dimecres, 21 de juny del 2017

Gallego, Laura - Totes les fades del regne

Títol: Totes les fades del regne
Autora: Laura Gallego
Editorial: Montena
Pàgines: 480

SINOPSIS:
La Camèlia és una fada madrina que s'ha passat tres-cents anys ajudant amb molta eficàcia a joves donzelles i a aspirants a heroi a aconseguir els seus propis finals feliços. La seva màgia i el seu enginy mai li han fallat, però tot es comença a complicar quan li encarreguen fer-se càrrec d'en Simó, un mosso de quadra que necessita la seva ajuda desesperadament. La Camèlia ha aconseguit sortir-se'n airosa de casos molt més difícils; però, per alguna estranya raó, amb en Simó les coses comencen a descontrolar-se...  

OPINIÓ PERSONAL: 
Totes les fades del regne ens submergeix en un món ple de màgia i fantasia, on descobrirem històries de prínceps, princeses, bruixes i herois, que ens recordaran als tradicionals contes de fades de la nostra infantesa.

Al principi dels temps, set fades (Gardènia, Orquídia, Dàlia, Lila, Camèlia, Magnòlia i Azalea) van decidir dedicar la seva màgia a ajudar els humans i a fer realitat els seus somnis. Eren les fades padrines i la novel·la se centra en una d’elles: la Camèlia, una de les que té més afillats per atendre i és també la que compta amb més èxit a l’hora d’aconseguir allò que se li demana. És especialista en unir parelles formades per un membre de la reialesa i un plebeu. Per aquest motiu, l’Orquídia li demana que es faci càrrec del Simó, un jove mosso cuidador de cavalls, que està enamorat de la princesa Astèria, hereva del regne de Vestur. Com que aquest jove treballador de les cavallerisses reials no és ni un príncep ni un heroi, la Camèlia haurà de posar en pràctica tota la seva màgia, energia i enginy per aconseguir que la princesa Astèria es fixi en ell i se n’enamori. Malgrat tots els esforços de la fada, les coses es complicaran de tal manera que veurà perillar la seva missió i els nostres protagonistes viuran moltes aventures de conseqüències imprevisibles, que canviaran la seva vida per sempre.

La història està explicada des de la perspectiva d’un narrador omnipresent, que segueix de prop el dia a dia de la Camèlia, una fada padrina exemplar durant més de 300 anys, que és molt treballadora, amable i bondadosa amb els seus afillats. Aquest és un personatge que va evolucionant a mesura que avança el llibre, de manera que li passen factura les decepcions que ha experimentat al llarg dels anys perquè fan que perdi la fe en l’ésser humà i la il·lusió per fer bé la seva feina. 

L’altre protagonista de la història, el Simó, m’ha semblat molt immadur, amb poca personalitat i gens d’esperit crític. L’Astèria és una princesa orgullosa i prepotent, que m’ha caigut fatal des d’un bon principi. L’únic personatge que m’ha agradat bastant i que està molt ben perfilat i cuidat al detall és el Ren, una criatura màgica i ancestral que apareix com una guineu i pot adoptar forma humana. Ha estat, sens dubte, el meu preferit. És amic de la Camèlia i té un paper determinant en la història. A part d’ells, hi ha una gran varietat de personatges secundaris (crec que són excessius); molts d’ells no tenen un rol determinant en la història i passen desapercebuts amb més pena que glòria.
  
El llibre està ple de referències a diversos contes de fades populars com són: la Rapunzel, la caputxeta vermella, la Blancaneus, Hansel i Gretel, la Bella dorment, el gat amb botes, la Bella i la Bèstia, Pinotxo i molts més. El que he trobat interessant ha estat la forma de relacionar els personatges de la novel·la amb tots aquests contes que ens han explicat de petits i especialment els girs argumentals amb què ha volgut sorprendre’ns l’autora.

La novel·la no es fa gens pesada gràcies als seus capítols curts (alguns tenen una única pàgina i el més llarg en té cinc). D’aquesta manera, ens trobem amb una lectura àgil i amena, que fan que el llibre es llegeixi molt de pressa.

La història avança de forma previsible a bon ritme fins a la meitat del llibre, moment en el qual es produeix un gir de 180 graus i, segons la meva opinió, en aquesta segona part, l’autora trenca tots els esquemes de forma inesperada i la trama es torna més fosca i defalleix perquè s’allarga sense motius;hi ha molts capítols que no aporten res i que només serveixen per emplenar. 

El final no és el que m’esperava ni el que jo hauria volgut. Crec que està agafat amb pinces i no sembla massa creïble. És un final agredolç que no m’ha convençut. A més, hi ha moltes coses que encara estan per resoldre i no sabem què passa amb alguns personatges que han quedat arraconats.

En conclusió, Totes les fades del regne és un conte de fades molt particular, que explica un conjunt de petites històries, totes entrellaçades a través de la Camèlia, la nostra fada protagonista. Són històries originals protagonitzades per cavallers, princeses, herois, fades, bruixes i altres éssers sobrenaturals, on la màgia i la fantasia hi són molt presents i ens transportaran amb nostàlgia als records de la nostra infantesa.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada