Autor: Daniel Sánchez Arévalo
Editorial: Planeta
Pàgines: 624
SINOPSIS:
Quan en Chris mor en un accident de cotxe sospitosament lluny d'on havia d'estar, la vida de la seva dona, Alice, amb una nena de sis anys i una altra en camí, s'enfonsa. Incapaç d'assumir la pèrdua i amb el temor que potser la seva relació perfecta hagi estat una mentida, s'obsessiona amb descobrir d'on venia en Chris i quin secret amagava. Reconstrueix l'últim viatge del seu marit amb l'ajuda de les càmeres de seguretat dels establiments per on aquest havia passat, fins a arribar a l'epicentre del misteri: Robin Island, a Cape Cod, Massachusetts, una petita i, només en aparença, afable illa que modificarà profundament a l'Alice mentre busca resposta a la pregunta: què feia en Chris a l'illa?
Quan en Chris mor en un accident de cotxe sospitosament lluny d'on havia d'estar, la vida de la seva dona, Alice, amb una nena de sis anys i una altra en camí, s'enfonsa. Incapaç d'assumir la pèrdua i amb el temor que potser la seva relació perfecta hagi estat una mentida, s'obsessiona amb descobrir d'on venia en Chris i quin secret amagava. Reconstrueix l'últim viatge del seu marit amb l'ajuda de les càmeres de seguretat dels establiments per on aquest havia passat, fins a arribar a l'epicentre del misteri: Robin Island, a Cape Cod, Massachusetts, una petita i, només en aparença, afable illa que modificarà profundament a l'Alice mentre busca resposta a la pregunta: què feia en Chris a l'illa?
La isla de Alice, finalista del Premi Planeta 2015, és una novel·la que tenia moltes ganes
de llegir. Em va enamorar la seva portada, que és preciosa i d’un gust exquisit
i em va atrapar l’argument original i alhora inquietant. Malgrat que és un
llibre molt llarg, val la pena llegir-lo i endinsar-nos en el camí que recorre
la nostra protagonista fins a descobrir els secrets que amaga aquesta illa.
La protagonista de la història és l’Alice Williams, una dona de 33 anys,
que té una vida perfecta: està casada amb el Chris, un home meravellós que se
l’estima molt, té una filla encantadora de 6 anys i està embarassada d’una
segona, que ha de néixer al cap d’un mes. Però la vida de l’Alice s’ensorra
quan una nit rep una trucada de la policia, que li comunica que el seu marit ha
mort en un greu accident de cotxe. A més del cop fort i terrible que suposa la
notícia de la mort del seu marit, la desgràcia s’accentua encara més quan l’Alice
s’adona que el lloc on s’ha produït l’accident està situat a un centenar de
quilòmetres en direcció contrària d’on se suposava que el Chris havia d’estar.
Incapaç d’assumir la pèrdua del seu marit i temorosa d’afrontar la
possibilitat que el seu matrimoni no fos tan perfecte com ella creia, l’Alice comença
la seva particular investigació. Reconstrueix el darrer viatge del Chris, amb
l’ajuda de les càmeres de seguretat dels establiments situats a peu de les
carreteres per on havia passat i les pistes la porten fins a Robin Island, a Cape
Cod (Massachusetts), una petita illa de només 500 habitants, que el seu marit visitava
sovint sense que ella en sàpigues res.
A partir de llavors, l’Alice s’obsessiona per descobrir què hi feia el
Chris a l’illa. És per aquest motiu que decideix fer un canvi radical i anar a
viure a Robin Island amb les dues filles per poder concentrar tots els seus
esforços en vigilar els veïns i saber si algun d’ells coneixia o tenia tractes
amb el seu marit. Aquesta incessant recerca de respostes és el motor que la
manté ocupada i viva. Es dedica en cos i ànima a investigar qualsevol indici o pista
que la dugui a esbrinar els veritables motius que van portar el seu marit fins
a l’illa i per què ho mantenia en secret. És com si estigués ancorada en aquest
punt del passat, com si sense saber la veritat, sense poder tancar aquest
episodi de la seva vida, no pogués continuar i tirar endavant mirant de cara
cap al futur.
La novel·la està narrada en primera persona des del punt de vista de l’Alice,
la qual cosa ens permet conèixer els seus sentiments, les seves reflexions i
pensaments i veure la seva evolució ja que passa de ser una ànima en pena per
la qual sentim llàstima a convertir-se en una persona trastornada i obsessionada
gairebé fregant la bogeria i la paranoia. No comparteixo per a res la seva
manera d’actuar. Hauria estat més senzill preguntar a la gent del poble per
obtenir les respostes que busca en comptes de farcir l’illa de càmeres de
seguretat, cosa que li provoca molts maldecaps. L’Olivia, la filla de 6 anys de
l’Alice, adquireix molt de protagonisme i la veritat és que les frases que diu
i la seva manera d’expressar-se són un bon contrapunt a la lectura que és d’agrair.
Hi ha hagut algunes coses que no m’han agradat gens, com la falta d’acció, l’excés
de pàgines i l’abundància de personatges. És cert que la sinopsis del llibre
promet i l’inici és espectacular. La història t’atrapa i no pots parar de
llegir, però arriba un moment en què el ritme decau, desapareix l’acció i no
torna a remuntar fins gairebé al final. Es tracta també d’una lectura densa,
que de vegades esdevé llarga i pesada. Bona part de culpa crec que la tenen el
paràgrafs que no s’acaben mai, carregats de reflexions i pensaments eterns i la
poca presència de diàlegs, que ajuden a dinamitzar les escenes. Hi ha una
enorme i innecessària quantitat de personatges, que alguns d’ells no són ni
secundaris sinó terciaris, que tenen poquíssima o gens d’importància en la
història i l’autor ens els presenta amb molt de detall un a un. No calia. Trobo
que si s’haguessin suprimit personatges o fins i tot records que l’Alice ens
explica del seu passat tampoc no hauria passat res i la novel·la no hauria
perdut sinó al contrari, hauria guanyat en ritme.
Per ser justa també he de dir que l’ambientació a l’illa és fantàstica. L’autor
ens la descriu com un lloc màgic, paradisíac, amb els seus arbres, la platja,
el riu i fa que tinguem ganes d’anar-hi de vacances. A més, el seu estil
narratiu i la qualitat literària són palesos des de la primera pàgina i
destaquen infinitat de detalls, simbolismes, metàfores i comparacions, que en
el seu conjunt enriqueixen la lectura i l’eleven a un nivell d’excel·lència. Un
exemple d’això en són els títols que tenen les 5 parts del llibre, que prenen
el nom de clàssics literaris i que estan relacionats amb el seu contingut: el
primer és “Moby Dick”, que relata la recerca obsessiva de l’Alice per saber d’on
venia el Chris quan va tenir l’accident; el segon és “La isla del tesoro”, ja
que un cop instal·la a l’illa amb les seves filles l’Alice busca el secret del
seu marit; el tercer és “Robinson Crusoe”, ja que l’Alice naufraga a l’illa
quan no sap de qui es pot fiar; el quart és “El hombre invisible” quan per fi
resol el misteri de què feia el Chris a l’illa i el cinquè és “Alicia en el
país de las maravillas” perquè acaba el seu viatge interior i es retroba a si
mateixa. Senzillament, aquest simbolisme l’he trobat genial.
La isla de Alice és una novel·la intimista, de descobriment interior i de superació
personal, amb tocs de misteri, que tracta el tema de la pèrdua i com afrontar-la,
amb uns personatges molt ben perfilats en un entorn idíl·lic, que desprèn optimisme
i esperança de cara al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada