Autora: Esther Sanz
Sèrie: El bosque #3
Editorial: Montena
Pàgines: 352
SINOPSIS:
Quan el destí tanca una porta, el cor n'obre una altra ...
Ara que per fi han desaparegut les amenaces que
posaven en perill el secret del bosc, la Clara ha tornat a Colmenar i tracta d'acostumar-se a la tranquil·litat de la vida rural, mentre planeja traslladar-se al
llogaret dels immortals amb en Bosco. Fa quatre mesos que no es veuen, i a la Clara
l'espera se li està fent eterna ... Però quan finalment arriba el moment que
tant ha anhelat, les coses no succeeixen precisament com ella havia imaginat.
Un descobriment inesperat obre un abisme que la separa irremeiablement de Bosco
i posa fi a la relació de forma precipitada ...
Molt aviat, en un intent de fugir com més aviat millor, la Clara decidirà viatjar a la ciutat del Renaixement, Florència, des d'on li han arribat notícies una mica estranyes de Robin...
Molt aviat, en un intent de fugir com més aviat millor, la Clara decidirà viatjar a la ciutat del Renaixement, Florència, des d'on li han arribat notícies una mica estranyes de Robin...
La ciudad de la
luna eterna m’ha encantat! És
el punt final perfecte d’una magnífica història, plena d’acció, aventures, perills,
amor i misteris, relatada de forma delicada i elegant. Per mi, aquest ha estat
el millor llibre de la trilogia perquè la trama es desenvolupa a la ciutat de
Florència, enmig de romanticisme i obres d’art, i especialment per la manera
com l’autora tanca la història, amb un final senzillament brillant.
En aquesta nova entrega, ja no hi ha amenaces per
al secret que custodia el bosc i la Clara ha decidit que vol viure la seva vida
al costat del seu estimat Bosco. Ara bé, abans de marxar plegats, un amarg
descobriment sobre el Bosco i la Berta farà que la Clara es replantegi els seus
sentiments i finalment no l’acompanyi al bosc. Necessita temps per pensar en
quin tipus de vida li espera al costat del Bosco, quins sacrificis haurà de fer
i, quan li arriba una carta des de Florència amb la mala notícia que el Robin
ha desaparegut, no dubta a agafar un avió i anar a ajudar-lo. Un cop allà es retrobarà
amb el Robin, que farà que el seu cor adormit es torni a despertar i junts
intentaran treure l’entrellat d’uns misteriosos documents que poden desxifrar
la localització del secret del bosc i del seu enigmàtic propietari Dante, que
sembla que té totes les respostes que han estat buscant durant tot aquest temps.
En aquesta novel·la l’autora ens endinsa a la preciosa ciutat de Florència, coneguda pel romanticisme que desprèn i per ser el bressol del Renaixement i, gràcies a les seves detallades descripcions, podia arribar a sentir que era jo mateixa qui recorria els seus carrers, places i galeries d’art i m’ha encantat que la Clara i el Robin es retrobessin contemplant “La Venus” de Botticelli, que és el meu quadre preferit.
Pel que fa als personatges, trobem una Clara molt més madura respecte els llibres anteriors. Ja no és la noia insegura, trista i espantadissa que va arribar a Colmenar i que es va deixar enlluernar per la bellesa del Bosco. Ara ha adquirit més confiança i és capaç de reflexionar sobre com vol viure la seva vida en el futur i qui vol tenir al seu costat per compartir-la plegats. Abans, però, haurà d’aclarir els seus sentiments i decidir-se per l’amor ideal del Bosco o l’amor real del Robin. El Bosco, que apareix a la segona part de la novel·la, continua sent un personatge idíl·lic, perfecte i angelical. El Robin, que ja em va robar el cor a El jardín de las hadas sin sueño, aquí supera totes les expectatives i ens trobem amb un noi dolç, atent, intel·ligent i protector amb la Clara. Tenim també un personatge nou, que donarà molt de joc: el Dante, un jove peculiar, enigmàtic i experimentat, que ens ajudarà a resoldre les circumstàncies que envolten el misteri que s’amaga dins el cor del nostre bosc.
Aquesta tercera part destaca per les importants lliçons i reflexions sobre la vida, l’eterna joventut, la nostra condició humana, la manera que tenim de ser, les decisions que prenem i com ens afecten. Vull compartir aquí una de les magistrals cites del llibre, que per mi ho resumeix tot: “Solo se vive una vez, pero si lo haces bien, una es suficiente”.
En aquesta novel·la l’autora ens endinsa a la preciosa ciutat de Florència, coneguda pel romanticisme que desprèn i per ser el bressol del Renaixement i, gràcies a les seves detallades descripcions, podia arribar a sentir que era jo mateixa qui recorria els seus carrers, places i galeries d’art i m’ha encantat que la Clara i el Robin es retrobessin contemplant “La Venus” de Botticelli, que és el meu quadre preferit.
Pel que fa als personatges, trobem una Clara molt més madura respecte els llibres anteriors. Ja no és la noia insegura, trista i espantadissa que va arribar a Colmenar i que es va deixar enlluernar per la bellesa del Bosco. Ara ha adquirit més confiança i és capaç de reflexionar sobre com vol viure la seva vida en el futur i qui vol tenir al seu costat per compartir-la plegats. Abans, però, haurà d’aclarir els seus sentiments i decidir-se per l’amor ideal del Bosco o l’amor real del Robin. El Bosco, que apareix a la segona part de la novel·la, continua sent un personatge idíl·lic, perfecte i angelical. El Robin, que ja em va robar el cor a El jardín de las hadas sin sueño, aquí supera totes les expectatives i ens trobem amb un noi dolç, atent, intel·ligent i protector amb la Clara. Tenim també un personatge nou, que donarà molt de joc: el Dante, un jove peculiar, enigmàtic i experimentat, que ens ajudarà a resoldre les circumstàncies que envolten el misteri que s’amaga dins el cor del nostre bosc.
Aquesta tercera part destaca per les importants lliçons i reflexions sobre la vida, l’eterna joventut, la nostra condició humana, la manera que tenim de ser, les decisions que prenem i com ens afecten. Vull compartir aquí una de les magistrals cites del llibre, que per mi ho resumeix tot: “Solo se vive una vez, pero si lo haces bien, una es suficiente”.
La ciudad de la
luna eterna és un llibre que
brilla amb llum pròpia. La història acaba al mateix lloc on tot va començar: al
bosc. I acaba perquè finalment queden ben resolts tots els enigmes i misteris
que envolten la llegenda del bosc; no queda ni un sol cap per lligar, tot queda
ben tancat, excepte una cosa: m’he quedat amb les ganes de saber què hi havia
dins la capseta que li regala el Robin a la Clara com a regal d’aniversari. Argh!!!
Deixant això de banda, es tracta d’una novel·la bonica, romàntica, delicada i commovedora, amb un final perfecte per a una trilogia meravellosa, que em va captivar des del principi. És un final amb majúscules, increïble, inesperat, sublim. M’ha encantat! Per a mi és el millor desenllaç que podia tenir la història.
En resum, La ciudad de la luna eterna conclou de manera perfecta una trilogia intensa i addictiva, on l’amor i la intriga són els fils conductors d’una preciosa història molt ben desenvolupada, que transcorre en uns paisatges màgics, amb uns personatges entranyables i destaca amb un final espectacular d’una bellesa extraordinària.
Deixant això de banda, es tracta d’una novel·la bonica, romàntica, delicada i commovedora, amb un final perfecte per a una trilogia meravellosa, que em va captivar des del principi. És un final amb majúscules, increïble, inesperat, sublim. M’ha encantat! Per a mi és el millor desenllaç que podia tenir la història.
En resum, La ciudad de la luna eterna conclou de manera perfecta una trilogia intensa i addictiva, on l’amor i la intriga són els fils conductors d’una preciosa història molt ben desenvolupada, que transcorre en uns paisatges màgics, amb uns personatges entranyables i destaca amb un final espectacular d’una bellesa extraordinària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada