Autora: Lauren Oliver
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 442
SINOPSIS:
La Samantha, que és una noia molt popular i que mai no s'ha aturat a pensar si el que ella i les seves amigues fan amb l'altra gent és just o injust, és a punt de saber-ho: el divendres 12 de febrer serà el seu últim dia. O, més ben dit, els seus últims dies, perquè tot es repetirà una vegada i una altra, fins que s'adoni que les coses poden anar d'una altra manera, si ella s'ho proposa.
La Samantha, que és una noia molt popular i que mai no s'ha aturat a pensar si el que ella i les seves amigues fan amb l'altra gent és just o injust, és a punt de saber-ho: el divendres 12 de febrer serà el seu últim dia. O, més ben dit, els seus últims dies, perquè tot es repetirà una vegada i una altra, fins que s'adoni que les coses poden anar d'una altra manera, si ella s'ho proposa.
Si no em desperto m’ha sorprès gratament. Pensava que es tractava d’una
novel·la romàntica, ràpida de llegir, sense massa complicacions i m’he trobat amb
una història que deixa l’amor a un segon terme i se centra en un tema molt
punyent d’actualitat. És una novel·la autoconclusiva molt recomanable que fa
reflexionar sobre com les nostres decisions repercuteixen en la gent que ens
envolta.
La història comença el dia 12 de febrer, el “dia de
Cupido”, i és narrada en primera persona per la Samantha o Sam, una noia que té
una vida genial: és guapa, molt popular a l’institut, treu bones notes, té un
xicot que moltes voldrien i unes amigues que, igual que ella, es veuen superiors
a tothom. Consideren que si no ets popular, no tens vida. Totes elles es
dediquen a criticar i fer la vida impossible als altres, simplement perquè es creuen
millors i no preocupen del mal que causen a la gent que és objecte de les seves
burles. No obstant això, la vida de la Sam canvia radicalment quan, tornant d’una
festa en què ella i les seves amigues han humiliat i vexat una companya de
classe, el cotxe amb el que van totes pateix un accident de trànsit i queda totalment
destrossat.
Des d’aquest mateix moment i per motius estranys
que desconeix, la Sam es desperta una vegada i una altra en el mateix dia de l’accident.
Primer es troba bastant desorientada i, quan després de llevar-se l’endemà comprova
que torna a ser 12 de febrer, creu que tot ha estat un malson, però les
converses i els fets es van repetint. Aleshores, s’adona que està atrapada en
un bucle de temps i que ha d’intentar canviar les coses per evitar l’accident i
salvar la seva vida. Així doncs, es pren aquest dia com una nova oportunitat
per millorar, mentre reflexiona sobre la seva vida i la persona en què s’ha
convertit, però potser no és tan senzill esmenar els errors que ha comès i el
destí té altres plans per a ella.
La novel·la consta de 7 capítols molt llargs, que
es corresponen a cada un dels cops que la protagonista es desperta per reviure
el mateix dia 12 de febrer. A causa d’aquesta estructura, les primeres pàgines en
què coneixem la Sam i la resta de personatges del seu entorn se’m van fer una
mica pesades i sembla que la trama no avança. Ara bé, un cop superat aquest
inici tan lent, la història tot i ser repetitiva no cau en la monotonia perquè
les decisions que pren la Sam i els seu actes són diferents, com també són
diferents les conseqüències que aquests provoquen. Així doncs, es repeteix el
mateix dia, però la Sam aconsegueix que resulti diferent de l’anterior.
L’evolució que té la nostra protagonista és espectacular
i dràstica alhora, ja que ens va mostrant a poc a poc com era la veritable Sam
abans d’anar amb les seves amigues. En el fons no és una persona dolenta sinó
que al llarg de la seva vida s’ha ajuntat amb males companyies i ha anat
prenent decisions equivocades. Al principi no suportava la Sam; era un
personatge odiós, pervers, que s’aprofitava de la seva popularitat per insultar
i amargar la vida als més febles. Un comportament realment malvat i detestable.
Però a mesura que avança la lectura, l’autora aconsegueix que arribem a sentir
una mica d’empatia per la Sam.
És una història reflexiva, que ens fa pensar com
les decisions que anem prenent cada dia, per petites que siguin, poden
condicionar la vida de les persones del nostre voltant, ja que en funció del
camí que triem obtindrem uns resultats o uns altres. La novel·la compta amb una
trama molt original, centrada en l’amistat, el bullying i el perdó, que ens fa
mirar-nos al mirall per saber si ens agrada la persona que hi veiem. M’ha agradat
molt aquesta reflexió que ens fa la nostra protagonista:
“Potser tu et pots permetre el luxe d'esperar. Potser per a tu hi hagi un demà. Potser per a tu hi hagi mil demàs, o tres mil, o deu mil, i et quedi tant de temps que puguis banyar-te en ell, entretenir-te, deixar que se t'escoli entre els dits. Tant temps que puguis desaprofitar-lo. Però per a altres persones només queda un avui. I, saps què? És impossible saber a quin d'aquests dos grups pertanys”.
He de reconèixer que el final m’ha deixat
desconcertada, amb una sensació agredolça a l’estómac. És molt impactant i
inesperat, però pensant-ho bé, és el final adequat per a tancar aquesta
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada