Autora: Esther Sanz
Sèrie: El bosque #1
Editorial: Montena
Pàgines: 354
SINOPSIS:
Després de la mort de la seva àvia, la Clara es veu obligada a deixar Barcelona per traslladar-se a Colmenar, un petit poble de muntanya on viu l'únic familiar que li queda amb vida. Amb prou feines es coneixen, però hauran de conviure un any sencer, fins que la Clara sigui major d'edat...Lluny de casa i del seu món, la Clara haurà d'enfrontar-se a si mateixa i als seus fantasmes, i mentre desenterra vells secrets familiars, dos nois completament diferents, en Braulio i en Bosco, despertaran la màgia del seu cor adormit... amb conseqüències imprevisibles.
El bosque de los
corazones dormidos és una novel·la redactada
amb molta cura cuidant tots els detalls i un gust exquisit per part de l’autora,
que ens transporta a uns escenaris molt ben descrits, entre els quals destaca el
paisatge d’un bosc únic, idíl·lic, màgic i fins i tot, m’atreviria a dir, poètic,
on els nostres protagonistes comparteixen misteris, amor, llegendes centenàries,
aventures i secrets.
Després del suïcidi de la seva mare i la sobtada
mort de la seva àvia, la Clara s’ha vist obligada a marxar de Barcelona i anar
a viure a Colmenar, un petit poble de Sòria, amb el seu tiet Álvaro, que és l’únic
familiar viu que li queda i al que no veia des que era petita. La freda rebuda que
li dedica el seu tiet juntament amb la tristesa que sent i les ganes d’estar
sola fan que decideixi instal·lar-se a l’antiga casa de la seva mare, la
Dehesa, situada enmig de la naturalesa i no al poble amb el seu tiet. Només de
veure-la, la Clara se sent atreta per la Dehesa, que és un bon lloc per viure
allunyada de tots per intentar, amb el temps i l’aire fresc del bosc, superar
les tràgiques pèrdues que ha patit recentment. Ara bé, un cop allà s’adona que
la seva nova vida lluny de la ciutat no serà fàcil.
Des del primer dia a la seva nova llar, comencen a passar coses molt rares: sent sorolls misteriosos, alguns objectes han canviat de lloc, nota una estranya i pertorbadora presència que l’observa, rep correus electrònics amenaçadors i veu la cara angelical d’un fantasma que l’espia des de la finestra. La Clara descobrirà secrets de la seva família i una llegenda molt entranyable sobre uns esperits que vivien al cor del bosc. En aquest sentit, hi ha una frase que m’ha encantat i que vull recordar: “En el bosque de los corazones dormidos sólo cuenta el tiempo en que se ama porque, en realidad, es el único vivido”.
Durant la seva estada, la Clara coneixerà el Braulio, un noi del poble que sembla estar molt interessat en ella, la Berta amb qui compartirà un secret i viurà inesperades aventures i, especialment, l’enigmàtic Bosco, un noi que amaga un secret molt important i es refugia al bosc. Amb ells descobrirà un misteri centenari molt perillós i la seva vida canviarà per sempre.
l llibre està explicat des del punt de vista de la nostra protagonista, la Clara, i aquesta narració en primera persona contribueix a posar-nos en la seva pell i sentir-nos identificats amb ella, ja que es tracta d’una noia normal, que m’ha recordat en certa manera a la Bella Swan de la saga Crepuscle. Altres similituds que he detectat són que les dues històries estan ambientades al bosc on hi habiten criatures sobrenaturals, l’enamorat de la Clara també toca el piano igual que l’Edward Cullen i la prova definitiva és una frase repetida: “De repente era como si nunca hubiera existido”. Aquest pensament de la Clara és exactament igual que la frase de comiat que l’Edward li diu a la Bella: “Será como si nunca hubiese existido”.
Semblances a part, m’ha encantat l’ambientació de la novel·la. L’autora fa unes descripcions tan detallades del bosc que envolta la casa on viu la Clara, el poble de Colmenar, el riu, els arbres i la cabana del diable que sembla que estiguis tu mateix allà compartint amb els personatges l’olor a pi, fruits silvestres i terra mullada. També he trobat força original la trama sobrenatural d’amor i intriga amb un toc de fantasia. El que no m’ha agradat gens és aquest amor instantani, que sorgeix de manera tan precipitada. Prefereixo i trobo més real aquell amor que es fa forjant a poc a poc.
En resum, és una història original, sorprenent, màgica, romàntica, misteriosa i poètica, que atrapa el lector des de la primera pàgina i, quan arribes al final, totalment inesperat, necessites continuar amb la història i començar la segona part de la trilogia, que és El jardín de las hadas sin sueño.
El ritme de la novel·la és molt encertat ja que aconsegueix enganxar de seguida el lector amb la trama misteriosa que ens explica, si bé s’accelera cap al final amb la successió de fets que tenen lloc.
Des del primer dia a la seva nova llar, comencen a passar coses molt rares: sent sorolls misteriosos, alguns objectes han canviat de lloc, nota una estranya i pertorbadora presència que l’observa, rep correus electrònics amenaçadors i veu la cara angelical d’un fantasma que l’espia des de la finestra. La Clara descobrirà secrets de la seva família i una llegenda molt entranyable sobre uns esperits que vivien al cor del bosc. En aquest sentit, hi ha una frase que m’ha encantat i que vull recordar: “En el bosque de los corazones dormidos sólo cuenta el tiempo en que se ama porque, en realidad, es el único vivido”.
Durant la seva estada, la Clara coneixerà el Braulio, un noi del poble que sembla estar molt interessat en ella, la Berta amb qui compartirà un secret i viurà inesperades aventures i, especialment, l’enigmàtic Bosco, un noi que amaga un secret molt important i es refugia al bosc. Amb ells descobrirà un misteri centenari molt perillós i la seva vida canviarà per sempre.
l llibre està explicat des del punt de vista de la nostra protagonista, la Clara, i aquesta narració en primera persona contribueix a posar-nos en la seva pell i sentir-nos identificats amb ella, ja que es tracta d’una noia normal, que m’ha recordat en certa manera a la Bella Swan de la saga Crepuscle. Altres similituds que he detectat són que les dues històries estan ambientades al bosc on hi habiten criatures sobrenaturals, l’enamorat de la Clara també toca el piano igual que l’Edward Cullen i la prova definitiva és una frase repetida: “De repente era como si nunca hubiera existido”. Aquest pensament de la Clara és exactament igual que la frase de comiat que l’Edward li diu a la Bella: “Será como si nunca hubiese existido”.
Semblances a part, m’ha encantat l’ambientació de la novel·la. L’autora fa unes descripcions tan detallades del bosc que envolta la casa on viu la Clara, el poble de Colmenar, el riu, els arbres i la cabana del diable que sembla que estiguis tu mateix allà compartint amb els personatges l’olor a pi, fruits silvestres i terra mullada. També he trobat força original la trama sobrenatural d’amor i intriga amb un toc de fantasia. El que no m’ha agradat gens és aquest amor instantani, que sorgeix de manera tan precipitada. Prefereixo i trobo més real aquell amor que es fa forjant a poc a poc.
En resum, és una història original, sorprenent, màgica, romàntica, misteriosa i poètica, que atrapa el lector des de la primera pàgina i, quan arribes al final, totalment inesperat, necessites continuar amb la història i començar la segona part de la trilogia, que és El jardín de las hadas sin sueño.
El ritme de la novel·la és molt encertat ja que aconsegueix enganxar de seguida el lector amb la trama misteriosa que ens explica, si bé s’accelera cap al final amb la successió de fets que tenen lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada