Autora: Esther Sanz
Sèrie: El bosque #2
Editorial: Montena
Pàgines: 352
SINOPSIS:
La Clara ha renunciat a la seva antiga vida per poder protegir el Bosco i el seu secret; però aviat s'adonarà que el passat la persegueix i que no podrà fugir per sempre...
Hi ha llocs dels què mai no es pot fugir, hi ha petjades que perduren per sempre.
La Clara viu a Londres amb una nova identitat. Ha renunciat a la seva antiga vida, al seu pare, a la Dehesa, per protegir el secret d'en Bosco. Ara, ha d'aprendre a viure sense ell...
Tot i que d'entrada li sembla impossible, poc a poc es va acostumant a la ciutat, a les classes i als nous amics, i comença a sentir-se altra vegada una noia normal. Tanmateix, de tant en tant un estrany pressentiment li baixa per l'esquena i li posa en alerta tots els sentits, com si el cos fos capaç de detectar les amenaces, com si el cor no la volgués deixar oblidar... i l'empenyés a tornar.
El jardín de las
hadas sin sueño és la segona part
de la trilogia El bosque, una novel·la
que continua amb la història de la nostra protagonista Clara, que s’ha vist
obligada a abandonar Colmenar, deixant enrere família i amics, per protegir el
secret del bosc.
En aquesta nova entrega, la Clara ha canviat d’aspecte
i de vida. Viu a Londres sota una nova identitat (ara es diu Alicia) i estudia
en una prestigiosa escola on ha fet nous amics: Emma (la seva companya d’habitació),
Miles (el xicot de l’Emma) i James (un autèntic gentleman anglès). Tot i trobar-se en la pell d’una altra persona,
la Clara no ha pogut oblidar els records dels dies feliços viscuts al bosc i no
s’ha acabat d’acostumar al fet de viure lluny de la seva amiga Berta i el seu
estimat Bosco, dels quals no té notícies, i això fa que senti certa nostàlgia
dels temps passats.
Ara bé, quan més segura se sent pensant que ha aconseguit despistar els homes de negre de l’Organització, que l’estaven buscant sense descans, la Clara s’adonarà que estava molt equivocada i, malgrat tots els seus esforços per passar desapercebuda, el passat truca a la seva porta i el Robin, un dels homes de negres que la va atacar al bosc, irromp inexorablement a la seva vida com un vendaval.
En aquest segon llibre, podem conèixer més a fons el personatge del Robin i resultarà que no és el jove fred, malvat i despietat que la Clara va conèixer a la Dehesa, sinó que també té una part humana i molt sentimental, ja que les seves motivacions per actuar com ho va fer són molt nobles. El Robin és un personatge que tindrà més protagonisme en la trama i farà trontollar els sentiments de la Clara de manera inesperada. Sens dubte és el personatge que més m’ha agradat perquè, després de veure el seu costat fosc al primer llibre, aquí descobrim que en el fons té bon cor i que les aparences enganyen.
L’ambientació que tant m’havia agradat al primer llibre, aquí adopta una nova dimensió més urbana ja que la primera part de la història se situa a Londres però després, quan els protagonistes tornen al bosc, ens retrobem amb la narració dolça, delicada i poètica dels paisatges naturals que descriu l’autora.
El jardín de las hadas sin sueño és una novel·la deliciosa, màgica i fàcil de llegir, que manté alt el llistó que havia deixat El bosque de los corazones dormidos. La història ens atrapa amb el seu misteri, personatges, escenaris i girs inesperats i fa que el viatge dels nostres protagonistes des de Londres al cor del bosc per preservar el secret que s’hi amaga tingui un encant especial. De seguida, coneixerem el desenllaç d’aquesta fantàstica trilogia amb La ciudad de la luna eterna.
Ara bé, quan més segura se sent pensant que ha aconseguit despistar els homes de negre de l’Organització, que l’estaven buscant sense descans, la Clara s’adonarà que estava molt equivocada i, malgrat tots els seus esforços per passar desapercebuda, el passat truca a la seva porta i el Robin, un dels homes de negres que la va atacar al bosc, irromp inexorablement a la seva vida com un vendaval.
En aquest segon llibre, podem conèixer més a fons el personatge del Robin i resultarà que no és el jove fred, malvat i despietat que la Clara va conèixer a la Dehesa, sinó que també té una part humana i molt sentimental, ja que les seves motivacions per actuar com ho va fer són molt nobles. El Robin és un personatge que tindrà més protagonisme en la trama i farà trontollar els sentiments de la Clara de manera inesperada. Sens dubte és el personatge que més m’ha agradat perquè, després de veure el seu costat fosc al primer llibre, aquí descobrim que en el fons té bon cor i que les aparences enganyen.
L’ambientació que tant m’havia agradat al primer llibre, aquí adopta una nova dimensió més urbana ja que la primera part de la història se situa a Londres però després, quan els protagonistes tornen al bosc, ens retrobem amb la narració dolça, delicada i poètica dels paisatges naturals que descriu l’autora.
El jardín de las hadas sin sueño és una novel·la deliciosa, màgica i fàcil de llegir, que manté alt el llistó que havia deixat El bosque de los corazones dormidos. La història ens atrapa amb el seu misteri, personatges, escenaris i girs inesperats i fa que el viatge dels nostres protagonistes des de Londres al cor del bosc per preservar el secret que s’hi amaga tingui un encant especial. De seguida, coneixerem el desenllaç d’aquesta fantàstica trilogia amb La ciudad de la luna eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada