Autora: Krystal Sutherland
Sèrie: -
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 333
SINOPSIS:
En Henry Page, un noi de disset anys, mai s'ha enamorat. Sempre havia pensat que el moment en què conegués el gran amor de la seva vida seria com a les pel·lícules, però a càmera lenta. Un sotrac al cor, una estrebada a l'ànima. La seva vida s'ha centrat en els estudis, a aconseguir anar a una universitat mitjanament decent i, finalment, convertir-se en editor del diari de l'escola. Aleshores, la Grace Town, una noia diferent, entra a la seva vida i tot canvia. Però la Grace amaga un secret...
VALORACIÓ: 3/5 ✪✪✪✩✩
OPINIÓ PERSONAL:
La química del cor no ha estat tot el que jo esperava. Potser el
problema ha estat que venia d’una lectura excel·lent que m’havia arribat al cor
i aquesta no, tot i que és una història que prometia molt veient la seva
fantàstica portada i llegint la seva suggerent sinopsis però la veritat és que
no m’ha atrapat ni convençut.
El llibre narra la història del Henry Page, un noi
que mai ha estat enamorat i que somia amb un amor idíl·lic, de pel·lícula. La seva
vida canviarà quan conegui la Grace Town, una noia gens convencional per qui se
sentirà estranyament atret. La Grace coixeja i camina amb bastó, vesteix roba de
noi unes quantes talles més gran, demostra una evident manca d’higiene personal
i porta els cabells bruts sense pentinar. És una noia malhumorada,
introvertida, es nota que ha patit molt en el passat i encara n’arrossega les
seqüeles tant físiques com psicològiques.
El Henry se sent desconcertat i intrigat per la
manera de ser de la Grace i és tan bondadós i enamoradís que vol ajudar-la a
superar la seva tragèdia personal sense saber de què es tracta, encara que ell
en surti perjudicat. La Grace està tancada en si mateixa i no mostra senyals d’estar
preparada per a una relació, però ell insisteix i està disposat a resoldre
aquest misteri i a reconstruir els trossos que s’han desprès del cor de la
Grace. De vegades, per molt que un vulgui ajudar no és suficient si l’altra
persona no vol ser ajudada.
Segons el meu parer, el llibre ha tingut dos punts positius.
En primer lloc, els protagonistes no són gens estereotipats, ni adolescents
clixés perquè són un noi i una noia físicament poc atractius; no són alts,
rossos, d’ulls blaus, intel·ligents ni tenen un cos digne d’anunci de roba
interior, com ens trobem gairebé sempre en la majoria dels llibres, la qual
cosa també és d’agrair. I en segon lloc, aquest cop és el noi qui s’enamora de
la noia i qui narra la història, fet aquest que m’havia cridat l’atenció i em
motivava molt a llegir la novel·la.
És cert que els personatges estan ben construïts,
però la veritat és que no he connectat amb cap d’ells. La història d’amor (si
és que es pot dir així) no m’ha agradat, la trama no m’ha enganxat gens i quan
he acabat la lectura m’he quedat amb un regust amarg a la boca, que és una de
les coses que no m’agrada d’un llibre que està qualificat com a romàntic. Crec
que la sinopsis no és adequada al contingut del llibre ja que no estem davant d’una
història romàntica, sinó d’una història plena de sentiments i de frustracions
del primer amor del nostre protagonista masculí.
En resum, La química
del cor relata una història més de dolor i patiment que no pas d’amor i
superació. Ha resultat una lectura de la qual no he aconseguit disfrutar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada