Autora: Ally Condie
Sèrie: Juntos #1
Editorial: Montena
Pàgines: 352
SINOPSIS:
La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties
ni diferències. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina,
les estones de lleure, la data de la mort i la persona que ha de ser la
teva parella. I la Cassia, ara que té disset anys, s'enfronta a la festa
de l'aparellament, on coneixerà la parella que la societat ha triat per
a ella. La cara que hi veu, la d'en Xander, no la sorprèn: han estat
amics d'infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la
targeta, apareix una altra cara. I a partir d'aquell moment, davant de
la Cassia s'obre un món inquietant i ple d'incertesa i prohibicions que
podria fer trontollar tot el seu sistema de vida.
Juntos és una de
les primeres distòpies que llegeixo i he de dir que m’ha encantat. Aquest
primer llibre de la trilogia bàsicament és introductori i ens presenta una
societat “perfecta”, on tot està controlat i no hi ha llibertat per als
ciutadans per elegir res. És una novel·la que atrapa per la narració d’aquest
món postapocalíptic del qual vols conèixer-ho tot i al mateix temps enamora per
la bonica història d’amor que, contra les normes de l’ordre establert, viuen
els nostres protagonistes.
El món està governat per la Societat, la màxima autoritat, que ofereix als ciutadans una llarga vida de pau i harmonia, sense malalties ni preocupacions, a canvi de la pròpia llibertat personal ja que la Societat pren les decisions que afecten a cada persona en particular. És la Societat la que decideix quins aliments has de menjar perquè tinguis bona salut, la roba que has de vestir cada dia, a quin lloc has de viure, qui serà la persona de qui t’has d’enamorar i amb la qual et casaràs, quina ha de ser la teva feina per evitar la massificació en alguns sectors laborals, a què has de dedicar les teves hores d’oci i fins i tot decideix el dia en què moriràs. La Societat ha fet també una selecció de les cent millors cançons, els cent millors poemes, els cent millors quadres, els cent millors llibres, etc. Així, la Societat decideix què pots llegir, escoltar i, en definitiva, aprendre i saber. No hi ha lloc per a ser creatiu. Està prohibit córrer pel carrer o escriure a mà (de fet, ja només s’ensenya a escriure mitjançant el teclat) i, com a curiositat, cada persona ha de portar sempre un petit estoig amb tres píndoles (una verda, una blava i una vermella), cadascuna amb una finalitat diferent.
Per tant, tenim una Societat que procura una gran qualitat de vida a les persones, però aquestes n’han de pagar un preu molt elevat: la seva llibertat. Els funcionaris vigilen constantment el què fas i el què dius perquè hi ha terminals instal·lats a cada casa per a la teva “seguretat i protecció”. La Societat controla les persones fins al punt que els resultaria impossible subsistir sense la seva ajuda (per exemple, és ella qui fa arribar el menjar a les cases a l’hora establerta). La Societat ha esdevingut imprescindible i ningú s’ha atrevit a qüestionar-se aquest model de vida, fins ara.
La història comença quan la Cassia de 17 anys assisteix a la seva festa d’aparellament, feliç i contenta amb el seu vestit verd de gala. En aquesta cerimònia la Societat li comunicarà qui serà la parella amb la qual haurà de passar la resta de la seva vida i formar una família. I no pot acabar de creure’s la sort que ha tingut quan resulta que li han assignat com a parella perfecta el seu millor amic de la infància, el Xander. Sembla un somni fet realitat, tot i que és un fet insòlit atès que la Societat mai aparella dues persones conegudes de la mateixa província. Però quan arriba a casa i llegeix la microfitxa que li han donat, on se suposa que hi hauria d’haver la informació del Xander, apareix la cara i les dades d’un altre noi a qui també coneix, el Ky. Les Autoritats li han dit que es tracta d’un error, que la seva parella és el Xander, però aquest fet fa que la Cassia comenci a dubtar de si de veritat el Xander és la seva parella perfecta, perquè precisament la Societat no comet “errors”.
El Ky és diferent; ell és una aberració, un ciutadà de segona classe, que no pot tenir parella. Per aquest motiu, per la seva condició social, no hauria d’haver entrat mai el seu nom a la base de dades dels aparellaments. Tot i que li han ordenat que es mantingui allunyada del Ky, la Cassia sent curiositat per conèixer-lo i saber més coses d’ell ja que se sent inevitablement atreta per ell. Ella fa cas del seu instint i a esquenes dels funcionaris es van coneixent i la seva amistat dóna pas a l’enamorament. En aquest punt, la Cassia no vol que les Autoritats decideixin el seu futur i li diguin el què ha de fer amb la seva vida i, de mica en mica, es va rebel·lant contra el sistema imposat.
La narració és en primera persona a través dels ulls de la Cassia, que és la protagonista principal al voltant de la qual gira tota la història. Ella és una noia obedient, que mai no s’ha qüestionat el seu model de vida, és feliç amb la seva família, els amics i la seva feina de classificadora. Però sense plantejar-s’ho, la seva relació amb el Ky farà que observi el món que té al davant amb uns altres ulls més crítics i res no tornarà a ser igual per a ella: les coses que abans acceptava religiosament sense dubtar que eren pel seu bé ara ja no les veurà de la mateixa manera. Mentre que el Xander és un noi massa bondadós i perfecte, el millor amic de la Cassia des de la infància i la seva actual parella, el Ky és un noi dolç, sensible, solitari i misteriós, que prové de les províncies exteriors i arrossega un passat tràgic amb ell, ple de secrets, que anirem coneixent al llarg de la novel·la.
És un llibre que m’ha encantat, tant la societat distòpica que dibuixa l’autora, que és molt original i està molt ben descrita, com la història d’amor entre els protagonistes. Una de les millors coses de la novel·la han estat les converses de les trobades entre la Cassia i el Ky, quan s’anaven coneixent. L’autora ens ha descrit escenes fantàstiques, molt emotives i plenes de sentiment i cites meravelloses com la següent: “El amor cambia lo que es probable y hace posible lo improbable”.
Aquesta novel·la m’ha atrapat des del principi i no podia parar de llegir. No es que tingui molta acció, però el seu ritme és àgil i constant. L’autora té una manera d’escriure amena, sensible i poètica.
El món està governat per la Societat, la màxima autoritat, que ofereix als ciutadans una llarga vida de pau i harmonia, sense malalties ni preocupacions, a canvi de la pròpia llibertat personal ja que la Societat pren les decisions que afecten a cada persona en particular. És la Societat la que decideix quins aliments has de menjar perquè tinguis bona salut, la roba que has de vestir cada dia, a quin lloc has de viure, qui serà la persona de qui t’has d’enamorar i amb la qual et casaràs, quina ha de ser la teva feina per evitar la massificació en alguns sectors laborals, a què has de dedicar les teves hores d’oci i fins i tot decideix el dia en què moriràs. La Societat ha fet també una selecció de les cent millors cançons, els cent millors poemes, els cent millors quadres, els cent millors llibres, etc. Així, la Societat decideix què pots llegir, escoltar i, en definitiva, aprendre i saber. No hi ha lloc per a ser creatiu. Està prohibit córrer pel carrer o escriure a mà (de fet, ja només s’ensenya a escriure mitjançant el teclat) i, com a curiositat, cada persona ha de portar sempre un petit estoig amb tres píndoles (una verda, una blava i una vermella), cadascuna amb una finalitat diferent.
Per tant, tenim una Societat que procura una gran qualitat de vida a les persones, però aquestes n’han de pagar un preu molt elevat: la seva llibertat. Els funcionaris vigilen constantment el què fas i el què dius perquè hi ha terminals instal·lats a cada casa per a la teva “seguretat i protecció”. La Societat controla les persones fins al punt que els resultaria impossible subsistir sense la seva ajuda (per exemple, és ella qui fa arribar el menjar a les cases a l’hora establerta). La Societat ha esdevingut imprescindible i ningú s’ha atrevit a qüestionar-se aquest model de vida, fins ara.
La història comença quan la Cassia de 17 anys assisteix a la seva festa d’aparellament, feliç i contenta amb el seu vestit verd de gala. En aquesta cerimònia la Societat li comunicarà qui serà la parella amb la qual haurà de passar la resta de la seva vida i formar una família. I no pot acabar de creure’s la sort que ha tingut quan resulta que li han assignat com a parella perfecta el seu millor amic de la infància, el Xander. Sembla un somni fet realitat, tot i que és un fet insòlit atès que la Societat mai aparella dues persones conegudes de la mateixa província. Però quan arriba a casa i llegeix la microfitxa que li han donat, on se suposa que hi hauria d’haver la informació del Xander, apareix la cara i les dades d’un altre noi a qui també coneix, el Ky. Les Autoritats li han dit que es tracta d’un error, que la seva parella és el Xander, però aquest fet fa que la Cassia comenci a dubtar de si de veritat el Xander és la seva parella perfecta, perquè precisament la Societat no comet “errors”.
El Ky és diferent; ell és una aberració, un ciutadà de segona classe, que no pot tenir parella. Per aquest motiu, per la seva condició social, no hauria d’haver entrat mai el seu nom a la base de dades dels aparellaments. Tot i que li han ordenat que es mantingui allunyada del Ky, la Cassia sent curiositat per conèixer-lo i saber més coses d’ell ja que se sent inevitablement atreta per ell. Ella fa cas del seu instint i a esquenes dels funcionaris es van coneixent i la seva amistat dóna pas a l’enamorament. En aquest punt, la Cassia no vol que les Autoritats decideixin el seu futur i li diguin el què ha de fer amb la seva vida i, de mica en mica, es va rebel·lant contra el sistema imposat.
La narració és en primera persona a través dels ulls de la Cassia, que és la protagonista principal al voltant de la qual gira tota la història. Ella és una noia obedient, que mai no s’ha qüestionat el seu model de vida, és feliç amb la seva família, els amics i la seva feina de classificadora. Però sense plantejar-s’ho, la seva relació amb el Ky farà que observi el món que té al davant amb uns altres ulls més crítics i res no tornarà a ser igual per a ella: les coses que abans acceptava religiosament sense dubtar que eren pel seu bé ara ja no les veurà de la mateixa manera. Mentre que el Xander és un noi massa bondadós i perfecte, el millor amic de la Cassia des de la infància i la seva actual parella, el Ky és un noi dolç, sensible, solitari i misteriós, que prové de les províncies exteriors i arrossega un passat tràgic amb ell, ple de secrets, que anirem coneixent al llarg de la novel·la.
És un llibre que m’ha encantat, tant la societat distòpica que dibuixa l’autora, que és molt original i està molt ben descrita, com la història d’amor entre els protagonistes. Una de les millors coses de la novel·la han estat les converses de les trobades entre la Cassia i el Ky, quan s’anaven coneixent. L’autora ens ha descrit escenes fantàstiques, molt emotives i plenes de sentiment i cites meravelloses com la següent: “El amor cambia lo que es probable y hace posible lo improbable”.
Aquesta novel·la m’ha atrapat des del principi i no podia parar de llegir. No es que tingui molta acció, però el seu ritme és àgil i constant. L’autora té una manera d’escriure amena, sensible i poètica.
En conclusió,
Juntos és una distòpia romàntica molt
ben escrita i força entretinguda, que presenta una societat molt interessant i
explica la commovedora història de dos joves enamorats que lluiten contra la
Societat per poder viure el seu amor i decidir junts el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada