Autora: Blair Holden
Sèrie: Bad boy's girl #2
Editorial: Montena
Pàgines: 352
SINOPSIS:
Colessa és oficial. El Cole ha passat de ser l'assetjador personal de la Tessa a ser l'única persona a qui ella vol veure als matins. El seu objectiu per al primer any a la universitat és viure al màxim i estimar profundament. Però un cop al campus, queda clar que el seu xicot té l'habilitat d'enlluernar a tot el que es mou. Quan les universitàries embafadores ataquin, les antigues inseguretats de la Tessa tornaran a aparèixer i fins i tot al mateix Cole Grayson Stone li costarà convèncer a la seva noia que ella és l'única.
El Cole va protegir la Tessa del món una vegada, però podrà ara protegir-la de si mateixa?
Colessa és oficial. El Cole ha passat de ser l'assetjador personal de la Tessa a ser l'única persona a qui ella vol veure als matins. El seu objectiu per al primer any a la universitat és viure al màxim i estimar profundament. Però un cop al campus, queda clar que el seu xicot té l'habilitat d'enlluernar a tot el que es mou. Quan les universitàries embafadores ataquin, les antigues inseguretats de la Tessa tornaran a aparèixer i fins i tot al mateix Cole Grayson Stone li costarà convèncer a la seva noia que ella és l'única.
El Cole va protegir la Tessa del món una vegada, però podrà ara protegir-la de si mateixa?
Bad boy’s girl. Más
razones para odiarte és la segona part d’una
trilogia que m’ha sorprès gratament. La veritat és que aquest segon llibre m’ha
agradat força. Continua amb el mateix estil fresc, àgil i entretingut del
primer. Totalment recomanable.
Aquesta novel·la reprèn la història en el mateix
punt on la vam deixar, després d’un final tristament inesperat. Malgrat que una
sèrie de fets provoquessin la ruptura de la relació entre el Cole i la Tessa,
ell no es dóna per vençut i lluita amb totes les seves forces per intentar que
ella el perdoni perquè realment se l’estima. Aquests primers capítols són durs
però alhora molt emotius perquè el Cole, que està tan o més destrossat que
ella, fa de tot per recuperar la Tessa i tornar-se a guanyar la seva confiança.
Un cop finalitzat l’institut, comença l’etapa
universitària i tots dos van a la mateixa universitat de Brown, on coneixeran
gent nova. Allí la seva relació no serà un camí de roses perquè el Cole no
passarà gens desapercebut al campus i moltes noies intentaran captar la seva
atenció, insinuar-se, flirtejar amb ell i fins i tot provaran de deixar la
Tessa en ridícul. Aquesta situació farà que les antigues inseguretats de la
Tessa tornin a aflorar, malgrat que el Cole no li dóna cap motiu per a
preocupar-se.
La Tessa ha madurat bastant i afronta el seu futur
amb més determinació que abans, tot i que en algun moment li tornen a sorgir
dubtes perquè encara no acaba d’entendre com un noi com el Cole prefereixi
estar amb ella podent elegir la noia que vulgui. El Cole, en canvi, continua sent
el mateix noi divertit, protector i romàntic de sempre, que es mostra segur de
si mateix i que la seva relació amb la Tessa va per bon camí. No obstant això, hem
pogut copsar el costat més humà i sensible del Cole perquè també en un moment
puntual té por que la Tessa s’adoni que hi hagi algun noi millor que ell i en
aquest sentit es mostra bastant possessiu amb ella.
Trobem també els personatges del primer llibre com el
Travis, la Megan, la Beth i el Jay, qui té un paper testimonial. M’hauria
agradat que el Jay hagués tingut un rol més destacat en aquesta segona part. No
obstant això, apareixen nous personatges: la Sarah, que és la companya d’habitació
de la Tessa a la residència d’estudiants i la Cami, que suposa un gran punt de
recolzament per a la Tessa.
Aquest segon llibre m’ha agradat, tot i que una
mica menys que el primer perquè continua el mateix estira i arronsa entre els
dos protagonistes, que no aportava res de nou a la història i el final m’ha
semblat surrealista. Després de tot el que arriben a lluitar i totes les
dificultats que han de superar per poder estar junts i reforçar la seva relació
davant les amenaces externes, arriba aquest final, que la veritat no s’entén,
te’l miris com te’l miris. No cal dir que no m’ha agradat gens. Espero que en
el darrer llibre de la trilogia s’arregli tot.
En resum, es tracta d’una lectura addictiva i divertida, que es llegeix molt de pressa, la qual se centra en uns protagonistes més madurs, que afronten els seus problemes amb determinació i fermesa per poder construir junts el seu futur, sota l’atenta mirada de la gent que els envolta.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada