McGuire, Jamie - Meravellós desastre

Títol: Meravellós desastre
Autora: Jamie McGuire
Sèrie: Meravellós desastre #1
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 448

SINOPSIS: 

L'Abby Abernathy fuig de la foscor del seu passat i intenta comportar-se com una universitària més. La primera decisió: deixar de jugar al pòquer, encara que ho faci per pagar¬els deutes del seu pare. Però tot es complica quan coneix en Travis Maddox. Ell és exactament el que l'Abby vol (i necessita) evitar: un paio al qual cap noia no es pot resistir i que es guanya la vida participant en lluites il·legals. Sorprès de veure com l'Abby no sucumbeix als seus encants, el noi li fa una proposta que no pot refusar, una aposta que els lligarà per sempre. 

OPINIÓ PERSONAL:   

Tenia curiositat per llegir aquest llibre perquè havia vist ressenyes de tot tipus: males crítiques per una banda, però també bones recomanacions per l’altra. Al final em vaig decidir a donar-li una oportunitat sense prejudicis i a comprovar de primera mà si n’hi havia per tant. Potser perquè anava amb expectatives baixes el llibre m’ha sorprès i m’ha agradat força.

Meravellós desastre és la primera part d’una trilogia narrada des del punt de vista de la noia, Abby Abernathy. El segon llibre és Absolut desastre, explicat des de la perspectiva del noi, Travis Maddox. I el tercer, que no ha estat editat en català, és Un desastre es para siempre.

Al principi sembla la típica història de la noia bona que no es posa en problemes i el noi dolent que no va amb noies bones, però no és només això perquè al darrere hi ha un rerefons interessant que converteix una simple història en alguna cosa que la fa diferent i especial. La novel·la ens explica la història de l’Abby Abernathy, una noia de 18 anys que fuig del seu passat fosc de Wichita amb la seva millor amiga, America, per estudiar a la Universitat Eastern i començar una nova vida. Una nit acompanya l’America i el seu xicot, Shepley, a una baralla clandestina. Allà coneixerà el cosí del Shepley, Travis Maddox, un noi atractiu ple de tatuatges, segur de si mateix, amb fama de faldiller i trencacors i que participa en aquestes lluites per guanyar alguns diners. Aquest és justament el tipus que noi que li convé evitar a l’Abby.  

Quan la veu, el Travis sent una estranya curiositat per l’Abby i vol conèixer-la però s’emporta una sorpresa quan ella el refusa en diverses ocasions, una cosa impensable. Mai abans una noia li havia dit que no. Així doncs, el Travis, desconcertat per l’actitud de la noia, concentrarà tots els seus esforços i utilitzarà les seves habilitats per guanyar-se la seva amistat. Tots dos es fan amics inseparables i arran d’una aposta que guanya ell, l’Abby haurà de viure al pis del Travis i del Shepley durant un mes. Aquí és on comença tot: una estranya relació plena d’estires i arronsa, amb els sentiments a flor de pell, que els canviarà a tots dos. Aquestes són dues frases del Travis que m’han agradat:

“—Un brindis! (...) Pels capullos! —va dir ell, assenyalant en Brad—. I per les noies que et trenquen el cor! —Em va assenyalar amb el cap—. I per la merda de perdre la teva millor amiga per ser tan estúpid com per enamorar-te d'ella!”

“Saps per què t'estimo? No sabia que estava perdut fins que em vas trobar. No sabia que estava tan sol fins la primera nit que vaig passar sense tu. Ets l'únic que he fet bé. Ets tot el que he estat esperant”

L’Abby és una bona noia, estudiosa, que vol passar desapercebuda en la seva nova vida a la universitat i de cap manera no vol embolicar-se amb un noi que utilitza les noies per deixar-les tirades després. Malgrat que vol allunyar-se de tot allò que el Travis representa, és evident que l’Abby se sent atreta pel Travis, però no està disposada a enamorar-se d’ell. El seu personatge m’ha agradat però no m’ha convençut. La seva actitud no era la més adient en determinats moments i això m’ha desesperat. Algunes de les seves reaccions han estat desproporcionades i fora de lloc, cosa que ha descol·locat completament al pobre Travis, que no sabia per on agafar-la per entendre-la. De vegades, m’ha donat la impressió que jugava a dues bandes, amb el Travis per un costat i el Parker per l’altre i això no és gens honest. No m’ha agradat.

El Travis, en un principi, és el típic noi guapo, cregut, que s’emborratxa, va a festes, surt amb una noia diferent cada nit, mai no s’ha enamorat però també, a mesura que transcorre la història, descobrim que és l’estudiant més brillant de la universitat, que té un gran cor i que el seu posat dur és només una façana de protecció perquè ell està marcat per un dolorós passat, de manera que quan coneixem  millor el Travis podem arribar a entendre el perquè actua com ho fa. També hi ha hagut coses del seu personatge que no m’han agradat gens, perquè li observem tics de ser massa controlador, possessiu i gelós fins al punt de resultar asfixiant.

La novel·la atrapa de principi a fi i es llegeix molt de pressa gràcies als nombrosos diàlegs que té. La narració m’ha semblat excel·lent. És una història senzilla, on els protagonistes viuen una relació molt emotiva, caòtica i alhora dramàtica en determinats moments. És una muntanya russa de sentiments, alguns contradictoris, amb moments divertits i d’altres desesperants.

Meravellós desastre és una novel·la entretinguda que explica una història d’amor gens senzilla ni convencional, amb uns personatges marcats pel seu passat, amb els seus defectes i virtuts, que al final s’adonen i entenen que no poden fugir dels seus propis sentiments.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪