Autora: Maggie Stiefvater
Sèrie: Els llops de Mercy Falls #4
Editorial: Ediciones SM
Pàgines: 384
SINOPSIS:
És possible que algú tan perdut es retrobi a si mateix?Fa temps, en Cole era el cantant de Narkotica i l'èxit era la clau. Fa temps, en Cole va pertànyer a un ramat de llops a Minnesota i el fred era la clau.
Fa temps la Isabel i en Cole tal vegada van arribar a estimar-se. Però d'això en fa tota una vida. Ara en Cole és a Los Ángeles, la ciutat on els somnis es fan realitat, la ciutat on sempre és estiu, la ciutat on viu la Isabel. Només ell sap de veritat per què ha tornat. Una altra vegada sota els focus, una altra vegada en la vida de la Isabel, una altra vegada perdut.
Perdido forma part de la saga “Els llops de Mercy Falls”,
però es pot llegir com un llibre independent, malgrat que de tant en tant fa
referència a esdeveniments que han transcorregut durant els tres llibres
anteriors. Vindria a ser com una seqüela o un “spin off” que narra el final de
la història entre el Cole i la Isabel, el qual havia quedat totalment obert en
el tercer llibre.
L’estrella rebel del rock i antic cantant del grup
NARKOTIKA, Cole St. Clair, després de passar un temps apartat de l’escena
pública liderant una bandada de llops, no ha pogut oblidar la Isabel Culpeper i
ha tornat a Los Ángeles perquè és allà on ella viu ara i necessita veure-la. Encara
que es negui a acceptar-ho, sap que l’estima, la troba a faltar i vol recuperar-la.
Però el Cole no ho tindrà gens fàcil; primer perquè ha passat bastant temps des
de l’últim cop que van estar junts, després perquè es tracta de la Isabel amb
les seves pors i el seu fort caràcter, i per últim perquè el Cole ha signat un
contracte per protagonitzar un reality show i gravar un disc, de manera que el
fet d’estar contínuament envoltat de càmeres i micròfons complica la situació.
No hi ha una trama clara ja que tot gira entorn a
la relació entre els dos protagonistes, que són els que narren la història a
dues veus. D’una banda, hi tenim el Cole, que està decidit a fer tot el que
calgui per canviar i guanyar-se el cor de la Isabel i, de l’altra, hi ha la
Isabel, que té por d’arriscar-se i deixar-se endur pels seus sentiments ja que
no té clar si ell és la persona que li convé. Nombroses són les seves discussions
i mals entesos ja que la seva és una relació tortuosa d’alts i baixos. Així doncs,
la història està basada en l’estira i arronsa constant entre el Cole i la
Isabel, que trobem al llarg de tot el llibre i que es pot resumir perfectament
en aquesta cita: “Lo que más temía era lo
siguiente: que Cole St. Clair se enamorase de mí y que yo me enamorase de él, y
que los dos nos volviéramos un par de catapultas enfrentadas y terminásemos
aplastándonos el corazón a pedradas”. La veritat és que aquesta relació d’amor-odi
que senten l’un per l’altre és una mica frustrant perquè és la tònica habitual
entre tots dos, tota l’estona és el mateix i arriba a un punt en què aquesta
situació és fa pesada i cansa bastant.
M’ha decebut que en aquest llibre els llops no tinguin
cap mena de protagonisme, tenint en compte que el tema de la licantropia és el
que ha caracteritzat aquesta saga. I també he trobat a faltar l’anterior
parella protagonista, el Sam i la Grace, que només se’ls anomena de passada.
No obstant això, he de reconèixer que el desenllaç
m’ha agradat, però no la manera com s’hi ha arribat. Penso que tots els
problemes s’han arreglat d’una forma massa ràpida i sobtada, tenint en compte
tot el que havia succeït anteriorment. És a dir, aparició estel·lar de la
Isabel i “tatxan!” tot solucionat. A mi això no m’ha acabat de convèncer.
En conclusió, Perdido
no era un llibre necessari i simplement compleix amb l’objectiu de donar un
final tancat a la història de la parella explosiva que formen el Cole i la
Isabel. Tot i que compta amb una història ben narrada, no ha resultat tot el
que m’esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada