Autora: Cecelia Ahern
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 368
SINOPSIS:
La Jasmine té dues passions: la seva germana i el seu treball. Quan l'acomiaden, s'adona que ha perdut el rumb de la seva vida. Durant les nits d'insomni, s'entreté observant a través de la seva finestra les escenes que munta el seu veí, Matt. Aquest, un locutor de ràdio, també s'ha vist forçat a deixar de treballar després que una de les seves entrevistes acabés en escàndol...
La Jasmine té moltes raons per detestar el Matt, i el sentiment sembla ser mutu. Una nit de Cap d'Any, els seus camins coincideixen. I a mesura que avança el nou any, una amistat inesperada comença a florir...
Quan vaig veure la portada del llibre amb el títol i vaig llegir-ne l’argument, em vaig imaginar que estava davant d’una novel·la romàntica, i més encara tractant-se de la mateixa autora de Postdata: t’estimo, però la veritat és que no m’esperava per a res una història com aquesta.
El año en que te conocí ens submergeix en una etapa complicada de la vida de la Jasmine, una dona inquieta, perfeccionista, independent, addicta a la feina, que acaba de ser acomiadada i per una clàusula del seu contracte haurà d’estar-se tot un any sencer sense poder treballar enlloc. Amb aquesta nova situació a la Jasmine li cau el món a sobre i no sap com encarar el futur. Passa de ser una dona molt ocupada a no saber què fer perquè li passin les hores i una de les seves distraccions és observar el seu veí Matt, un locutor de ràdio caigut en desgràcia perquè també és acomiadat, la seva dona l’abandona i els seus fills no el suporten.
Malgrat tractar-se de dues persones oposades, els camins de la Jasmine i el Matt convergeixen i sorgeix entre ells una estranya amistat. Un cop es coneixen millor, acosten posicions i s’adonen que al cap i a la fi tenen més coses en comú que no es pensaven.
L’evolució de la nostra protagonista és important ja que aquesta nova situació laboral fa que s’hagi de replantejar les seves prioritats a la vida i coses que abans li semblaven molt importants ara s’adona que en realitat no ho són tant i d’altres en què ni tan sols hi parava atenció sí que ho són. De vegades, quan sofrim un revés a la vida, ja sigui una mort propera, una malaltia, una separació dolorosa o bé la pèrdua de la feina, se’ns generen dubtes i preocupacions sobre com afrontar aquesta nova situació i, de vegades, quan ens hi parem a reflexionar, ens adonem que la vida ens ofereix altres opcions per tirar endavant. Davant d’una ensopegada o d’una caiguda, és necessari que ens tornem a aixecar, amb més força fins i tot, ja que no ens hem de rendir ni hem d’acceptar mai que la caiguda sigui el final sinó que pot esdevenir l’inici d’alguna cosa millor, que ens depara la vida, tal i com exemplifica la següent cita del llibre: “(...) nuestro viaje nunca termina, seguiremos floreciendo tal como la oruga que, justo cuando creyó que el mundo terminaba, se convirtió en mariposa”.
És una novel·la que em va sorprendre gratament per la forma com està escrita. El llibre està narrat en primera persona i el que més m’ha cridat l’atenció és que no està explicat al lector sinó que la protagonista es dirigeix a un dels personatges de la novel·la, al seu veí Matt i és a ell a qui li explica la història: “A primera hora de la mañana del lunes me despierta el ruido de un cortacésped justo delante de mi ventana. (...) El desconsiderado usuario del cortacésped podria ser cualquiera de los cuatro matrimonios jubilados (...) pero desde el principio sé que eres tú. (...) Cuando miro fuera es como si hubieses estado esperando a que apareciera. Levantas la vista de inmediato y me saludas alegremente con la mano (...) y cruzas la calle en dirección a mi casa”. Aquest fet m’ha desconcertat i m’ha encantat alhora. L’he trobat original i refrescant.
Potser el punt negatiu de la novel·la és la gran quantitat de reflexions per part de la protagonista i l’absència reiterada de diàlegs, que agilitin la lectura, que en certs moments se m’ha fet una mica lenta i pesada.
No és una història d’amor pròpiament dita, sinó que és una història d’amistat, de creixement personal, de superació dels obstacles que trobem al mig del camí, d’acompanyament en els moments difícils de la nostra vida, de saber que pots comptar amb algú que estarà al nostre costat quan el necessitem i de trobar el nostre jo interior. És una bona història que posa èmfasi en els valors, els sentiments i les relacions humanes, que fa reflexionar a un mateix sobre la vida, l’amor, l’amistat i la família. És un llibre que no deixarà indiferent a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada