Holden, Blair - Bad boy's girl. Más razones para odiarte

Títol: Bad boy's girl. Más razones para odiarte
Autora: Blair Holden
Sèrie: Bad boy's girl #2
Editorial: Montena
Pàgines: 352

SINOPSIS: 
Colessa és oficial. El Cole ha passat de ser l'assetjador personal de la Tessa a ser l'única persona a qui ella vol veure als matins. El seu objectiu per al primer any a la universitat és viure al màxim i estimar profundament. Però un cop al campus, queda clar que el seu xicot té l'habilitat d'enlluernar a tot el que es mou. Quan les universitàries embafadores ataquin, les antigues inseguretats de la Tessa tornaran a aparèixer i fins i tot al mateix Cole Grayson Stone li costarà convèncer a la seva noia que ella és l'única.
El Cole va protegir la Tessa del món una vegada, però podrà ara protegir-la de si mateixa?

OPINIÓ PERSONAL:  

Bad boy’s girl. Más razones para odiarte és la segona part d’una trilogia que m’ha sorprès gratament. La veritat és que aquest segon llibre m’ha agradat força. Continua amb el mateix estil fresc, àgil i entretingut del primer. Totalment recomanable. 

Aquesta novel·la reprèn la història en el mateix punt on la vam deixar, després d’un final tristament inesperat. Malgrat que una sèrie de fets provoquessin la ruptura de la relació entre el Cole i la Tessa, ell no es dóna per vençut i lluita amb totes les seves forces per intentar que ella el perdoni perquè realment se l’estima. Aquests primers capítols són durs però alhora molt emotius perquè el Cole, que està tan o més destrossat que ella, fa de tot per recuperar la Tessa i tornar-se a guanyar la seva confiança.

Un cop finalitzat l’institut, comença l’etapa universitària i tots dos van a la mateixa universitat de Brown, on coneixeran gent nova. Allí la seva relació no serà un camí de roses perquè el Cole no passarà gens desapercebut al campus i moltes noies intentaran captar la seva atenció, insinuar-se, flirtejar amb ell i fins i tot provaran de deixar la Tessa en ridícul. Aquesta situació farà que les antigues inseguretats de la Tessa tornin a aflorar, malgrat que el Cole no li dóna cap motiu per a preocupar-se.

La Tessa ha madurat bastant i afronta el seu futur amb més determinació que abans, tot i que en algun moment li tornen a sorgir dubtes perquè encara no acaba d’entendre com un noi com el Cole prefereixi estar amb ella podent elegir la noia que vulgui. El Cole, en canvi, continua sent el mateix noi divertit, protector i romàntic de sempre, que es mostra segur de si mateix i que la seva relació amb la Tessa va per bon camí. No obstant això, hem pogut copsar el costat més humà i sensible del Cole perquè també en un moment puntual té por que la Tessa s’adoni que hi hagi algun noi millor que ell i en aquest sentit es mostra bastant possessiu amb ella.

Trobem també els personatges del primer llibre com el Travis, la Megan, la Beth i el Jay, qui té un paper testimonial. M’hauria agradat que el Jay hagués tingut un rol més destacat en aquesta segona part. No obstant això, apareixen nous personatges: la Sarah, que és la companya d’habitació de la Tessa a la residència d’estudiants i la Cami, que suposa un gran punt de recolzament per a la Tessa.

Aquest segon llibre m’ha agradat, tot i que una mica menys que el primer perquè continua el mateix estira i arronsa entre els dos protagonistes, que no aportava res de nou a la història i el final m’ha semblat surrealista. Després de tot el que arriben a lluitar i totes les dificultats que han de superar per poder estar junts i reforçar la seva relació davant les amenaces externes, arriba aquest final, que la veritat no s’entén, te’l miris com te’l miris. No cal dir que no m’ha agradat gens. Espero que en el darrer llibre de la trilogia s’arregli tot.

S’ha de reconèixer que la lectura continua tenint un molt bon ritme. Tornem a trobar els moments dolços i divertits que protagonitzen el Cole i la Tessa, mentre intenten espantar les seves pors i inseguretats per trobar un equilibri en la seva relació i també hi són presents els diàlegs enginyosos, amb tocs d’humor, que t’arrenquen un somriure, igual que en la primera part de la trilogia.

En resum, es tracta d’una lectura addictiva i divertida, que es llegeix molt de pressa, la qual se centra en uns protagonistes més madurs, que afronten els seus problemes amb determinació i fermesa per poder construir junts el seu futur, sota l’atenta mirada de la gent que els envolta.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Holden, Blair - Bad boy's girl. Te odiaré hasta que te quiera

Títol: Bad boy's girl. Te odiaré hasta que te quiera
Autora: Blair Holden
Sèrie: Bad boy's girl #1
Editorial: Montena
Pàgines: 448

SINOPSIS: 
La Tessa és una noia del munt. El seu pla per a l'últim curs a l'institut és passar desapercebuda i seguir admirant el seu fitxatge, Jay Stone, des de la distància. Però tot canvia quan el germà del Jay, Cole, torna. Des que la Tessa pot recordar, el Cole li ha fet la vida impossible. Encara que si has de tenir un enemic número u, millor que sigui com ell: atractiu com pocs i amb un ulls blaus que impacten. 

El Cole la desafia, posa a prova els seus límits i la força a treure la noia divertida que ella s'entesta a amagar sota una capa de mediocritat i de mal gust.
Ja ho diu el refrany: qui de veritat t'estima et farà enrabiar.

OPINIÓ PERSONAL:  

Bad boy’s girl. Te odiaré hasta que te quiera ha resultat una lectura que m’ha agradat més del que m’esperava. Potser hi ha tingut força a veure que venia d’una novel·la que no havia complert les meves expectatives. De totes maneres, és més que recomanable aquesta història senzilla i entretinguda que, malgrat estar plena de tòpics, m’ha suposat una lectura fresca i agradable.

La vida de la Tessa O’Connell no és gens fàcil. És una adolescent que tenia sobrepès i veu com la seva millor amiga Nicole la deixa de banda per poder ser popular i guanyar-se una bona reputació entre els companys de l’institut. Per si això no fos prou, la Nicole es dedica a insultar i maltractar la Tessa, la humilia, li fa la vida impossible i, a més, comença a sortir amb el Jay Stone, el noi del qual la Tessa sempre ha estat enamorada. Ara la Tessa s’ha aprimat però no és feliç i continua amb les mateixes inseguretats d’abans. L’únic que desitjava la Tessa era passar desapercebuda el darrer any d’institut amb l’ajuda de les seves dues úniques amigues, Megan i Beth, per deixar enrere el seu malson i poder començar de nou a la universitat.

Amb tot aquest panorama, el món de la Tessa s’esfondra sota els seus peus quan s’assabenta que el Cole Stone, el germà del Jay, després de passar els darrers anys en una acadèmia militar, torna al poble per acabar l’últim any a l’institut. Resulta que el Cole, en el passat, li havia fet bullying a la Tessa i la notícia del seu retorn no pot ser més aterradora per a ella perquè ara no només s’haurà d’enfrontar a la Nicole sinó també al Cole. Ara bé, el Cole ha canviat i ja no és el mateix noi que la torturava i es burlava d’ella quan era més petita, sinó que intentarà compensar-la per tot el que li va fer passar i la protegirà de tothom qui li vulgui fer mal. Passarà de ser el seu assetjador a ser el seu protector. Malgrat que la Tessa no se n’acaba de fiar del tot, el Cole li demostra que pot confiar en ell, que les seves intencions són bones i entre ells s’anirà forjant una relació molt peculiar.

Els capítols estan narrats en primera persona per la Tessa. He de ressaltar que tots els personatges tant principals com secundaris han estat un dels aspectes que més m’han agradat de la història. Realment estan tots molt ben construïts. La protagonista femenina és la Tessa. Ella és una noia molt acomplexada, amb una baixa autoestima i sense confiança en si mateixa. El protagonista masculí és el Cole. Ell és un noi rebel, amb sentit de l’humor i molt segur de si mateix. Gràcies a la influència del Cole, la Tessa va evolucionant, deixa de pensar que ella no és prou bona per ningú; cada cop se sent millor i adquireix més maduresa i seguretat en si mateixa, tal i com diu la cita següent: “Nadie me ha hecho sentir tan bien conmigo misma como él y ha conseguido que me acepte tal y como soy. Me ha enseñado que todos merecemos una segunda oportunidad y que podemos cambiar a mejor, no solo a peor”. Com a personatges secundaris, tenim la Nicole, que és una bruixa malvada i despietada, el Jay, que és un noi simpàtic però alhora covard, el Travis, que és el germà de la Tessa i les seves amigues Megan i Beth.

La relació entre els dos protagonistes és complicada perquè la Tessa no acaba de confiar en el Cole per culpa del bullying que va patir anys enrere. El Cole tenia un motiu per actuar com ho va fer i ara ha tornat per esmenar els errors del passat. Això fa que el Cole passi molt temps al seu costat, de mica en mica tots dos es van sincerant i acaben construint un vincle especial que els farà més forts. M’han encantat les converses entre la Tessa i el Cole, perquè salten espurnes i contínuament es burxen l’un a l’altre. Els seus diàlegs són graciosos i alhora enginyosos que m’ha fet somriure sovint. 

La novel·la és àgil, aconsegueix enganxar-te des del principi, en cap moment esdevé avorrida i, malgrat les prop de 450 pàgines que té, fa que arribis al final sense gairebé ni adonar-te’n. I quin final! És un final d’infart que m’ha deixat amb ganes de més. Sort que de seguida que el vaig acabar, vaig poder continuar amb la segona part de la trilogia perquè necessitava saber com continuava la història.

En definitiva, Bad boy’s girl. Te odiaré hasta que te quiera ha estat una grata sorpresa. És una història romàntica, addictiva, que compta amb uns personatges molt ben definits i uns diàlegs divertits i que ens farà somriure i passar una bona estona.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩

Moyes, Jojo - Después de ti

Títol: Después de ti
Autora: Jojo Moyes
Sèrie: Yo antes de ti #2
Editorial: Suma de letras
Pàgines: 492

SINOPSIS: 
Per què ha acabat la Lou treballant en una cafeteria de l'aeroport, on cada dia veu a persones que se'n van de viatge a llocs nous? Per què tot i que ja porta mesos vivint al seu pis encara no se sent a casa? Li perdonarà la seva família el que va fer fa any i mig? I superarà mai el comiat de l'amor de la seva vida? L'única cosa que la Lou sap amb certesa és que alguna cosa ha de canviar. I quan un nit una desconeguda truca a la porta potser pugui ser la resposta a moltes de les seves preguntes. Si la Lou tanca la porta, la vida continua, senzilla, organitzada, segura. Si l'obre, ho arrisca tot de nou.

OPINIÓ PERSONAL: 

Después de ti ve a ser una segona part (totalment innecessària) de la novel·la Yo antes de ti. Jo volia saber com continuava la vida de la Lou després del primer llibre, però la història no ha estat res del que m’esperava i la veritat és que m’ha defraudat bastant. Ha resultat un llibre molt fluix, que en cap moment ha estat al l’alçada del primer, amb el qual ja n’hi havia prou i no calia allargar la història.

Dos anys després que el Will acabés amb el seu patiment, la Lou es troba més perduda que mai intentant superar la seva absència. Seguint les indicacions del Will, va viatjar per Europa, però no acabava de trobar el seu lloc al món i, com que no podia suportar les mirades de la gent coneguda del seu poble, va decidir anar a viure a Londres per refer la seva vida. Allà viu una vida poc gratificant, sense complicacions i es conforma treballant de cambrera en un pub irlandès de l’aeroport, que és una feina per a la qual no se sent gens valorada.

El punt d’inflexió arriba la nit en què cau del terrat de casa seva i està a punt de morir. Aleshores ha de tornar a casa dels seus pares i fer rehabilitació. Malgrat que es tracta d’un accident, la seva família pensa que ha intentat suïcidar-se perquè està destrossada i encara no ha superat la pèrdua del Will. És per aquest motiu que l’obliguen a assistir a un grup de teràpia per al dol. Tot aquest panorama canvia el dia en què apareix a casa seva la Lily, una adolescent de 16 anys, amb una vida problemàtica i li revela una veritat que farà que la seva vida ja no sigui mai més la mateixa.

La Lou que coneixíem del primer llibre poc té a veure amb la que ens trobem aquí. Continua ancorada en el passat i pensa que ha fallat al Will, que no ha complert les promeses que li va fer i que no mereix ser feliç. És un personatge que desprèn una immensa tristesa perquè, tal i com diu, “amé a un hombre que me abrió un mundo, pero que no me quiso lo suficiente como para quedarse en él”. Tot i no ser-hi, el Will és molt present en els pensaments de la Lou. Al final, però, s’adona que no pot deixar escapar el tren i que no té perquè resignar-se amb la seva vida actual.

A més de la Lou, cal destacar dos personatges més, que esdevenen importants en la història: la Lily i el Sam. La Lily és una noia incompresa, té una vida caòtica i la Lou es desviu per ajudar-la. El Sam és un tècnic d’ambulàncies i és un personatge que m’ha encantat. De fet, ha estat el millor de la novel·la. M’ha agradat molt la manera com l’autora ens el presenta perquè ens fa pensar que és una persona quan en realitat, per culpa d’un malentès, n’és una altra, de manera que ens havíem fet una idea equivocada del tipus d’home que és el Sam. La Lou m’ha desesperat perquè tenia davant seu, amb el Sam, l’oportunitat de tornar a ser feliç, però de vegades es fa enrere perquè sent que li és infidel al Will. El Sam és l’únic personatge que de veritat ha valgut la pena conèixer i gràcies a ell la Lou aconsegueix redreçar la seva vida.

És una novel·la que m’ha costat molt de llegir i, després de fer l’esforç d’acabar el llibre, necessitava un final que tanqués la història definitivament, però m’he trobat amb un desenllaç bastant obert, que deixa a la nostra imaginació endevinar com acaba, cosa que no m’ha deixat gens contenta.

En resum, és un llibre prescindible, que no m'ha emocionat ni tampoc m'ha transmès gran cosa. El llibre ens parla de la tristesa, com afrontar el dolor i la superació davant la pèrdua d'un ésser estimat i, sobretot, com continuar endavant i aprendre a viure un altre cop.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Moyes, Jojo - Yo antes de ti

Títol: Yo antes de ti
Autora: Jojo Moyes
Sèrie: Yo antes de ti #1
Editorial: Suma de letras
Pàgines: 496

SINOPSIS:  

La Louisa Clark sap moltes coses. Sap quantes passes hi ha entre la parada de l'autobús i casa seva. Sap que li agrada treballar al cafè Buttered Bun i sap que potser no estimi al seu xicot Patrick.
El que la Lou no sap és que està a punt de perdre la feina o què són les seves petites rutines les que li fan mantenir el seny. 
En Will Traynor sap que un accident de moto es va endur les seves ganes de viure. Sap que ara tot li sembla insignificant i trist i sap exactament com ho solucionarà.
El que en Will no sap és que la Lou està a punt d'irrompre en el seu món amb una explosió de color.
I cap dels dos sap que canviarà l'altre per sempre.

Yo antes de ti reuneix dues persones que no podrien tenir menys en comú en una novel·la commovedorament romàntica amb una pregunta: Què decidiries quan fer feliç a la persona a la qual estimes significa també destrossar-te el cor? 

OPINIÓ PERSONAL:  
Yo antes de ti és una novel·la extraordinària, que ens relata una preciosa història d’amor gens convencional, que ens farà caure més d’una llàgrima i ens regalarà somriures a parts iguals. Temps enrere ja n’havia vist l’adaptació cinematogràfica i em va agradar molt, però he disfrutat més el llibre, que per mi ha estat molt emotiu. Aquesta novel·la és un cant a la vida i a l’amor; un “carpe diem” en majúscules; una delícia que tothom hauria de llegir algun dia.

La Louisa Clark (o Lou) és una noia alegre de 26 anys, feliç amb la seva vida, senzilla i sense grans aspiracions. Viu amb els seus pares, el seu avi, la seva germana i el seu nebot en un petit poble d’Anglaterra, on hi ha un castell com a únic reclam per al turisme. El Patrick, el seu xicot, és un home obsessionat amb el seu físic, les dietes i l’esport. No és massa atent amb ella i no acaben de consolidar la seva relació, tot i que fa uns set anys que són parella. La Lou treballa en una cafeteria des de fa temps i s’ha acostumat a unes rutines diàries, que li donen confiança i tranquil·litat. Però, quan la cafeteria ha de tancar, sap que ho tindrà difícil per trobar una nova feina, sense tenir estudis ni experiència laboral suficient. Afortunadament, és contractada durant 6 mesos com a cuidadora del Will Traynor, un home de 35 anys, que es va quedar tetraplègic a conseqüència d’un accident de trànsit.

El Will era un seductor, ric i ambiciós home de negocis de Londres, que va disfrutar de la vida al màxim com si es tractés d’una aventura, practicant esports de risc i viatjant per tot el món, fins al dia de l’accident que el va deixar assegut en una cadira de rodes a casa dels seus pares. Està paralitzat de pit cap amunt i només té mobilitat en un parell de dits de la mà dreta. La feina de la Lou consisteix a ajudar-lo a menjar, acompanyar-lo on vulgui anar i estar al seu costat per si necessita alguna cosa.

En un primer moment, la relació entre el Will i la Lou és ben tibant. Malgrat que ella intenta fer-li les coses fàcils, el Will es mostra molt tossut, malhumorat i no es deixa ajudar. Però la Lou no es rendeix fàcilment. Malgrat ser una mica maldestra, cosa que compensa de sobres gràcies al seu caràcter alegre i a la seva innata habilitat per conversar, a poc a poc la Lou aconsegueix enderrocar el mur que el Will havia erigit al seu voltant i ell comença a tenir-li afecte i a apreciar la seva companyia. La Lou l’anima, intenta que sigui feliç, li alegra la vida i els dies del Will es tornen més feliços i més suportables al costat de la Lou, gràcies a la seva contagiosa alegria. Neix entre ells una relació molt especial, que farà que les seves vides canviïn per sempre.

Els dos protagonistes de la història m’han semblat exquisits. La Lou és dolça, extravertida, divertida i intel·ligent, però també és conformista i poc ambiciosa amb el seu futur. El Will és atractiu i interessant, però alhora està ple de tristesa i ràbia perquè ja no tornarà a ser mai més l’esportista, aventurer i exitós empresari que era abans de l’accident. Én adonar-nos del seu patiment, acostumat a no parar mai quiet i a sentir-se ara com un inútil que no es pot valer per si mateix, és molt fàcil comprendre’l i entendre la difícil decisió que vol prendre per posar fi a tot. M’ha encantat l’evolució dels personatges. Gràcies al Will les expectatives de futur de la Lou van canviant, ella aprèn a valorar-se més i s’atreveix a arriscar-se i a sortir de la seva zona de confort. Gràcies a la Lou el Will torna a somriure i descobreix que hi ha moltes activitats que pot fer i una nova vida diferent, que l’espera fora de les parets de casa dels seus pares.

L’autora ens presenta una història dura i real com la vida mateixa, que ens vol fer reflexionar sobre el valor de la vida, fins i tot quan és una vida que no volem viure, amb moments commovedors que ens fan riure però també plorar, d’altres moments molt dolorosos i d’altres d’esperançadors. Però bàsicament, aquesta es tracta d’una novel·la que ens fa SENTIR i que arriba al cor. D’una banda tenim l’amor i l’estimació que sentim per aquesta persona tetraplègica i de l’altra la seva voluntat de no allargar el seu dolor diari, sense expectatives de millora. Aquesta contraposició de sentiments fa que tot plegat sigui molt dur. Ja ho diu la sinopsis del llibre: fer feliç a la persona que estimes significa també destrossar-te el cor.

En conclusió, Yo antes de ti és una excel·lent novel·la, única i entranyable, que ens deixa un missatge clar: només tenim una vida i cal viure-la com si cada dia fos l’últim. En aquest sentit, m’ha encantat una cita del llibre, que el Will li diu a la Louisa i que ho resumeix tot: “Solo se vive una vez. En realidad, es tu deber que sea una vida plena”.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

McGarry, Katie - Rompiendo las normas

Títol: Rompiendo las normas
Autora: Katie McGarry
Editorial: Darkiss
Pàgines: 432

SINOPSIS: 
No recordo la nit que va canviar la meva vida. La nit en què vaig passar de ser popular a ser una cosa rara i marginada. I la meva família està decidida a què segueixi així. 
Deien que la teràpia m'ajudaria. No s'esperaven a en Noah. En Noah és el tipus de noi sobre el qual m'advertien els meus pares. Però és l'únic que m'escolta. L'únic disposat a ajudar-me a esbrinar la veritat. Sé que cada petó, cada promesa i cada carícia són coses prohibides. 
Però, i si trobar el teu destí significa trencar totes les normes?  

OPINIÓ PERSONAL:  

Rompiendo las normas és un llibre que m’ha sorprès molt gratament. No m’esperava per a res que en aquest llibre hi trobaria una història com aquesta. No té res a veure amb la típica història de la bona noia que s’enamora del noi dolent de l’institut, sinó que va molt més enllà i realment val la pena donar-li una oportunitat perquè no et deixarà indiferent. 

L’Echo Emerson, amb els seus ulls verds i cabell pèl-roig arrissat, era la típica noia guapa i popular amb una vida envejable, rodejada d’amigues, un xicot guapo i una família perfecta. Però, desgraciadament, la seva vida dóna un gir de 180 graus. El seu germà Aires, amb qui estava molt unida, mor a l’Afganistan mentre complia una missió com a soldat de l’exèrcit. A la seva mare se li va diagnosticar una malaltia mental i el seu pare la va abandonar per casar-se amb la cangur bastants anys més jove que ell; ara estan esperant un fill. Però el pitjor de tot és que no recorda res sobre què va passar la nit abans de despertar-se a l’hospital amb unes cicatrius molt profundes i reveladores als braços. Des de llavors, que ja no és la mateixa noia. Pateix terrors nocturns, només porta samarretes de màniga llarga, decideix trencar amb el seu xicot, les seves amigues s’aparten d’ella, tots a l’institut especulen amb la idea que es volia suïcidar i deixa de ser popular per convertir-se en una marginada per tothom. Ella només vol reparar el cotxe que el seu germà tan s’apreciava i saber què va passar aquella nit. Per això, assisteix a teràpia amb la Sra. Collins, la psicòloga de l’institut, que li suggerirà donar classes particulars per guanyar diners i poder arreglar el cotxe i també l’ajudarà a recordar i vèncer el bloqueig mental que té de la fatídica nit en què tot va canviar.

El Noah Hutchins, amb els seus ulls marrons i cabell castany, sembla el típic “noi dolent” perquè és musculós, atractiu, fort, sensible, ple de tatuatges, que beu, es droga, se’n va al llit cada cop amb una noia diferent i no fa gaire cas de les normes, però el Noah és molt més que això. Ell era el capità de l’equip de bàsquet, bon estudiant i estima amb bogeria els seus germans petits Jacob i Tyler. Era un noi com qualsevol altre, amb una vida normal, fins que una nit els seus pares moren en un incendi a casa seva. Des de llavors, el Noah ha passat per diversos pares d’acollida i només disposa d’un estricte i limitat dret de visita dels seus germans, que viuen amb una família d’acollida diferent de la seva, perquè els serveis socials consideren que ell és una mala influència per al seus germans. El Noah només vol recuperar-los i espera fer els 18 anys perquè vol obtenir la custòdia dels seus germans per tornar a ser tots junts una família. Per aconseguir-ho, ha de ser més responsable i treure millors notes. En això intenta ajudar-lo també la Sra. Collins, que li busca una professora particular.

Així és com es coneixen l’Echo i el Noah, gràcies a la Sra. Collins. En un primer moment, quan l’Echo li comença a donar classes al Noah, no se suporten i la seva relació no comença amb bon peu. Ell pensa que l’Echo és simplement una noia popular que ho té tot i ella que el Noah és un penjat a qui no li importa res. Creuen que són molt diferents però tots dos s’equivoquen. De mica en mica, es van coneixent, uneixen esforços perquè s’adonen que tenen més coses en comú del que es pensaven en un inici i es tornen inseparables fins al punt que es necessiten, es complementen i ja no poden estar l’un sense l’altre.

El llibre està narrat en primera persona per l’Echo i el Noah, de manera que s’alternen els capítols. Aquesta tècnica m’agrada molt ja que permet conèixer millor el que pensen i el que senten des del seu punt de vista. Tots dos protagonistes m’han agradat molt, però em quedo amb el Noah, que m’ha enamorat. Els personatges secundaris són interessants, però el meu preferit és la psicòloga terapeuta de l’institut, la Sra. Collins. És un personatge que m’ha encantat perquè s’esforça molt per ajudar-los a tots dos.

L’Echo no és la típica noia bondadosa amb una vida perfecta, sinó que és una supervivent, que ha de lluitar per poder tornar a la normalitat, malgrat el dolor que sent per la pèrdua del seu germà i ha de ser valent per intentar recordar el passat i poder així continuar endavant amb la seva vida. El seu personatge no m’ha acabat de convèncer del tot per culpa d’algunes decisions que pren i la manera com reacciona en algunes escenes amb el Noah. El Noah, en canvi, en un principi, semblava el típic noi cregut, prepotent i problemàtic, però després ens adonem que realment sota aquesta cuirassa de tipus dur s’hi amaga una persona extraordinària, que val la pena conèixer. Tots dos estan destrossats per dins, estan acostumats a patir. Els uneix el seu dolor, malgrat que tenen diferents maneres d’afrontar-lo. Comparteixen els seus problemes, s’ajuden, es recolzen l’un en l’altre i a poc a poc entre ells neix una relació molt especial quan s’adonen que, només si estan junts, poden superar totes les adversitats per seguir endavant amb les seves vides. M’ha agradat veure’ls evolucionar i com el seu rebuig inicial dóna lloc a l’empatia, que després es converteix en comprensió i acceptació, posteriorment en amistat, atracció mútua i estimació i finalment sorgeix l’amor i la necessitat d’estar junts.

Es tracta d’una història realista i dura, que m’ha fet caure alguna llàgrima. Trencar les normes implica rebel·lar-se i lluitar pel que volem, amb l’esperança de millorar i també comporta obrir els ulls al món, veure que no estem sols i adonar-nos que hi ha altres camins que són igual de vàlids per assolir el que desitgem.

En definitiva, Rompiendo las normas és una novel·la preciosa, que ens explica una bonica història de superació d’un noi i una noia, que tenen unes vides molt complicades, on el dolor i la pèrdua d’éssers estimats hi són ben presents i el fet de conèixer-se fa que s’ajudin a afrontar el problemes i a tirar endavant. És una història plena de sentiments a flor de pell, que t’atrapa, et roba el cor, et fa reflexionar, riure i plorar i a mi, personalment, m’ha emocionat. He disfrutat molt d’aquesta novel·la.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪