Perkins, Stephanie - Lola y el chico de al lado

Títol: Lola y el chico de al lado
Autora: Stephanie Perkins
Sèrie: Un beso en París #2
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 402

SINOPSIS: 

Per a la dissenyadora de moda en potència Lola Nolan, les peces de roba més cridaneres, més brillants, més divertides, més salvatges, sempre són les millors. Malgrat el seu estil extravagant, Lola és una filla exemplar i una bona amiga, i té grans plans per al futur. Tot en la seva vida sembla bastant perfecte (fins i tot el seu guapíssim xicot roquer) fins que els bessons Bell tornen a viure a la casa del costat.
Cricket Bell ha tornat i vol arreglar els problemes del passat. I la Lola haurà de reconèixer els seus veritables sentiments cap a ell. 

OPINIÓ PERSONAL:  

Lola y el chico de al lado és la segona part de la “trilogia” de Stephanie Perkins, que va començar amb Un beso en París. De fet, no es tracta d’una trilogia pròpiament dita ja que els tres llibres es poden llegir per separat i de forma independent, la història transcorre en un altre país i els protagonistes són uns altres. Ara bé, apareixen aquí com a secundaris els personatges principals de Un beso en París i resulta agradable retrobar-te amb l’Anna i l’Étienne i conèixer com és la seva vida més enllà del primer llibre.

La història comença uns mesos després de la primera novel·la i no transcorre a París, sinó a San Francisco. La protagonista és la Lola Nolan, una jove de 17 anys, bona noia, divertida, espontània, directa, carismàtica i excèntrica sobretot en la manera de vestir, que somia a convertir-se en dissenyadora de moda. Ella surt amb el seu xicot  Max, que és un guapíssim cantant de rock, cinc anys més gran que ella. Tot es complica quan retornen a la casa veïna del costat de la Lola els bessons Bell. La Calliope Bell és una excel·lent patinadora artística sobre gel que vol guanyar l’or als Jocs Olímpics i el seu germà Cricket, que ha viscut sempre a l’ombra de la carrera esportiva de la seva germana, va ser el primer amor de la Lola i el noi que li va trencar el cor anys enrere. Ara ha tornat per quedar-se i està disposat a arreglar els errors del passat. El Cricket és un noi molt atent, tímid, sensible, humil i encantador, que adora la Lola amb totes les seves extravagàncies i la seva manera de ser tan peculiar i farà l’impossible per recuperar-la perquè els seus sentiments vers ella no han canviat. 

Malgrat que la Lola d’entrada es mostra molt distant i ressentida amb ell i vol mantenir-lo apartat de la seva vida com si fos un veí més, l’actitud de cordialitat, tendresa i disculpa amb què es presenta el Cricket davant d’ella li trencarà tots els esquemes i farà que se senti cada cop més confosa pel que fa als seus sentiments i s’adona que és impossible continuar enfadada amb ell. Tot i que està enamorada del Max, de mica en mica, comencen a aflorar pel seu veí uns vells sentiments que creia oblidats i que desconcertaran la Lola. No és gens fàcil renunciar al que té amb el Max pel seu primer amor, aquell que li va fer tan mal i que pot tornar-n’hi a fer.

Els personatges són força peculiars i m’han agradat. Cal destacar, d’entre ells, els pares gais de la Lola, que han estat uns personatges molt entranyables i és d’agrair la naturalitat amb què l’autora els tracta com a parella, sense utilitzar cap tòpic despectiu. El personatge de la Lola és important i té molta força perquè té clar qui és ella, és valenta i no li importa gens el que els altres pensin d’ella i en una societat marcada per les modes i els prejudicis he trobat aquest personatge molt interessant. No hem de canviar pel que pugui arribar a dir la gent de nosaltres, sempre hem de ser nosaltres mateixos i això de vegades no resulta tan fàcil. L’aparició de l’Anna i l’Étienne (protagonistes de Un beso en París) aporta una pinzellada d’aire fresc a la novel·la, tot i tractar-se aquí de personatges secundaris. M’ha agradat molt la relació d’amistat que trobem entre tots ells.

La relació amorosa entre els protagonistes és molt bonica, va sorgint a poc a poc a passos petits però segurs, sense pressa però sense pausa, és commovedora i té els seus moments ideals i inoblidables. És molt realista, com la vida mateixa, perquè els personatges no són perfectes, cometen errors i també tenen inseguretats. A més, aquest llibre no se centra únicament en l’amor, sinó que també narra una història sobre el valor de l’amistat i la família, i els somnis que té cadascú.

La veritat és que m’ha encantat aquesta novel·la: fresca, àgil, directa, preciosa i entretinguda, que t’atrapa sense poder parar de llegir i et fa sentir com un personatge més dins de la història. L’autora té una gran habilitat per fer que una història senzilla es converteixi en alguna cosa especial.

Hi ha un parell de cites, que he trobat brillants i que vull compartir:

“-¿Crees en segundas oportunidades?

- En segundas, terceras, cuartas... Las que hagan falta. El tiempo que haga falta. Si la persona es la adecuada”.

“Ya sé que no eres perfecta. Pero precisamente son nuestras imperfecciones las que nos hacen perfectos para la otra persona”.

En definitiva, Lola y el chico de al lado és un llibre que m’ha encantat (inclús més que Un beso en París) perquè relata una bonica i dolça història d’amor, que de manera natural i delicada va sorgint entre els protagonistes, que brillen amb llum pròpia, i et roben el cor des de la primera pàgina.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪