui feliç. El dolor que sent el Jamie queda palès en aquest pensament: “Estoy helado por dentro y trato de seguir así. Es más seguro y tengo una hija de la que ocuparme. Nadie volverá a rompernos el corazón.” Ell té por de deixar entrar una noia a la seva vida i a la de la Maisie perquè no vol que ningú més els abandoni.

En aquest petit poble pintoresc escocès, l’Eilidh i el Jamie es tornen a trobar. Tots dos pateixen molt i, malgrat les muralles que han erigit al seu voltant perquè ningú no els torni a ferir, es recolzaran i s’ajudaran mútuament a superar les seves pors.

Cada capítol està narrat des del punt de vista d’un personatge diferent. Bàsicament la història està explicada per l’Eilidh i el Jamie, però curiosament també trobem capítols narrats per la Maisie i per l’Elizabeth, la difunta mare del Jamie, que tractant-se d’un esperit que flota pel poble, intenta moure els fils perquè el seu fill pugui trobar la felicitat.

La temàtica principal de la història, basada en els problemes de fertilitat i l’abandó, que pateixen els nostres protagonistes, m’ha agradat. És un dels punts forts del llibre i també ser testimoni de com ells van evolucionant de forma natural i de mica en mica van deixant caure les barreres del seu voltant per donar-se una oportunitat i permetre’s ser feliços.

En definitiva, Cuida de mi  explica una història romàntica, molt emotiva, amb un final preciós, que compta amb una ambientació immillorable i detallades descripcions de les Terres Altes d’Escòcia, amb uns personatges ben perfilats que intenten superar el dolor, la soledat i ens fan reflexionar sobre la importància de les segones oportunitats i de no rendir-se mai perquè qui persegueix un somni amb perseverança finalment, tard o d’hora, l’assoleix.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Keplinger, Kody - The duff

Títol: The Duff
Autora: Kody Keplinger
Sèrie: -
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 304

SINOPSIS:

La Bianca no es considera la més guapa de l'institut, però sí massa llesta per deixar-se enganyar per l'atractiu i faldiller Wesley Rush. Per això, quan el Wesley l'anomena Duff -renom que utilitza per referir-se a la noia menys agraciada d'un grup d'amigues-, l'últim que ella espera és acabar besant-se amb ell.
Però ha passat i, encara que l'odia amb totes les seves forces, el petó li agrada. I sense saber com, comencen una relació secret d'amics (o enemics) amb dret a més.
A poc a poc, la Bianca descobrirà que tenen coses en comú: tots dos amaguen un problema familiar. Resulta, a més, que ell la comprèn i l'escolta. De sobte, s'adona, amb horror, que potser hi hagi alguna cosa més que sexe entre ells. 

OPINIÓ PERSONAL: 

The duff  és una novel·la que m’ha sorprès agradablement. M’ha encantat el caràcter de la protagonista i la manera com afronta el paper que els altres companys de classe li han assignat. Aquest llibre m’ha fet passar una bona estona, he rigut força. La veritat és que ha estat tot un descobriment. 

The duff  comença quan el Wesley, el noi més guapo de l’institut, s’acosta a la nostra protagonista, la Bianca, per demanar-li informació sobre les seves amigues i sense cap mirament li diu que ella és la duff del grup. DUFF significa “Designated Ugly Fat Friend”, és a dir, la noia grassa i lletja d’un grup d’amigues; la duff és la persona a qui els nois atractius s’acosten per aconseguir informació valuosa que els permeti poder sortir amb les amigues guapes del seu grup. 

El llibre està narrat en primera persona per la Bianca Piper és una noia de 17 anys, intel·ligent, descarada, sarcàstica, cínica, amb una llengua molt afilada, neuròtica i lleial amb les seves amigues. És responsable, treu bones notes i, malgrat l’aparença de freda i centrada, també se sent insegura i poc estimada. El Wesley Rush, en canvi, és un noi arrogant, prepotent, cregut, popular, faldiller i sexi, que s’aprofita de les noies que se li insinuen i se li tiren als braços.

La Bianca comença odiant el Wesley, no vol veure’l ni en pintura perquè pensa que és molt superficial. Però tot es complica quan la professora els mana de fer un treball conjunt. Confosa per la seva situació familiar i amb ganes d’evadir-se dels seus problemes, la Bianca el besa i, com que sap que ella no significa res per ell, que només és una més en la seva llarga llista de conquestes, continua besant-lo i trobarà en el Wesley una manera d’escapar i desconnectar per uns moments de la realitat que la oprimeix. La relació amb el Wesley és merament física. Ella només el busca quan necessita relaxar-se, treure’s la tensió del damunt. Només és sexe, res més. Tots dos hi estan d’acord però, de mica en mica, es van coneixent, van intimant i el Wesley esdevé un pilar, un punt de suport molt important per ella. Gràcies a ell, la Bianca se sent compresa, sobretot sent que no està sola i aquesta sensació li agrada molt fins que ella mateixa comença a sentir més pel Wesley, té por d’aquest sentiment d’enamorament que comença a aflorar dins seu i fuig esperitada, s’allunya d’ell perquè està espantada.

L’autora ha aconseguit construir uns personatges molt realistes i gràcies als diàlegs àgils i divertits, que m’han arrencat més d’una rialla per les respostes de la Bianca, es tracten de forma natural temes molt importants com la pressió social i les inseguretats personals, els pares absents o en procés de separació i divorci, l’amistat, l’amor, la confiança, la pròpia imatge i la baixa autoestima.

Després de llegir la novel·la he vist també la pel·lícula amb el mateix nom i no m’ha agradat gens, perquè no és fidel a la trama del llibre i la canvia tant que no hi he pogut reconèixer l’essència de la novel·la, que és infinitament millor que la pel·lícula.

En definitiva, The duff  m’ha sorprès perquè explica una història senzilla, original i realista amb una protagonista espectacular, que deixa anar per arreu on passa el seu sentit de l’humor. És una lectura fresca, molt recomanable per desconnectar entre lectures més denses o simplement per passar una bona estona.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Bailey, Alison G. - Perfect

Títol: Perfect
Autora: Alison G. Bailey
Sèrie: -
Editorial: Planeta
Pàgines: 464

SINOPSIS:

"He estat insegura de moltes coses a la vida, excepte de l'amor que sempre he sentit per ell. El meu cor li ha pertangut durant cada segon de cada dia que he passat sobre la faç de la Terra." 
Van néixer amb un minut de diferència i són inseparables des de petits. L'Amanda i el Noah són ànimes bessones, però necessitaran temps i enfrontar-se a un terrible cop per adonar-se que el que importa és el present. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Perfect és una novel·la que em va cridar l’atenció per la seva preciosa portada, la sinopsis i la bona puntuació que tenia a Goodreads. Darrere de tot això hi trobem una commovedora i entranyable història d’amistat-amor-gelosia amb tocs de drama que et fa patir molt però que també aconsegueix arrencar-te un somriure. He de dir que tenia moltes expectatives amb aquesta lectura i l’autora ha aconseguit sorprendre’m positivament, molt més del que m’imaginava.

Aquesta novel·la narra la història de l’Amanda Kelly i el Noah Steward. Ells van néixer amb un minut de diferència i des de llavors, gràcies al fet que les seves mares eren amigues, ells també des de petits esdevenen amics inseparables. A mesura que es fan grans, s’adonen que allò que hi ha entre ells ja no és una simple amistat, sinó que hi ha alguna cosa més. Un Noah adolescent confessa que sempre ha estat enamorat de l’Amanda i vol que sigui la seva xicota, però l’Amada, tot i que també se l’estima molt i sent el mateix que ell, no està segura de donar aquest pas. L’Amanda té por que, si la seva relació de parella fracassa, perdin l’amistat que ara els uneix, una amistat que ella considera molt valuosa i no es vol arriscar.

M’ha agradat veure com evoluciona la seva relació al llarg dels anys, com l’estimació i amistat que tenen dos nens petits canvia més endavant quan comencen de manera natural a sentir-se atrets l’un per l’altre. L’Amanda és una noia molt sensible, insegura i dependent del Noah, que no es considera prou bona o perfecta per a ell, pensa que ho espatllarà tot i no el vol perdre perquè l’estima massa. Ella s’infravalora constantment, es nega la seva pròpia felicitat i com que la relació amorosa entre la seva germana gran amb el seu millor amic no va acabar gens bé, ella tem que li pugui passar el mateix amb el Noah i per més dolor que senti quan el veu en braços d’una altra noia pensa que és millor no perdre la seva amistat tan especial.

A partir d’aquí la seva relació es torna un estira i arronsa constant entre retrets de l’Amanda perquè el Noah sempre està embolicat amb noies guapes que ella considera superficials i crítiques per part del Noah perquè l’Amanda busca també altres nois per substituir el buit que ha deixat el Noah. La veritat és que aquests comportaments possessius i de gelosia m’han resultat força infantils, pesats i repetitius perquè succeeix massa cops al llarg de la novel·la. És com aquell que no viu ni tampoc deixa viure. Hi ha hagut molts moments en què m’he enfadat amb els protagonistes perquè feien el contrari del que els deia el cor i aquesta por a obrir el teu cor a la persona que estimes l’he trobat del tot irracional.

A principi m’ha semblat que la relació entre els dos protagonistes fregava la línia de ser catalogada com una relació tòxica perquè contínuament es feien mal tot i estimar-se amb bogeria, però trobem en el llibre una segona part, que per a res no me l’esperava i que m’ha sorprès i encantat aquest gir argumental, i és aquí on hem pogut copsar la maduresa dels dos personatges i com la seva relació esdevenia sana i plena d’amor incondicional. En aquest punt trobem un personatge, Dalton, que per a mi ha estat molt important. Les poques escenes en què ha aparegut ha brillat amb llum pròpia i m’ha robat el cor. Gràcies a ell, l’Amanda pren una decisió molt rellevant que marcarà la seva vida i a partir d’aquí trobem una Amanda valenta amb ganes de lluitar pel què vol i de superar la difícil batalla que la vida li lliura.

Hi ha una frase del Dalton dirigida a l’Amanda que diu el següent: “Ah, pequeño saltamontes, la perfección es un ilusión alimentada por nuestras inseguridades.” 

I una altra de l’Amanda que és prou significativa: “Ahora sé que lo único perfecto es el presente porque en él respiramos, nos movemos, amamos y sentimos, y podemos decirles a las personas que están en nuestra vida lo que significan para nosotros.” 

L’autora aconsegueix fer-nos emocionar amb aquesta novel·la i especialment amb el seu final d’infart, mantenint la tensió fins al final. He patit molt amb les últimes pàgines del llibre però ha valgut la pena perquè és molt entranyable i commovedor.

En definitiva, Perfect  és una novel·la realista i intensa que m’ha mantingut enganxada a la lectura gairebé des del principi. És un reflex de la vida mateixa, on els protagonistes cometen errors, ho saben reconèixer, demanen perdó i sobretot lluiten contra vent i marea per assolir aquest amor que tots desitgem i ens mereixem.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Levy, Marc - Ella y él

Títol: Ella y él
Autor: Marc Levy
Sèrie: -
Editorial: Planeta
Pàgines: 312

SINOPSIS:

Un web de contactes els ha unit, però no es fan amants sinó amics. I la seva idea és quedar-se aquí...
Ella és actriu. Ell, escriptor.
Ella es diu Mia. Ell, Paul.
Ella és anglesa. Ell, americà.
Ella s'amaga a Montmartre. Ell viu en el Marais. 
Ella té molt èxit. Ell, no tant.
Ella és una estrella. Però  ell no ho sap.
Ella se sent sola. Ell, també.
Ella fica la pota constantment. Ell la fa riure.
Ella no s'ha d'enamorar. Ell, tampoc. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Ella y él és la primera novel·la que llegeixo de l’escriptor francès Marc Levy. Després de llegir la intensa Prohibido, necessitava recuperar-me de l’espiral d’emocions i sentiments desbocats que tant m’havien afectat i distreure’m amb una història senzilla i fresca en què no calgués reflexionar gaire.

La Mia és una actriu d’èxit, una estrella de cine molt reconeguda, que viu a Londres. És una dona extravertida, valenta i amb les idees clares. Com que s’acaba de separar del seu marit, que també és un actor famós, després de descobrir que li ha estat infidel, decideix prendre distància i marxar a París a casa de la seva millor amiga Daisy. Allà fa un canvi d’imatge perquè ningú la reconegui, comença a treballar de cambrera al restaurant de la seva amiga i amb aquest canvi d’aires intentarà superar la ruptura sentimental.

El Paul és un escriptor americà, les novel·les del qual han triomfat a l’altra punta del món, a Àsia. Manté una relació esporàdica a distància amb la seva traductora coreana. Ell és divertit, espontani i una mica mal destre. Després de l’èxit i bona acollida del seu primer llibre, aclaparat per la sobtada fama, viatja a París per aïllar-se i concentrar-se en la redacció de la seva propera novel·la.

El destí farà que es coneguin a través d’una pàgina de contactes. Un amic del Paul contacta amb la Mia fent-se passar per ell i aquesta trobada, que per la Mia és una primera cita, per al Paul que hi va completament enganyat és un àpat de negocis. Evidentment, la cita és un desastre, però decideixen quedar per tornar-se a veure un altre cop i a partir de llavors neix una amistat entre ells, comencen a congeniar i recolzar-se l’un a l’altre, però la cosa en un principi no va a més perquè la Mia ha de solucionar el tema del divorci i ell pensa en la seva traductora.

La Mia i el Paul són dos personatges diferents, ben construïts i que tenen una cosa en comú: van a París per allunyar-se de la seva vida anterior i carregar les piles per afrontar el futur amb energies renovades i potser trobar l’amor de la seva vida justament a París, la ciutat de l’amor. Són dos personatges entranyables que protagonitzen moments còmics i divertits i també d’altres de romàntics. Tots ells ajuden a mantenir un ritme àgil de la història, que està molt plena de diàlegs i mancada de descripcions. En aquest sentit, he de dir que he trobat a faltar profunditat i intensitat en els sentiments dels protagonistes i per això no l’he acabat de disfrutar.

Ara bé, es tracta d’una novel·la romàntica amb un argument senzill, una història d’amistat/amor amb tocs d’humor, un final més que previsible, que es llegeix ràpid i serveix per passar l’estona, una estona agradable si més no.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩