Autora: Clare Mackintosh
Editorial: Debolsillo
Pàgines: 432
SINOPSIS:
En un sol segon, el món de la Jenna Gray s'ha convertit en un malson. El seu únic desig ara és fugir per començar una nova vida lluny de tot. Desesperada per escapar, lloga una petita casa a la costa de Gal·les, esperant trobar-hi la manera d'oblidar.
En un sol segon, el món de la Jenna Gray s'ha convertit en un malson. El seu únic desig ara és fugir per començar una nova vida lluny de tot. Desesperada per escapar, lloga una petita casa a la costa de Gal·les, esperant trobar-hi la manera d'oblidar.
A poc a poc, la Jenna començarà a albirar la llum d'un
futur. No obstant això, la persegueixen les seves pors, una pena insuportable i
el record d'una fosca nit de novembre que va canviar la seva vida per sempre. Perquè ningú pot fugir del seu passat... i el passat està a punt d'atrapar-la.
Havia llegit
molt bones crítiques sobre Te dejé ir
i he de reconèixer que es tracta d’un sorprenent thriller psicològic de
primeríssim nivell, que et deixa amb la boca oberta. És una novel·la
apassionant, en què res és el que sembla i que et manté amb els cinc sentits
posats en una lectura addictiva, que no puc més que aplaudir perquè em va
agradar molt.
El llibre comença amb un pròleg molt impactant, que et trenca el cor, ja que ens relata el fatídic moment del terrible atropellament d’un nen de 5 anys davant dels ulls terroritzats de la seva mare, per part d’un cotxe que no s’atura. La nostra protagonista és la Jenna, una dona que ha perdut el que més estimava a la vida, el seu fill. Després del fatal accident de cotxe on mor el petit Jacob, la Jenna, amb la vida completament destrossada i el cor ple de records, marxa de la ciutat de Bristol per tal d’allunyar-se de la tragèdia i es refugia en un pintoresc poble del sud de Gal·les on ningú no la coneix per poder tornar a començar des de zero. Però aviat s’adonarà que la càrrega que arrossega és massa dolorosa i pesada per poder-la deixar enrere tan fàcilment.
La història està dividida en dues parts. A la primera, d’una banda, hi tenim un narrador extern en tercera persona que ens informa sobre els progressos de la investigació policial relacionada amb l’atropellament i coneixem els inspectors Ray i Kate, que es troben al càrrec del cas; i de l’altra, hi ha la Jenna Grey, que ens narra en primera persona el seu dramàtic dia a dia a partir de l’accident. Aquesta primera part compta amb un ritme constant, que et manté enganxat a la lectura i amb un gir argumental espectacular que em va deixar gelada i en estat de xoc perquè tot el que crèiem fins ara no és com ens havíem imaginat. Confesso que, arribats a aquest punt, vaig haver de tornar a llegir els primers capítols de la novel·la per veure si l’autora m’havia enganyat o bé era culpa meva i era jo qui m’ho havia imaginat. Em vaig quedar estupefacta en comprovar de quina manera tan subtil l’autora em va fer suposar i em va conduir a interpretar els fets en un sentit determinat. Així doncs, vaig acabar la primera part del llibre i ja no sabia ni qui era la protagonista. Aquest cop d’efecte m’ha encantat i ha fet que el meu interès per la història es desbordés.
Aleshores comença la segona part i, a més dels narradors que ja teníem, s’incorpora a la història com a narrador un personatge esgarrifós, que fa posar els pèls de punta amb la seva narració en segona persona (perquè no ens explica la història a nosaltres els lectors, sinó que la seva narració va adreçada a un personatge molt concret). Aquesta narració és tan dura, crua i terrible, que talla la respiració pel motiu que apareix un tema completament nou i inesperat que embolcalla tota la trama. No es pot dir gran cosa més de la trama sense desvetllar alguna des les sorpreses que l’autora té preparades i no tampoc no parlaré dels personatges pel mateix motiu.
Te dejé ir és una novel·la que es devora, enganxa de mala manera i et manté alerta gràcies a la intriga i la sorpresa perquè hi ha uns quants girs argumentals que et deixen totalment fora de lloc. L’autora juga amb el lector, amb la nostra ment i les nostres emocions, de tal manera que ens manté enganyats durant gran part de la història i cada nova informació que apareix ens obliga a replantejar-nos tot el que fins ara sabíem de la trama i dels personatges, cosa que fa que hàgim de reformular les nostres teories.
Podríem pensar que després d’aquesta primera part d’infart, tan intensa i absorbent, l’acció decauria a la segona, però no és així ja que la tensió, el ritme i el suspens van en augment i es fa molt difícil deixar de llegir, bàsicament perquè és el moment de centrar-nos en el fet que hi ha unes quantes peces del puzle que estan fora de lloc, no acaben d’encaixar i, a mesura que avancem en la història, podem anar lligant més caps. El final és confús, ambigu, de tal manera que les paraules poden donar lloc a diferents interpretacions. Ens trobem davant d’un altre joc mental de l’escriptora. És un final que et deixa completament descol·locat i amb ganes de més.
En definitiva, Te dejé ir és una novel·la intel·ligent, molt ben estructurada, amb un excel·lent i acurat treball de planificació per part de l’autora, que ha creat amb molta astúcia i enginy una trama complexa i brillant, amb uns personatges d’un alt contingut dramàtic molt ben perfilats i una història sorprenent i molt recomanable, que no deixarà ningú indiferent.
El llibre comença amb un pròleg molt impactant, que et trenca el cor, ja que ens relata el fatídic moment del terrible atropellament d’un nen de 5 anys davant dels ulls terroritzats de la seva mare, per part d’un cotxe que no s’atura. La nostra protagonista és la Jenna, una dona que ha perdut el que més estimava a la vida, el seu fill. Després del fatal accident de cotxe on mor el petit Jacob, la Jenna, amb la vida completament destrossada i el cor ple de records, marxa de la ciutat de Bristol per tal d’allunyar-se de la tragèdia i es refugia en un pintoresc poble del sud de Gal·les on ningú no la coneix per poder tornar a començar des de zero. Però aviat s’adonarà que la càrrega que arrossega és massa dolorosa i pesada per poder-la deixar enrere tan fàcilment.
La història està dividida en dues parts. A la primera, d’una banda, hi tenim un narrador extern en tercera persona que ens informa sobre els progressos de la investigació policial relacionada amb l’atropellament i coneixem els inspectors Ray i Kate, que es troben al càrrec del cas; i de l’altra, hi ha la Jenna Grey, que ens narra en primera persona el seu dramàtic dia a dia a partir de l’accident. Aquesta primera part compta amb un ritme constant, que et manté enganxat a la lectura i amb un gir argumental espectacular que em va deixar gelada i en estat de xoc perquè tot el que crèiem fins ara no és com ens havíem imaginat. Confesso que, arribats a aquest punt, vaig haver de tornar a llegir els primers capítols de la novel·la per veure si l’autora m’havia enganyat o bé era culpa meva i era jo qui m’ho havia imaginat. Em vaig quedar estupefacta en comprovar de quina manera tan subtil l’autora em va fer suposar i em va conduir a interpretar els fets en un sentit determinat. Així doncs, vaig acabar la primera part del llibre i ja no sabia ni qui era la protagonista. Aquest cop d’efecte m’ha encantat i ha fet que el meu interès per la història es desbordés.
Aleshores comença la segona part i, a més dels narradors que ja teníem, s’incorpora a la història com a narrador un personatge esgarrifós, que fa posar els pèls de punta amb la seva narració en segona persona (perquè no ens explica la història a nosaltres els lectors, sinó que la seva narració va adreçada a un personatge molt concret). Aquesta narració és tan dura, crua i terrible, que talla la respiració pel motiu que apareix un tema completament nou i inesperat que embolcalla tota la trama. No es pot dir gran cosa més de la trama sense desvetllar alguna des les sorpreses que l’autora té preparades i no tampoc no parlaré dels personatges pel mateix motiu.
Te dejé ir és una novel·la que es devora, enganxa de mala manera i et manté alerta gràcies a la intriga i la sorpresa perquè hi ha uns quants girs argumentals que et deixen totalment fora de lloc. L’autora juga amb el lector, amb la nostra ment i les nostres emocions, de tal manera que ens manté enganyats durant gran part de la història i cada nova informació que apareix ens obliga a replantejar-nos tot el que fins ara sabíem de la trama i dels personatges, cosa que fa que hàgim de reformular les nostres teories.
Podríem pensar que després d’aquesta primera part d’infart, tan intensa i absorbent, l’acció decauria a la segona, però no és així ja que la tensió, el ritme i el suspens van en augment i es fa molt difícil deixar de llegir, bàsicament perquè és el moment de centrar-nos en el fet que hi ha unes quantes peces del puzle que estan fora de lloc, no acaben d’encaixar i, a mesura que avancem en la història, podem anar lligant més caps. El final és confús, ambigu, de tal manera que les paraules poden donar lloc a diferents interpretacions. Ens trobem davant d’un altre joc mental de l’escriptora. És un final que et deixa completament descol·locat i amb ganes de més.
En definitiva, Te dejé ir és una novel·la intel·ligent, molt ben estructurada, amb un excel·lent i acurat treball de planificació per part de l’autora, que ha creat amb molta astúcia i enginy una trama complexa i brillant, amb uns personatges d’un alt contingut dramàtic molt ben perfilats i una història sorprenent i molt recomanable, que no deixarà ningú indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada