Stiefvater, Maggie - Sempre

Títol: Sempre
Autora: Maggie Stiefvater
Sèrie: Els llops de Mercy Falls #3
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 526

SINOPSIS: 

abans.
Sam i Grace. Ell és un llop i ella una noia. Però en Sam aconsegueix transformar-se en humà i la confusa atracció inicial que els uneix es converteix en un lligam indestructible.
ara.
La història es podria haver acabat així. Però la Grace no ha nascut per ser només humana. Ara és una lloba forta i valenta. I a Mercy Falls han organitzat una gran cacera per exterminar definitivament els llops del bosc.
sempre. 
En Sam faria qualsevol cosa per la Grace. Però l'amor d'un sol noi, per fort que sigui, pot fer canviar un entorn hostil i amenaçador? El passat, el present i el futur són a punt d'entortolligar-se en un moment pur i irrepetible. Per sempre. Sempre.  

OPINIÓ PERSONAL:  

Sempre és la novel·la que serveix per posar “punt i final” a la història entre el Sam i la Grace i els llops de Mercy Falls, història que em va encantar a Tremolor, però em va decebre a Rastre. Sempre m’ha agradat més que Rastre, però bastant menys que Tremolor. Ara només em faltarà llegir el quart llibre de la saga, Perdido, per saber el final de la història entre el Cole i la Isabel. 

Rastre s’havia acabat deixant-nos amb la intriga de saber què passaria ja que ara els papers s’havien invertit: semblava que el Sam s’havia curat però ara era la Grace qui s’havia convertit en llop per no morir. La Grace és una lloba sense records humans, que s’ha adaptat a la llopada i el Sam no només es troba sol, deprimit i perdut sense ella, esperant que passin els dies i es torni a convertir en humana, sinó que a més, està en el punt de mira de la policia i dels pares de la Grace perquè el creuen culpable de la seva desaparició. Podran tots dos tornar a estar junts?

Mentrestant, el Cole intenta esbrinar el funcionament de les transformacions per trobar una cura i continua l’estira i l’arronsa de la seva relació amb la Isabel. Per una banda, no poden estar junts perquè els seus caràcters forts topen contínuament però, per l’altra, tampoc no poden estar separats perquè és complementen i es necessiten l’un a l’altre. Malauradament, ha aparegut al bosc el cadàver d’una noia atacada pels llops i aquest és el detonant perquè la gent del poble encapçalada pel Tom Culpeper, el pare de la Isabel, iniciï una batuda de caça per exterminar tota la bandada de llops dels boscos de Mercy Falls d’una vegada per totes. Els nostres protagonistes hauran de traçar un pla a contrarellotge per salvar els llops d’una mort segura. Ho aconseguiran?

En aquesta tercera part, la història torna a estar narrada des de les perspectives del Sam, la Grace, el Cole i la Isabel. Viurem un moment molt tendre amb el retrobament del Sam i la Grace, que comparteixen un veritable amor sincer i profund, en contraposició amb la tensa relació d’amor que mantenen el Cole i la Isabel, dos personatges amb molt de caràcter, que en ocasions releguen a un segon terme el Sam i la Grace. Descobrim que la Isabel, tot i que continua mostrant-se com una noia forta, té un gran cor dins de la seva cuirassa exterior. El Cole passa a ser el protagonista indiscutible de la història i és capaç d’evolucionar per deixar enrere el seu passat, ajudar els seus amics i lluitar per aconseguir el seu final feliç.

Cal destacar l’excel·lent ambientació i escenaris, que ens descriu l’autora ja que ens fa sentir com si estiguéssim dins del bosc, amb els seus arbres, fulles, camins i olors de pi. Realment, el bosc m’ha semblat un lloc màgic i ple de vida.

El ritme de la novel·la és molt lent, massa pausat durant tot el llibre. L’acció s’ha concentrat tota en els capítols finals, que sí que m’han atrapat perquè hi era present la tensió del moment que viuen els personatges, els nervis per la incertesa de la cacera i la lluita final per saber com es resolen els problemes. Ara bé, he de dir que m’he quedat amb les ganes de saber com acaba la història entre la Grace i el Sam perquè l’autora ens proposa un final tan obert, que ho deixa tot a la imaginació del lector. A mi m’hauria agradat saber com continua la seva vida. Per mi, després de llegir tres llibres, aquest no ha estat un desenllaç gaire satisfactori. Considero que no ha estat a l’alçada d’aquesta saga. Sempre no acaba de tancar la història, que pel meu gust, ja podia haver finalitzat amb Tremolor, que ja tenia un bon final ben digne. En canvi ara amb Rastre i Sempre s’ha acabat d’espatllar el que podia haver estat una bonica història. Suposo que per això l’autora es va decidir a escriure Perdido per donar un final de veritat a la història entre la Isabel i el Cole.

En resum, Sempre és un llibre molt ben narrat, amb molt de potencial, però que no aporta gran cosa més a la història d’uns personatges que la veritat és que són molt interessants de conèixer, amb les seves lluites internes, amb els sentiments a flor de pell, però amb un final que no és ben bé un final.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩