Autora: Huntley Fitzpatrick
Editorial: Libros de seda
Pàgines: 405
SINOPSIS:
Els Garrett són tot el que no són els Reed:
sorollosos, desordenats i afectuosos. I cada dia, des de les golfes, la Samantha Reed
somia amb ser una d'ells ... fins que una tarda d'estiu, en Jase Garret es cola
per la finestra de la seva habitació i això ho canvia tot.
Tots dos s'enamoren; ensopeguen amb la timidesa i
tot allò meravellós del primer amor. La família d'en Jase acull molt bé a
la Samantha. Però ella té un secret. Llavors, passa el que és inimaginable i desapareix
el terra sota els seus peus. Ha de enfrontar-se a una decisió impossible.
Podrà salvar-la alguna de les dues famílies? O ha arribat el moment que ella se salvi a si mateixa?
Tenia força ganes de llegir aquesta novel·la perquè
havia llegit molt bones crítiques i totes eren positives. No puc més que
confirmar-les ja que m’he trobat amb una bonica i senzilla història d’amor i amb
uns personatges entranyables que m’han arribat al cor.
En la puerta de al
lado ens narra la
història de la Samantha Reed que viu, juntament amb la seva mare i la seva
germana gran, al costat de la casa dels Garrett. D’una banda, els Reed són una
família benestant i acomodada, que mai s’han hagut de preocupar pels diners ja
que la mare treballa en política, però això també comporta que gairebé no està gaire
present en la vida de les seves filles. D’altra banda, els seus veïns, els
Garrett, són una família nombrosa amb vuit fills, que estan acostumats a
haver-se d’estrènyer el cinturó per poder arribar a final de mes, però malgrat
la seva delicada economia familiar són una família feliç on els germans grans
cuiden dels petits i tots es recolzen i s’ajuden els uns als altres.
La mare de la Samantha no suporta els Garrett
perquè sempre tenen la casa i el jardí molt desordenats i no permet que cap de
les seves filles s’hi relacioni. Malgrat això, la Samantha els observa
discretament des de la finestra de la seva habitació perquè sent molta
curiositat i una certa enyorança per l’ambient familiar, d’amor i felicitat que
impera en la casa veïna. Un dia el Jase Garrett s’enfila fins a la finestra de
la Samantha per parlar amb ella i a partir de llavors la seva vida començarà a
canviar. Tots dos s’aniran coneixent i a poc a poc la seva estreta amistat els
anirà acostant i es convertirà en alguna cosa més. Quan els joves s’enamoren,
mentre la Samantha és acollida amb els braços oberts a la casa dels Garrett com
una membre més de la seva nombrosa família, la mare de la Samantha no es pot
mostrar més contrària a la presència del Jase i a que ella es relacioni amb
aquesta família de condició social més humil ja que pensa que el Jase no és
prou bo per a la seva filla. Ara bé, quan més estable és la relació entre els
dos protagonistes, apareix un greu problema que amenaça amb dilapidar la
confiança en la seva relació i tot dependrà de la decisió que prengui la
Samantha.
La història és narrada en primera persona per la
Samantha, que és una adolescent treballadora, bondadosa i sense prejudicis. No és
un personatge amb el que m’hagi sentit gens identificada; la veritat és que no
he connectat amb ella i menys encara amb la seva manera d’actuar perquè no l’he
arribat a entendre. En canvi, el Jase des del primer moment m’ha enamorat. És un
noi honest, treballador, responsable i actua en tot moment de manera racional. És
encantador. De fet, l’autora ha dissenyat uns personatges molt reals i
perfectament definits cadascú amb la seva personalitat. La família del Jase és
fantàstica, especialment el petit George, que m’ha robat el cor. I un altre
personatge que també vull destacar és el Tim, el germà bessó de la millor amiga
de la Samantha, ja que m’ha semblat molt interessant tota la història que
arrossega darrere seu.
La novel·la en si mateixa m’ha agradat molt. La història
d’amor entre els dos protagonistes és perfecta, va creixent lentament i avancen
junts en el procés de l’enamorament. L’acurada descripció dels personatges i dels
entorns familiars queda palesa en la brillant posada en escena de les dues
famílies veïnes, que no poden ser més oposades en la seva manera de viure la
vida al dia a dia. L’únic “però” de la novel·la ha estat el final i per aquest
motiu no li he posat la puntuació màxima. Quan arribem al punt d’inflexió de la
trama, el ritme s’intensifica i el desenllaç és massa precipitat, de manera que
alguns temes queden despenjats i no sabem com s’acaben. He trobat a faltar un
epíleg que em relatés millor què passa amb determinats personatges i així el
final hauria estat perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada