Fitzpatrick, Huntley - Pensé que era cierto

Títol: Pensé que era cierto
Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 420

SINOPSIS: 

La Gwen Castle mai havia tingut tantes ganes de dir adéu a l'illa en la qual viu fins que en Cassidy Somers, el seu gran error de l'estiu, accepta una feina allà com a «noi per a tot». Ell és un noi ric que viu a l'altra banda del pont Stony Bay, mentre que ella pertany a una família de pescadors i netejadores, aquells que treballen perquè els turistes gaudeixin de l'estiu. I a ella, segurament, li espera el mateix destí. Però després d'una conversa amb el seu pare, les coses canvien: salten espurnes i alguns secrets que fins ara ho havien estat surten a la llum, alhora que ella passa un estiu meravellós i esgotador, debatent-se entre el que fins ara pensava que eren la seva llar, aquells als que estima o, fins i tot ella mateixa, i el que la realitat li demostra.

OPINIÓ PERSONAL:   

Després de llegir En la puerta de al lado i No es lo que parece, sentia que havia de conèixer també de la mateixa autora la història de Pensé que era cierto. L’acció transcorre a la mateixa illa, tot i que els personatges no són els mateixos.

La Ginebra (o Gwen) Castle és una noia de 17 anys que viu amb la seva mare, el seu avi, el seu germà petit Emory de 8 anys i el seu cosí Nick, que és gairebé com un germà ja que han crescut junts des de ben petits. Amb el seu pare, que viu separat d’ells, hi ha una bona relació i sovint a l’estiu, com que els diners són escassos a casa, la Gwen treballa al bar del seu pare per poder ajudar a l’economia familiar. Es tracta d’una família treballadora i humil que ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. La mare de la Gwen treballa netejant les cases dels turistes i la Gwen no vol acabar igual que ella. Per això, vol marxar de l’illa on se sent atrapada en una vida monòtona que no desitja perquè no hi veu cap futur.

Aquest estiu, però, la Gwen aconsegueix una feina molt ben pagada, que consisteix a cuidar una anciana molt entranyable. La seva sorpresa és majúscula quan torna a coincidir amb el Cassidy (o Cass) Somers, un company seu de classe a qui no suporta per un fet que va tenir lloc uns mesos enrere i que a mesura que avança la novel·la anirem descobrint. El Cass és un noi de 17 anys de família rica i benestant, a qui el seu pare ha obligat a treballar de jardiner a l’illa durant l’estiu perquè sàpiga què és treballar. La nova feina del Cass farà que contínuament es vagi trobant amb la Gwen i, d’aquesta manera, tot i que al principi s’eviten, de mica en mica s’aniran coneixent millor i aclariran els mals entesos del passat.

La història està explicada en primera persona des de la perspectiva de la Gwen, que no és una protagonista amb qui m’hagi sentit massa identificada perquè, malgrat la maduresa que demostra en vàries ocasions, també té fama de noia fàcil entre els nois de l’institut precisament perquè es comporta de manera errònia amb ells i aquesta actitud no m’acabava de quadrar amb la seva personalitat. En canvi, el Cass és un noi agradable i humil, sense prejudicis socials, que farà tot el que estigui al seu abast per arreglar la situació.

La història d’amor està molt ben construïda, es va desenvolupant a poc a poc de manera creïble i, al mateix temps, es van desvetllant els secrets del passat que ens han conduït al moment actual. He de reconèixer que el principi em va enganxar, amb una perfecta posada en escena, una magnífica ambientació de la història a l’illa i uns protagonistes bastant ben construïts. No obstant això, la història té un ritme pausat i en alguns capítols se’m va fer una mica pesada i lenta perquè no passava gairebé res. Per mi, el punt negatiu han estat els flashbacks, que resulten molt importants per entendre com hem arribat fins on som. Crec que estan introduïts de manera poc clara. Algunes vegades no sabia si el que llegia estava passant en aquell moment o bé ja havia tingut lloc feia uns mesos. La línia del temps no quedava suficientment definida i m’ha costat en alguna ocasió seguir cronològicament la història.

Una de les cites que m’ha encantat és la que diu la Gwen al seu cosí en un moment on ell està deprimit perquè ha perdut una persona que estimava i no ha aconseguit una cosa que volia. Trobo que és una gran veritat i molt encertada: 

“lo que siempre has tenido no es lo que siempre tendrás; (…) 
lo que siempre has querido no es lo que querrás para siempre”. 

En resum, Pensé que era cierto és una bonica historia d’amor que ens mantindrà atrapats amb ganes de descobrir què va passar entre els dos protagonistes i per què la seva relació actual és tan distant i com de mica en mica, a mesura que va passant l’estiu, es van apropant, s’aclareixen els mals entesos, tot evoluciona i ja res no tornarà a ser com abans.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩