Autora: Laura Gallego
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 384
SINOPSIS:
Algú s'amaga molt a prop teu. Estranys successos sense explicació. Què està passant? A què ens enfrontem? Qui o què és i quines intencions té? Té alguna cosa a veure amb el cas del noi del terrat? Una força desconeguda? Una llum en la foscor? Descobreix què hi ha darrere.
La veritat és que no m’esperava per a res la
història que m’he trobat en aquest llibre. Quan vaig veure la portada i vaig llegir
la sinopsis, pensava que tractaria el tema dels fenòmens paranormals, de
fantasmes, del més enllà i resulta no és res de tot això. La misteriosa trama
que es deixa entreveure a la contraportada és enganyosa ja que estem davant d’una
novel·la que parla de diferents temes d’actualitat amb una considerable dosi de
fantasia.
Quan em puguis
veure ens explica la
història de la Tina, una noia colombiana, tímida i reservada, que procura passar
desapercebuda. Un dia viurà un tràgic succés a l’institut perquè un company de
classe ha saltat del terrat del centre i tot sembla indicar que es tracta d’un
suïcidi, però les circumstàncies que envolten el cas no són gens clares. Aquest
desagradable incident li farà recordar una mala experiència que va tenir lloc dos
anys enrere a l’escola de primària. A partir de llavors, la Tina s’adona que té
una habilitat especial, que li permetrà descobrir molts secrets i que
utilitzarà per ajudar la gent.
Malgrat aquest component fantàstic, la novel·la
tracta temes socials variats i molt actuals entre el jovent com l’assetjament escolar,
el respecte a la diversitat, l’acceptació de com som i saber trobar el nostre
lloc al món, el suïcidi, el racisme, les bandes i la delinqüència juvenil, el
sentiment de desarrelament o pertinença a un grup, els prejudicis i els valors
humans. M’ha agradat que es tractessin aquests temes però no que es fes des d’un
punt de vista força infantil i poc versemblant.
Els personatges són molt planers i no aporten gran
cosa. Ara bé, d’entre tots ells sobresurt la Salima, que destaca pel seu fort
caràcter i temperament perquè és una noia que té idees pròpies, no es deixa
influenciar per res ni ningú i és capaç de defensar dins del respecte el què
pensa encara que ningú més del seu entorn pensi igual.
El ritme de la història és massa lent, la trama no
avança i desespera perquè veus que vas passant les pàgines i no passa res
rellevant. La veritat és que se m’ha fet molt llarga i pesada. Sobraven uns
quants capítols que hi eren només per omplir.
M’ha sorprès molt el final, que tampoc no m’ha
acabat d’agradar. No obstant això, el millor de la novel·la és el missatge implícit
que deixa escrit i que m’ha recordat el que li repeteix l’oncle Ben al seu
nebot Peter Parker (Spiderman): “un gran
poder comporta una gran responsabilitat”. És fonamental tenir una opinió
pròpia, defensar les idees en què creus dins del respecte i la llibertat i denunciar
les injustícies.
En resum, Quan
em puguis veure és una història de fantasia urbana que no m’ha acabat de
convèncer en part perquè no ha estat allò que m’esperava i en part per la
manera tan infantívol i poc realista que ha tingut de tractar temes durs i interessants
de rigorosa actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada