Fitzpatrick, Huntley - Pensé que era cierto

Títol: Pensé que era cierto
Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 420

SINOPSIS: 

La Gwen Castle mai havia tingut tantes ganes de dir adéu a l'illa en la qual viu fins que en Cassidy Somers, el seu gran error de l'estiu, accepta una feina allà com a «noi per a tot». Ell és un noi ric que viu a l'altra banda del pont Stony Bay, mentre que ella pertany a una família de pescadors i netejadores, aquells que treballen perquè els turistes gaudeixin de l'estiu. I a ella, segurament, li espera el mateix destí. Però després d'una conversa amb el seu pare, les coses canvien: salten espurnes i alguns secrets que fins ara ho havien estat surten a la llum, alhora que ella passa un estiu meravellós i esgotador, debatent-se entre el que fins ara pensava que eren la seva llar, aquells als que estima o, fins i tot ella mateixa, i el que la realitat li demostra.

OPINIÓ PERSONAL:   

Després de llegir En la puerta de al lado i No es lo que parece, sentia que havia de conèixer també de la mateixa autora la història de Pensé que era cierto. L’acció transcorre a la mateixa illa, tot i que els personatges no són els mateixos.

La Ginebra (o Gwen) Castle és una noia de 17 anys que viu amb la seva mare, el seu avi, el seu germà petit Emory de 8 anys i el seu cosí Nick, que és gairebé com un germà ja que han crescut junts des de ben petits. Amb el seu pare, que viu separat d’ells, hi ha una bona relació i sovint a l’estiu, com que els diners són escassos a casa, la Gwen treballa al bar del seu pare per poder ajudar a l’economia familiar. Es tracta d’una família treballadora i humil que ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. La mare de la Gwen treballa netejant les cases dels turistes i la Gwen no vol acabar igual que ella. Per això, vol marxar de l’illa on se sent atrapada en una vida monòtona que no desitja perquè no hi veu cap futur.

Aquest estiu, però, la Gwen aconsegueix una feina molt ben pagada, que consisteix a cuidar una anciana molt entranyable. La seva sorpresa és majúscula quan torna a coincidir amb el Cassidy (o Cass) Somers, un company seu de classe a qui no suporta per un fet que va tenir lloc uns mesos enrere i que a mesura que avança la novel·la anirem descobrint. El Cass és un noi de 17 anys de família rica i benestant, a qui el seu pare ha obligat a treballar de jardiner a l’illa durant l’estiu perquè sàpiga què és treballar. La nova feina del Cass farà que contínuament es vagi trobant amb la Gwen i, d’aquesta manera, tot i que al principi s’eviten, de mica en mica s’aniran coneixent millor i aclariran els mals entesos del passat.

La història està explicada en primera persona des de la perspectiva de la Gwen, que no és una protagonista amb qui m’hagi sentit massa identificada perquè, malgrat la maduresa que demostra en vàries ocasions, també té fama de noia fàcil entre els nois de l’institut precisament perquè es comporta de manera errònia amb ells i aquesta actitud no m’acabava de quadrar amb la seva personalitat. En canvi, el Cass és un noi agradable i humil, sense prejudicis socials, que farà tot el que estigui al seu abast per arreglar la situació.

La història d’amor està molt ben construïda, es va desenvolupant a poc a poc de manera creïble i, al mateix temps, es van desvetllant els secrets del passat que ens han conduït al moment actual. He de reconèixer que el principi em va enganxar, amb una perfecta posada en escena, una magnífica ambientació de la història a l’illa i uns protagonistes bastant ben construïts. No obstant això, la història té un ritme pausat i en alguns capítols se’m va fer una mica pesada i lenta perquè no passava gairebé res. Per mi, el punt negatiu han estat els flashbacks, que resulten molt importants per entendre com hem arribat fins on som. Crec que estan introduïts de manera poc clara. Algunes vegades no sabia si el que llegia estava passant en aquell moment o bé ja havia tingut lloc feia uns mesos. La línia del temps no quedava suficientment definida i m’ha costat en alguna ocasió seguir cronològicament la història.

Una de les cites que m’ha encantat és la que diu la Gwen al seu cosí en un moment on ell està deprimit perquè ha perdut una persona que estimava i no ha aconseguit una cosa que volia. Trobo que és una gran veritat i molt encertada: 

“lo que siempre has tenido no es lo que siempre tendrás; (…) 
lo que siempre has querido no es lo que querrás para siempre”. 

En resum, Pensé que era cierto és una bonica historia d’amor que ens mantindrà atrapats amb ganes de descobrir què va passar entre els dos protagonistes i per què la seva relació actual és tan distant i com de mica en mica, a mesura que va passant l’estiu, es van apropant, s’aclareixen els mals entesos, tot evoluciona i ja res no tornarà a ser com abans.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Li, Aina - El noi del bus

Títol: El noi del bus
Autora: Aina Li 
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 400

SINOPSIS: 
La Diana agafa cada dia el bus per tornar a casa després de l'institut. Una tarda, s'asseu al costat d'un noi guapíssim; ell ha de baixar a la parada següent i s'acomiaden sense dir-se els noms ni donar-se els telèfons. Però la casualitat farà que es retrobin, i sortiran junts seguint un pacte: no es diran els noms durant un mes, ell serà el noi del bus, i ella, la noia del bus.

OPINIÓ PERSONAL: 

El noi del bus em va cridar l’atenció per l’originalitat de la sinopsis que parla del fet que dues persones es coneixen però que decideixen no dir-se els seus noms fins al cap d’un mes. Per desgràcia, això ha estat l’únic original en el llibre.

La Diana o Di estudia batxillerat i cada dia va a l’institut en autobús. Un dia per casualitat coneix tres nois: un d’ells, que sembla força simpàtic, a la parada mentre s’espera, el segon a dalt de l’autobús quan ella es queda adormida al seu costat i ell la desperta en voler baixar (aquest és el noi del bus) i el tercer, mentre camina pel carrer. Resulta que un altre dia torna a coincidir amb el seu noi ideal (el segon que va conèixer), conversen durant una estona, sembla que hi ha feeling, s’intercanvien els telèfons però no es diuen els noms. Per una sèrie de casualitats, els seus cercles d’amistats conflueixen (un amic d’ell coneix una amiga d’ella); això fa que es tornin a trobar i iniciaran una relació basada en aquest estrany pacte de no revelar el seu nom fins al cap d’un mes.

La història està escrita des dels punts de vista de la Diana i el noi del bus. Els personatges són excessivament planers i buits de personalitats interessants, falta perfilar-los. Semblen extrets d’un catàleg ple de tòpics i clixés, la qual cosa fa que no puguis congeniar amb ells perquè no semblen reals en cap moment. A una li ha tocat ser la noia indecisa que tot ho perdona, a una altra la que és més extravertida i té les idees clares, un noi és l’infidel i possessiu, un altre és el gai que tot just surt de l’armari, un altre el que ha espatllat totes les relacions i ara vol esforçar-se en aquesta, uns altres dos són la parella perfecta de fa temps, etc. En definitiva, no m’han acabat de convèncer. Les seves personalitats tan maldestrament construïdes i les decisions que prenien, algunes fora de lloc i absurdes en el context on ens trobàvem, simplement no encaixaven ni amb calçador amb la meva manera de ser i pensar. No m’he sentit identificada en cap moment amb la protagonista. M’esperava més d’ella i també de la trama tan i tan superficial i poc treballada.

La història és molt poc realista per no dir gens. La nostra protagonista en dos dies coneix tres nois guapíssims i tots tres es fixen en ella. Un d’ells li declara el seu amor a l’instant només de veure-la, li diu que és la noia de la seva vida i l’endemà li regala un llibre. Increïble! Quina probabilitat hi ha que a algú de nosaltres ens passi això mateix a la vida real? Una entre un milió? Igualment, els dos personatges principals, al cap de poc de conèixer-se, ja estan perdudament enamorats. Aquestes històries d’amor tan precipitat no em solen agradar per ser poc creïbles. A més, el final que ha dissenyat l’autora m’ha semblat molt forçat perquè semblava que tots els amics dels protagonistes haguessin de tenir parella sí o sí, de manera que els que no en tenien abans d’acabar el llibre troben algú amb qui semblen congeniar la mar de bé. No m’ha agradat aquesta necessitat de l’autora que tots estiguessin emparellats com si no tenir parella estigués malament o fos una cosa negativa.

Durant la lectura he trobat algunes coses que no acabaven de quadrar, però entre elles sí que destaco una errada força greu, que espero que en properes edicions es pugui solucionar. La Diana no descobreix el nom del noi de bus fins bastant al final del llibre, però resulta que, una cinquantena de pàgines abans de saber com es diu, ella mateixa esmenta el nom del noi del bus a una amiga seva! Quan el fet de no saber els seus noms és el pilar de tota la trama del llibre, una equivocació com aquesta fa que tota la gràcia i originalitat de la idea quedi desvirtuada.

L’estil narratiu de l’autora tampoc no ha estat gens del meu gust per trobar-lo força infantívol ja que donava importància a situacions que no en tenen gens. Algunes escenes s’han fet massa pesades amb un nivell excessiu de descripció que ha arribat a fer-se etern i avorrit, com l’escena en què els nois ideen un joc per fer petar uns globus.

En definitiva, el llibre no m’ha agradat i estava entre posar-li un 1 o un 2. Al final m’he decantat per un 2 perquè l’autora és molt jove i li cal molta més experiència. La idea és bona però, des del meu punt de vista, està desenvolupada amb molt poca profunditat per uns personatges poc atractius. No és una mala història però senzillament no és per a mi. Segurament per a noietes de 12 o 14 anys pot arribar a ser un bon llibre, però a mi ja m’ha passat l’edat per aquests tipus de converses tan superficials i preocupacions d’una mentalitat tan infantil.

VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩

Fitzpatrick, Huntley - No es lo que parece

Títol: No es lo que parece
Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 448

SINOPSIS: 

En Tim Mason és el tipus de noi capaç de trobar el moble bar amb els ulls tancats, convertir-se en candidat a un trasplantament de fetge o estavellar el seu automòbil contra una casa. En canvi, l'Alice Garret no és precisament la noia que es plantegi sortir amb el desastre d'amic del seu germà, això per començar.

Per en Tim, enamorar-se de l'Alice no seria el més convenient. Per a l'Alice, res podria fer-li més por que enamorar-se d'en Tim. No obstant això, des de quan ha triat en Tim el que més li convé? I l'Alice comença a plantejar-se també que, potser, fer el «més convenient» pot ser que no sigui sempre el millor. La seva serà, més que una trobada, una topada. 

I quan el passat d'en Tim torni per posar la seva vida de cap per avall i col·locar-lo en una situació que mai s'hauria imaginat, però que potser hauria d'haver previst, haurà d'enfrontar-se al fet que, encara que la cosa no sigui el sembla, enganxa a l'Alice pel mig.

OPINIÓ PERSONAL:  

Aquesta novel·la vindria a ser una espècie de continuació de En la puerta de al lado i, com que em va agradar molt, no podia deixar passar l’oportunitat de llegir més sobre la família Garrett i aprofundir una mica més en el personatge del Tim, que em va cridar força l’atenció en el primer llibre. Tenia l’esperança que amb No es lo que parece es poguessin tancar alguns dels temes que l’anterior va deixar pendents de resoldre, però no ha estat ben bé així.

El llibre ens relata la història del Tim, el germà bessó de la Nan, la que semblava que era la millor amiga de la Samantha. El Tim és un adolescent de bona família, que viu al límit i porta una vida d’excessos: s’emborratxa, es droga i ha estat expulsat de varis instituts per mala conducta. Un seriós accident de cotxe mentre conduïa ebri li fa replantejar les seves prioritats a la vida i intenta canviar la seva actitud. El seu pare, a més, li dona un ultimàtum. El Tim té 3 mesos per posar en ordre la seva vida o bé la seva família deixarà de passar-li diners i s’haurà d’espavilar. Mentrestant, el Jase deixa que el Tim visqui a l’estudi que hi ha sobre el garatge de casa seva i la proximitat fa que la família Garrett l’aculli com un més, igual com van fer amb la Samantha, i acaba fent-se molt amic de l’Alice, la germana gran del Jase. El Tim deixa la beguda i les drogues i acudeix a reunions d’alcohòlics anònims per ajudar-lo a superar l’addicció. Treballa a la ferreteria dels Garrett i, quan sembla que les coses li comencen a anar millor, una visita inesperada del seu passat tumultuós li acaba de complicar encara més la vida.

La història està narrada a dues veus pels dos protagonistes: el Tim Mason i l’Alice Garrett. M’ha agradat el personatge del Tim, aquest noi rebel que ha tocat fons i que ara vol redreçar la seva vida. La seva evolució al llarg del llibre és notable i el nivell de maduresa i sentit de la responsabilitat que demostra davant la sorprenent notícia és admirable perquè en el fons el Tim té molt bon cor ja que, malgrat no saber massa bé com afrontar la situació, pren la decisió correcta. L’Alice és una adolescent que ha d’assumir el rol de mare dels seus germans petits ja que el seu pare és a l’hospital i sa mare se n’ha d’ocupar. Fins i tot es planteja renunciar als seus estudis per ajudar a l’economia familiar arran de la gran quantitat de factures mèdiques sense pagar que es van acumulant. A la vista d’aquest panorama l’Alice, per una banda, no pot evitar sentir el què sent quan està al costat del Tim però, per l’altra, pensa que obrir-li el cor és complicar-se massa la vida en aquests moments. Arribarà un moment en què el cor s’imposarà a la raó.

La relació amorosa entre l’Alice i “el noi amb més probabilitats d’espifiar-la” és força realista i va creixent a poc a poc, basada en la confiança mútua i la sinceritat. Els protagonistes han de lluitar perquè la seva relació de parella funcioni i superar diferents obstacles que trobaran en el seu camí i que no són pas pocs. Malgrat això, he reconèixer que, tot i que el personatge de l’Alice no m’ha arribat a entusiasmar, ella sempre està al costat del Tim i això és digne de recordar perquè d’altres en el seu lloc haurien fugit per cames.

De la mateixa manera que he trobat molt positiu tornar a trobar el Jase i la Samantha i comprovar que les coses els van molt bé, també he de dir que com a punt negatiu tenim una trama que no avança i que al llarg de la novel·la dona voltes sobre les mateixes idees de manera que es torna bastant repetitiva i pesada. I, quan per fi arribes al final, aquest resulta molt previsible i tot i que és un final relativament correcte no m’ha emocionat gens. A més, continua havent-hi alguns temes sense acabar de solucionar-se.

En conclusió, No es lo que parece és una història d’amor bonica i correcta, però que no està a l’alçada d’altres que m’han fet sentir més i m’han emocionat. La parella protagonista no fa saltar les espurnes que esperava, tot i que el personatge del Tim brilla amb llum pròpia. És una lectura força recomanable per evadir-te dels problemes de la vida real.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Fitzpatrick, Huntley - En la puerta de al lado

Títol: En la puerta de al lado
Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 405

SINOPSIS: 

Els Garrett són tot el que no són els Reed: sorollosos, desordenats i afectuosos. I cada dia, des de les golfes, la Samantha Reed somia amb ser una d'ells ... fins que una tarda d'estiu, en Jase Garret es cola per la finestra de la seva habitació i això ho canvia tot.

Tots dos s'enamoren; ensopeguen amb la timidesa i tot allò meravellós del primer amor. La família d'en Jase acull molt bé a la Samantha. Però ella té un secret. Llavors, passa el que és inimaginable i desapareix el terra sota els seus peus. Ha de enfrontar-se a una decisió impossible.

Podrà salvar-la alguna de les dues famílies? O ha arribat el moment que ella se salvi a si mateixa?

OPINIÓ PERSONAL:  

Tenia força ganes de llegir aquesta novel·la perquè havia llegit molt bones crítiques i totes eren positives. No puc més que confirmar-les ja que m’he trobat amb una bonica i senzilla història d’amor i amb uns personatges entranyables que m’han arribat al cor. 

En la puerta de al lado ens narra la història de la Samantha Reed que viu, juntament amb la seva mare i la seva germana gran, al costat de la casa dels Garrett. D’una banda, els Reed són una família benestant i acomodada, que mai s’han hagut de preocupar pels diners ja que la mare treballa en política, però això també comporta que gairebé no està gaire present en la vida de les seves filles. D’altra banda, els seus veïns, els Garrett, són una família nombrosa amb vuit fills, que estan acostumats a haver-se d’estrènyer el cinturó per poder arribar a final de mes, però malgrat la seva delicada economia familiar són una família feliç on els germans grans cuiden dels petits i tots es recolzen i s’ajuden els uns als altres.

La mare de la Samantha no suporta els Garrett perquè sempre tenen la casa i el jardí molt desordenats i no permet que cap de les seves filles s’hi relacioni. Malgrat això, la Samantha els observa discretament des de la finestra de la seva habitació perquè sent molta curiositat i una certa enyorança per l’ambient familiar, d’amor i felicitat que impera en la casa veïna. Un dia el Jase Garrett s’enfila fins a la finestra de la Samantha per parlar amb ella i a partir de llavors la seva vida començarà a canviar. Tots dos s’aniran coneixent i a poc a poc la seva estreta amistat els anirà acostant i es convertirà en alguna cosa més. Quan els joves s’enamoren, mentre la Samantha és acollida amb els braços oberts a la casa dels Garrett com una membre més de la seva nombrosa família, la mare de la Samantha no es pot mostrar més contrària a la presència del Jase i a que ella es relacioni amb aquesta família de condició social més humil ja que pensa que el Jase no és prou bo per a la seva filla. Ara bé, quan més estable és la relació entre els dos protagonistes, apareix un greu problema que amenaça amb dilapidar la confiança en la seva relació i tot dependrà de la decisió que prengui la Samantha.

La història és narrada en primera persona per la Samantha, que és una adolescent treballadora, bondadosa i sense prejudicis. No és un personatge amb el que m’hagi sentit gens identificada; la veritat és que no he connectat amb ella i menys encara amb la seva manera d’actuar perquè no l’he arribat a entendre. En canvi, el Jase des del primer moment m’ha enamorat. És un noi honest, treballador, responsable i actua en tot moment de manera racional. És encantador. De fet, l’autora ha dissenyat uns personatges molt reals i perfectament definits cadascú amb la seva personalitat. La família del Jase és fantàstica, especialment el petit George, que m’ha robat el cor. I un altre personatge que també vull destacar és el Tim, el germà bessó de la millor amiga de la Samantha, ja que m’ha semblat molt interessant tota la història que arrossega darrere seu.

La novel·la en si mateixa m’ha agradat molt. La història d’amor entre els dos protagonistes és perfecta, va creixent lentament i avancen junts en el procés de l’enamorament. L’acurada descripció dels personatges i dels entorns familiars queda palesa en la brillant posada en escena de les dues famílies veïnes, que no poden ser més oposades en la seva manera de viure la vida al dia a dia. L’únic “però” de la novel·la ha estat el final i per aquest motiu no li he posat la puntuació màxima. Quan arribem al punt d’inflexió de la trama, el ritme s’intensifica i el desenllaç és massa precipitat, de manera que alguns temes queden despenjats i no sabem com s’acaben. He trobat a faltar un epíleg que em relatés millor què passa amb determinats personatges i així el final hauria estat perfecte.

En definitiva, En la puerta de al lado és una novel·la tendra, divertida i commovedora, que narra la preciosa història d’amor entre el Jase i la Samantha, centrada bàsicament en l’enamorament inicial de la parella i el camí que recorren junts mentre descobreixen els seus sentiments i superen algunes dificultats sorgides arran de les seves diferents classes socials.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Armentrout, Jennifer L. - Cursed (Maleïda)

Títol: Cursed (Maleïda)
Autora: Jennifer L. Armentrout
Editorial: Spencer Hill Press
Pàgines: 304

SINOPSIS: 
Morir és un fàstic i l'Ember McWilliams ho sap de primera mà. Després d'un accident mortal de cotxe, el do de la seva germana petita la va fer tornar. Ara tot el que l'Ember toca mor. I això, realment, és un fàstic. L'Ember segueix una política de "no tocar" totes les coses vives, incloent-hi els nois.
Quan el Hayden Cromwell apareix citant Oscar Wilde i clamant que la seva maledicció és un do, ella creu que el noi està boig. Però quan li diu que pot ajudar-la a controlar el seu poder, es mostra més que interessada. Només hi ha un inconvenient: l'Ember haurà de confiar en el pare adoptiu del Hayden, un home que té motius sinistres per recol·lectar nens les habilitats dels quals són encara més rares que les d'ella. No obstant això, s'arriscarà a fer el que sigui necessari per poder tornar a agafar la mà de la seva germana. I també li agradaria ser capaç de besar al Hayden, a qui no?
Però quan l'Ember s'adona que l'accident que la va convertir en una "anormal" podria no haver-ho estat, no sap en qui confiar. Algú la vol morta i com més a prop està de la veritat, més a prop està de perdre no només el seu cor sinó també la seva vida. Aquesta vegada de veritat.

OPINIÓ PERSONAL:  

De Cursed (Maleïda) em va cridar l’atenció la seva portada i la sinopsis, tot i tractar-se d’un llibre en anglès. És una novel·la original, amena i atractiva, que enganxa des del principi. M’ha agradat encara que esperava bastant més de la història tenint en compte qui és l’autora.

Tot comença el dia en què l’Ember McWilliams anava en cotxe amb els seus pares i la seva germana petita. De sobte, un altre vehicle els envesteix i arran de l’accident l’Ember i el seu pare moren a l’acte. Però, gràcies al do sanador de la seva germana Olivia, l’Ember ressuscita i torna d’entre els morts, però ja res no tornarà a ser igual. Li ha canviat el color dels ulls. Sempre havien estat marrons, però ara els té blaus. El seu cos està ple de cicatrius per culpa de les lesions patides en l’accident. I el pitjor de tot és que l’Ember ha tornat a la vida amb un estrany do, o millor dit una maledicció, que és que tot el que toca (ni que sigui durant una fracció de segon) mor a l’instant, sigui una planta, un animal o una persona.

Així doncs, l’Ember, amb el seu nou aspecte i vestida sempre amb màniga llarga i guants, ha d’anar amb molt de compte de no tocar a ningú i alhora que ningú no la toqui ni tan sols per accident. A l’institut s’ha convertit en la noia rara, centre de totes les mirades i menyspreus. Només l’Adam, el seu millor amic, continua fent-li costat. A casa, la vida tampoc no és pas millor ja que s’ha de fer càrrec de la seva germana, anar a comprar, estudiar, treballar, pagar les factures i ocupar-se de la seva mare depressiva que amb prou feines surt de l’habitació.

Tot canviarà el dia en què coneix el Hayden Cromwell, un noi misteriós que la porta a viure amb la seva família i allà coincidirà amb altres persones que com ella tenen habilitats especials, però que veuen l’Ember com una amenaça perquè no és capaç de controlar el seu poder. Mentre que l’Olivia està encantada de ser a casa dels Cromwell, perquè hi ha més menjar i joguines, l’Ember desconfia de les seves intencions i més encara quan s’assabenta que el que li ha passat a la seva família podria no ser un accident.

La història està explicada des del punt de vista de l’Ember, una adolescent obstinada, una lluitadora nata i un personatge entranyable, que et transmet les seves emocions i fa que simpatitzis molt amb ella. És fàcil posar-se en el seu lloc i sentir com pateix quan no pot abraçar la seva germana o ni tant sols fer un petó al noi que li agrada. El sentiment d’impotència és frustrant quan hi ha tantes coses que passen al seu voltant i que no pot controlar. Però ella no es rendirà i farà tot el possible per descobrir qui s’amaga darrere l’accident de cotxe i per protegir la seva germana, encara que de vegades li costi saber en qui pot confiar.

La trama és molt bona però crec que l’autora li podia treure més suc. Es podia aprofundir més amb l’Habilitat, aquesta estranya associació clandestina que “ajuda” a les persones amb dons a controlar-los i que només coneixem d’oïdes. També m’han quedat algunes incògnites per resoldre sobretot relacionades amb el futur que li espera a l’Ember, malgrat que el final es mostra esperançador. 

En resum, Cursed és una novel·la romàntica, paranormal, amb tocs de misteri i acció, força original, amb molt bon ritme, que ens narra la lluita de l'Ember per descobrir el passat i, amb l'ajuda del Hayden, trobar el seu lloc al present mentre aprèn a conviure amb el seu do.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩