Autora: Maggie Stiefvater
Sèrie: Els llops de Mercy Falls #2
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 444
SINOPSIS:
El temps no s'atura;
passa, ho canvia tot i t'arrossega. L'hivern s'ha acabat. La primavera
és època de canvis i transformacions en la natura. I també en les
persones. En Sam i la Grace han de lluitar per estar junts, mantenir el
fràgil equilibri del seu món i reforçar l'intens lligam que els uneix.
Per aconseguir-ho, en Sam ha d'allunyar-se del seu passat d'home llop i
la Grace, que cada cop està més incòmoda dins la seva pell, ha d'enfrontar-se a un futur incert. La immensa força que els atrau, però,
també podria arribar a destruir-los. Al seu voltant tot es trasbalsa:
perills, sospites, incomprensió.... Però enmig de tots els entrebancs
sempre hi persistirà el potent rastre de l'amor.
Rastre, la segona
part de la tetralogia “Els llops de Mercy Falls”, és una novel·la que m’ha
decebut una mica perquè no està l’alçada de la primera part Tremolor. M’esperava més acció i
aventures i és tan lenta i pausada que amb prou feines avança la història. A més,
des de bon principi ja podem endevinar com acabarà el llibre, per la qual cosa el
factor sorpresa és inexistent. Malgrat això, continua tenint força l’amor, la
por de dir adéu, la capacitat d’acceptar-se a un mateix i la lluita constant de
trobar el teu lloc en un món que no està dissenyat per algú com tu.
Després d’haver passat tot l’hivern al costat de la Grace, el Sam encara no
s’acaba de creure que ja no tornarà a transformar-se en llop mai més per més
fred que faci. Continuarà sent ell mateix sense por de perdre els seus
pensaments humans. Ara té un futur per endavant al costat de la Grace i se sent
molt afortunat. Podrà anar a la universitat, viatjar, veure el mar i, en
definitiva, viure una vida feliç. No obstant això, amb l’arribada de la
primavera, els plans del Sam es trunquen perquè ha d’ocupar el lloc del Beck i
fer-se càrrec de la llopada i protegir-la d’amenaces externes, la Grace comença
a patir cada cop més sovint uns mals de cap i mals de panxa inexplicables i troben
un llop mort en estranyes circumstàncies.
Aquesta novel·la està narrada a quatre veus: Sam, Grace, Cole i Isabel. Mentre
el Sam continua sent el mateix noi dolç i somiador, la Grace se sent malalta i ja
no té la mateixa energia i vitalitat que la caracteritzaven. A més dels antics
protagonistes de la història, en aquest llibre adquireix una gran importància
un altre personatge, que m’ha encantat. És el Cole, un dels nous llops de la
bandada. El Cole és una estrella del rock i cantant del grup NARKOTIKA, que
només busca en la licantropia una droga que li faci oblidar qui és i deixar
enrere el seu passat traumàtic. Voluntàriament va triar convertir-se en llop
per fugir i deixar de ser ell mateix. Té un caràcter imparable i un posat dur i
antipàtic, però sota aquesta façana hi ha una persona que s’odia a si mateixa i
que prefereix ser llop abans que enfrontar-se a les seves pors i superar els
obstacles que s’ha trobat al davant en el camí de la vida. La Isabel, que en el
primer llibre era un personatge secundari, ara té molt més protagonisme en la
trama i crec que ha estat molt encertat aquest rol i també la nova relació conflictiva
d’amor-odi que sorgeix entre el Cole i la Isabel, que dista molt de la relació
d’amor tendre i estable que hi ha entre el Sam i la Grace. La Isabel és un
personatge fort, que no es deixa intimidar i que guarda dins seu un gran sentiment
de culpabilitat i tristesa pel que li va passar al seu germà. Ella és directa i
diu tot el que pensa sense importar-li si ofèn a algú o no amb les seves
afilades paraules. El Cole i la Isabel de seguida xoquen, tots dos estan destrossats
pel seu passat i són molt sarcàstics. Des del primer moment en què es coneixen
queda palesa la tensió i atracció entre ells. El Cole és un dels punts forts de
la novel·la, que juntament amb la Isabel eclipsa la relació del Sam amb la
Grace. Espero més d’ells a la següent novel·la.
En aquesta ocasió, la trama sembla més centrada en el Cole i la Isabel, en
comptes de amb els indiscutibles protagonistes (Sam i Grace) de Tremolor. Per algun motiu que
desconeixem el ritme de transformacions del Cole no és el mateix que el de la
resta de llops novells i això li farà esbrinar que no només la temperatura, el
fred, és l’únic factor que provoca les transformacions en llop. Investigarà,
farà de conillet d’índies i descobrirà quins són aquests altres components que
intervenen en el procés. És aquí on el Cole tindrà un paper essencial en la
trama.
Rastre no és un
llibre que m’hagi atrapat. La història s’allarga innecessàriament amb
flashbacks del passat dels personatges, un centenar de pàgines sobraven ja que
no hi succeeix pràcticament res, la trama no avança,es queda estancada i
resulta força monòtona. Encara que la lectura resulti lenta i l’acció i l’emoció
se situï als capítols finals, on ens trobem amb un final força previsible, et quedes
amb ganes de llegir el final de la saga.
Així doncs, Rastre és una segona
part fluixa, on hi ha una parella que lluita per poder continuar junts, una
estrella del rock que busca una raó per continuar vivint i una noia que intenta
superar la mort del seu germà. Aquesta novel·la bàsicament serveix de
presentació del Cole i ens prepara per a una relació entre ell i la Isabel, que
donarà molt de joc en el proper llibre o almenys això és el que espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada