Gallego, Laura - Allà on els arbres canten

Títol: Allà on els arbres canten
Autora: Laura Gallego
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 480

SINOPSIS:
La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. 
Tots dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. 
En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten. 

OPINIÓ PERSONAL: 

És la primera novel·la que llegeixo d’aquesta autora, després d’haver comprovat que havia agradat molt i que havia obtingut molt bones puntuacions. Espero que no sigui pas l’última.

Allà on els arbres canten és una novel·la fantàstica amb tocs de misteri, ambientada a l’edat mitjana entre batalles, captures, rescats, i protagonitzada per cavallers, reis, donzelles i criatures màgiques. La història comença amb la celebració del solstici d’hivern al castell de Nòrtia, on un antic cavaller avisa el rei que els bàrbars planegen atacar els pobles del reialme durant l’hivern. Davant la imminent invasió bàrbara, tots els cavallers són cridats per unir-se a l’exèrcit del rei i anar a la guerra a defensar les seves terres. Entre aquests cavallers hi ha el pare de la Viana de Rocagrisa i el seu promès Robian de Castellmar. Mentrestant, totes les donzelles de Nòrtia esperen la tornada triomfal del seu exèrcit, però malauradament els bàrbars conquereixen Nòrtia i el seu líder Harak s’erigeix en el nou rei i governant de la regió. Harak decideix casar totes les donzelles de bona família amb els caps dels seus clans bàrbars perquè elles engendrin els nous hereus de cada terra. D’aquesta manera, totes les esperances que tenia la Viana de viure la vida que sempre havia somiat al costat del seu estimat Robian s’esfumen quan l’obliguen a casar-la amb el bàrbar Holdar. Malgrat la seva situació, la Viana no es rendirà tan fàcilment a l’opressió del poble bàrbar.

El llibre, que està narrat en tercera persona, es divideix en dues parts. La primera s’anomena Viana i explica la invasió de Nòrtia pels bàrbars i la seva vida de casada amb un bàrbar, i la segona part s’anomena Uri i tracta de la nova vida de la Viana des que s’escapa al Gran Bosc.

El que més m’ha agradat ha estat l’evolució de la protagonista, gràcies a la inestimable ajuda del Llop, el seu protector i mentor. La Viana passa de ser una donzella, contemplativa, delicada, educada i cordial, a convertir-se en una valent caçadora i obstinada lluitadora experimentada amb l’arc i l’espasa, decidida a oferir batalla a enemics més forts que ella. El personatge de l’Uri m’ha semblat molt dolç, bondadós i innocent. Realment es fa estimar molt.

Us deixo un fragment de la novel·la que jo he trobat senzillament brillant pel missatge que transmet, ja que és del tot aplicable als nostres temps actuals:

“perquè pot ser que descobreixis el misteri o pot ser que t’enfrontis a una mort segura. Qui ho sap? Noia, t’explicaré una cosa: el món està ple d’històries. Totes les persones i tots els objectes tenen històries per contar. A algunes s’hi arriba a través de la gent com jo, que les relata perquè no s’oblidin. Altres, en canvi... es viuen. (...) Ara tu has de decidir –va concloure l’Oki- si continuaràs sent una oient o, per contra, si sortiràs a buscar la teva pròpia història. (...) però només si t’arrisques a viure aquesta història sabràs com acaba. Si no és, naturalment, que esperis que una altra persona la visqui per tu. Llavors és possible que d’aquí a un temps en coneguis el final en boca d’algú com jo.

La Viana va tornar a assentir. I aquesta vegada sí que ho havia entès.

-Puc ser una espectadora –va resumir- o puc ser la protagonista de la meva pròpia història. I això comporta riscos.”

En aquesta novel·la hi trobarem acció, amistat, amor, valentia, misteri i màgia. En definitiva, és una història èpica força original, que conté detallades descripcions dels escenaris de la batalla i del bosc, i compta amb un final més que sorprenent, difícil d’oblidar. Potser ha estat el que més m’ha agradat de tot, perquè sincerament el llibre està bé però no m’ha encantat. Potser va adreçat a un públic més jove i a mi ja m’ha agafat tard.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩