Suzuma, Tabitha - Prohibido

Títol: Prohibido
Autora: Tabitha Suzuma
Sèrie: -
Editorial: Oz editorial
Pàgines: 384

SINOPSIS:

En Lochan i la Maya sempre han sentit que són més amics que germans. Davant la incapacitat de la seva mare alcohòlica de cuidar-los i l'absència d'un pare que els va abandonar, els dos joves han de fer-se càrrec dels seus tres germans petits i amagar la seva situació als Serveis Socials, perquè cap dels dos és major d'edat.
La responsabilitat que comparteixen i les dificultats a les quals s'enfronten es uneixen fins a tal punt que els empenyen a enamorar-se. Tots dos saben que la seva relació està malament i que no ha de continuar, però al mateix temps no poden controlar les seves emocions i l'atracció que els domina. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Prohibido  és una novel·la que m’ha impactat moltíssim. Està molt ben escrita i explicada, compta amb uns personatges molt forts i realistes i et fa tenir els sentiments a flor de pell perquè en una escena t’arrenca un somriure de felicitat i a la següent et fa saltar les llàgrimes de dolor. Aquesta història m’ha robat el cor primer i me l’ha destrossat després. Encara no m’he acabat de recuperar de la lectura. Buf, quina història i quin final! Aquest llibre el recordaré tota la vida. Ha calat ben fons en la meva ànima. És impossible oblidar-lo. 

Tabitha Suzuma ens presenta una història dura, molt dura de fet, intensa i complexa, que cal llegir amb la ment oberta i sense prejudicis ja que aborda el tema de l’amor entre germans. Els protagonistes són el Lochan i la Maya Whitely, dos germans de 17 i 16 anys, que s’han de fer càrrec dels seus germans petits: Kit, de 13 anys, Tiffin, de 8 anys i Willa, de 5 anys. El seu pare els va abandonar fa molt de temps i la seva mare, alcohòlica, té un xicot amb qui es diverteix, sempre està fora de casa i és una irresponsable que no es preocupa gens dels seus cinc fills, que no només necessiten l’estimació d’una mare sinó també diners per comprar menjar, roba, llibres per a l’escola i per pagar les factures de la casa on viuen.

Davant d’aquest panorama familiar tan desolador, el Lochan i la Maya han hagut de madurar més aviat del que s’esperaria d’uns adolescents de la seva edat perquè s’han d’ocupar de tirar endavant la família, anar al supermercat, ajudar els petits a fer els deures, banyar-los, rentar-los la roba, fer el dinar i sopar, portar-los a l’escola i sobretot procurar que els Serveis Socials no s’assabentin de la seva desemparada situació familiar per evitar que separin els germans i els portin a famílies d’acollida. Aquest dia a dia de realitzar les tasques pròpies dels pares, superant un problema rere l’altre, els ha unit molt, els ha fet inseparables, de manera que el recolzament mutu davant la difícil situació que afronten a casa, la necessitat de tenir-se l’un a l’altre, la comprensió i estima que es professen ha fet néixer un sentiment nou entre el Lochan i la Maya: l’amor. L’estreta relació que tenen fa que es considerin més amics que germans i, malgrat que intenten lluitar-hi en contra, s’acaben enamorant, sent conscients que aquest amor que senten no està bé, ningú no els acceptarà i per aquest motiu l’han de mantenir ocult als ulls de la resta de la gent. No poden permetre que ningú sospiti dels seus sentiments perquè el que senten és il·legal i podria perjudicar els seus germans. Els nostres protagonistes es pregunten: per què un amor tan pur i real com el seu, que els fa sentir tan bé, pot estar prohibit per una societat ignorant que no els coneix ni els comprèn, si amb els seus sentiments no fan mal a ningú!

La narració de la història està feta en primera persona tant pel Lochan com per la Maya, que van alternant els capítols. El Lochan és un noi responsable, intel·ligent, estudiós, solitari, reservat i madur. Té dificultats per socialitzar i comunicar-se amb els altres, no té amics perquè li costa parlar en públic, fora de l’àmbit familiar, i la situació de ser el centre d’atenció li genera una angoixa paralitzant. Per mi ell ha estat el millor personatge del llibre! M’ha encantat! La Maya és una noia optimista, llesta i guapa, que sempre està al costat del seu germà ajudant-lo en tot. Mentre que el Kit és un adolescent rebel i problemàtic que no accepta que els seus germans, que només tenen uns pocs anys més que ell, li diguin el que ha de fer o a quina hora ha de tornar a casa, els altres dos germans petits són adorables.

Realment, la novel·la compta amb uns personatges molt ben construïts i desenvolupats, són d’aquells que recordaràs per més que passi el temps. L’actitud amb què el Lochan i la Maya afronten la dura càrrega que suposa la seva difícil situació familiar és admirable, com també ho és la lluita constant pel seu amor pur, lliure i vertader, que ha estat construït per les circumstàncies de la seva vida i que no poden mostrar obertament perquè als ulls de l’altra gent el seu és un amor prohibit. He patit amb ells perquè penso que és terriblement trist que dues persones que s’estimen tant hagin de fingir i amagar el seu amor sense poder ser ells mateixos per por de les conseqüències que una simple carícia o una mostra d’afecte en públic pugui comportar el risc de separar els seus germans.

He fet un recull d’algunes frases memorables que ens deixa la novel·la:

“- No hay leyes ni límites en los sentimientos, Maya. Podemos amarnos tan profundamente como queramos. Nadie, Maya, nadie podrá quitarnos eso, nunca”.

“(...) lo que somos: dos personas enamoradas, presas de un amor que posiblemente nadie más pueda entender”.

“Puedes cerrar los ojos ante las cosas que no quieres ver, pero no puedes cerrar tu corazón a las cosas que no quieres sentir”.

“¿Cómo puede un amor como éste ser tachado de horrible si no le estamos haciendo daño a nadie?”

Prohibido és una d’aquestes històries que des de la primera pàgina ja saps que no pot acabar amb un “feliços per sempre”, tot i que jo encara tenia una mica d’esperança. Malgrat que intentes preparar-te per un final trist, per a res t’imagines aquest final tan dur. Mai no havia plorat tant per un llibre. Buf! Encara ara quan hi penso se m’encongeix el cor. És un llibre que et fa SENTIR en majúscules i no et deixa gens indiferent.

En resum, Prohibido  és una història dura que m’ha trencat el cor en petits bocins, una història on l’autora tracta de forma increïble un tema tan delicat i ens explica la crua realitat de la vida de dos germans enamorats que ho tenen tot en contra per ser feliços junts, que s’aferren amb totes les seves forces als petits moments de pau que tenen i que captiven el lector amb la seva increïble força per afrontar els problemes del seu dia a dia. És una novel·la profunda, plena de reflexions, on destaca la puresa i força d’uns personatges tan vius i reals, que criden al món el seu dret a estimar-se i ser feliços perquè la seva vida és seva i de ningú més.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪