Autor: Nicolas Barreau
Sèrie: -
Editorial: Espasa
Pàgines: 248
SINOPSIS:
L'atractiu Jean-Luc Champolllion és el propietari d'una galeria d'art a París. Acostumat a tenir èxit amb les dones, la seva única ambició és disfrutar de la vida en companyia de belles dames i de Cézanne, el seu adorat gos dàlmata.
Un dia Jean-Luc rep una misteriosa carta d'amor... sense remitent. Intrigat, acepta el joc que li proposa la desconeguda i, sense pensar-s'ho dos cops, inicia amb ella una deliciosa correspondència per e-mail.
Per descomptat, l'únic que vol és descobrir la identitat d'aquesta dona que tants detalls coneix de la seva vida i a la qual mai ha vist en persona... o potser sí? Evidentment el destí té altres plans...
En resum, Me
encontrarás en el fin del mundo és una història romàntica senzilla, gens
intensa ni profunda, que et permet desconnectar d’altres lectures més denses i
et deixa amb una bona sensació al cos.
VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩
Un dia Jean-Luc rep una misteriosa carta d'amor... sense remitent. Intrigat, acepta el joc que li proposa la desconeguda i, sense pensar-s'ho dos cops, inicia amb ella una deliciosa correspondència per e-mail.
Per descomptat, l'únic que vol és descobrir la identitat d'aquesta dona que tants detalls coneix de la seva vida i a la qual mai ha vist en persona... o potser sí? Evidentment el destí té altres plans...
OPINIÓ PERSONAL:
Me encontrarás en
el fin del mundo ha resultat una lectura molt distesa i refrescant.
Ja havia llegit d’aquest mateix autor La
mujer de mi vida i Un capvespre a
París. Són lectures que serveixen per passar una bona estona, ben
entretinguda i per carregar piles de cara a afrontar llibres més intensos.
La història se centra en Jean-Luc Champollion, un
galerista d’art parisenc que viu amb el seu gos dàlmata Cézanne. És un home
atractiu que sempre està envoltat de dones guapes a les quals no entrega el seu
cor perquè li agrada ser solter i variar d’acompanyant segons com li convé.
Quan tenia 15 anys, el nostre protagonista es va enamorar profundament d’una
noia, a qui li va escriure una carta d’amor on detallava els seus sentiments
vers ella, però ella es va burlar de la carta i el Jean-Luc es va jurar que mai
més no li tornaria a passar el mateix.
Al Jean-Luc li agrada sortir amb noies però no s’ha
tornat a enamorar. No ha trobat encara ningú amb qui vulgui compartir la seva
vida. Tot això canvia quan rep una carta d’amor anònima, tan ben escrita, que
el trasbalsa de tal manera que s’adona que aquesta noia misteriosa el coneix però
ell no sap qui és ella. El que en un principi és un joc per descobrir qui s’amaga
darrere el pseudònim de “La Principessa”, acabarà desembocant en un seguit d’emocions
a flor de pell i la curiositat inicial es convertirà en una quasi obsessió
perquè sense gairebé adonar-se’n es va enamorant d’aquesta desconeguda i de la
seva manera d’expressar-se.
No és fins al final del llibre que sabem de qui es
tracta; tot i que prestant atenció a alguns detalls, es pot arribar a intuir. La
veritat és que aquest afany per descobrir la identitat de la nostra misteriosa
desconeguda ha estat molt interessant, ja que “el misterio eleva lo normal a la categoría de extraordinario” i aquesta curiositat extrema queda clarament
reflectida en el que li diu el seu amic:
“Imagina que yo te
enseño una naranja y te la regalo. Y ahora imagina que te enseño algo que está
envuelto en una tela y te digo: “Aquí tengo algo muy especial y si adivinas qué
es, te lo regalo”. ¿A cuál de las dos
naranjas prestarás más atención?”
El Jean-Luc és un bon home però massa superficial i
prepotent i, per aquest motiu, la seva actitud no m’ha acabat de convèncer. La
història en si es divertida, es llegeix molt ràpid i l’autor ha aconseguit
transportar-me a la ciutat de París, acompanyant el Jean-Luc en la seva
investigació a través dels seus carrers i locals.
VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada