Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial: Edebé
Pàgines: 224
SINOPSIS:
La vida de la Montse ha canviat completament: un fet imprevisible ha sacsejat els seus fonaments. Ha estat a les portes de la mort, però l'ha vençut, encara que el preu és molt alt. Ara en la seva vida hi ha un abans i un després. I mentre mira de recuperar el seu somriure, apareix en Sergi, l'esperança. Potser l'amor.
Allà on sigui el
meu cor ens explica la
història de la Montse, una noia que ha estat a punt de morir i que s’ha salvat
a l’últim moment gràcies a un trasplantament de cor. D’ençà de l’operació la
Montse ha canviat, ja no és tan alegre com solia ser. La seva vida ja no és
igual. La seva família està massa pendent d’ella, la gent la mira pel carrer i els
que la coneixen la tracten de forma diferent. Ara bé, l’única que està al seu
costat i que continua actuant i parlant de la mateixa manera que sempre és la
seva millor amiga Carolina. Un dia d’estiu coneix el Sergi, un noi enigmàtic que
ha vingut al poble a buscar feina i de mica en mica desperta en ella uns
sentiments que creia que no tornaria a experimentar.
El llibre està ple de reflexions molt interessants sobre la família, l’amistat i l’amor. Hem de tenir en compte que arran de l’operació la Montse pateix seqüeles. Unes són externes o físiques i unes altres són internes o emocionals. La Montse se sent trista quan es mira la lletja cicatriu que li va des del coll fins al melic, però alhora s’obliga a pensar que gràcies a ella torna a viure. També ha de tornar a afrontar la vida amb nous obstacles a superar, com ser el centre d’atenció, evitar les mirades de compassió de la gent del poble, minimitzar el dolor que li provoca que a tot hora li preguntin “et trobes bé?”, cosa que no para de recordar-li que ha estat malalta, o tranquil·litzar les mirades plenes de por dels seus familiars que es preocupen en excés per ella ja que temen que el cor deixi de funcionar-li bé.
Els personatges són força planers i poc desenvolupats, la descripció dels escenaris és molt pobra, l’enamorament dels protagonistes és meteòric. Potser hi té a veure el fet que es tracti d’un llibre tan curt. La història està narrada en tercera persona, per un narrador observador, que és omnipresent.
És un llibre entretingut, de fàcil lectura, però molt previsible i sense cap sorpresa. És d’aquests llibres que es llegeixen en una tarda i et fan passar una estona distesa.
El llibre està ple de reflexions molt interessants sobre la família, l’amistat i l’amor. Hem de tenir en compte que arran de l’operació la Montse pateix seqüeles. Unes són externes o físiques i unes altres són internes o emocionals. La Montse se sent trista quan es mira la lletja cicatriu que li va des del coll fins al melic, però alhora s’obliga a pensar que gràcies a ella torna a viure. També ha de tornar a afrontar la vida amb nous obstacles a superar, com ser el centre d’atenció, evitar les mirades de compassió de la gent del poble, minimitzar el dolor que li provoca que a tot hora li preguntin “et trobes bé?”, cosa que no para de recordar-li que ha estat malalta, o tranquil·litzar les mirades plenes de por dels seus familiars que es preocupen en excés per ella ja que temen que el cor deixi de funcionar-li bé.
Els personatges són força planers i poc desenvolupats, la descripció dels escenaris és molt pobra, l’enamorament dels protagonistes és meteòric. Potser hi té a veure el fet que es tracti d’un llibre tan curt. La història està narrada en tercera persona, per un narrador observador, que és omnipresent.
És un llibre entretingut, de fàcil lectura, però molt previsible i sense cap sorpresa. És d’aquests llibres que es llegeixen en una tarda i et fan passar una estona distesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada