Autora: Megan Maxwell
Editorial: Zafiro
Pàgines: 80
Un café con sal és un relat curt que explica la història d’amor que
sorgeix entre la Lizzy i el William. Ella és una noia de 24 anys, moderna, impulsiva,
descarada, amb molt de caràcter i una mica esbojarrada, que treballa com a
cambrera en un hotel i ell és un empresari anglès de 36 anys, seriós, contingut,
elegant, refinat i adinerat. La Lizzy i el William són dos pols oposats i
potser per això s’atreuen. Des del moment en què es coneixen, el William
comença a sentir-se fascinat per la Lizzy i, tot i que en un principi intenta
evitar de veure-la, al final l’atracció que senten l’un per l’altre és tan
forta que s’acaben enamorant.
La novel·la està narrada en tercera persona i mostra com els seus mons, completament diferents, col·lideixen inevitablement, la qual cosa dóna lloc a situacions còmiques provocades pels seus caràcters oposats i per les reaccions tan distintes que tenen els dos protagonistes, que converteixen alhora aquest relat en una història fresca, lleugera i divertida.
La història avançava a bon ritme però per mi el punt negatiu ha estat el final, que m’ha semblat massa precipitat. És un bon final però semblava que l’autora s’havia quedat sense més paper per escriure i havia d’acabar la història fos com fos en aquell punt en què ens trobàvem de la relació entre els personatges principals. Han quedat alguns caps per lligar i també ha faltat desenvolupar una subtrama que s’esmenta cap al final i que no s’acaba de resoldre.
Un café con sal és una lectura senzilla, entretinguda, molt apropiada per llegir a l'estiu sota un para-sol al costat de la platja amb un granissat de llimona a la mà. Està bé per passar l'estona.
La novel·la està narrada en tercera persona i mostra com els seus mons, completament diferents, col·lideixen inevitablement, la qual cosa dóna lloc a situacions còmiques provocades pels seus caràcters oposats i per les reaccions tan distintes que tenen els dos protagonistes, que converteixen alhora aquest relat en una història fresca, lleugera i divertida.
La història avançava a bon ritme però per mi el punt negatiu ha estat el final, que m’ha semblat massa precipitat. És un bon final però semblava que l’autora s’havia quedat sense més paper per escriure i havia d’acabar la història fos com fos en aquell punt en què ens trobàvem de la relació entre els personatges principals. Han quedat alguns caps per lligar i també ha faltat desenvolupar una subtrama que s’esmenta cap al final i que no s’acaba de resoldre.
Un café con sal és una lectura senzilla, entretinguda, molt apropiada per llegir a l'estiu sota un para-sol al costat de la platja amb un granissat de llimona a la mà. Està bé per passar l'estona.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada