Li, Aina - El noi del bus

Títol: El noi del bus
Autora: Aina Li 
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 400

SINOPSIS: 
La Diana agafa cada dia el bus per tornar a casa després de l'institut. Una tarda, s'asseu al costat d'un noi guapíssim; ell ha de baixar a la parada següent i s'acomiaden sense dir-se els noms ni donar-se els telèfons. Però la casualitat farà que es retrobin, i sortiran junts seguint un pacte: no es diran els noms durant un mes, ell serà el noi del bus, i ella, la noia del bus.

OPINIÓ PERSONAL: 

El noi del bus em va cridar l’atenció per l’originalitat de la sinopsis que parla del fet que dues persones es coneixen però que decideixen no dir-se els seus noms fins al cap d’un mes. Per desgràcia, això ha estat l’únic original en el llibre.

La Diana o Di estudia batxillerat i cada dia va a l’institut en autobús. Un dia per casualitat coneix tres nois: un d’ells, que sembla força simpàtic, a la parada mentre s’espera, el segon a dalt de l’autobús quan ella es queda adormida al seu costat i ell la desperta en voler baixar (aquest és el noi del bus) i el tercer, mentre camina pel carrer. Resulta que un altre dia torna a coincidir amb el seu noi ideal (el segon que va conèixer), conversen durant una estona, sembla que hi ha feeling, s’intercanvien els telèfons però no es diuen els noms. Per una sèrie de casualitats, els seus cercles d’amistats conflueixen (un amic d’ell coneix una amiga d’ella); això fa que es tornin a trobar i iniciaran una relació basada en aquest estrany pacte de no revelar el seu nom fins al cap d’un mes.

La història està escrita des dels punts de vista de la Diana i el noi del bus. Els personatges són excessivament planers i buits de personalitats interessants, falta perfilar-los. Semblen extrets d’un catàleg ple de tòpics i clixés, la qual cosa fa que no puguis congeniar amb ells perquè no semblen reals en cap moment. A una li ha tocat ser la noia indecisa que tot ho perdona, a una altra la que és més extravertida i té les idees clares, un noi és l’infidel i possessiu, un altre és el gai que tot just surt de l’armari, un altre el que ha espatllat totes les relacions i ara vol esforçar-se en aquesta, uns altres dos són la parella perfecta de fa temps, etc. En definitiva, no m’han acabat de convèncer. Les seves personalitats tan maldestrament construïdes i les decisions que prenien, algunes fora de lloc i absurdes en el context on ens trobàvem, simplement no encaixaven ni amb calçador amb la meva manera de ser i pensar. No m’he sentit identificada en cap moment amb la protagonista. M’esperava més d’ella i també de la trama tan i tan superficial i poc treballada.

La història és molt poc realista per no dir gens. La nostra protagonista en dos dies coneix tres nois guapíssims i tots tres es fixen en ella. Un d’ells li declara el seu amor a l’instant només de veure-la, li diu que és la noia de la seva vida i l’endemà li regala un llibre. Increïble! Quina probabilitat hi ha que a algú de nosaltres ens passi això mateix a la vida real? Una entre un milió? Igualment, els dos personatges principals, al cap de poc de conèixer-se, ja estan perdudament enamorats. Aquestes històries d’amor tan precipitat no em solen agradar per ser poc creïbles. A més, el final que ha dissenyat l’autora m’ha semblat molt forçat perquè semblava que tots els amics dels protagonistes haguessin de tenir parella sí o sí, de manera que els que no en tenien abans d’acabar el llibre troben algú amb qui semblen congeniar la mar de bé. No m’ha agradat aquesta necessitat de l’autora que tots estiguessin emparellats com si no tenir parella estigués malament o fos una cosa negativa.

Durant la lectura he trobat algunes coses que no acabaven de quadrar, però entre elles sí que destaco una errada força greu, que espero que en properes edicions es pugui solucionar. La Diana no descobreix el nom del noi de bus fins bastant al final del llibre, però resulta que, una cinquantena de pàgines abans de saber com es diu, ella mateixa esmenta el nom del noi del bus a una amiga seva! Quan el fet de no saber els seus noms és el pilar de tota la trama del llibre, una equivocació com aquesta fa que tota la gràcia i originalitat de la idea quedi desvirtuada.

L’estil narratiu de l’autora tampoc no ha estat gens del meu gust per trobar-lo força infantívol ja que donava importància a situacions que no en tenen gens. Algunes escenes s’han fet massa pesades amb un nivell excessiu de descripció que ha arribat a fer-se etern i avorrit, com l’escena en què els nois ideen un joc per fer petar uns globus.

En definitiva, el llibre no m’ha agradat i estava entre posar-li un 1 o un 2. Al final m’he decantat per un 2 perquè l’autora és molt jove i li cal molta més experiència. La idea és bona però, des del meu punt de vista, està desenvolupada amb molt poca profunditat per uns personatges poc atractius. No és una mala història però senzillament no és per a mi. Segurament per a noietes de 12 o 14 anys pot arribar a ser un bon llibre, però a mi ja m’ha passat l’edat per aquests tipus de converses tan superficials i preocupacions d’una mentalitat tan infantil.

VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩