Autora: Stephanie Perkins
Sèrie: Un beso en París #1
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 434
SINOPSIS:
La Torre Eiffel, Amélie i un munt de reis que es
diuen Lluís. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus
pares li anuncien que passarà un any en un internat de París, la idea no acaba
de convèncer-la.Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St. Clair. És llest, encantador i molt guapo. L'únic problema és que també té nòvia. Aconseguirà l'Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?
Un beso en París és una novel·la romàntica ambientada a la ciutat
de l’amor, que ens sedueix amb una història fresca, divertida i sorprenent, sobre
com de fàcil és enamorar-nos i com de complicat pot ser deixar-nos portar per
aquest sentiment; es tracta d’una història que enganxa des del principi i al
final et deixarà amb un somriure als llavis.
L’Anna Oliphant viu feliç a Atlanta amb la seva
mare i el seu germà, però quan el seu pare decideix enviar-la a un internat de França,
a l’School of America de París abans d’iniciar els estudis universitaris, tot
el seu món s’ensorra. De la nit al dia l’Anna ha hagut de deixar la seva
família, amics i un noi amb qui començava una relació i es troba tota sola en
un país nou, on no coneix ningú, no parla res de francès i ha de començar des
de zero. No obstant això, les coses milloren quan coneix la Meredith, que li presenta
el seu grup d’amics: el Josh i la Rashmi, que són parella i l’Étienne St. Clair,
que es convertiran tots ells en els seus millors amics amb els quals compartirà
el seu dia a dia. Però de tots ells serà l’Étienne qui l’ajudarà a perdre la
por a l’idioma francès, a mostrar-li la bellesa de la ciutat de París i li
oferirà la seva companyia quan més ho necessiti. Així, de mica en mica, l’Anna agafa
confiança, s’acostuma al seu nou entorn i s’adona que París li ofereix un munt
de possibilitats, entre les quals hi ha nombroses sales de cinema repartides
per la capital on es poden veure pel·lícules en versió original.
Un dels punts forts de la novel·la són els
personatges, que estan molt ben construïts i amb una personalitat ben definida,
de manera que tots contribueixen en més o menys mesura i aporten el seu granet
d’arena per crear una dolça i bonica història d’amor, on l’amistat i el
creixement personal hi juguen un paper molt important i l’enriqueixen fins a fer-nos
emocionar amb petits detalls com una mirada o amb grans diàlegs molt elaborats
que transmeten bons missatges i no ens deixen indiferents.
Mentre que l’Anna és una noia divertida, bondadosa,
un pèl insegura i una gran apassionada del cinema, l’Étienne St. Clair és un
noi encantador, intel·ligent, divertit, carismàtic i gran amant de la història.
Entre ell i l’Anna sorgeix una gran química des del principi, de seguida
connecten i s’atreuen mútuament, però ell té nòvia des de fa temps i no sembla
que la vulgui deixar. Ara bé, això no impedeix que es facin amics i veure com l’amistat
entre ells va creixent amb naturalitat i senzillesa a mesura que avança la
història és una de les coses que més m’ha agradat del llibre, perquè entre ells
només hi pot haver això: amistat. És una amistat profunda, sòlida i molt especial
que els manté units ja que junts formen un equip, s’ajuden, es donen ànims i es
recolzen mútuament, però alhora els manté allunyats dels seus veritables
sentiments i sempre pendents de no creuar la línia vermella que pugui espatllar
la seva relació. Aquesta situació d’estira i arronsa provoca discussions entre
ells quan es diuen les veritats a la cara però al final s’acaben reconciliant
perquè són conscients que es necessiten i que no poden estar l’un sense l’altre.
Hi ha un parell de coses que no m’han agradat: una
és la part final, que ha estat molt dramàtica i, segons el meu punt de vista,
no calia allargar-la tant i l’altra han estat els nombrosos moments (per mi
excessius) en què l’Anna demostra el seu egoisme com si el món girés al seu
voltant quan massa sovint renya a l’Étienne i li recrimina els motius pels
quals manté la relació amb la seva nòvia, com si ella fos perfecta i no hagués
comès cap error.
Per altra banda, l’ambientació del llibre és
excel·lent, els escenaris de París estan molt ben descrits amb tot luxe de
detalls i compten amb les petites explicacions d’història que fa l’Étienne per
centrar el moment històric de cada monument. El ritme de la narració és molt
àgil i en cap moment es va fer pesada. És un llibre de lectura ràpida, que no volia
que s’acabés, però em conformo a saber més dels personatges de l’Anna i l’Étienne
a la següent novel·la companya Lola y el
chico de al lado.
Així doncs, Un
beso en París és una novel·la romàntica senzilla i entretinguda, que
explica la història de com l’amistat que sorgeix entre l’Anna i l’Étienne es
converteix en amor, amb un meravellós teló de fons com és la ciutat de París.
Tot i que m’ha deixat un bon sabor de boca, la història no m’ha encantat; potser
és massa juvenil i li ha faltat una mica d’intensitat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada