Hoban, Julia - Willow

Títol: Willow
Autora: Julia Hoban
Editorial: Ediciones Ámbar
Pàgines: 335

SINOPSIS:
Els pares de Willow van morir en un tràgic accident de cotxe, deixant-la no només amb el dolor que suposa enfrontar-se a una pèrdua sinó també amb el pes de la culpabilitat: ella era qui conduïa.
Vuit mesos després, el seu germà gran gairebé no li parla, creu que els seus companys de classe la culpen pel que va passar i Willow s'evadeix del sofriment amb el que carrega, marcant tot el seu cos amb les ferides del passat. Però quan un noi anomenat Guy descobreixi el seu secret, naixerà una intensa relació que aconseguirà treure-la d'aquest món estrany que ella mateixa s'ha format. És difícil guardar un secret quan el portes escrit per tot el cos.

OPINIÓ PERSONAL: 

En el moment en què vaig llegir la sinopsis del llibre, vaig decidir que li donaria una oportunitat perquè no havia llegit res d’aquesta temàtica i tenia curiositat per saber com l’autora tractaria aquest tema tan delicat.

La història se centra en Willow, una noia que arrossega una càrrega molt dura i pesada com és el gran sentiment de culpabilitat que l’assola per la mort dels seus pares en un accident de trànsit ja que era ella qui conduïa el cotxe. Willow, totalment traumatitzada per la tragèdia i convençuda que ha assassinat els seus pares, viu amb la família del seu germà, amb qui gairebé no es parla. De cop i volta es troba tota sola en una casa estranya, en un institut diferent, sense amics, amb companys de classe nous i l’únic que l’ajuda a poder suportar l’immens dolor emocional que pateix és el dolor físic que ella mateixa s’infligeix amb la ganiveta. Però amb el que ella no compta és que Guy, el noi que ha conegut a la biblioteca on treballa per ajudar el seu germà amb les despeses de casa, descobreixi el seu secret i entre ells naixerà una relació molt especial gràcies a l’afició que tenen tots dos per la literatura i l’arqueologia.

Malgrat que el llibre està narrat en tercera persona, és molt fàcil sentir-se plenament identificat amb la protagonista perquè l’autora detalla a la perfecció quins són els seus pensaments i sentiments més íntims i això fa que ens posem en la seva pell i que en cada moment puguem arribar a sentir el seu dolor tan físic com emocional i puguem experimentar de primera mà com de dur li resulta afrontar la seva rutina al llarg de les interminables hores que té el dia.

El personatge de la Willow m’ha agradat molt perquè és molt directe i perfectament creïble. Realment, les reflexions que trobem a la novel·la ens fan plantejar a nosaltres mateixos quines són les coses de la vida que de veritat importen. A diferència de les seves companyes de classe que es preocupen per coses banals o absurdes, com quin esmalt d’ungles es compraran, la Willow té unes altres preocupacions més importants, que la turmenten i no la deixen avançar. Està estancada, sense aspiracions, ni somnis, ni res que la faci reaccionar i voler sortir d’aquest mal tràngol. En el seu cap no para de repetir-se el pensament que “ja no tornarà a ser la filla de ningú”. Necessita fer-se talls als braços o a la panxa per sentir dolor, un dolor físic que pot tolerar i que l’ajuda a oblidar-se de l’angoixa, la culpa i els remordiments que no pot suportar. Prefereix afrontar el dolor físic en comptes del dolor psicològic o emocional. Els talls, la sang i les cicatrius són el seu refugi, la mantenen aïllada del món que l’envolta i de les relacions socials i, tot i que sap que tallar-se està malament, no ho pot evitar. No mereix ser feliç.

El Guy és un personatge encantador, simpàtic, atent i molt protector. En un principi, la seva relació és forçada perquè ella no vol que li expliqui res al seu germà, però a mesura que es van coneixent, la relació esdevé més oberta i natural. Gràcies a ell, la Willow es deixa ajudar, a poc a poc comença a sortir de la seva closca, es va relacionant amb altres companys a l’institut i és capaç de veure que hi ha una llum brillant al final del túnel on està atrapada. Ell es converteix en l’única persona en qui la Willow pot confiar i li mostra que ella és forta i pot superar aquest trauma.

Així doncs, es tracta d’una novel·la molt ben escrita de superació personal, que t’atrapa des de la primera pàgina perquè vols entendre per què la Willow fa el que fa i sobretot vols saber com evoluciona el personatge a partir del moment en què el Guy entra en la seva vida. Ens trobem amb una història crua, dura i dolorosa, que és alhora commovedora, tendra i esperançadora. El missatge que transmet l’autora és optimista perquè, quan sembla que tot està perdut, que t’enfonses i no pots sortir del pou, apareix algú que està disposat a donar-te un cop de mà i treure’t del pou de manera desinteressada. En definitiva, és una novel·la brillant, igual com també ho és l’última frase del llibre.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪