Autora: J.A. Redmerski
Sèrie: -
Editorial: Planeta
Pàgines: 480
SINOPSIS:
La Camryn té vint anys. Ara que ha acabat els estudis està a punt d'entrar en una nova etapa de la seva vida. L'espera una feina, la ciutat i compartir pis amb la seva millor amiga Natalie. De vegades, dubta que sigui això el que realment vol fer, a ella li agradaria viure una aventura, embarcar-se en alguna cosa diferent, sobretot després de la tràgica mort de l'Ian, el seu gran amor.
Però tot canvia just abans del seu primer dilluns de dona adulta. La vida se li torna del revés. La Natalie ja no és la seva amiga, ja no té lloc on viure, haurà de tornar a dependre de la seva mare... Tot això no és el que s'havia imaginat, així que pren una dràstica decisió: anar-se'n. Al matí següent agafa un bus i coneix un noi misteriós, l'Andrew, amb qui de mica en mica anirà congeniant. Serà ell la seva mitja taronja?
En resum, Nadie como tú ens relata una història de valentia, de creixement
interior, de superació personal, d’esperança i segones oportunitats, amb uns
protagonistes que despullen la seva ànima i les seves intimitats sense
prejudicis, amb total llibertat per tal d’afrontar els seus problemes i prendre
les decisions necessàries per donar un gir a la vida i així trobar el camí que volen
seguir després d’estar un temps perduts i sense rumb.
VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩
Però tot canvia just abans del seu primer dilluns de dona adulta. La vida se li torna del revés. La Natalie ja no és la seva amiga, ja no té lloc on viure, haurà de tornar a dependre de la seva mare... Tot això no és el que s'havia imaginat, així que pren una dràstica decisió: anar-se'n. Al matí següent agafa un bus i coneix un noi misteriós, l'Andrew, amb qui de mica en mica anirà congeniant. Serà ell la seva mitja taronja?
OPINIÓ PERSONAL:
Nadie como tú és una
novel·la que tenia pendent perquè n’havia llegit molt bones crítiques. Reconec
que m’ha agradat però, després de tants elogis, la veritat és que m’esperava
més i no m’ha arribat a entusiasmar.
La novel·la ens relata el viatge d’autodescobriment intern que comparteixen
la Camryn Bennet i l’Andrew Parrish, dos personatges entranyables que passen
per un mal moment personal i que es coneixen en un autocar en el precís moment que
la casualitat ha decidit unir-los.
La vida de la Camryn està assolada pel dolor que ha patit amb la mort del
seu xicot, el divorci dels seus pares i l’empresonament del seu germà. Se sent
atrapada en una espiral de desgràcies, dins d’una vida que no li pertany, en un
món on no acaba d’encaixar perquè la seva vida actual és només un reflex de la
realitat que tenia planejada, igual que el seu prometedor futur que s’ha
evaporat i amb ell tots els seus somnis. Després de sobreviure a totes aquestes
tragèdies, la Camryn viu una vida que no és plena, es tanca en si mateixa, actua
simplement per inèrcia, no acaba d’aixecar el cap. Amb la intenció de recuperar
el control de la seva vida, decideix trencar amb tot i emprèn un viatge en
autobús sense destinació fixa per tal de trobar-se a si mateixa i descobrir
quin és el seu lloc en aquest món.
En aquest mateix autocar el destí fa que conegui l’Andrew, un noi simpàtic
i encantador, que també arrossega sobre les seves espatlles el seu propi drama
familiar. El seu pare està malalt de càncer i ell va a visitar-lo per últim cop
abans no es mori. Entre ells sorgeix un vincle molt especial, que comença amb
compartir punts de vista sobre coses banals, passa per escoltar les confidències
que es fan l’un a l’altre, però a més d’escoltar-se, es comprenen i es donen
suport moral i, de mica en mica, aquesta amistat que els ha fet més forts es
convertirà en alguna cosa més.
Com que la història està narrada a dues veus pels dos protagonistes, podem
conèixer els seus pensaments en tot moment, la qual cosa és d’agrair, tot i que
hi ha més capítols explicats per la Camryn que no pas per l’Andrew.
He trobat algunes converses molt interessants sobretot quan se sinceren i
expliquen coses íntimes de la seva vida personal. El fet de ser un desconegut
la persona que escolta la converteix en neutral i de vegades és més fàcil no
ser jutjat per les decisions preses, quan l’únic que es busca és comprensió i
recolzament. A més, pensen que quan el viatge acabi, ells ja no es tornaran a
veure mai més i per això assistim a uns diàlegs molt intimistes i sincers.
He de reconèixer que la història no ha estat tot el que m’esperava. Comença
de manera molt lenta, després va guanyant en interès i els capítols finals tenen
un dramatisme excessiu, malgrat que el missatge que desprèn la novel·la és molt
positiu i esperançador.
VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada