Kellen, Alice - Llévame a cualquier lugar

Títol: Llévame a cualquier lugar
Autora: Alice Kellen
Sèrie: -
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 362

SINOPSIS:

La Léane i el Blake, ella francesa i ell anglès, no són dues peces d'un puzle destinades a encaixar. En realitat, ni tant sols se suporten quan el concurs de periodisme de la universitat els situa en el mateix punt de partida. 
Ell valora els seus somnis per sobre de tot i no deixarà que res s'interposi en el seu recorregut fins a la meta, ni tant sols el seductor accent de la Léane. Ella necessita els diners del premi i utilitzarà tots els seus encants per convertir-se en guanyadora. Tots dos estan disposats a tot, fins i tot a ignorar el magnetisme que a poc a poc anirà sorgint entre les seves trampes i discussions. 
Però, quan l'escalfor de l'atracció entri en el seu punt àlgid, el fred de la realitat els demostrarà que a vegades els camins més llargs s'han de fer amb algú que et porti de la mà.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta novel·la ha estat una bona sorpresa. Tot i que està molt ben considerada a Goodreads, després de llegir la sinopsis no creia que m’arribés a agradar tant. Realment les bones ressenyes que he llegit li fan justícia. 

Llévame a cualquier lugar narra la competència aferrissada que mantenen dos estudiants de periodisme de la Universitat anglesa de Reading que participen en el concurs “Jove promesa” amb l’objectiu final d’aconseguir una valuosa beca que permetrà al guanyador realitzar unes pràctiques periodístiques a la cadena de televisió més prestigiosa del moment a Anglaterra.

La història es troba narrada a dues veus, és a dir, des del punt de vista d’ambdós protagonistes. La Léane Bouvier és una noia francesa de primer de carrera, que vol guanyar el concurs per l’oportunitat de feina que això suposa i també pels diners del premi que obtindrà si en resulta la guanyadora ja que els seus pares fan un esforç econòmic molt gran perquè ella pugui estudiar la carrera de periodisme a Anglaterra. En canvi, el Blake Lekker és un noi anglès de tercer curs de carrera, amb molt de carisma, que sap seduir l’audiència amb els seus encants i vol obtenir aquest reconeixement ja que es creu més que capaç de guanyar el concurs.

Tots dos volen guanyar el concurs i no permetran que ningú s’interposi en el seu camí. Des del primer moment es tenen molt poca simpatia i la rivalitat que s’instal·la entre ells es fa més que evident, les seves converses són explosives i carregades d’ironia. Són pols oposats. Contínuament discuteixen i es barallen com si fossin gat i gos, se sabotegen les proves davant la càmera i es fan bromes pesades de mal gust per provocar que l’altre es posi nerviós. Ara bé, el que cap d’ells segurament s’esperava és que enmig de tantes baralles i discussions sorgís una atracció entre ells i alguna cosa més. No saben com afrontar aquests nous sentiments i tots dos tenen por del que comencen a sentir l’un per l’altre.

M’ha agradat el personatge de la Léane perquè és una noia forta, lluitadora, responsable i independent, amb una personalitat molt marcada que no es deixa intimidar pel Blake. D’altra banda, el personatge del Blake no m’ha acabat de convèncer. En un primer moment ens trobem amb el típic noi clixé de tota novel·la romàntica adolescent. És atractiu, encantador, intel·ligent, simpàtic, popular i segur de si mateix. Viu en un pis d’estudiants amb dos amics, li encanta la botànica i no entra en els seus plans enamorar-se. Però, a mesura que avança la història, sabem que el Blake amaga un secret que fa que no gaudeixi plenament de la vida. Aquest secret el fa més humà i li dona molta més credibilitat a la seva manera d’actuar i a les seves motivacions de cara al concurs, ja que resulta ser un personatge més complex i profund del que semblava a l’inici, de manera que la cara que mostra al públic no reflecteix el seu jo interior.

Al llarg del llibre, els personatges evolucionen, maduren, creixen interiorment, sobretot el Blake, que deixa de ser un noi arrogant i manipulador per sorprendre’ns amb la seva tendresa, integritat i noblesa. Ara bé, també es cert que les barreres que el Blake havia creat al seu voltant per impedir que la gent el conegués cauen excessivament ràpid, de forma massa precipitada al meu entendre; sembla com si al personatge li hagués hagut de portar més temps sincerar-se i mostrar-se tal com és.

La història es summament previsible i té força clixés. La relació d’amor entre els protagonistes (que passen de l’odi a l’amor) m’ha semblat molt forçada i poc versemblant.  Ara bé, el seu punt fort són els diàlegs, més concretament les discussions i baralles dialèctiques entre el Blake i la Léane, que fan que la lectura sigui molt amena, divertida i fluïda.

En definitiva, Llévame a cualquier lugar és una novel·la fresca i lleugera, que narra una història d’amor previsible, però alhora força entretinguda, entre uns personatges que no passaran a la història per ser uns personatges inoblidables però sí que t’atraparan amb els seus diàlegs punyents i ens mostraran el valor de l’amistat, de la família i de lluitar pels teus somnis. 

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Harmon, Amy - Máscaras

Títol: Máscaras
Autora: Amy Harmon
Sèrie: -
Editorial: Oz Editorial
Pàgines: 304

SINOPSIS:

El jove Ambrose Young ho té tot: èxit, popularitat, intel·ligència i bellesa. És massa perfecte per a algú com la Fern Taylor, una noia tímida i somiadora, i ella ho sap. Però les coses poden canviar en un obrir i tancar d'ulls.
El noi i els seus quatre amics marxen a la guerra d'Irak per servir el seu país després dels atemptats de l'11-S. Únicament l'Ambrose retorna viu, però totalment desfigurat i amb l'ànima profundament ferida. Seguirà estimant-lo la Fern ara que l'Ambrose ha perdut el seu atractiu? Podrà curar les seves ferides i retornar-li la confiança i la seguretat que tant necessita? 

OPINIÓ PERSONAL: 

Màscaras és una novel·la que em vaig decidir a llegir per tres motius: tots els blocs literaris i booktubers que segueixo la recomanaven com a lectura imprescindible i tenia molt bona puntuació a Goodreads; em va captivar tant la seva preciosa portada com la sinopsis; a més, tenia entès que es tractava d’una versió moderna de “La Bella i la bèstia”.

Amb aquesta premissa em vaig endinsar en la lectura, situada a Hannah Lake, un petit poble dels Estats Units, on cinc nois amics de l’institut, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, van a la guerra, però només un d’ells torna a casa, destrossat per les ferides externes i físiques, que són visibles al seu cos i per les ferides internes i emocionals a causa de la tragèdia que ha viscut.

La Fern Taylor és la protagonista femenina de la novel·la. Ella és una noia més aviat poc agraciada físicament: baixa, prima, pàl·lida, amb un cabell rogenc arrissat i les dents tortes. Malgrat el seu aspecte físic, ella té una bellesa interior innegable: és amable, bondadosa, alegre, divertida, lleial, sempre intenta ajudar tothom, és sacrificada, una somiadora nata i té un gran talent per escriure novel·les d’amor. Acostuma a passar desapercebuda i sap que mai cridarà l’atenció de l’Ambrose Young, el noi de qui ha estat des de sempre enamorada. Ell és guapo, intel·ligent i popular perquè és l’estrella de l’equip de lluita lliure de l’institut. Però ell no és només una cara bonica, és més això, és per sobre de tot un bon amic i una bona persona, senzilla, treballadora i amb un gran sentit de la responsabilitat.

Després dels atemptats de l’11-S, l’Ambrose decideix allistar-se a l’exèrcit dels Estats Units perquè vol ser algú més que l’Hèrcules del poble, vol ajudar el seu país, defensar-lo dels atacs enemics i vol trobar-se a si mateix. Encomanats pel sentit patriòtic de l’Ambrose, els seus amics i companys de l’equip de lluita lliure també decideixen acompanyar-lo i anar-hi junts. Quan falta poc per acabar el servei i tornar tots cap a casa, una bomba acaba amb la vida dels amics de l’Ambrose i ell queda greument ferit. Quan l’Ambrose torna al poble, després d’estar força temps a l’hospital recuperant-se, ja res no tornarà a ser igual a la seva vida. Les seqüeles físiques són ben visibles a la seva cara, completament desfigurada, i les seqüeles psicològiques el persegueixen arreu on vagi perquè els seus amics ja no hi són i les seves famílies i la resta de gent del poble el culpen a ell per convèncer-los a allistar-se.

Els personatges d’aquesta novel·la són el seu punt fort, estan molt ben construïts, amb unes personalitats molt reals i versemblants i arriben al cor. El que més m’ha agradat de la Fern és que és una noia molt normal, coherent amb tot el que fa, actua amb molta naturalitat i quotidianitat i per això m’ha resultat un personatge mot creïble. De l’Ambrose m’ha encantat la seva evolució ja que canvia força al llarg de la novel·la. Quan torna de la guerra, està destrossat per dins i per fora. Quan es mira al mirall, les seves cicatrius li recorden l’horror de la guerra i el dolor que li oprimeix el cor no el deixa viure quan pensa en els seus amics. Se sent culpable i responsable de la seva decisió i es castiga mantenint-se allunyat de tothom, tancat en si mateix, sense relacionar-se amb ningú. Únicament la Fern s’atreveix a parlar amb ell per fer-lo reaccionar, fer-li veure que la vida continua, que s’ha d’enfrontar al seus dimonis i que no ha de tenir por de tirar endavant i fins i tot que no li està prohibit ser feliç.

Ara bé, sense cap mena de dubte, el millor personatge de tots és el Bailey Sheen, un noi molt especial que m’ha robat el cor. Ell és el cosí i millor amic de la Fern. El Bailey va néixer amb una distròfia muscular que, a mesura que passaven els anys, li anava minvant les seves capacitats físiques fins al punt d’acabar assegut en una cadira de rodes i necessitar l’ajuda d’una altra persona per a dur a terme moltes activitats quotidianes. Ara bé, malgrat la seva condició física i la poca mobilitat que té, el Bailey és un noi optimista, divertit, generós, sempre somriu i té un sentit de l’humor i una vitalitat admirables. Té moltes ganes de seguir vivint. Viu el dia a dia amb la màxima intensitat perquè sap que té no li queda gaire temps. És un gran exemple de valentia, de força i destaco el seu esperit de lluita i de superació personal. El Bailey és un personatge imprescindible, és ell qui uneix cada una de les parts que conformen la trama perquè tot tingui sentit en la novel·la. Ell és la peça que fa que tot encaixi perfectament.  

Máscaras és una novel·la on les emocions, els sentiments i els valors hi són molt presents. La història tracta temes molt importants com la vida, els somnis, la pèrdua, el dolor i la pròpia identitat. I descobrim que “a veces, un rostro bonito también puede ser como la publicidad engañosa, y muchos de nosotros no nos paramos a ver qué hay debajo de la máscara”. És a dir, s’ha de mirar més enllà de l’aspecte físic per veure la bellesa d’esperit.

En resum, Máscaras és una novel·la dolça i emotiva però alhora dura i realista, que presenta uns personatges únics i inoblidables i ens descriu de manera molt delicada com afrontar els problemes, sabent que no estàs sol, que hi ha algú al teu costat ajudant-te a acceptar-te tal i com ets, a creure en tu mateix, a entomar la vida tal i com ve i a tirar endavant.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Rutkoski, Marie - El beso del ganador

Títol: El beso del ganador
Autora: Marie Rutkoski
Sèrie: Trilogia El ganador #3
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 426

SINOPSIS:

La guerra ha començat. Al centre del conflicte, l'Arin s'enfronta a l'imperi acompanyat de nous aliats de lleialtat incerta. Tot i que s'ha convençut a si mateix que ja no estima la Kestrel, no l'ha oblidat, ni tampoc com la noia que coneixia s'ha acabat convertint en la classe de persona que ell sempre ha menyspreat. Algú a qui li importa més l'imperi que les vides de persones innocents... i, sens dubte, més que ell. Si més no, això és el que creu.
Al nord glaçat, la Kestrel està presonera en un brutal camp de treball. Mentre busca desesperadament la manera d'escapar, anhela que l'Arin pogués saber els sacrificis que ha fet per ell. Anhela fer-li pagar a l'imperi tot el que li ha fet.

OPINIÓ PERSONAL: 

El beso del ganador  és la tercera part de la trilogia El ganador. Sens dubte la novel·la ha estat a l’alçada de les expectatives tan altes que hi tenia dipositades. Aquest darrer llibre ha resultat el colofó perfecte d’una trilogia original, magnífica i emocionant, que ha tancat la història de la millor manera possible.

Després del final angoixant i inesperat del segon llibre, en aquesta tercera entrega es respira en l’aire que la guerra és a punt d’esclatar. L’Arin, després d’encaixar les paraules feridores de la Kestrel, s’intenta convèncer que no l’estima, que ja no sent res per ella, que ha acabat convertint-se en el tipus de persona que ell sempre ha menyspreat, algú a qui li importa més l’imperi i la seva posició social que la vida de la gent humil i treballadora del poble. L’Arin pensa que la Kestrel ha jugat amb ell tot aquest temps i ja no vol saber res més d’ella ni tornar-la a veure a palau, envoltada de riqueses i comoditats, com la futura emperadriu perquè li ha fet molt mal i se sent molt dolgut amb ella. Vol oblidar-la amb totes les seves forces, però no ho aconsegueix.

Per la seva banda, la Kestrel ha estat traïda per una persona molt important i estimada per ella i, un cop s’ha descobert la seva deserció de l’imperi, és enviada als camps de treball que hi ha més enllà de la tundra per treballar com a esclava a les mines de sofre. Mentre intenta sense èxit escapar-se d’aquesta presó on li està reservada una vida de patiment i oblit, l’únic que desitja és que l’Arin arribi a saber tots els sacrificis que ha fet per ell. Tot i que sap que l’Arin no la podrà veure mai més amb els mateixos ulls enamorats ni la podrà arribar a perdonar pel que li va dir cara a cara, ella vol explicar-li que totes les mentides que li ha fet creure i tot el que ha fet ho ha fet per ell, perquè l’estima. Però potser ara ja és massa tard per dir la veritat i no sap si el seu missatge arribarà a bon port.   

Mentrestant, l’Arin intenta centrar-se en la guerra imminent contra l’exèrcit valorià i estableix una valuosa aliança amb el príncep Roshar i tots els seus guerrers del poble dracà, amb la intenció de derrotar d’una vegada per totes l’imperi valorià i venjar-se per tot el sofriment que els valorians han infligit al poble herraní. Tot canvia quan l’Arin rep un missatger amb informació que sembla indicar on es troba la Kestrel.

La novel·la, igual que les dues parts anteriors, està narrada en tercera persona, des del punt de vista de la Kestrel i l’Arin. La Kestrel és un personatge magnífic, una lluitador nata. Destaco d’ella la seva valentia i perseverança, fins i tot quan les coses no poden estar més difícils i un altre al seu lloc hauria perdut tota esperança, perquè continua lluitant per assolir els seus objectius. L’Arin és un sol, un protagonista que brilla amb llum pròpia, està compromès amb la causa i alhora demostra que estima la Kestrel més que la seva pròpia vida. Tot i ser molt valent, també es mostra vulnerable en ocasions, comet errors i això fa que sigui més humà.

He de reconèixer que els primers capítols han estat una mica lents, però és impossible deixar la lectura gràcies als constants girs argumentals que se succeeixen al llarg de la trama. Quan per fi esclata la guerra, l’acció és absorbent i el ritme dels aconteixements vertiginós. M’ha encantat com l’autora descriu les lluites, amb un nivell de detall espectacular que semblava talment com si jo mateixa em trobés en el mateix camp de batalla. No obstant això, l’acció i les lluites no eclipsen l’estratègia amb què la Kestrel planifica la guerra contra un enemic poderós.

En resum, El beso del ganador  culmina amb encert un final meravellós per a aquesta trilogia de fantasia distòpica romàntica, on una noia de l’alta societat valoriana i un esclau herraní esdevenen uns personatges memorables, impossibles d’oblidar, que fan tot el que està a les seves mans per canviar el curs de la història i construir un món millor, més just i lliure per a tots. La trilogia del ganador s’ha convertit en una de les millors que he llegit fins ara perquè ha sabut barrejar a la perfecció la història d’amor entre els protagonistes amb les intrigues, patiments, tensions, enganys i traïcions propis de la guerra.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Rutkoski, Marie - El crimen del ganador

Títol: El crimen del ganador
Autora: Marie Rutkoski
Sèrie: Trilogia El ganador #2
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 390

SINOPSIS:

La boda d'un membre de la reialesa és el somni de moltes noies. Implica una celebració rere l'altra: balls, focs artificials i diversió fins a la matinada. Però per la Kestrel significa viure en una gàbia on ella mateixa s'ha ficat. 
A mesura que s'apropa la data del casament, anhela explicar-li a l'Arin la veritat sobre el seu compromís: que va accedir a casar-se amb el príncep hereu perquè ell pogués ser lliure. Però pot confiar en ell? Pot confiar en si mateixa?
La Kestrel s'està convertint en una mestra de l'engany. Ha començat a fer d'espia a la cort. Si la descobreixen, el seu país la considerarà una traïdora. No obstant això, ha de trobar la manera de canviar el seu despietat món... i, en el procés, està a punt de descobrir un secret esgarrifós.

OPINIÓ PERSONAL: 

El crimen del ganador és una digna segona part de la trilogia, que no decep en cap moment perquè manté la intriga i la tensió contínua entre els dos bàndols enfrontats, igual que el primer llibre. 

El crimen del ganador comença una mica després dels successos finals de la primera part. Herran ha aconseguit la seva tan anhelada llibertat gràcies a la decisió de la Kestrel d’evitar la guerra entre valorians i herranís, que ha suposat alhora un sacrifici personal molt gran per a ella ja que s’ha compromès a casar-se amb el príncep Verex, el fill de l’emperador valorià, a canvi que el poble de l’Arin deixi de ser esclau. Herran és ara un poble que disposa d’autogovern i que paga impostos a Valòria.

L’Arin és ara el nou governador d’Herran. Està confós, creia que la Kestrel l’estimava però se sent traït des del moment en què va saber que ella havia acceptat casar-se amb el príncep de Valòria. Ha aconseguit el que tant anhelava, la llibertat del seu poble, però el preu que ha pagat és molt elevat ja que ha perdut la seva estimada Kestrel. Una invitació a palau serà l’oportunitat perfecta per l’Arin per a obtenir respostes de la Kestrel perquè té l’esperança que el compromís sigui una farsa i que ella encara l’estima. El retrobament entre tots dos no serà gens fàcil. Ella està temptada d’explicar-li a l’Arin la veritat: que va accedir a casar-se amb el príncep perquè ell i el seu poble poguessin ser lliures, però com que té por de quina serà la seva reacció en saber la veritat, es manté ferma pel bé d’Herran i li fa creure a l’Arin que no sent res per ell, que no l’estima i que el seu lloc és al costat del príncep.

Qualsevol noia en el lloc de la Kestrel estaria encantada de viure al palau i convertir-se en la futura emperadriu, seria com un somni fet realitat, però ella se sent reclosa en una gàbia d’or. Els seus sentiments vers l’Arin són molt forts i no deixa de pensar en ell, en com aquell noi d’ulls grisos era capaç de fer-la sentir viva i com al seu costat el seu cor bategava feliç. Mentre la Kestrel fingeix ser la perfecta princesa valoriana, a espatlles del seu pare i de l’exèrcit investiga quines són les intencions reals de l’emperador envers el destí d’Herran. Si els valorians descobreixen que ella és una espia, la titllaran de traïdora i la seva vida correrà perill. Ella, no obstant, vol fer el que considera correcte i decideix córrer el risc, alhora que manté les aparences a palau i s’assegura que de cap manera l’Arin sàpiga que ella els ajuda passant-los informació perquè vol mantenir-lo fora de perill. Però el dolor, els secrets, les males decisions i la desconfiança mútua faran que l’Arin i la Kestrel es distanciïn cada cop més.

En la narració s’alternen els punts de vista dels nostres protagonistes, de manera ens posem dins de la seva ment i sabem per què actuen de la manera que ho fan. Prenen decisions que no són fàcils i reconec que algunes d’elles m’han desesperat. No entenia com la Kestrel es deixava manipular per una persona tan malvada com l’emperador i no fos capaç de demanar ajuda a qui més s’estimava, tot per intentar impedir una nova guerra que a cada pas que feia esdevenia més inevitable. L’Arin m’ha tornat a enamorar, ara com a líder d’Herran, vetllant pel seu poble i interessant-se també pel benestar de la Kestrel. Tenia ganes de cridar-los perquè reaccionessin i recapacitessin. No eren conscients del mal que s’autoinfligien. He trobat interessant veure l’evolució dels personatges, especialment de la Kestrel que sempre ha sentit una gran admiració pel seu pare i per les seves victòries a la guerra, però ara és conscient de les conseqüències dels seus actes perquè el fi no justifica els mitjans i comença a dubtar de les veritables raons que motiven les accions de l’emperador i no té clar que ella vulgui formar part d’aquest futur que ell ha previst.

Des del primer capítol podem copsar la tensió que es respira en l’ambient de palau. Els secrets, enganys, traïcions i girs inesperats seran el focus d’atenció de la trama. Potser no hi ha tanta acció com en la primera novel·la però sí molta intensitat que fa que costi molt deixar la lectura perquè cada dos per tres tenim una nova sorpresa inesperada que et deixa amb la boca oberta. Els diàlegs són molt bons i també la manera com l’autora lliga tota la trama perquè fets que passen al principi i que no els hi veus importància després al final tornen a aparèixer i aquests elements estan lligats amb el desenvolupament de la història. Tot està connectat i m’ha encantat rescatar escenes del primer llibre que aquí prenen importància i n’entenem el significat.

En definitiva, El crimen del ganador  és una magnífica i impactant continuació de la trilogia del ganador, que ha sabut mantenir a la perfecció el llistó ben alt de les intrigues que conformen la trama, amb uns personatges molt ben perfilats, excel·lent ambientació, bon ritme, grans diàlegs i un final d’autèntic infart, que et deixa amb ganes de molt més. 

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Rutkoski, Marie - La maldición del ganador

Títol: La maldición del ganador
Autora: Marie Rutkoski
Sèrie: Trilogia El ganador #1
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 381

SINOPSIS:

Essent la filla del general d'un gran imperi que es delecta en la guerra i l'esclavitud, la Kestrel només té dues opcions: unir-se a l'exèrcit o casar-se. 
Malgrat això, tot el seu món dóna un gir radical quan la noia troba un esclau els ulls del qual semblen desafiar el món sencer i, seguint el seu instint, acaba comprant-lo per una quantitat ridícula de diners. Però el jove guarda un secret, i la Kestrel aprèn ràpidament que el preu que ha pagat per un altre ésser humà és molt més alt del que podria haver imaginat. Que aconseguir allò que desitges pot costar tot allò que estimes. 

OPINIÓ PERSONAL: 

La maldición del ganador és la primera part d’una trilogia de la qual només veia ressenyes positives per tot arreu i al final m’he animat a llegir-la. L’autora ha aconseguit sorprendre’m amb la societat distòpica que ha creat i he de dir que la m’ha encantat. No m’imaginava que m’agradés tant. És molt recomanable!

La novel·la està ambientada en una època en què tenim dos pobles enfrontats: Valòria i Herran, que tenen llengües, cultura i costums diferents. Els valorians sempre han estat un poble guerrer amb set de poder i han envejat les terres dels seus veïns d’Herran, que s’ha caracteritzat per ser un poble pacífic, gran amant de les arts, la cultura i la música. Els valorians, comandats pel general Trajan, van guanyar la guerra i es van apoderar de tot el que van trobar al seu pas. Els herranís ho van perdre tot; alguns van morir però els que van sobreviure es van convertir en esclaus.    

CITA molt il·lustrativa de la novel·la i també de la realitat més actual: “La felicidad depende de ser libre -solía decir su padre-, y la libertad depende de ser valiente”. 

La història està narrada en tercera persona però segueix de prop els nostres dos protagonistes. La Kestrel és una noia de 17 anys de l’alta societat valoriana, molt respectada perquè és la filla del general Trajan de l’exèrcit valorià. Aviat la jove haurà de prendre una decisió molt important que marcarà el seu futur: haurà de casar-se o unir-se a l’exèrcit del seu pare. Però la Kestrel no vol fer cap de les dues coses. Ella és un esperit lliure que adora la música i tocar el piano. No té gaires habilitats per a la lluita, però és molt intel·ligent, valenta i una gran estratega. L’Arin és un jove esclau herraní de 19 anys, que s’ha quedat orfe per culpa de la guerra. És un noi molt intel·ligent, en el fons té bon cor, ha patit el que no està escrit per continuar en vida i està disposat a qualsevol cosa per acabar amb la situació d’esclavitud que pateix el seu poble.

La trobada entre ells dos es produeix en un mercat d’esclaus. La Kestrel sent l’estranya necessitat de comprar l’esclau herraní de profunds ulls grisos i mirada dura i desafiant pel qual ningú estava disposat a pagar res, tan bon punt el venedor esmenta que l’esclau sap cantar. Un cop a la casa valoriana, l’Arin s’adona que la Kestrel no és com el seu pare; ella és bondadosa i justa i aquestes qualitats fan que, per més que intenti odiar-la, no ho aconsegueixi. Al seu costat, descobreix que les coses no són blanques o negres, sinó que entremig hi ha diferents tonalitats de gris. La Kestrel sent curiositat per conèixer l’Arin, quina és la seva història, per què té una actitud tan freda i intimidant i la passió de tots dos per la música els unirà i forjaran una peculiar relació amo-esclau poc convencional, que portarà la Kestrel a defensar el seu esclau davant d’altres valorians pel seu sentit d’honor i de responsabilitat.

Els personatges m’han encantat, estan molt ben construïts. La Kestrel podria semblar la típica noia superficial i consentida, però és forta i tenaç, té un do per a dissenyar estratègies guanyadores en la batalla i domina l’art de la manipulació a través de les paraules. És una protagonista increïble, igual que l’Arin, que m’ha enamorat des del primer moment; no és estrany que la Kestrel se senti atreta pel seu esclau. De mica en mica anem coneixent l’Arin, el seu passat, qui era abans de convertir-se en esclau i descobrim què amaga darrere la seva mirada penetrant i la fèrria determinació que l’impulsa a fer ús de la manipulació i l’engany per aconseguir els seus propòsits.

L’ambientació de la novel·la és magnífica, plena de detalls que ajuden a endinsar-nos en el món distòpic que ha creat l’autora amb la divisió de classes socials com a teló de fons. Si bé és cert que la trama al principi és introductòria i es fa una mica lenta, la lectura es torna intrigant i addictiva i és pràcticament impossible parar de llegir. Hi trobem maquinacions i traïcions per part dels dos bàndols, que ens deixen els sentiments a flor de pell, estratègies militars molt ben pensades, sacrificis dolorosos i inesperats dels nostres protagonistes, manipulacions, enganys, i sorprenents girs argumentals que et deixen perplex i amb ganes de més després de l’impactant i inesperat final d’aquesta primera part de la trilogia. 

La maldición del ganador  narra una història sorprenent i enginyosa, que no deixarà ningú indiferent, plena de secrets, misteris, estratègies, enganys, traïcions i l’inici entre dos personatges que trepitgen fort d’un amor molt ben construït que desafia les normes de la societat de classes i que s’augura que serà èpic.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩