Autora: Blair Holden
Sèrie: Bad boy's girl #3
Editorial: Montena
Pàgines: 384
SINOPSIS:
La Tessa O'Connell per fi ha acceptat que mentre surti amb el Cole Stone, el noi d'ulls blaus més adorable del planeta, la seva vida no deixarà de ser una aventura...
Després d'un primer curs interminable a la universitat, el Cole i la Tessa estan més que preparats per a les vacances d'estiu, deixar enrere tot el drama i passar uns mesos completament apartats de fraternitats i borratxeres universitàries. Però, com sempre, la vida té una manera especial d'entremetre's. Enmig d'una barreja explosiva de drames familiars, tensions entre amics i una nova noia recent arribada a la ciutat, el Cole pren una decisió que li pot canviar la vida. Sembla que la Tessa necessitarà una caixa gegant de kit kats i molts litres de gelat de maduixa per sobreviure a l'estiu.
La Tessa O'Connell per fi ha acceptat que mentre surti amb el Cole Stone, el noi d'ulls blaus més adorable del planeta, la seva vida no deixarà de ser una aventura...
Després d'un primer curs interminable a la universitat, el Cole i la Tessa estan més que preparats per a les vacances d'estiu, deixar enrere tot el drama i passar uns mesos completament apartats de fraternitats i borratxeres universitàries. Però, com sempre, la vida té una manera especial d'entremetre's. Enmig d'una barreja explosiva de drames familiars, tensions entre amics i una nova noia recent arribada a la ciutat, el Cole pren una decisió que li pot canviar la vida. Sembla que la Tessa necessitarà una caixa gegant de kit kats i molts litres de gelat de maduixa per sobreviure a l'estiu.
Bad boy’s girl. Amor
loco nunca muere ha resultat una
lectura amena i divertida, que es troba en la mateixa línia que les dues entregues
anteriors. Aquí per fi tenim l’esperat desenllaç d’aquesta trilogia tan
addictiva que m’ha agradat molt. Trobem una història plena de sentiments i
aquest cop amb uns protagonistes més madurs, que descobreixen l’amor, l’amistat
i el valor de la família.
La història continua a partir del que va passar al
final del segon llibre. Recordem que el Cole va tenir la idea surrealista de
fingir que la relació de parella entre la Tessa i ell s’havia acabat, que fer
veure als ulls dels altres que tots dos havien trencat, justament per protegir
la Tessa de totes les noies que se li insinuen a ell i per protegir-la també de
la premsa esportiva quan ell comença a destacar en el futbol. Aquesta decisió
unilateral per part del Cole deixa la pobra Tessa totalment descol·locada i
alhora molt enrabiada perquè si més no el Cole la podia haver avisat abans de
les seves intencions. El més sensat hauria estat parlar-ho i decidir junts
quina estratègia seguir, però ell tira pel dret i ella s’enfada molt, com és
lògic i comprensible. El Cole s’adona de l’error que ha comès perquè la seva
decisió genera encara més problemes i agreuja la situació actual entre tots
dos. Ha resultat ser pitjor el remei que la malaltia.
A més a més, d’una banda, la premsa desvetllarà una
notícia compromesa del pare de la Tessa, que pretenia aspirar a un càrrec
polític, i això farà que ella se senti bastant insegura i, de l’altra, la
Cassandra, la mare del Cole, actuarà d’una manera tan poc apropiada que provocarà
que la Tessa es replantegi la seva relació amb el Cole, tema que semblava que
ja estava superat. A més, per acabar-ho de complicar, el Cole amaga un secret.
En definitiva, tot són problemes i més problemes. Al final, però, la Tessa i el
Cole s’adonen que si volen que la seva relació funcioni, han de ser totalment
sincers l’un amb l’altra per prendre les decisions de futur més encertades i,
en aquest sentit, decideixen lluitar per demostrar que ells volen continuar
junts i que no els importa gens allò que opinin els altres. Per aquest motiu vull
compartir dues de les cites que més m’han agradat:
“Eres una de las
mejores personas que he conocido en toda mi vida. Quizá no te lo digo lo
suficiente, pero haces que la gente se ilumine cuando te tiene cerca. Consigues
que se sientan mejor consigo mismos, irradias felicidad y bondad. Tienes un
corazón enorme. Cogiste a una chica que estaba rota en pedazos y los uniste de
nuevo. Me has dado tanto amor que a veces me cuesta respirar de lo mucho que te
quiero.”
“(...) cuando
encuentras a ese alguien, a esa persona en la que piensas a diario cuando no
estás con él, que te llena el corazón de felicidad cuando está cerca, tu vida
mejora en todos los aspectos, es más fácil porque sabes que al menos hay
alguien que estará feliz cuando tú lo estés, que estará triste contigo, que te
ofrecerá su hombro para que llores, te abrazará para que te sientas querida y
te animará cuando lo necesites.”
La història, igual que en els llibres anteriors,
continua narrada per la Tessa. A mi m’hauria agradat conèixer el punt de vista
del Cole en aquest darrer llibre i saber què pensava en algunes escenes
concretes. La veritat és que l’autora hauria guanyat més punts a favor si ho
hagués considerat. Crec que convertir el Cole també en narrador hauria estat un
decisió d’allò més encertada, que tots hauríem agraït.
Mentre que el personatge de la Tessa m’ha sorprès ja
que ha madurat molt en aquest tercer llibre on ja no és la noia chica insegura i
tímida que vam conèixer al primer llibre, el Cole continua tan perfecte com
sempre. En aquesta tercera entrega hi desenvolupen un paper més destacat els
familiars dels dos protagonistes.
La trama ha estat molt semblant als dos llibres
anteriors. En aquest sentit no hi ha hagut novetats en els alts i baixos de la
parella protagonista i tot ha estat més del mateix. Tot plegat ha estat una
mica repetitiu. Em sap greu dir-ho, però és així. La diferència ha estat potser
que arran d’una discussió entre el Cole i la Tessa ha estat ella qui ha hagut d’anar
a buscar-lo i convèncer-lo de tornar; normalment havia estat al revés perquè fins
ara era el Cole qui sempre anava al darrere de la Tessa. No obstant això, la
trilogia en si m’ha agradat molt no només pel personatge del Cole, que és
adorable, sinó també pel sentit d’humor de la Tessa sempre tan graciosa. L’autora
ha treballat molt en les converses i diàlegs amb els personatges que són de les
millors coses que podem trobar en aquesta trilogia perquè generen unes
situacions còmiques i absurdes que t’arrenquen un somriure i et fan passar una bona
estona, força entretinguda, la qual cosa és d’agrair en els temps que corren
avui en dia.
Aquesta ha estat una trilogia que m’ha agradat
molt, sobretot el primer llibre, que és el millor sens dubte. Penso que dels
dos llibres següents l’autora n’hauria pogut fer un i tot plegat hauria quedat
en una bilogia més que perfecta, perquè ara que miro enrere amb més perspectiva
de la història m’adono que en el segon i en el tercer llibre es podia
prescindir d’algunes escenes i converses força repetitives i la història no se
n’hauria ressentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada