Fitzpatrick, Huntley - No es lo que parece

Títol: No es lo que parece
Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 448

SINOPSIS: 

En Tim Mason és el tipus de noi capaç de trobar el moble bar amb els ulls tancats, convertir-se en candidat a un trasplantament de fetge o estavellar el seu automòbil contra una casa. En canvi, l'Alice Garret no és precisament la noia que es plantegi sortir amb el desastre d'amic del seu germà, això per començar.

Per en Tim, enamorar-se de l'Alice no seria el més convenient. Per a l'Alice, res podria fer-li més por que enamorar-se d'en Tim. No obstant això, des de quan ha triat en Tim el que més li convé? I l'Alice comença a plantejar-se també que, potser, fer el «més convenient» pot ser que no sigui sempre el millor. La seva serà, més que una trobada, una topada. 

I quan el passat d'en Tim torni per posar la seva vida de cap per avall i col·locar-lo en una situació que mai s'hauria imaginat, però que potser hauria d'haver previst, haurà d'enfrontar-se al fet que, encara que la cosa no sigui el sembla, enganxa a l'Alice pel mig.

OPINIÓ PERSONAL:  

Aquesta novel·la vindria a ser una espècie de continuació de En la puerta de al lado i, com que em va agradar molt, no podia deixar passar l’oportunitat de llegir més sobre la família Garrett i aprofundir una mica més en el personatge del Tim, que em va cridar força l’atenció en el primer llibre. Tenia l’esperança que amb No es lo que parece es poguessin tancar alguns dels temes que l’anterior va deixar pendents de resoldre, però no ha estat ben bé així.

El llibre ens relata la història del Tim, el germà bessó de la Nan, la que semblava que era la millor amiga de la Samantha. El Tim és un adolescent de bona família, que viu al límit i porta una vida d’excessos: s’emborratxa, es droga i ha estat expulsat de varis instituts per mala conducta. Un seriós accident de cotxe mentre conduïa ebri li fa replantejar les seves prioritats a la vida i intenta canviar la seva actitud. El seu pare, a més, li dona un ultimàtum. El Tim té 3 mesos per posar en ordre la seva vida o bé la seva família deixarà de passar-li diners i s’haurà d’espavilar. Mentrestant, el Jase deixa que el Tim visqui a l’estudi que hi ha sobre el garatge de casa seva i la proximitat fa que la família Garrett l’aculli com un més, igual com van fer amb la Samantha, i acaba fent-se molt amic de l’Alice, la germana gran del Jase. El Tim deixa la beguda i les drogues i acudeix a reunions d’alcohòlics anònims per ajudar-lo a superar l’addicció. Treballa a la ferreteria dels Garrett i, quan sembla que les coses li comencen a anar millor, una visita inesperada del seu passat tumultuós li acaba de complicar encara més la vida.

La història està narrada a dues veus pels dos protagonistes: el Tim Mason i l’Alice Garrett. M’ha agradat el personatge del Tim, aquest noi rebel que ha tocat fons i que ara vol redreçar la seva vida. La seva evolució al llarg del llibre és notable i el nivell de maduresa i sentit de la responsabilitat que demostra davant la sorprenent notícia és admirable perquè en el fons el Tim té molt bon cor ja que, malgrat no saber massa bé com afrontar la situació, pren la decisió correcta. L’Alice és una adolescent que ha d’assumir el rol de mare dels seus germans petits ja que el seu pare és a l’hospital i sa mare se n’ha d’ocupar. Fins i tot es planteja renunciar als seus estudis per ajudar a l’economia familiar arran de la gran quantitat de factures mèdiques sense pagar que es van acumulant. A la vista d’aquest panorama l’Alice, per una banda, no pot evitar sentir el què sent quan està al costat del Tim però, per l’altra, pensa que obrir-li el cor és complicar-se massa la vida en aquests moments. Arribarà un moment en què el cor s’imposarà a la raó.

La relació amorosa entre l’Alice i “el noi amb més probabilitats d’espifiar-la” és força realista i va creixent a poc a poc, basada en la confiança mútua i la sinceritat. Els protagonistes han de lluitar perquè la seva relació de parella funcioni i superar diferents obstacles que trobaran en el seu camí i que no són pas pocs. Malgrat això, he reconèixer que, tot i que el personatge de l’Alice no m’ha arribat a entusiasmar, ella sempre està al costat del Tim i això és digne de recordar perquè d’altres en el seu lloc haurien fugit per cames.

De la mateixa manera que he trobat molt positiu tornar a trobar el Jase i la Samantha i comprovar que les coses els van molt bé, també he de dir que com a punt negatiu tenim una trama que no avança i que al llarg de la novel·la dona voltes sobre les mateixes idees de manera que es torna bastant repetitiva i pesada. I, quan per fi arribes al final, aquest resulta molt previsible i tot i que és un final relativament correcte no m’ha emocionat gens. A més, continua havent-hi alguns temes sense acabar de solucionar-se.

En conclusió, No es lo que parece és una història d’amor bonica i correcta, però que no està a l’alçada d’altres que m’han fet sentir més i m’han emocionat. La parella protagonista no fa saltar les espurnes que esperava, tot i que el personatge del Tim brilla amb llum pròpia. És una lectura força recomanable per evadir-te dels problemes de la vida real.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩